Tu sempre reies

CARTA DE L'ONCLE XA

2011-11-03T14:38:00.003+01:00

… Avui la remor d’ un mòbil t’hauria despert de cop; i potser seria la Sandra, nerviosa per ser sa primera en felicitar-te. Clar que nosaltres sabem que ningú pot superar la puntualitat de la Natàlia. Quan fas anys, és sa seu trucada qui ho pregona, just després de la mitjanit.

Et veig en un pis d’ estudiants, a Girona. Al menjador queden restes encara de la última ‘incursió’ nocturna per ses barraques de Sant Narcís.

I Si m’hi fixi bé, em sembla que a sobre d’ una taula hi ha un llibre de teòrica de cotxe. Te l’hauries mirat neguitós en aquests mesos previs, fent un milió de preguntes al pare mentre t’ acompanyava en es teus primers kilòmetres al volant.

Tens també al costat des llit el retrat d’ una noia de cabell llarg que et somriu amb certa timidesa.

I potser estaries estudiant Arquitectura Tècnica, o un grau mig relacionat amb el món de la construcció. T’ agradava la feina del pare i n’ estaves orgullós.

Però no serà així.

Un cop de vent desafortunat i un fanal van voler que t’hagi de felicitar avui escrivint en un paper, entre llàgrimes. Intentant que la ràbia i la impotència em permetin dibuixar aquest futur que un cop de vent desafortunat i un fanal et van negar.

I podria buscar motius d’ optimisme i dir-te que tu ens vas unir moltíssim. Que ens donem suport. Que som un de sol davant d’ una realitat que s’ obstina en mostrar-se dura i freda.

Però hauràs de perdonar a l’ oncle, Marc. Aquest cop, no pot fer-ho...

..............................

Perquè avui es meu nebot hagués complert 18 anys i aquell vent sembla tornar a bufar per glaçar-me el cor. Avui la llum d’ un fanal ens recordarà que allà es van fondre totes ses il·lusions d’ un nen que s’obria a la vida entre somriures.

18 anys.

2011-11-03T10:17:00.002+01:00

Carinyo, avui no sè com començar a explicar-te com et trobi a faltar com et necessiti.
Avui fa 18 anys a les 9.20 vas nèixer, desde aquell moment vaig començar una nova vida amb el pare .
Aquest matì haguèssim entrat a sa teu habitaciò cantant i tù ens haguèssis regalat un somriure, tù feliç de fer es teus 18 , i jo la mare mès cofada , m´haguèssis dit que volies pasta per dinar i rès de pastissos , un flam, i no dels que feia jo sino de "paquet", al vespre haguèssim continuat sa celebraciò amb es "TAPS"
que sempre et portava sa tia. Ahir sopant va ser mès difícil de lo normal doncs ja t´haguèssim fet es regals....sempre haviem sigut molt impacients i primer esperàvem a les 12 de la nit i deiem....va ja som el dia , desprès ja amb l´excusa que el matì tots anàvem ràpid amb ses nostres coses sopant ens donàvem es regals ......despuès t´haguèssin anat arribant ses trucades i missatges de tots es qui t´estimen.Sa teu padrina la Tali , que dir de la Tali! sempre l´hi deia que hauria de fer de mare si a mi em passava algo, sa teu estimada "baixeta" la Montserrat amb qui encare se ´ns humitegen ses ulls quan ens veiem , es teu padrì en Carlos que ha tingut la sort de viure lo millor que pot passar-te , ser pare de l IU.La Laura , ja no és la laura que vas deixar marc , ja és mare d´en Nil , en jordi el veuries feliç amb la judith , en xa , que dir d´en xa eh marc , ves a saber quina broma et faria aquest any des teu 18 i tù riuries i riuries....no vull oblidar ningù perque tambè et trucarien ses àvies , sa tia Pepita , es maños ja deixant de banda tots es teus amics, aqui hi hauria festa segura.I sa teu estimada Sandra , que dir de sa teu germana! si la veiguèssis marc!! que wapa esta!! a vegades recordi aquell desembre que vam agafar es cotxe tots 3 per anar de compres i comprar es regal de reis pel pare i tù vas dir-li a la sandra com t´agradaria que fos....entre atres coses vas dir-li : algun dia tindràs es cavells llargs?....i no cal parlar del pare....
He tornat a sentir-me tan impotent com aquell 30 que ens vam separar.Sentir que voldria que estiguèssis aquì , voldria abraçar-te ,sentir-te i que m´hi posi com m´hi posi no serà aixís, ahir tornava a dir que donaria sa meu vida si aixís tornèssis i ni aixís marc, no tinc rès a fer...hi ha moments que visc enganyada, enganyi "el cap" i em sembla que un moment o atre tornes, sempre pensava en aquests 18
que tots espereu i sabia que tù ja no estaries aquì però saps? per moments em semblava que vivia un somni i que aquests 18 sì que els celebrariem...
Lo que si puc dir marc és que avui em senti acompanyada , es teus amics ja han anat deixant missatges tambè n´hem rebut de companys de viatge que hem conegut .Però per molt acompanyada que estigui em trobi sola amb es meu dolor perque me l´he fet meu , el visc dins meu no puc compartir-lo massa, he après a sortir plorada de sa casa i a no deixar veure massa com em trobi pensi que se´t pot trobar molt a faltar, es pot sentir molt es meu dolor però tothom tè sa seu vida .
Parlant des teus amics , com passa el temps! uns estan estudiant atres treballen, vaig fent-te crèixer amb ells , però se´m fa difìcil marc , se´m fa difìcil veure que queden i tù no ets allà.
Tots van tinguent el carnet de conduir , ara ja podries anar a votar, buff!! quantes coses amb sa teu "majoria d´edad"
parlant de conduir , el setembre vam anar amb la sandra a renovar el DNI va ser un atre dia dur de passar,nomès recordava 5 anys abans que tots 3 hi haviem anat i quan me´l s van donar tù vas agafar-lo
i em dius: 5 anys mare , d ´aqui 5 anys ja en tindrè 18 , potser hi venim amb es meu cotxe (tot riguent) i de cop recordi vas dir : com serè?...jo no oblidarè mai vaig mirar-te pel retrovisor i...vaig deixar anar l ´ imaginaciò....
Avui he entrat a sa teu habitaciò com hauria fet i em trobi amb la realitat ....
T´estimi petit, t´enyori tant....
un petò.
mama

La sandra i el pare.El pare i la sandra

2011-03-31T10:26:00.000+02:00

La sandra, el pare, es meu motor ,ses ganes d´aixecar-me i seguir,la llum quan la foscor impregna tot
sa corda on m´agafi ,l´empenta, ses mans que m´estiren, el color que no veig, ho son tot .
sa meu raò de viure .
Respecten es meus silencis i aguanten ses meus "enrabiades".

El pare, mès enllà que sa meu parella .
L aigua que falta a sa meu ampolla per veure-la mig plena.Pateix en silenci sa seu pèrdua i es seu dol per no fer-me mal per que jo estigui bè.
La sandra l´alegria i el somriure de sa casa.
Pateix es meu dol i es seu sense una llàgrima davant meu.
Vaig donar-li la vida i ella me l´ha donat ara a mi.
La sandra , el pare i tù .....TOT PER MI ....PER QUI HA VALGUT LA PENA VIURE.
Gràcies .vos estimi.
mama

ELS SENTITS.

2011-03-16T11:25:00.001+01:00

Donaria TOT per veure´t , tocar sa teu pell es teus cavells , sentir sa teu olor , veure´t disfrutar menjant i sentir sa teu veu , sentir com em crides Mama, amb aquella veu que anava canviant....
TOT HO DONARIA.
I a mi que no em diguin que ...no hi ets fisicament però que hi ets ....que si aixó és lo important en el fons .....no no .....cada un que es "conformi " com vulgui , jo no.
Puc escoltar sa teu veu com et vaig dir gràcies a tot lo que va gravar l´oncle pitu ,és més tinc un gran moment quan em crides mama.És inexplicable ses sensacions que corren dins meu quan et senti i et veig a mès un moment en un dinar familiar al maig que em crides Mama!!, sa primera vegada vaig escoltar-ho de casualitat perque el pare estava mirant al mobil tot lo que s´hi havia posat , jo encare no podia fer-ho , però ...de cop...vaig sentir aquell...mama!!.....i vaig dir jo vull tenir aquest moment.Al principi ho portava sempre sempre amb mi anès on anès .
Olor ? sa teu olor la tinc però no podria dir-te que fa mès mal si la veu o l´olor.....
es primers dies ho olorava tot sobre tot sa roba .
T´estimi carinyo i HO DONARIA TOT TOT per tenir-te aqui.
un petó .
mama

1174.......un dìa mès...

2011-03-15T11:03:00.003+01:00

Marc, que m està passant?....1174 dies poden ser molt o poc segons com ho mirem.He caminat enrrere , he tornat i torni a passejar-me dins aquesta foscor i lo pitjor és que no m´hi trobi sola i ....a vegades em costa seguir al pare , és més inclùs no he lluitat per fer-ho .He tornat as meus "inicis" .....Senti no voler cridar i demanar ajuda però es que ningù em pot donar el que necessiti i costa molt explicar el que és viure un dia sense tù .Tampoc vull sortir com diuen "per distreure´m" ...distreure´m de que? ...i en aquestes alçades parlar i entendre´m fins i tot amb qui pateix o ha patit la mort d´un fill fins i tot em costa doncs arriba un moment en que tothom "navega" "camina" o intenta seguir com pot i amb "creençes" o maneres d´entendre la vida i el perque de tot uns agafant-se a la religiò atres a una "espiritualitat" que a mi no em van ....estic "cansada" de temes de "creixement personal " i de mil plantejaments i raons que busqui i em donen ....rès em convenç, i no es tracte de "convençe´m" com es pot fer a un nen petit clar , es tracte de profunditzar i buscar sentit i creure´t el que penses.
Per molt que se´m digui que no puc viure pensant el que t´estàs perdent jo ho faig , i visc en un mateix dia amb tù com eres i imaginant-me com series i que faries.
Ara que ha passat carnaval que tan t´agradava a tù , t´he imaginat , t´he somiat (sempre desperta) i m´he desfet plorant i plorant pensant que et quedava tan , tot per fer...
Entenc que tambè haig d´esforçar-me i veure no sols el que no tinc sino QUI tinc i per ells seguir però és molt difícil.
Diuen que aquest dol podriem comparar-lo al conduir , sempre s´ha de mirar endevant , es tè el retrovisor
i es pot mirar però no es pot conduir amb els ulls clavats a ell i evidentment no baixis del cotxe . com tots es "discursos" recitar-los son fàcils , creure´ls i posar-los en practica ja és una atre cosa.
Marc , t´estimi et necessiti aqui amb nosatrus 3 i aixó no serà mai mès , per tan no em calen paraules .....
un petó immens.
mare
(em sap greu quan escric en marc aqui perque puc entendre l´impotència de molts al veure que voleu ajudar-mos ... .però a la vegada nosatrus ens neguem a moltes coses i sortides que ens oferiu per "distreure´ns ".....vos estimi i entenc , no patiu per mi ,no podeu ajudar-me....)

Tamara- Si no te hubieras ido

2011-03-01T23:07:00.000+01:00

2011-03-01T23:05:00.000+01:00

Marc,fa dies que no t´escric ni et dic rès aqui en el blog .
Però acabi d'...
escoltar una cançò que nomès el tìtol m´ha fet volguer -la posar, a mès quines coses !!
la canta la Tamara.
Si es teu ùltim matì encare vas escoltar una cançò que t´agradava molt d´ella!......
doncs quines ironies de la vida!! ara l´escoltaràs.
Tamara podriem dir que em posarà la veu.
Ay !petit com n´és de difìcil aguantar i aixecar-me cada dìa sense Tù, com et trobi a faltar i com T´ESTIMI.
mama

1111 DIES SENSE TÙ.

2011-01-15T15:26:00.000+01:00

Carinyo , avui , 1111 dies sense tù.
Continui amb ses meus preguntes,continui demanant i esperant l´impossible.....
i CONTINUARÈ ESTIMANTE I diguent-te GRÀCIES.

2010-12-29T23:10:00.000+01:00

EM COSTA IMAGINAR-TE ABSENT PER SEMPRE.....

Et trobi tan a faltar.....
3 anys petit , 3 anys......
un petó .
mama

30 desembre. 3 ANYS SENSE TÙ.

2010-12-29T22:25:00.002+01:00

NO ÉS NADAL EN EL MEU COR...

2010-12-23T18:19:00.000+01:00

Marc a la sandra aquests dies igual que a nosatrus tot l´hi fa mès mal que lo normal. Aquest dìa va arribar de cole i em va dir :

-mare , mira a mùsica em escoltat aquesta cançò de nadal i l´he pogut escoltar no m´ha fet mal sentir el que diu.

Carinyo et necessitem mès que mai.

mama

VUELVE A CASA VUELVE.....

2010-12-03T10:36:00.005+01:00

Ay Marc! , arriban es pitjors dies.Començem ja aquest pont que tan esperàvem doncs aprofitàvem a fer alguna sortida .Ja es veuen llumetes pels carrers ses botigues van decorant , arbres de tots colors que mica en mica la gent va posant a sa casa, i continuem amb ses "anuncis " de la tele. Temps de comprar , de celebar i brindar.Arribarà "vuelve a casa vuelve ...por navidad" ....aquella mare que abraça as seu fill
i TÙ no tornaràs , es teu lloc continua buit a taula, a sa casa i a tot arreu.
He après m´he adonat que aquest no és el nadal que viu tothom , i sè que mentres jo l´estava visquent
amb vosatrus hi havia gent que ja pensava com faig ara jo , gent que no sabia el que era sentar-se a taula amb la família .Sempre ho veus mooolt lluny quan qui està bè ets tu, o si mès no , ho veus et fa pena però no ens enganyem el dìa de nadal t´acabes sentant a taula amb es teus i per unes hores oblides que hi ha un atre mòn.
Intenti no haver de sortir de nits aixís no m´enlluerni amb ses llumetes, no haver d´anar a comprar aquests dies ....eviti el ..bones festes! ..bon nadal! bon any !....i ho entenc Marc , ho entenc.
Sempre deia que eren es millors dies de l´any i mès si a casa hi havia mainada.Fer cagar el tiò ,es dinar de nadal acompanyat de sa poesia que havieu après a cole, fer sa carta als reis, anar-los a esperar, anar a dormir amb aquells nervis i a cap hora ja ens despertàvem.
Del que estic mès contenta és que encare que vos fessiu grans no haviem deixat de creure i viure amb aquella nit màgica...ei , inclùs l´últim any vaig acabar donant-li menjar al tiò.....
Difìcil serà poguer oblidar els reis de 2008 quan vaig trobar el que m´havies demanat per mi, vaig haver d´obrir-lo. ....quan el pare va obrir el que havieu demanat per ell....quan van quedar regals per obrir.....
sempre hi haurà un abans i un desprès.
aquests dies el cor el tinc mès fred i gelat, ses llàgrimes m´acompanyen tot el dìa , l´enyorança és molt mès gran però tambè dirè que l´escalfor de la família i es que ens ajuden a fer camì es nota molt mès fins i tot crema.
Sempre agraïnt el que rebi ,però..... ahir l´hi deia al pare i a la sandra que m´agradaria poguer marxar lluny molt lluny i no tornar fins que els reis s´en tornin cap a orient.
Marxar en un lloc on no hi hagi nadal , ni llums ni colors ni festes .....
Tornarè a sentir i a veure com t´he dit s´anunci de turrons i plorarè cada vegada i envejarè aquella mare
aquella gent a qui els torna la persona esperada i l´abraçen i petonejen, jo no ho podrè fer Marc.
Sè que si em veiguèssis no voldries que estiguès aixís , perdone´m, però es que no puc viure sense tù , tot i que ja veus que ho faig i lluiti ....
aquell matì ...aquell maleït matì d´hivern on sa tramuntana va voler bufar ven fort i el sol enlluernar...
i la mala sort ........
un petò ben fort , t´estimi i t´enyori .
mami

Espot de La Marató TV3 2010

2010-12-01T14:40:00.003+01:00

IMPRESIONANT!
Et deixa sense paraules amb la pell de gallina i llàgrimes .
Tot el que veiem en aquest video ha sigut i és el motiu de molts comentaris a sa casa......
Podria parlar amb el cor o amb el cap.
En moments de dolor i enyorança el cor com sempre domina, però quan estic serena pensi amb es cap i deixi aparcat l´egoisme de mare.......
no voldria ferir a ningù escriguent tot el que pensi i clar ho faig com a mare , tot i que nomès es pot entendre desde la vivència.
T´estimi Marc.

ABRAÇAM

2010-11-25T14:30:00.000+01:00

Marc carinyo lo que donaria jo per estar agafada ben fort a tù.

Ses nostres abraçades hi son però en una atre dimensiò, dins el meu cor , dins meu, tot i que voldria poguer tocar-te, olorar-te , sentir-te , abraçar-te....TENIR-TE.

T´estimi

mami

2010-11-24T18:32:00.001+01:00

Marc, diumenge va celebrar-se el dia mundial en record de les víctimes en accidents de transit.
La mare no ho sabia , ni que es celebra aquest dia, el tercer diumenge de novembre, vaig saber -ho per la mare de Helena , Flor, ella va tenir
el gran detall de penjar el cartell que he posat amb fotos i una d´elles és sa teua, ho va posar al parc
del "Retiro"a Madrid on van trobar-se molts familiars de víctimes en accident de transit.
A mès hi han molts pares com és el cas de Flor que perden un fill per culpa d´una atre persona .
Flor en el seu blog "madres sin hijos " diu :
mami de Helena , muriò por culpa del alcohol que tomaron otros.
Tù ens vas deixar per culpa d´un accident amb sa moto però quan parlan de familiars de víctimes
d´accident de transit em costa sentir-me identificada .
saps el llaç per recordar-ho és de color taronja .
Desde aqui donarè de nou les gràcies a Flor per aquest detall.
t´estimi , et trobi a faltar .
un petó .
mama

fer-se gran...

2010-11-12T17:05:00.002+01:00

A vegades havia sentit a dir : "s´ha fet gran de cop " o "ha envellit en poc temps", quan algù havia passat una malaltia o havia patit la pèrdua d´una persona estimada.

Quanta raò hi ha en aquestes paraules.

Ja saps marc he tornat a fer anys sense tenir-te as meu costat, abans feiem broma amb l´edad , no m´agradava fer anys perque aixó volia dir que els feieu vosatrus i que arribaria un dia que ens trobariem el pare i jo solets , tot i que tambè pensava serà quan tornarem a viure una "atre joventut" , ells tindran sa seu vida , nosatrus farem ses nostres sortides com una "parelleta "....i de cop quan menos t´ho esperes sa teu vida deixa de ser....i tot lo que havia somiat s´esvaiex.

sortim amb el pare a fer una volta pel poble, perque ens obliguem a fer-ho i semblem dos jubilats , passem moltes estones en silenci...

ay marc ,es nostrus silencis...i de cop , una mùsica , un nen que passeja amb es seus pares , una renyina entre germans qualsevol cosa ens recorda el que vam viure un dia , i començem a explicar coses de vosatrus, i a recordar com ereu , que feieu....ho fem sempre amb un somriure i contents però no de la mateixa manera que ho podriem haver fet...sempre hi ha una eterna melancolia.

aquest dia anava passejant i parlant-te com faig sempre t´explicava que em senti gran , que tinc el cor cansat marc , sembla que hagi viscut molts molts anys ...i tan que "se´t posen ses anys a sobre"rès d´aixó m´importaria si tù estiguessis as meu costat.
M ´he adonat que fer-se gran, envellir no és nomès un fet que el marca el pas del temps.

marc et trobi a faltar et necessiti .

t´estimi

mama

17 ANYS!!

2010-11-03T09:37:00.000+01:00

Marc , carinyo avui faries 17 anys!!
com series? intenti imaginar-ho , lo que se que no hauria cambiat és es teu somriure.
Aquesta foto és sa des teu últim aniversari , i aqui et vas quedar carinyo .Aquest nùmero irà fent-se gran
però tù no.
Avui fa 17 anys des dia mès feliç de sa meu vida.M´he despert i he necessitat anar a sa teu habitaciò
com haguès fet , però es teu somriure no hi era , no me l´has pogut regalar,nomès hi havia silenci ,
records...no hi ha rès pitjor en aquesta vida que una mare vagi fent anys i que un fill s´hagi quedat pel camí.
no puc dir -te felicitats, però si GRÀCIES , per haver viscut , GRÀCIES per ser com eres .
em puc dir , felicitats marina per es fill que has tingut, però ......
Marc et trobi a faltar et necessiti .
un petó ben fort .
T´ESTIMI.
mama.

SA MEU "CASTANYERA"

2010-10-29T18:59:00.000+02:00

Sempre estaves disposat a fer "teatre".
Et trobem a faltar carinyo .
un petó i una abraçada d´aquelles tan fortes.
mama

SEBASTIÀ

2010-10-28T14:22:00.000+02:00

Avui, es meu germà faria 42 anys.
sempre t´he recordat.
vas passar "de puntentes " per aquesta vida , no vas poguer deixar masses petxades, la vida va ser molt
curta per tù.
Però he pensat tantes vegades amb tù. Ni tan sols t´han conegut ses atres 3 germans que hem tingut.
Quan em vaig fer gran sempre pensava amb el que havien passat el pare i la mare , com els havia cambiat tot .vaig ser mare i encare i pensava mès , quan en Marc tenia 2 anys i mig me´l mirava i pensava el que havia d´haver sigut per el pare i la mare perdre´t.
Però ara , ara sebastià ho he viscut a sa meu pròpia pell.

un petó fins el mès enllà.

masses petxades .

"COM HE FET SEMPRE"

2010-10-20T10:00:00.002+02:00

--SI AVUI ÉS UN DÌA GRIS...I A MI NO
EM PLAU

EL FARÈ BLAU

COM HE FET SEMPRE...

"MY WAY" ,en català s´ha traduit "COM HE FET SEMPRE"

Jo et diria , com estic fent sempre...

recordes , marc aquesta cançò que tan escoltaves perque m´agradava molt.

Es meus dies es tornen a emboirar , a ser grisos , però intenti fer-los "blaus" pels qui m´envolten , i com et vaig dir , per sa teu estimada sandra.

saps que pensi petit, ja n´hi ha prou de tenir-los jo aixís i de ben segur no soc nomès jo , tots estem actuan

en "aquest escenari"però si intentes i t´obligues sembla que passa millor.

un petó , petit.

mama

TORNA LA BOIRA.

2010-10-19T14:38:00.001+02:00

Et necessiti , marc em fas falta.
Que difìcil tot!!
Donaria lo que fos per una abraçada de ses teues...
T´estimi. T´estimi.T´estimi.
mama

El nostre heroi

2010-10-03T01:19:00.001+02:00

ESTIC AQUI CAMINANT...

2010-09-29T11:03:00.003+02:00

Carinyo t`escriuria a cada moment...
Voldría trobar paraules de tot el que m´està passant pel cap i el cor aquests dies..
escriure un llibre , doncs si llegueixi el que escrivia es primers dies i ara veig com he caminat.
sì carinyo el dolor és immens , mai mès serem es mateixos, es meu cor està trencat , l´estic apedaçant día a día per seguir ....
però en aquests moments he arribat on em deien i,
JO , pensava que tal com soc amb lo que t´estimi i lo que ets per mí no aconsseguiría fer mai...
Carinyo he arribat a un punt , a un"lloc " estrany , no sè si és el primer "replà" d´aquest camí ,
però he aconsseguit la serenor que em porta a reflexionar mès que a cavilar.
a reflexionar tan Marc , tan....

.D´aixó principalment hem estat parlant aquest cap de setmana amb atres pares .
Ens passem el día "cavilan " ...aixó ens porta a pensar perquè ? i perquè a mi? i no ens deixa reflexionar
per arribar a pensar d´una manera que poguem tirar endevant...

saps? al final de cada día después de parlar i pensar amb tù pensi com m´ha anat .
intenti recordar , algùn instant que m´hagin "regalat " o hagi" regalat " jo
un fet petit , una paraula ...un somriure ...una trucada..un sms ...un power...qualsevol petit detall que m´hagi fet sentir feliç..aquesta és sa meu felicitat d´ara...
Abans quan ho tenia tot em comportava d´una manera egoista i mai havia reflexionat al final des meu día..senzillament... cavilava...demà farem aixó ..lo atre ..aniem aquí , allá.....

( si ara estiguèssis amb mi de ben segur em comportaria igual ) ..
ja ho diem ...t´ha de passar algo gros a la vida per parar-te i pensar.
I veure que la felicitat tal com la creiem i ens ensenyen no existeix.
La felicitat és només un instant , una petxada de les moltes que fem al llarg del día.
Però aqui nomès pot arribar-hi qui ha patit algùn cop ...crec jo ...

   Des d´aquesta aspra solitud et penso ,
ja no hi seràs mai mès quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
   Tantes coses
se m´han perdut amb tu que em resta a penes
l´espai de mi mateix per recordar-te

Però la vida , poderosa , esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te crèixer amb mi fins que el silenci
m´engloeixi com t´ha engolit per sempre .
   Miquel martí i pol.

he obert els ulls marc.
m´he adonat que tinc dos fills .
a tu et porti sempre amb mi , però la sandra és es meu present.
Ella és la prioritat mès gran d´aquest meu present.
Ha patit en silenci el seu dol i el meu ....sense ni una llàgrima davant meu, sempre intentant fer-me
el día agradable.
A la sandra la tinc al costat per abraçar-la , parlar-li , fer-li petons..
i a tù te´l s faig en el cor .
A la sandra la porti al costat ..i a tu adins meu....
La sandra ocupa el meu present ...tu present , passat , futur...formes part de mí , anem junt a tot arreu.

I fins el meu últim alè vosatrus sereu qui em doneu l´empenta per seguir amb el pare, no puc oblidar-lo
a ell....TAMBÉ GRÁCIES A ELL HE AVANÇAT .

UN PETÓ IMMENS COM TOT L´AMOR QUE M´HEU DONAT.
VOS ESTIMI....TOTS 4 SEMPRE TOTS 4....
MARE

ANDAR CONTIGO

2010-09-28T22:42:00.000+02:00

Marc , saps? dissabte vam anar a ca n ´eva a passar el dìa.
Vam conéixer a Mariona fernàndez i a Pep lladò.
Mariona ha publicat el seu primer llibre i en pep toca en un conegut grup de rumba.
La fundació els va convidar per venir a parlar dels seus treballs , tots dos parlan de la pèrdua de la seva parella.
Quina xerrada mès maca que vam tenir amb ells !
Vam escoltar alguna de les cançons que en Pep ha escrit dedicades a loli la seva parella ,
aquest
octubre farà 2 anys va morir.
"Andar contigo" és la que deixarè al blog.

Ja saps com anem fent camì gràcies a la gran empenta de la fundaciò.
Vaig fent esborranys i molt aviat t´explicarè carinyo com anem caminant, hem fet algùn pas endevant .

ah! "petit" ...divendres vaig trobar a faltar tan es teu comentari ...sa teu opinió .. sempre m´agradava
escoltar doncs em miraves amb ulls de "fill"...i jo acabava "cofada" .....
No m´havia "decidit " com no ho fet amb tantes coses desde que no et tinc as meu costat..

Carinyo , aquest setembre podria dir que ha sigut el mes en el que he obert els ulls a la vida que tinc
davant meu.
La mateixa que un dìa "negava".
no serà MA MÈS LA MATEIXA PER NOSATRUS ....
però començem a caminar i el gris és més present que el negra..

Jo que quan escoltava pares que portàven mès temps fent camí i sentìa tot el que deien ,pensava..
"cada un és com és ...però jo no arribarè mai a trobar-me aixís....
em conèc i no , no !!
es meu dolor és immens , en marc ho era tot per mì ...

Carinyo ...t`estimi ....
un petó .
mama

Andar Contigo

2010-09-28T19:39:00.001+02:00

1000 DIES.

2010-09-25T02:24:00.000+02:00

Amor meu,
avui farà 1000 dies que no estàs amb nosatros.
Hi ha moments que encare pensi que no pot ser , que et tornarè a veure.
Però desseguida m´adoni de la realitat .....

Marc ! marc! et necessitem , t´enyorem ...
UN PETÓ CARINYO.
mama

L´ARC DE SAN MARTÌ

2010-09-21T22:07:00.002+02:00

Marc, estem aquì tots tres amb el silenci que fem desprès de sopar. Em sembla que sense dir-mos ho,
és el moment que aprofitem per parlar amb tù , explicar-te com hem passat aquest dìa i recordar com el passavem amb tù i també com seria amb tù aqui. .Estava amb es meus pensaments molt lluny d´aquì , a la tele sentia la veu de l´home del temps, i nomès he escoltat :"l´arc de san martì"...
saps? he recordat aquest escrit que et va dedicar un professor a "la torre del pirata".
L ´he buscat desseguida per tornar-lo a lleguir.
Han tornat a mì es mateixos records d´aquell primer cop que ho vaig fer.
Tinc ganes de posar-lo aquì al blog per compartir-lo amb qui no ho haguès lleguit.

Encare recordi aquella tarda que vaig veure es primer Arc de san martì que es va "atrevir " a sortir .....sense estar tù aquì, i jo pensant que no podìa ser que ho haguès fet......

Amor la tardor torna a arribar....i vindrà l `hivern....i...
TÙ NO TORNARÀS.
Et necessitem .....
UN PETÓ CARINYO.

Aquest és l´escrit des que parli.

Per a en Marc

Cadaqués, dimarts 15 de gener de 2008

David Martínez

La tarda era estranya i hi havia alumnes molt moguts a l'aula. De sobte, estaven tots mirant per la finestra: es veia una llum d'un color ataronjat, fins i tot el verd de la gespa es va tornar taronja. Un alumne innocent em preguntava a què era deguda aquesta llum. Li vaig contestar que no ho sabia. Aquest fet meteorològic ens va acabar de sorprendre a tots quan, en sortir, vam veure que a l'esquerra, darrera el Pení, el cel era taronja, i a la dreta, teníem un gran Arc de Sant Martí, just on havien anat els globus per a en Marc.

Un arc de Sant Martí

al mateix lloc que ahir

volaven per a en Marc

records que pinten l'arc.

MARINA NOGUER dijo...

David soc la mare d' en marc et dire que personalment el teu escrit m ha arribat al cor.gracies per pensar amb ell aquella tarda tan magica.el petit record que li vau dedicar aquell mati al pati el portarem sempre amb nosaltres.tu has sigut una mostra mes de que en marc era estimat ja vaig dirvos en una petita nota que era com era grcies a l educacio que entre casa i l escola havia rebut.tu el vas coneixer poc pero et puc assegurar que tenia un fons meravellos.acabare escriguent unes paraules que em van escriure i expresant com estic.POSEM PARAULES AL DOLOR,LA PENA NO PARLA,MURMURA AL FONS DEL COR FINS QUE NO POT MES I EL TRENCA.no vaig veure el teu escrit fins fa poc que em van trucar.gracies.marina noguer.

1 de abril de 2008 22:14

XA dijo...

L' arc de Sant Martí el feu vosaltres, amb la vostra il.lusió per viure.
En cada missatge que escriviu, demostreu com l' estimàveu i aconseguiu arrencar un somriure a qui més ho necessita.
I Potser algun dia descobrirem que l'olla que s' amaga on neix l' Arc de Sant Martí, és en realitat el lloc on ens retrobarem tots algun dia.

ANAR SEGUINT......ENYORANT-TE

2010-09-15T12:14:00.002+02:00

Marc carinyo, fa dies que no et deixi escrit lo que et parli , lo que pensi .
Avui ho farè . sè que puc ajudar a pares que han perdut fa menys dies els seus fills i poden veure
com vaig seguint aquest camì . Seguir ses petxades que deixen els qui fa mès temps estan sense la presència fìsica des seus fills ajuda .
He après que EL DOLOR COMPARTIT ÉS MÉS SUPORTABLE.

Tinc tantes coses per dir-te , tants sentiments per expresar. Segur que al voler dir tant en un moment d´una cosa anirè a una atre .Ses paraules i tot lo que em ve al cap va molt mès depressa que lo que puc escriure.

Hem estat dues setmanes descansan , ara tornem a la feina .
Al primer moment et ve el mòn a sobre quan arriben es dies que abans esperavem tots 4 per fer coses junts.
No tens ganes de rès , ni molt menys de conèixer atres llocs si tù no pots fer-ho.
Hem decidit quedant-se a sa casa. Hem aconsseguit parlar hores i hores de tù, explicar el que estem passant
i pensant doncs cada un viu amb tù de sa seu manera .

Jo t´he imaginat com faig cada día , pensant lo que estaries fent ARA.
Cada matí m´aixequi i pensi ara faria aixó ara lo atre.
Han sigut festes i a la nit pensava ..ara sortiria , jo estaria patint com tota mare i esperant que tornés.
Después recordi "lo que feies ".
Amb el pare vam estar parlant d ´aixó.
jo visc pensant primer de tot el que t`estàs perdent a cada instant , cada minut , cada hora , cada dìa...
en Ramón el nostre "Ángel " em va dir que estic equivocada que aixó m´está fent mal.
Hauria de pensar que aquell 30 de desembre es va acabar per tù , per tant no t´estàs perdent rès, doncs
en aquesta vida , aquests moments tù ja no hi ets.
no t´estàs perdent es teu "Barça" perque tù ja no hi ets...
però aixó encare no puc veure-ho aixís.
Diu que haig de recordar es 14 anys de felicitat que vam viure , i aixó em farà sentir bè.haig de recordar moments feliços viscuts .

el pare ho veu aixís , l´hi fa mal però diu que es passa es dies recordant i recordant..
a mi el "recordar" em fa estar pitjor , doncs pensi amb com eres ..i pensi "si ell hagués sapigut en aquells
moments que estàvem tant be junts que erem tant feliços que curta seria sa seu vida...

imagini com series fisicament , que estaries fent.
Es teus amics van cambiant , es van fent grans .
aixó fa que n´hi ha algún al veure´l ja no em porta cap record cap a tù , no sè si em sè expressar.
Tens amics que fisicament no han cambiat , al trobar-los pensi amb tù desseguida , pensi que tù estaries allà , però si fisicament ja ha cambiat de quan anàveu junts al primer moment no el relacioni ja amb tù.
També m´ho han explicat . amb ses anys es faran grans , tù sempre tindràs fisicament . 14 anys
al veure´ls pensarè que series com ells però t´haurè d´" imaginar" no serà com ara que encare et veig
al seu costat.

T´enyori tant carinyo , pensi tant amb tù , aixó fa que desde aquell dìa m´aixequi día a día i al obrir els ulls hi ha moments que davant meu tinc un
tel negra.
, d´atres aquest negra pot ser gris , mès intens o menys . Lo que ja no he vist mès és el sol brillar amb l´intensitat que ho fa , ni veure el blau del cel ni del mar com abans sempre hi ha boira a sa meu mirada.

A l´hivern esperava que arribès la primavera pensava almenys es dies son mès llargs fa mès bon temps ..
però arriba la primavera i pensi , " el cambi d´estació ja diuen que et fa estar malament"
después arriba l´istiu " pensi ja tinc ganes de que s´acabi , tanta gent , tanta remor.."
a la tardor " ara cambiaran l´hora , aviat serà fosc...vindrà la fred ..que tris!! "
Mai estic bè.
M´aixequi es matins i cada moment cambii d´idees ...
vull fer alguna cosa , anar algún lloc i después ja pensi " quin pal ..em quedaria a sa casa i no faria rès".
Ja no et dic quan volem anar algùn lloc ho decidim amb poc temps , no és com abans que teniem
"projectes" i sempre pensàvem amb es cap de setmana , amb ses vacances de cole... ..
Aquest istiu he vist que ...
vam passar es primer istiu sense tù , però feia molt poc , nomès 6 mesos , encare no m´ho podia creure
semblava que era un somni del que en algùn moment despertaria...no puc recordar tant dolor.
va arribar es segon istiu i vam dir " hem de sortir , perque hem de seguir sigui com sigui sobre tot per la sandra" , i vam començar a obligant-se a sortir i fer coses.
aquest any que la sandra ja entre setmana anava amb ses amigues , com feies tù ses tardes d´istiu ,
em fet el que voliem realment i ja no ens hem obligat a rès, pensant "si no vull sortir i vull quedar-me
tancada a sa casa , ho faig "..

va arribar l´ 11 de setembre i la festa major de cadaquès..aixó és lo que vaig escriure´t aquell día:
Marc , avui com cada día t´he trobat a faltar.
tenia tanta por de que arribès doncs es records de com t´agradava
poguer anar a la "marxa " a cap de creus i "la festa major"em fan mal.
Però hem estat amb bona companyia, hem fet el que feia temps no teniem ganes de fer.
No he deixat però d´imaginar-me el dìa amb tù......
I la sandra s´ho ha passat molt bè amb ses amigues , inclùs ha anat una estona al ball.

Parlant de sa teu estimada Sandra.
ha començat l´eso.
Imagini com t´està trobant a faltar per poguer explicar-te tantes coses que esta visquent.
De ben segur aquesta festa major haguéssiu estat junts , està creixent Marc i no et tè as seu costat .
saps ? ens ha regalat un vídeo amb imatges teues i d´ella...
un día el posaré aqui per compartir -lo .

Carinyo no saps com et trobem a faltar!!
qui ens ho havia de dir....sempre pensem que a nosatres no ens pot passar el que sentim a dir...
UN PETÓ IMMENS.
T´ESTIMI.
mama

SOMNIS TRENCATS.

2010-08-01T11:32:00.001+02:00

Carinyo , ahir vam sortir amb sa barca.
Anàvem navegant i sa nostre "princesa " em cantava una cançò de la oreja de vangoh , grup que tant t´agradava.
De ben segur aquesta te l´haguès sentit a sa teu habitaciò;11 M. Dedicada a tota la gent d`aquell 11 de març.
Ella m´anava cantant , jo m´entres l´escoltava emocionada . No potser d´una atre manera escoltant aquesta lletra. Et buscava, t´imaginava entre ses roques. Sobretot quan passi per CAIALS .

Recordi alguna tarda que t´acompanyava .... vas acabar fent-me tirar d´unes roques....

Intentava aguantar ses meus llàgrimes, no podia . Tancava fort els ulls perque no baixéssin , però acabaven
lliscant sa meu cara ,calentes com el sol.
Aquest sol que surt cada dìa i tù ja no pots disfrutar.

Recordes que feliços erem quan el pare volia anar a fer una volta.... nosatrus davant agafávem aquell
aire que ens portava aquell sensaciò de pau , tranquilitat ....?
Sensació que ha desaparegut en mi ....

vaig recordar es meus somnis...Somnis ara trencats d´aquells istius tots 4 a sa barca ....jo sabia que venieu amb nosatrus però pensava" es faren grans i com és normal ja no vindran perque iran amb ses amics" , però
nosatrus sortirem amb sa barca i.....llavors ....mirarè ses roques , sobre tot passant per caials ,i el veurè allà amb es seus amics
el cridarem, i estarem feliços de veure´l passant- s ´ho bè amb ses amics.SOMNIS TRENCATS......

sortim amb barca ..i com imaginava , no et veig entre ses roques ple de vida !!
estás dins meu , petit.

Ahir la sandra estava prenguen el sol i vaig recordar-vos tots 2 estirats i renyint perque un ocupava mès puesto que l´atre ...i de cop es veia es teu colça fumen cops a ses cames de la sandra ..
"nena fes el favor de deixar puesto !!
ai que l´hi deies !! es veien unes cames que encare volien ocupar mès.....

aixís anem passant es dies....recordant somnis que ja no seran....
somiant imatges que no es repatiran.....
ESTIMANT-TE a rabiar...
, ENYORANT-TE..
UN PETÓ salat com es teu mar .
Marc , que curta va ser sa nostre felicitat !!
la mama

30..juliol

2010-07-29T23:49:00.003+02:00

Marc, carinyo faltan poques hores per veure de nou un 30 en el calendari.
Et diria que son mals dies...però m´he adonat que cada día dic que és el pitjor que passi.
Potser entre mig n´hi ha algún amb una mica de serenor.
M´estic adonant que aquest tercer istiu em fa veure ja com poden ser la resta .
Es primer istiu sense Tù el dolor era tant intens inclùs arribava a pensar que no era veritat , no puc recordar
massa aquells dies....el dolor et deixa paralitzada
después va arribar es segon , en aquest ens vam obligar a fer coses , a que haviem de seguir com fos, i
feiem , sortiem , sempre ens estiravem l´un o l´atre ....
aquest any hem tornat enrrera ,no ens volem obligar , hem vist que aixó serà per sempre i per tant hem de fer el que realment vulguem .
No tinc ganes de sortir doncs fora tot segueix i per mi tot s´ha parat.
Ahir per exemple vam anar al parc amb la sandra i l´Abril (no has pogut conèixe-la , com t´haguès agradat
jugar amb ella! , és molt mimosa. saps és petitona però fa com tots que mira ses fotos de s´escala i diu es noms de tots, jo l´hi ensenyi que hi ha en Marc, hauries de veure -la va repetint es noms , peró quan l´hi dic
aquest és en marc em mira amb es seus grans ulls blaus tota pensatiua ...deu pensar ...aquest jo no el veig mai , nomès el veig aquì a ses fotos.
qui si et mira i diu que estàs al cel és en Pau...recordes com l´hi feies l´avió?
i en Roger , l´Abril és germana d´ell .Com l´hi ensenyaves dibuixos i cançons.
Si recordem es petits que hem tingut i amb es que hem passat tantes estones divertides et recordarè en manel...ell uns dies después de que ens deixéssis em va trobar i em va preguntar perque havies anat al cel....
l´isona...l´itziar...quina sort hem tingut de tenir-los i veure´l s crèixer!!
en sebastià vaig començar amb ell l´any passat , va ser el primer después de no tenir-te .
ell veu sa teu foto l´hi dic és en marc, i repeteix , en marc...com si haguèssiu estat junts sempre.
Quina feina mès agraïda que faig eh marc!!
tot i que ara la faig amb molta mès por que abans ...ja era molt patidora però ara desprès de tot el que he sentit veig encare mès perills que abans .I pensi tant amb tù.Tan a tù com a la sandra vos agraden molt
es petits , sempre deieu que volieu un germanet quan jugavem amb ells. jo vos deia que ja vos tenieu vosatres..i em deieu ..no és lo mateix...
T´explicava que vam anar a jugar , la sandra estava amb l´abril,vaig sentar-me en es banc i
vaig començar a mirar tot el que m´envoltava....ses llàgrimes m´anaven baixant sense poguer parar,tot es meu voltant segueix ple de vida i rès va amb mi .
Gent cap a la plaja contents de ses vacances , pares amb es seus fills, inclùs gent que estava treballant clar.

No tinc ganes de sortir amb barca, tot em recorda a tù .
Nomès soc feliç quan pensi amb TÙ i tots 4 junts , però aquesta felicitat em porta al mateix temps
el dolor que mai em deixarà.
Pensi amb tù constantment, cada minut cada segon.
Em torni boja buscant algo teu que no hagi trobat o vist encare.
una imatge , un escrit ..mùsica.

Después em torturi amb es nostru últim día ...i em retrec no haver estat on havia d´estar..".después de"...
cap explicació em fará cambiar de pensasment.

sort que ens ajudem entre tots es pares que estem en el mateix camí!
parlar amb una mare , rebre un correu ....fa que ens sentim acompanyats uns i atres.
ens pot ajudar molta gent , però nomès puc saber que es meu cor i el meu interior estan igual de buits
i de llàgrimes al parlar o escruire´m amb ells.

Saps que pensi ?
hi ha gent que parla d´una atre vida....del que han sigut o volen ser a una atre vida ...
jo crec que l´atre vida és aquesta.
jo ,HE VISCUT , UNA ATRE VIDA.

Marc no saps com pensi amb tù mirant la sandra.
ahir mirava fotos que va fer-se uns dies después que ens deixéssis per comparar-la .
que gran la trobaries! que maca ! vas deixar una nena i trobaries una "adolescent " ...
ja no renyirieu com feieu abans .
Ella tenia 9 anys i quan s´aburria et molestava , tù anàves aguantant , aguntant fins que ..tot acabava malament.ja m´enfadava amb tù (sempre acabaves rebent per ser es gran )...i em deies ..mare es que és una "buscalius "...quan jo marxava ..ella i tornava ...i tù em deies...mare , vaig "botint , botint " l´hi fotarè una "óstia "...
Renyir ho fariue igual , normal entre germans , però tindrieu ses vostres "confidències"

No deixi escrit massa sovint lo que et dic ..però parli tot el día amb tù .
T´enyori , donarìa TOT per un instant amb TÙ .Abraçar-te ben fort, sentir sa teu pell, sa teu veu ...es teu olor...
UN PETÓ ...T´ESTIMI I ET NECESSITI....
mama

30..juny

2010-06-30T08:22:00.002+02:00

PRÌNCEP MEU, ESTIMAT DE LA MARE.
Avui 30 , com cada mes aquesta data em fa mal.
Avui de nou un despertar sense TÙ , vaig a sa teu habitació i ..silenci.
Avui és quan fa 2 anys i mig ens vam separar fisicament i per nosatrus el temps no ha passat.
L´únic que hem aprés a viure amb aquest dolor, a portar-lo ,peró el temps no fa rés més ...ens separa cada vegada més de TÚ.
haguéssis anat creixent i tot aixó no ho viurem.
Et busqui a tot arreu , en cada nen que veig.
Ahir mirava un grup de nens que segur tenien 14 anys, de cop vaig pensar , peró si ell ja seria més gran ,
ja en tindrìa 16 !!
Tornem a tenir l´istiu aqui.
As carrèr hi ha vida!! famílies de vacances amb es seus fills, nens a la plaja , jovent que a la nit comença a sortir....
rés va amb mi, jo t´enyori tant, et somii desperta ja que no ho puc fer dormint.(imagini que tornes...)
Sí et diré que la sandra ha heredat de Tù el fer-me riure amb tonteries...sort d´ella!!

UN PETÓ DOLÇ I TENDRE.
la mama

"REVETLLA"

2010-06-22T18:51:00.008+02:00

Demà:
Nit de Revetlla Amor meu. Tercera sense Tù.Nit màgica ! Foc , llum ,soroll,olor a pólvora.
Com t´agradava!.Començaves ses vacances amb una nit molt especial.
Ja fa dies aquest cor sent tot el que s´apropa,i aquest cap dona voltes i més voltes.
(ara recordi quan van explicar-me com hi ha animals que senten el que "vindrà"(en el fons tenim tant de ses animals).

Avui:
Avui ha sigut un día molt especial. La sandra ha acabat un cicle . Ha passat una etapa , per començar es proper curs l´e.s.o.
Ens ha fet molt contents.l´hi ha anat molt bé.
ja saps com l´hi agrada estudiar, i lo responsable que és.
Com t´hem trobat a faltar!!
Es día que acabaveu el cole feiem un dinar "especial"no paráveu d´explicar coses molt contents perque
ja s ´havia acabat el cole.Miràvem ses notes i la sandra que era mès petita ja esperava sentir que et felicitàvem per alguna asignatura que ja "saltava " diguent-mos lo que havía tingut ella.Tot seguit, tù -au, va nena calla! Ella encara parlava més. ses rialles passaven a ser crits.També estaves molt content,podries dormir es matins!,tot i que el pare ja t´anava recordant que no sempre seria aixís , doncs hauríes
de treballar.A la tarda ja quedáveu per anar a banyar i parlar de la nit de sant joan.
Que si tenies tants petardos d´aquets ,tants de ses atres,que si una font.
Avui amb la sandra s´han repetit unes situacions que vaig viure amb Tù.S´han acomiadat de profes i companys del cole , doncs ja iran a l ´institut,i curiosmant sa seu tutora de sisè ha sigut la carme , que també va ser sa teua. Irà a sopar amb ella i as seus companys a la pizzeria,com vas fer tú.
Es troben a la mateixa hora .I , s´ha repetit la mateixa situaciò a sa casa al "negociar" l´hora de tornada.Aixó és cosa del pare,eh!!

(diuen que el que ens queda son els records...Siiii...i bons!!però que trist poguent viure un present !!)
(Marc,ho senti , avui he "pecat" . He tingut enveja.Sí Marc, enveja des pares que poden viure un final de curs , "normal " )

"Ahir" :
..però si aquest viure no té temps verbal!
l´ahir és cada instant.si lo que no veig és el demá!

Marc t´enyori tant ,tinc tants mals dies ...
Torni a pensar amb aquell maleït día.amb es meu estat de shock no vaig vindra a abraçar-te amor meu!,a fer-te companyia. No vaig estar amb tù en aquella carretera,no podía imaginar que ja no tornarìa a tocar sa teu pell,es teus cavells,sentir sa teu olor.ho senti Marc però quan tinc moments dolents com és normal no pensi rès positiu (aixó no agradarà.Ho senti)

saps?
se´m va trencar es pot on havia posat totes ses teus caniques.M´havies de veure recollint-les amb cuidado , cada una que agafava intentava trobar-hi.... qué sé jo! les olorava i pensava ...-ses seus mans
es seus dits van tocar-les .
voldria dir-te tantes coses.No pari de parlar amb tù.
un petó amor meu.T´estimi.
mama

BATEIG A CA N ´EVA.

2010-06-15T22:17:00.002+02:00

Marc estimat, aquest cap de setmana hem estat a ca n ´eva.
ja saps com és d´especial el lloc per nosatrus,allà tù hi ets molt present, igual que ho son tots es nens i nenes que hem conegut parlant amb es seus pares i germans .
Aquesta vegada ha sigut una trobada molt entranyable,especial ,única doncs en carlos , la flòria i la júlia , pares i germana d´en carlitos han decidit batejar en joel .Han vingut de menorca perque coneguèssim en joel que va néixer el Desembre, i l´han batejat amb tots nosatrus acompanyant-los.
Quin regal que ens han fet!
van decidir fer-ho en aquest lloc on en carlitos és tant present i amb tots nosatrus que som " una gran família".
La Flòria al acabar va lleguir una carta dedicada as seus" prìnceps ","Estimat carlitos , Estimat Joel "
ens va emocionar a tots . Saps ? mentres anava lleguint vaig imaginar-vos a tots allà davant , compartint
aquells moments amb nosatrus....
vos veia tant reals! passaveu com volant per sobre la flòria , tots rient, tù curiosament anàves agafat de la mà de la Gemma

desprès veia en Dìdac ...i tot darrera vaig veure la Paula , la Dùnia....ja no vaig poguer veure mès imatges ...vaig tornar a conectar on estàvem....hi han molts , molts nens i nenes , de tots tinc una imatge però dirìa que vaig veure ´t amb ells perque estavem compartint espai amb es seus pares...i saps Marc,
quan tinc davant es pare o mare el miri i veig sempre la cara des seu fill o filla.
no he aconsseguit tenir mai un somni quan dormi ...no has pogut vindra a mi Amor meu...
per tant somii desperta....

tristement han arribat dos pares més , intentarem ajudar-los com ho han fet amb nosatrus i donar-lis
eines i recursos per seguir caminant ...ja sempre mès junts.
Son la merçè i l´antonio, han perdut fa 7 mesos es seu príncep de 19 anys.
i , la cristina i en cristo amb es seu fill víctor , la "Sareta"sara, una princesa de 2 anys i mig els
va deixar ha fet un any.
Marc , carinyo et trobi tant a faltar...
un petó dolç i tendre.
t´estimi.
la mama.

2 ANYS I MIG!!

2010-05-31T16:13:00.000+02:00

2 ANYS I MIG , sense tù.
2 ANYS I MIG enyorant -te.
2 ANYS I MIG plorant fins no poguer mès.
2 ANYS I MIG sense sentir-te , tocar-te , abraçar-te, olorar-te , cridar-te....
2 ANYS I MIG a la foscor...
2 ANYS I MIG sense entendre massa rès d´aquesta vida...i sense trobar sentit a rès...
2 ANYS I MIG amb un dolor constant , que ofega, i paralitza....
2 ANYS I MIG ESTIMANT - TE I RECORDANT - TE.

Tinc que agraïr de tot cor l´ajuda que rebem i hem rebut.

T´ESTIMI... T´ENYORI.
TOTS 4 MARC , SEMPRE TOTS 4.....fins el meu últim alè ....

SA NOSTRE BARCA.(pare)

2010-05-27T16:24:00.000+02:00

Sí Marc carinyo avui t´escric jo , el pare.
Fa temps que no ho faig, però avui en tinc ganes.
Dissabte si tot va bé , tirarè sa barca a l´aiga.
Un any més sense Tú.No saps lo que et trobi a faltar!
Tant que t´agradava pintar-la , netejar-la i que tot estiguès a punt .
Ho estic fent amb en Marcos. Ell m´ajuda amb tot.
Ja saps com és de maco..
Encare que no hi siguis fisicament , també hi seràs d´una atre manera.
Sempre seràs el rei d´en mar. passi el temps que passi sempre estarás dintre meu.
Mai t´oblidarè. T´enyori. t ´estimi .
Un petó molt i molt gran del PARE, i de tota la gent que t´estima.
EL PARE.

ET NECESSITI !!

2010-05-07T09:36:00.004+02:00

Marc ! carinyo , aquest temps m´esta embogint.

Et trobi a faltar, necessiti tot de tù per viure.Trobi a faltar ses nostres bromes , es nostrus jocs,

quan cridava i m´enfadava ....ara m´adoni que a vegades per tonteries.

Es teu olor , sa teu pell...veure es teus ulls....tot tot....

i MAI MÉS MARC!! només hem pogut estar junts 14 anys, que injust!! ....és impossible entendre

el sentit de tot, la paraula "felicitat" ...és la més curta en el seu significat...

per mi es va esborrar aquell maleït moment de sa meu vida...podrè tindre moments feliços però

MAI més la felicitat.

Em va explicar una bona persona que m´esta ajudant en aquest viatge on ell també té billet , que tenim mal entés el significat de felicitat doncs ens pensem que és per temps i és una cosa breu ,

de instants , doncs a la vida sempre hi han entrebancs...vaig entendre´l bastant ...però clar

pensava "sí , hi han" entrebancs"però t´aixeques i tornes a caminar ..."jo no puc tornar a caminar...sempre més portaré "crosses"i lo pitjor és que molt sovint ja m´arrossegui perque

no puc més....

em diuen que amb es teus records em puc trobar bé ..recordant tot lo bo que hem compartit,

M ´ÉS IMPOSSIBLE !!encara em posi pitjor quan recordi i veig que rès tornarà ...

voldria viure es teus estudis , sa teu primera feina ..es teu amor....sa teu sortida de nits i arribar malament a sa casa...sa teu majoria d´edad i amb aixó és teu cotxe ..(ja en parlaves...i tot just anaves amb sa meu moto..) es teus partits de fútbol...es teus gols...voldria enfadar-me amb tù ...i riure ...VIURE !! MARC , VIURE!!

T ´ESTIMI AMOR MEU..T´ENYORI..

SEMPRE AMB MI ..

UN PETÓ QUE NO ACABI MAI...

MAMI..

EL COR PLORA

2010-05-01T14:40:00.004+02:00

El cor plora i el meu mon s´ensorra....plora, plora ,plora....

Fa temps que he deixat de somiar....

Ai MARC , AMOR MEU ! avui necessiti escriure´t , saps que aixís és com aconssegueixi treure

el que porti adins....saps que em costa treure´m la cuirassa que m´he posat,he aprés a plorar per dins mentres faig un lleu somriure per fora.

Posar-me cuirassa no ha sigut una cosa premeditada...poc a poc...sense voler m´he trobat amb ella posada,

no puc explicar com estic...em sembla que no cal...

MARC...sa tia Teresa ens ha deixat.La família Noguer hem perdut un "puntal" ..una branca MOLT

important a n ´es nostru arbre.

Ho ha sigut TOT ..mare , germana ,ávia , tia, filla , tot lo que una persona pot ser..

sempre tots voltant d´ella , sa seu casa era on s´hi trobaven tots...

I quina vida més difícil ha tingut! , però ella sempre escoltant a tots .

Fins i tot en el seus últims dies no ha volgut ser una cárrega per ningù.

Sa n´ha anat com ella volia , sense donar feina a ningú....i fins a l´últim moment rés a sigut

favorable per ella , rés l´hi ha sigut fácil en aquesta vida.

Saps ? , pocs dies después de que tú ens deixéssis em deia que l´hi costava veure aquest carrer

sense tù , veure que sa porta del garatge s´obria i tencava i no hi eres...

doncs ara a la mare se l´hi fa molt difícil mirar es carrer i no veure-la ..

passar a l´hora que fos del día davant de sa seu casa i no veure-la ...no veure la família voltant

d´ella....

Quantes vegades he pogut sortir gràcies a ella!..

I, a vosatrus vos agradava que vinguès sa tia a sa casa.

Ses ùltims mesos encara la vida l´hi havia preparat lo pitjor per una mare..perdre es seu fill.

Aqui vam acabar d´entendre´ns sense parlar..

i sa tia ..aixó l´ha acabat d´anar apagant....ja estava delicada i no ha tingut ganes de lluitar..

em sap greu dir-ho però l´entenc...

Marc ,costa molt seguir quan només queda una part de tu.

Quan ja no seràs mai mès la mateixa persona.

al final sembles un robot, vas fent perque toca...perque no pots fer patir a ningú ,

i perque tinc la sandra .

Em senti estimada , em volen ajudar, peró sé que és difícil que m´entenguin i per mi entendre

coses que em diuen i a vegades m´enfadi...

hi ha gent que pensa...han passat dos anys ja és hora que vagin sortint i fent ...a més em diuen

"no fas rés de dolent sortint" ...

costa fer entendre fins on arriba el dolor d´una mare, ja no tinc ganes de fer lo que feia

com repateixi constantment ...vaig somrient per fora mentres plori per dins...

A més tots som diferents , tothom viu els seus sentiments , les seus alegries i el seu dolor com

l´hi mana el cor .

que se´m perdoni però a vegades m´enfadi i no estic bé doncs és normal valori la felicitat

segons el que troba cada un quan arriba a sa seu casa...

llavors pensi ...".jo arribi a sa meu casa i m´enfronti al silenci d´una habitació , a una cadira buida ...a no sentir es meu fill cridant -me , fent-me enfadar , explicant-me ses seus coses...

sé que no pensi bé . que la gent sent es meu dolor , peró sa meu impoténcia també és sa seua

peró no poden fer rès...senzillament intentar treure´m d´aquest pou i donar-me llum..

els estimi i si no fos per la llum que rebi ,sola, encara estaria mès lluny d´on estic...

però no et tinc amb mi , no senti es teu olor , sa teu veu i et necessiti...

i pensi amb tù amor meu , només 14 anys i ho tenies tot per descobrir i viure..

marc carinyo SEMPRE estás amb mi ...no hi ha minut , segon que no et tingui present..

saps carinyo , abans miraves el fútbol amb el pare i jo feia lo meu , no sé que ha passat

sembla que al portar-te dins meu em facis fer el que faries tù....ara segueixi es teu barça..

un petó dolç , mimós i tendre...t´estimi i t`enyori TANT...

mami.

AROMAS DE UNA AUSENCIA

2010-04-08T14:16:00.005+02:00

M´agradaria explicar que queda de mi 828 dies 829 nits después de...Aprofitarè per posar fragments del llibre de MªJosè Brito,
AROMAS DE UNA AUSENCIA.
En el seu dia vaig parlar de AMARGA LLUVIA , el seu primer llibre on descriu molt bé com estem el primer any que el nostre fill ha mort.
en aquest s´acava veient que realment no és com molta gent pensa que al passar el temps el dolor és diferent.
Igual que em va passar al acabar el primer llibre ho he sentit amb aquest , he trobat que M ª José explica molt bé el que visc com estic i a vegades em costa expressar. Escriurè alguns fragments....
A més agrairè M ª José el ser com és. vaig voler contectar amb ella per agrair-li en nom de moltes mares que voldriem explicar com estem ,
i ens costa escriure ella ho hagués fet, va contestar-me desseguida i vaig tindra la gran sort de poguer conéixer-la, doncs la vam convidar al club de lectura de ca n ´eva i molt amablement va vindra amb ángel el seu home .
Mª José desde aquell día em continua escriguent i ajudant en aquest camí que estem fent juntes....

" AROMAS DE UNA AUSENCIA"

-PRESENTACION

Mucho es lo que se va con la muerte de un hijo ,y nada , absolutamente nada , regresa.......
.....También se va el futuro, no el futuro que vendrá, sino el que hubiera venido......
...Permanece el recuerdo,herramienta imprescindible para defenderte de todo, del presente que ha huido, ..y del futuro que no llegarà;y para defenderte también de esta ausencia,....
.....en este mundo nada , absolutamente nada puede superar en dolor la muerte de un hijo,...

...tras el paso de un año...ese primer año no es más que la antesala del resto..
..ese tiempo que no puede curar , sino simplemente enseñar a vivir diferente, a vivir con el dolor, como una enfermedad crònica, porque el dolor por la muerte de un hijo ademàs de ser acerado y punzante , no puede ser sino eternamente crònico.

1- HACE UN AÑO
...la vida sigue andando te guste o no y tù estás dentro de ella...
2-BUSCANDO RESPUESTAS
3- LA VIDA DISCURRE HACIA DELANTE
...No , no es el primer año el peor, lo peor es cuando descubres que has luchado titànicamente y sigues estando donde estabas
, que después de meses de dolor éste vuelve con toda su intensidad, y entonces constatas que no es que haya vuelto , sino
que todavía no se ha ido , y esto puede ocurrir durante el primer año , durante el tercero y durante el último de tu vida...

..Nunca dejaré de estar triste , su ausencia está presente todos los meses, todas las semanas , todos los días, todas las horas,
todos los minutos , todos los segundos, y de forma fija y permanente.

...Al dolor hay que añadir el profundo sentimiento de nostalgias y añoranza igual de insoportable y doloroso...
..immersa en esta rutina , es cuando más intensamente le echas de menos todo, su voz , su risa , su presencia,sus cosas,
sus idas y venidas en definitiva su vida....

..recordar cuando el dolor es tan fuerte duele más de lo que se puede soportar; sin embargo,no existen manuales para recordar a un hijo y su muerte sin sufrir.Es imposible olvidar.Dicen que sólo se olvida cuando podemos recordar el pasado
sin dolor , cuando el recuerdo ya no es un agujero negro , cuando recordamos con un punto de alegrìa y de nostálgia, pero a la vez, no nos sentimos atrapados por la rabia y el sufrimiento. No es posible recordar así la muerte de un hijo , lo único posible es alcanzar el aprendizaje para poder convivir con ello. ..
..Cada día te duele más que él no esté y que tú sigas aquì....
..te imaginas tu vida demasiado larga, dure lo que dure , para vivirla sin su presencia, sin su vida , y quisieras más que nunca
parar el mundo, acabarlo, o por lo menos el tuyo , y quisieras acabarlo, porque ya has comprobado que , aunque aparentemente ha pasado lo más duro , el dolor sigue allì , con más fuerza incluso que al principio....
...Sigues viviendo en una gran inestabilidad emocional, hay que mantener continuamente el equilibrio....

Muchos se sorprenderían al descubrir , que es pefectamente posible estar riendo abiertamente , al mismo tiempo que llora tu alma , que tu mente piensa en tu hijo y que tu corazön se desgarra por momentos....
.....si el algún momento te paras , pronto te darás cuenta de que el resto del mundo sigue , y tú de momento estás en este mundo,.....
..debes seguir con tus cosas, aunque , por supuesto , nunca más lo harás como lo habías hecho antes , ya has aprendido que
ni humana ni emocional ni espiritualmente , ni de ninguna otra manera , volverás a ser la misma....
...hay que actuar un poco en función de lo que el cuerpo y el alma te pidan , pero en alguna ocasiòn deberàs hacer un esfuerzo
y hacer un poco lo que te pidan , porque no eres un ser único y aislado del resto , sino que vives en relación con los demás...

...tendrás que actuar de manera que en un momento dado pueda parecer a ojos de los demás que no estás lo suficientemente deprimida , apagada o destrozada a causa de lo que estás viviendo, Sólo quien haya pasado por lo mismo , serà capaz de entender el escrupuloso y concienzudo trabajo de laboratorio que tu mente debe hacer constantemente.

4- EL TIEMPO
El tiempo, que todo lo cura , a algunos no nos curarà nada , y el tiempo , que siempre pone las cosa y las personas en su sitio , en ocasiones lo dejará todo fuera de lugar.

5- ¿DIOS SE ESCONDE?
...después de un año descubrí que había avanzado en círculo , y volvía a encontarme con todo lo que ya había vivido , con la única diferencia que ahora ya sabía de que se trataba , ya que había catado , y eso no es mejor , no , eso es peor ,...
...le echo tanto en falta , la añoranza me asfixia...
..Cuando gritas de tanto dolor , cuando lloras por tanta pena , los ojos se te hinchan , se te cierran , te cuesta mantenerlos abiertos, tan solo puedes aporrear la puerta con furia...
6- LA FELICIDAD
..Dice un proverbio chino que cuando un hijo se va de casase lleva la mano de su madre. Eso serà cuando se vaya andando ,
si no es así , se llevarà la mano , el brazo y parte de su corazòn...
..El cordón umbilical entre madre e hijo nunca se corta, la conexión es permanente , al irse el uno de alguna manera también se va el otro.....
7 - LA MUERTE
...a mi me cuesta mucho vivir sin sus conversaciones , sin su compañia ..sin su vida.es realmente cierto que me han arrebatado algo más que la vida , es como si hubiera muerto sin haber abandonado el cuerpo;su muerte me acompaña siempre, allà donde yo voy , viene conmigo , aunque bien pensado , lo que en realidad me acompaña , es su vida...
8-LAS RAZONES DE LA SINRAZÓN
9- DEAMBULANDO MELANCÓLICAMENTE
..descubres que has adquirido la capacidad de que incluso en pleno llanto interno , seràs capaz de reír ,de hablar o de pensar....
...Estoy cansada de mantener conversaciones interminables con mi mente ,...
10- ANDANDO POR LA CUERDA FLOJA
..Después de un año, soy consciente de que alguién me apagó la luz , me dejó en total oscuridad,y también soy consciente de que a veces alguién enciende una tenue lumbre , supongo que con la intención de no permitir que me quede ancvlada para siempre en esa oscuridad, pero esa lumbre es demasiado tenue , hay muchos filtros que la cubren....
..son muy importantes esas personas que te oxigenan , con las que creces , que te transmiten sosiego y paz , te instan a la superación y te alientan continuamente....

HE VOLGUT ACABAR AMB AQUESTES PARAULES QUE TANT DIUEN...
Vull donar les gràcies a TOTES AQUESTES PERSONES...A TOTS...
I SOBRETOT DIR QUE AMB L´ESTEVE TENIM LA SANDRA , i per ella sigui com sigui...SEGUIREM..
I..ELLA ÉS el nostre impúls...a vegades inclús ha sigut ses nostres "CROSSES" per seguir.
UN PETÓ IMMENS A TOTS 2..MARC I SANDRA ...
GRÀCIES PER HAVER EXISTIT!!

L ´ONCLE PITU

2010-03-24T10:21:00.002+01:00

MARC , CARINYO.
Saps? l´oncle Pitu ha tornat a agafar sa cámara.
Et deixi uns minuts de neu.....preparats especialment per TÙ.
un resum d´una horeta ...
T´ESTIMI..I ho faré ..fins el meu últim alé.
T´ENYORI...
UN PETÓ IMMENS..DOLÇ I TENDRE.
mama

CADAQUÈS NEVAT

2010-03-23T14:09:00.000+01:00

EL COR FRED.

2010-03-11T09:00:00.004+01:00

Paisatge, blanc tot nevat!!
però per mi, tot dona sensaciò de mès fred , de tristor, el cor encara mès gelat.
Es nens contents, jocs pels carrers, sense cole...hem viscut el que a tots vos agrada , uns dies blancs com si visquèssim
en llocs on l´hivern ja és aixís, fotos per recordar, un cadaquès "diferent".
però jo no he surtit marc.m´he quedat tencada , mirant per la finestra amb un pensament.....amb tristor i fred interior ;aquesta és la més dolenta, ....a mès amb es records de l´última nevada al poble que vam sortir tots 4 amb la laura a fer fotos
i veure-ho tot.
la sandra i el pare van vindre desseguida al cementiri,despuès van fer fotos, SEMPRE AMB TÙ PRESENT.
la sandra, igual que nosatrus et tè sempre tant present,et porta sempre amb ella, quan veu un lloc on pot escriure es teu nom...sobre un paisatge blanc....a l´istiu a la sorra...
regala a sa meu trista mirada la visió d´aquestes 4 lletres MARC....que només lleguir-les , veure-les fan remoure tot el meu interior.

Havies après a esquiar , hi anàvem amb es "manyos", poc a poc ho tenies tot per quan anèssim a veurel´s i fessim s ´escapada
a "candanchu"
A , mi no m´ha agradat mai..però et veia tant content!!que aixó feia que ja esperes tornar-hi .
He recordat el desembre que vam anar a andorra i no vas poguer esquiar perque no havien pogut obrir ,com et vas enfadar,
vam compensar-ho tornant a "caldea"...com vas disfrutar!!
ja rès es repetirà , ja tot serà diferent....diuen que no pots dir mai que no tornaràs a fer algo, però JO ESTIC CONVENÇUDA
que ho puc dir!!
Avui ,com cada dia necessiti es teu calor , ses teus abraçades , sentir sa teu veu , sentir-vos renyir amb la sandra,i sentir
cridar MAMA!!amb una veu que imagini en somnis com seria ara....
T´ESTIMEM...I...ET TROBEM A FALTAR CARINYO..
PETONS...DE MAMI..
la mare

2010-03-10T19:13:00.002+01:00

T´ESTIMI AMOR MEU!!

2010-03-05T20:45:00.002+01:00

2010-02-23T20:54:00.001+01:00

FORTS ATACS D´ENYORANÇA

2010-01-19T15:31:00.003+01:00

Marc, tinc tantes ganes de veure´t, abraçar-te,sentir-te!!

Tot el que tinc ara, en aquesta "nova vida", son ,Forts Atacs d´Enyorança.

Arriben en qualsevol moment , a qualsevol lloc .

Quan menys ho esperi.

Comença en el cap ,al arribar-hi un record, una olor ,una visió d´algo.

Tot seguit es produeix com una descárrega que em corre per tot el cos,

senti com si anés tocant cada órgan del meu interior ,cada molécula.

Em fa mal el pit,un nus a la gola , m´ofego, tremolo fins acabar plorant de dolor.

Lo dolent és quan arriba en un lloc on vull dominar la situaciò.

Aquests moments que vull descriure però tant em costa, apareixen cada vegada

amb més frecuència.

I ...És que no hi ha un minut d´aquest "senseviure"que no estiguis present en mi...

Quan més acompanyats estem , més recolzats i més estimats , és quan més sola em trobi

doncs és quan veig que l ÚNIC que em falta ets TÚ!!

Avui torna a ser un dia dels difícils.

Demà 20 de gener.

Com esperaves aquest dia!!, per pujar a ST. SEBASTIÁ amb es teus amics.

Molts dies abans ja en parlaves , i parlaves.

Marc et trobi tant a faltar, em costa tant seguir lluitant.

Continuarè pujant aquesta muntanya , no sé , ni m´importa si no arribi adalt.

El que sì sè és que no tornarem a estar tots 4 junts fisicament.

I com dic , marxaré sense tenir es meu fill al costat.

Fins el meu últim alé , diré es teu nom , perque TÚ estarás amb mi.

UN PETÓ.T´ESTIMI.

mare

2010-01-08T18:56:00.001+01:00

BUSCANT LA LLUM

2009-12-23T20:33:00.008+01:00

Marc,AMOR meu , tornem a tocar fons.

No veiem ni una espurna de llum.

T´ENYOREM TANT!

Em costa trobar sentit a tot, estic cansada d´aixecar-me dia a dia per lluitar,ser forta.Només nosatrus 3 , es teu papi ,sa teu sandra i jo sabem com és viure en aquesta casa sense TÙ.Aixecant-se sense TÙ , estar a taula , as sofá , viure sense TÙ.

Ahir 22 de Desembre, va fer 2 anys que et vam regalar sa moto.L´il.lusió que tots hem tingut aquesta edad.Aixó vol dir que ens falta una setmana per fer 2 anys que no et tenim.No et veiem , no sentim sa teu veu....S´apropa aquell dia , i sembla que et torni a perdre.Senti el dolor d´aquell maleït dia.

Quan et vaig perdre PER SEMPRE.

QUE FAREM AQUESTS DIES QUE TANT ESPERAVES, SENSE TÙ?.

UN PETÓ TENDRE, I DOLÇ, ENTRE LLÀGRIMES DE DOLOR.

T´ESTIMEM. mama.papa.sandra.

2009-12-23T20:33:00.001+01:00

Cadaquès , de dol.

2009-12-06T13:00:00.003+01:00

A tots es que ens estimeu i acompanyeu en aquest camí.

A tots es qui llegui es meu blog:

Avui he fet 3 entrades , que com vaig dir

m´haguès agradat continuar sola participant en aquest joc tant cruel .

Haguès volgut no haver d´abraçar mès mares patint el meu dolor...

Feia dies volia posar una foto de la Carmeta , una d´en Xavier que va fer que

Cadaquès tornès a viure aquell maleït 30 de desembre, però no sabia com posar-mi .

Però amb el que va passar ahir a cadaquès , he tingut la necessitat de dedicar-lis

un raconet del blog , a 3 estrelles que ja brillen amb en marc.

Si voleu escriure als amics o familiars d´ells , jo els farè arribar ses vostres paraules.

UN PETÓ A TOTS , ara haurem d´agafant-se ben fort amb aquests pares i seguir aquest camí,

no sé on arribarem , però haurem d´anar empenyent-mos per continuar , i quan un caigui

i ja no pugui caminar , qui tingui mès forçes en aquell moment haurà de fer l´impossible i

aixecar-lo.....

Marc , t´enyori tant , ara venen dies molt dolents , no sè com ho farem sense tù as nostru costat....t´estimi

SERGI. UN AUTÉNTIC "PETIT PRÍNCEP"

2009-12-06T12:22:00.004+01:00

Marc , ahir el matì aquest cor ferit es va gelar , en Sergi , aquest petitò , fill

de la Conxi i en Candi , ens havia deixat a la matinada.

Però , perque? si era un nadò , tenia mesos , estava sa....

No parlarè massa doncs porti massa ràbia dins i potser parlarìa sense tenir massa informaciò.

Però , COM POTSER AL SEGLE QUE ESTEM QUE ALS METGES SE´L S PUGUI ANAR

DE LES MANS SENZILLAMENT , UNS PULMONS TAPATS?.

COM POT SER QUE FACIN ANAR A SA CASA A UNA MARE QUE PORTA ES SEU PETITÒ ASL METGE DIGUENT QUE FA 3 DIES ESTÁ AMB FEBRE,?... I DIGUINT QUE ÉS UN REFREDAT....

(vivim en un poble on tothom parla sense tenir ni la mínima informaciò, no sé

com hi ha gent que a l´edad que tè encara no han pogut apendre a que si no saps

o tens una informaciò certa CALLA!! , ahir el tema de "grip A" , era el safareig de molts llocs.)

Quan mal fa la gent!!

Si no tens edad de tenir cotxe i portes moto , (aquests pares que compren motos...)

Si es tè cotxe , (aquest jovent , que van com bojos)

que tindran a dir en cas de malaltia??

Avui no he tingut forçes per sortir i acompanyar als pares i família.

Només estar ahir abraçant una mare inconssolable, i sentit tot aquell dolor ...

Ja és tard per tot ...però aixó jo personalment crec que ÉS UN CAS DE NEGLIGÈNCIA METGE.

Avui sì , que el poble ha despedit "EL PETIT PRÌNCEP"

UN PETÓ IMMENS FINS EL MÉS ENLLÀ...

XAVIER

2009-12-06T12:10:00.002+01:00

En Xavier ens va deixar per culpa d'un accident de cotxe .

La mare no l´havia tractat personalment , però sì que dirè que era un nen molt

alegre , sempre saludava a tothom , es feia amb tota la gent del poble,estimava es seu

Cadaquès i es seu mar igual que tù.

He vist que era un gran amic des seus amics , si s´havia de organitzar algo sempre el tenien

a ell preparant -ho tot.

També era molt familiar

CARMETA

2009-12-06T12:01:00.003+01:00

Tete la Carmeta era una mestra del cole i ens va deixar aquest Octubre.

Va lluitar fins el final contra un càncer malgrat tots és seus esforços va perdre.

Tete era com tu totom la recorda per és seu somrriure.

ERA UN ARBRE

PLE DE VIDA

I PROMETIA

DOLÇ FRUITAR

UNA BLANCA

MALEÏDA LI VA

PRENDRE

AQUESTA VIDA

ADÉU ARBRE,

ADÉU FLORIDA,

ADÉU FRUIT

QUE NO HAS

DE DONAR.

16 ANYS!!!

2009-11-03T08:23:00.005+01:00

Avui fa 16 anys que vas nèixer.

Avui a les 9.20 , d ´aqui una horeta , faries 16 anys.

Ja t ´hauriem despert cantant "aniversari Feliç"...i TÚ , ens hauries regalat ja de bon matí

un des teus somriures.

Per dinar hauria fet pasta de postres, rès de pastìs , a tù t´agradava FLAM i de "sobre", no

es casolans que feia a vegades o "TAPS" , que et portàven SEMPRE , l´oncle i la tia.

Ses espelmes els hi posavem igual.

Sa foto de cada any, per quan fossis gran, anèssis veient com anàves creixent......

Avui fa 16 anys vaig ser mare per primera vegada, vas fer-me mare!

Es millor regal que he tingut mai!!

Avui , avui.......rès del que voldriem serà igual, rès del que esperàvem ....

Continuar plorant , recordant , enyorant...

T´ESTIMEM , GRÀCIES PER HAVER VISCUT!!

Mama.

FA TEMPS, QUE HE DEIXAT DE SOMIAR...........

MARC!, MARC CARINYO!!

2009-10-30T04:16:00.005+01:00

MARC AMOR MEU!!

VOLDRIA PARTICIPAR SOLA

EN AQUEST JOC TANT CRUEL,

M ´AGRADARIA QUE FÓSSIM SES ÚNICS

AMB QUI LA VIDA NO HA TINGUT PIETAT.

QUE NINGÚ PATÍS L´ANGOIXA

DE NO PODER RESPIRAR, DE PLORAR

RECORDANT UN SOMRIURE QUE

JA NO TORNARÀ A SENTIR.

NO HAVER D ´ABRAÇAR MÉS MARES

INTENTANT TROBAR

UNES PARAULES DE CONSOL

QUE JO NO TINC.

VOLDRIA NO VEURE MÉS UN POBLE

TRENCAT PEL DOLOR; DESFET PERQUÈ

UN DES SEUS SE´N VA MASSA AVIAT.

PERÒ NO PUC.

FA TEMPS QUE ES MEUS DESITJOS

JA NO ES COMPLEIXEN.

EM DESPÈRTI CADA DIA PERÒ

FA MESOS

QUE HE DEIXAT DE SOMIAR.

I, MALGRAT TOT, TIRARÈ ENDEVANT,

PER EL PARE PER LA SANDRA

I AVUI TAMBÉ PER ABRAÇAR

UNA MARE QUE HO NECESSITA

MÈS QUE MAI.

INTENTARÈ TRANSMETRE UNA MIRADA

DE COMPRENSIÒ; QUE SERÀ UNA LLUM

INÙTIL

EN UN POU TANT NEGRE.

MARC,avui ja no et puc parlar, amor meu ..tot torna a començar,

es nostru cadaquès , torna a viure aquell maleït 30 de Desembre,

avui , en xavier seriñana riera .....

Ho senti.....ses llàgrimes, es records , el dolor , la ràbia , l´impotència, l´ofeg,la foscor,

es crits...tot es repeteix dins nostru......UN PETÓ.

NO OBLIDEU QUE VOS ESPEREM

I NO ESPEREU... QUE VOS OBLIDEM.

"MI YO , MURIÓ AQUÉL DÍA"

2009-10-21T10:18:00.005+02:00

Aixís comenci avui sa meu entrada en el blog.

Acabi de lleguir el llibre "AMARGA LLUVIA" de M JOSÉ BRITO .

Tot tot el que ha escrit , és realment el que senti , però se ´m fa difícil expresar-me.

Ella en aquest llibre ha aconsseguit el que tantes mares patim , volem dir , però ens costa

expressar - mos.

Tinc ganes de compartir fragments, i si hagués de dir una frase de tantes amb les que realment

m ´he identificat , diria sa que he deixat com a tìtol "El meu JO va morir aquell dia".

L ´autora va perdre es seu fill HUGO , amb 18 anys , l abril de 2008, víctima de leucemía,només feia un mes que l´hi havien detectat.

I curiosament , l´ última entrada que vaig fer , va ser d´una poesia que em va tocar fons ,

quan la vaig lleguir, de Jorge Luis Borges.

Quines coses! , jo l ´havia llegit , i vaig sentir la necessitat de compartir-la....

es mateix dia , arribava a ses meus mans es llibre que havia demanat a sa meu germana ,

i comença amb aquesta poesia.

Dime por favor, dónde estás,

en qué rincón puedo no verte,

dónde puedo dormir sin recordarte

y dónde recordar sin que me duela.

Dime , por favor, dónde puedo caminar

sin ver tus huellas,

dónde puedo correr sin recordarte

y dónde descansar mi tristeza.

Dime, por favor, cuál es el cielo

que no tiene el calor de tu mirada,

y cuál es el sol que tiene luz tan solo

y no la sensación de que me llamas.

Dime, por favor , cuál es el rincón

en el que no dejaste tu presencia.

Dime , por favor cuál es el hueco de mi

almohada

que no tiene escondidos tus recuerdos.

Dime, por favor , cuál es la noche

en que no vendrás para velar mis sueños....

QUE NO PUEDO VIVIR PORQUE TE EXTRAÑO

Y NO PUEDO MORIR PORQUE TE QUIERO.

Fragments:

Tsunami emocional

la muerte de un hijo es una muerte en contra del sentido de la vida, un sufrimiento intenso,

immenso, el más devastador que un ser humano puede experimentar. Deja profundas e indebles cicatricesen los progenitores , en los hermanos , y en los demás familiares.

"AHORA SÉ QUE LA MUERTE NO ES MORIRME , SINO QUE SE MUERA ALGUIEN QUERIDO" paraules dites per Miquel martí pol.

"EL PESAR OCULTO , COMO UN HORNO CERRADO, QUEMA EL CORAZÓN HASTA REDUCIRLO A CENIZAS" William Shakespeare.

(el llibre no ho escriu amb lletra grossa , peró vull remarcar el que se sent !).

Todo el dolor ...es por él , por lo que ha perdido,porque él no está, porque él no puede ver el sol, ni ver llover, ni enfadarse, ni reír,ni estudiar,ni andar , ni querer, ni salir , ni entrar...nada.

2 Buscando el equilibrio

Busco una serenidad interior que me permita "sobrevivir"porque yo sé que VIVIR YA NO VA A SER POSIBLE.Pero tampoco quiero entenderlo como un" sinvivir" o un "malvivir"...

Dejémoslo en un "vivir diferente".

3 Desenredar la madeja de sentimientos

.....sea como fuere,tengo que desnudar el alma y compartir lo que estoy sintiendo.yo, ahora mismo,no sé si sobreviviré, ni cómo , ni durante cuánto tiempo,ni siquiera, ,por qué.Me encuentro en un viaje largo y laborioso, avanzando por el carril lento, no he llegado a ningún sitio,ni sé siquiera si llegaré.Tengo que rastrear lo más positivo de la adversidad e intentar

lograr la cuadratura del círculo.

4 el dolor es más fuerte que la vida

Estoy , hundida ...enfadada, furiosa,llena de ira....

..Me resulta imposible aceptar que TODOS LOS DÍAS , EL RESTO DE MI VIDA , ...VA A ESTAR AUSENTE DE MÍ......

..estoy en un estado al que no puedo poner nombre, con la sensación de tener la seguridad de

que el sol ha salido pero yo no puedo verlo brillar, no podré verlo nunca más......

...lo QUE MÁS ME DUELE AHORA ES LA VIDA QUE NO TIENE ÉL...

...ha muerto tu semilla, el sentido del futuro, tus esperanzas, tus sueños....

5 parir hacia adentro

...alguien dijo que para superar la muerte de un hijo, había que aprender a parirlo hacia adentro.

6 ¿y ella, qué?....(l´autora tè una filla Ares,17 anys)

.....DUELE MUCHO A UNA MADRE VER QUE SU HIJA TIENE QUE VIVIR ASÍ SU ADOLESCENCIA...

..tiene que vivir su adolescencia con sus dinámicas, su belleza, sus ilusiones...sus proyectos,

su futuro , sus porqués....

..debemos seguir dándole raíces y alas :raíces para que siga sintiéndose segura, y querida , y alas, para seguir explorando la vida y el mundo....

..indudablemente UNA TAREA DIFÍCIL...

7 Él también sufre

....la muerte de nuestro hijo nos provoca a cada uno el nivel máximo de dolor....consume el cuerpo,la mente y el alma día y noche.

TENEMOS QUE ASUMIR QUE ESTE HIJO ...NUNCA SERÁ FUTURO.....siempre estará en otra

dimensión que nunca alcanzamos a entender.

NUNCA NADA NOS UNIRÁ MÁS.

NUNCA NADA HARÁ QUERERNOS TANTO, PORQUE NOS HAN ARRANCADO LO MISMO.

Tenemos la misma herida, ahora hay que procurar que no se infecte.....

...La esperanza .....la que dicen que nunca se pierde , se ha perdido para nosotros..

......he intentado salir llorada de casa, pero también entrar llorada en ella...

ESTAR MUERTO EN VIDA ES COMPLICADO....POR LO MENOS, HAY QUE INTENTAR LUCHAR.....

....cuando se pierde un hijo , nada , nada ,nada , nadie , nadie lo puede remplazar...

....me he aferrado fuertemente a sus recuerdos porque he decidido que va a estar a mi lado para siempre, HASTA EL ÚLTIMO SEGUNDO HASTA EL ÚLTIMO ALIENTO...

...la muerte...no me puede robar su vida porque SU VIDA SIGUE ESTANDO DENTRO DE LA MÍA.....

....nunca seré la que era, seré peor o mejor, PERO NUNCA MÁS LA MISMA....

MI YO MURIÓ AQUÉL DÍA...

...NUNCA NADA SERÁ IGUAL....

Equilibrio , eso es lo que busco , para que me permita vivir en paz...

carta a hugo

....te va a llevar mucha gente en el corazón , Y VIVIR EN LOS CORAZONES ES NO MORIR..

....TÚ ESTÁS SIENDO HOY LO QUE FUISTE AYER...

...he empezado a inventarme una vida donde la añoranza sea oxígeno y la nostálgia , motor...

Estoy aprendiendo a llenar vacíos.Estoy aprendiendo a parirte hacia dentro, a llorarte sin lágrimas, a hablarte sin palabras.

Estoy entrenándome duro, muchas horar diarias, para poder escalar una cima dificultosa que me ha tocado subir un poco prematuramente, sin estar en forma, y un paso un movimiento en falso podría significar el desastre.Al principio,curiosamente,esta escalada parecía más fácil, pero a medida que asciendes cuesta más, queda menos oxígeno...

HE TENIDO LA GRAN SUERTE DE SER TU MADRE...

Marc, sí , HE TINGUT AQUESTA GRAN SORT!!

He aprés TANT de tú...per aixó ara ESTIC MORTA EN VIDA..

T´ESTIMI .....T´ESTIMARÉ FINS EL MEU ÚLTIM ALÉ..

MAMA.

DIGUEM SI ET PLAU ON ETS?....

2009-10-07T18:24:00.004+02:00

DIGUEM SI ET PLAU , ON ETS?

Si et plau, digues on ets,

en quin racó puc no veure ´t

on puc dormir sense que em faci mal

Si et plau, digues on puc caminar

sense veure ´t les petjades ,

per on puc córrer sense recordar-te

i on puc descansar amb la meva tristesa.

Si et plau , digues quin és el cel

que no té l ´escalfor de la teva mirada

i quin és el sol que només té llum,

i no la sensació que em crides.

Si et plau , digues quin és el racó

on vas deixar la teva preséncia.

Si et plau, digues quin és el buit del meu coixí

on no vas deixar amagats els teus records.

Si et plau, digues quina és la nit

que no vindràs per vetllar-me els somnis.......

ÉS QUE NO PUC VIURE PERQUÈ

T´ENYORO

I NO PUC MORIR -ME PERQUÈ

T ´ESTIMO.

Jorge luis borges. "Dime porfavor donde estás"

Un petó immens , dolç ,tendre i mimós....T´ESTIMARÉ SEMPRE....

t´enyori , et plori i et necessiti.....

MAMI

COLORS

2009-10-03T20:37:00.015+02:00

MARC:

ÉS QUE NO PUC VIURE PERQUE T´ENYORI

I NO PUC MORIR-ME PERQUÈ T´ESTIMO.

JL.BORGES

".HI HA UN TEMPS CLAR, QUAN TOT SEMBLA POSSIBLE

HI HA UN ALTRE TEMPS NEGRE, QUAN TOT S´ENSORRA.

I DE MICA EN MICA NEIX UN TEMPS DE TONS GRISOS

MÈS O MENYS SATURAT DE BLANC SEGONS ELS DIES

ÉS QUAN ARRIBA L HORA D AGRAIR EL PASSAT I , SOBRE TOT,

DE VIURE EL PRESENT AMB ULLS AMABLES "

Tot es va tenyir de negre.....uns instants....tot ...començar de nou...però com?

CA N ´EVA ,aquesta temporada....

gràcies AMICSvoluntaris , pares....

Hem pogut veure per on caminar, tots junts...

Amb vosatrus i gent propera o persones amb qui mai

haguèssim imaginat...com diem (o més ben dit , em va dir , una BONA AMIGA

al passar-me el petit fragment , amb el que m ´he sentit identificada)

aquest negre , a vegades pot ser gris, amb matissos....

Marc , tots 3 fisicament i amb tu ....sempre amb nosatrus

farem aquest camí...diferent a com haguèssim volgut , a com somiavem,

com esperàvem.......T´ESTIMEM!!

SA TEU BARCA, TORNA A NAVEGAR

2009-09-08T12:00:00.005+02:00

Carinyo,avui el pare te ganes de parlar-te i explicar-te una cosa, segur

que et faria molta il.lusió.

Sa teu estimada "Zodiac",per fi , torna a navegar.Hem trobat "el nen" que buscavem, , i deixarà

d ´estar, tancada a sa seu bossa,tornarà , as teu estimat mar.

Sabiem que a TÚ, no t ´agradaria

veure-la, tancada, i amb el temps,

ja no haguès pogut servir.

Teniem clar , que voliem trobar

algu MOLT ESPECIAL, i no veure-la.

Ens portava masses records.

Tampoc la voliem deixar , en el garatge, com un "RECORD" teu,

nosatrusja et continuem veient amb

ella . Val la pena veure i viure el que vaig viure.

EL SOMRIURE , L ´IL.LUSIÓ , d´un nen

treient sa barca de sa bossa.

Sabem que hem trobat ,qui la cuidarà com si

fossis TU.

Es seu pare,ens ha ajudat i guiat cap el camí,

que hem de seguir.

En els moments mès foscos , quan no ens arribava ni una escletxa de llum,quan s´enfonsava , inclùs tot el que haviem anat pujant,

poc a poc,en els moments que un es nega a tot,

ELL, ens va ensenyar, ens va donar recursos , eines, perque s´havia de continuar...no ens podiem quedar sense ni que fos intentar fer un esforç ,per veure una mica de llum.Per veure que hem de deixar pas al gris...

Quan vaig portar-li, vaig veure en es seus ulls,la mateixa llum , brillàven igual que es dia que

te la vam regalar.

No negarè, que es meus van començar a humitejar-se,i vaig anar allunyant-me,acompanyat

de sa seu ávia , molt agraida, i CONTENT DEL QUE HAVIEM DECIDIT,I ACABAVA DE VIURE.

Carinyo , cada dia que passa et trobi més a faltar.

UN PETÒ BEN FORT , DEL PARE..qui va fer amb es seu fill,i va viure , coses que no tornaran..

però SEMPRE LES PORTI AMB MI.

UNA ABRAÇADA DE LA MARE, I DE SA TEU NENA , que cada dia és més gran.Ella també et troba molt a faltar , t´enyora.

MAI T´OBLIDAREM, CARINYO MAI!! GRÀCIES PER SER COM HAS SIGUT, HEM APRÈS

A ESTIMAR EN UNA ALTRE DIMENSIÓ. EL PARE.

VOLVER A VIVIR

2009-08-26T22:16:00.006+02:00

"VOLVER A VIVIR",és un des llibres que m he llegit aquest istiu.

Sabia que , el setembre , al començar de nou a ca n ´eva, tidrem la sort , de conèixer

l´autora , Merçè castro.

Merçè va perdre el seu fill , Ignasi l´any 1998, amb 15 anys.

Va anar escriguent , un diari el primer any de sa seu mort, i ha decidit publicar-lo.

-Gràcies, et dirè el dia que tingui la sort de conèixe ´t, gràcies Merçè, doncs has sapigut expressar, el dolor , els sentiments i tot el que passem amb la pèrdua d´un fill,tants pares,

i ens és difìcil trobar ses paraules per explicar-ho_

LLeguir aquest llibre, ha sigut com si , algù estès parlant per mi, ara escriure alguns fragments

que tant m han identificat.

(L Ignasi va morir en un accident que van patir , ell , els seus pares i en Jaume , es seu germà,

tornant d es dinar de Sant esteve).

Perder a alguien querido siempre resulta doloroso, pero cuando lo que se pierde es precisamente un hijo la intensidad del dolor se multiplica.

El duelo,es el camino del dolor....no existe un itinerario fijo,pues cada persona vive , expresa y asume de manera distinta el hueco que ha dejado aquello que irremediablemente ha perdido.

Al contrario de lo que suele creerse, el tiempo no lo CURA TODO.

...existe claramente un antes y un despuès.

Tengo la sensaciòn de andar por un terreno pantanoso, una especie de jardín encantado lleno de trampas y obstáculos.

en las situaciones límite solamente sirve el amor. la solidaridad es lo único que te mantiene.

Tanto "lluís" como yo viajamos con rumbo a la felicidad.No es fácil. Sin embargo, es una manera de conseguir que "jaume"vuelva a ser feliz.si lo conseguimos nosotros,es muy probable que también lo consiga él.Si nosotros nos hundiéramos, seguro que él saldría muy mal parado de todo esto.Como dice "lluís"

Al acercarme a la ventana, es como si mirara por un precipicio.La vida de la calle me da vértigo.

Nada va conmigo, me es imposible identificarme con la cotidianidad, con las prisas, los proyectos..Estoy en otro mundo, en otro tiempo , muy lejos de aquí.No formo parte de esta

humanidad.Todos parecen tener algo que hacer y yo estoy anclada en mi interior, en mi desconcierto , en mi dolor.

¿Cómo es posible que se haya muerto mi hijo?

Compartir el dolor nos cura.....Ahora en la tierra ya no somos cuatro.Somos tres.Pero el proyecto sigue siendo el mismo.

¡Me he sentido siempre(y me siento)tan orgullosa de vosotros..!Ahora que no estás en esta vida

No estás en tu cuerpo, hijo,pero te siento igual en mi corazón. Te quiero, y te quiero más que

nunca, si eso es posible...

Qué suerte, qué immensa suerte ha sido haberte tenido como hijo, como compañero de esta vida.

Tu energía sigue con nosotros.Tu saber estar, tu capacidad para amar, nos llega de alguna manera.

Quienes te conocieron y te quisieron, e incluso quienes no te conocen reciben tu amor...porque tú sigues existiendo, mi vida...

Eres un ángel,que estuvo aquí para darnos amor, confianza,felicidad,sabiduría y voluntad de ser mejores...

Nada sería igual si no hubiera nacido."Jau" y tú sois nuestra luz y seguiréis siéndolo.Soy la madre más afortunada del planeta.

El límite entre la cordura y la locura es finísimo....no sé si estoy tocando fondo, pero lo estoy pasando muy mal...

Mi hijo...lo que nos ha sucedido es muy duro para él.Días después del accidente dijo: .Fue el primero de los tres que comprendió la situación.Está haciendo un esfuerzo , titánico.

ya no es el pequeño , es mucho más maduro de lo que le corresponde...

Ha aguantado la presión que supone ir todos los dias al colegio, estudiar,encontrarse con los amigos de "ignasi"y estar en casa sin él, y con unos padres abatídos, como nunca antes los había

visto....

aunque solo fuera por él,merecería la pena que en casa volviera a entrar la alegría.

La herida que ha abierto la muerte..intento dejar escapar el humo negro que me impide avanzar.

cuento con personas que me quieren, y con esto , con el amor, basta.lo demás pesa y paraliza..

Estoy agotada...Necesito estar en casa para reencontrarme a mí misma, y volver a empezar.

en la intimidad de mi hogar, me siento..mucho mejor que fuera..

Los progresos son lentos y profundos...

En casa la escala de valores ha variado mucho.

Algunos dias producen más nostalgia que otros....

Me pierdo en los recuerdos.Me invade una somnolencia suave y me alejo.

Hay amor , amor y más amor , hasta la eternidad.

Siento una gran añoranza, un enorme deseo de abrazar a mi hijo, de verlo, sentirlo, mirarlo , acariciarlo.Pero no puede ser. Es imposible. Yo estoy aquí y él no. Y siempre será así...

Los ataques de añoranza son imprevisibles. LLegan casi de repente e inundan la piel, el corazón, las células y las moléculas.

Me duele el pecho, se me hace un nudo la garganta, y los ojos se llenan de lágrimas,que no salen.La presión aumenta a mil atmósferas.

No calen més paraules...si voleu saber com estem...

MARC , T´ENYOREM , ET NECESSITEM PER SEGUIR...I COM HO FAREM?

Encara és ara i em faig tantes preguntes..pero acabo pensant.."PROU!, no es pot anar enrrera.

GRÁCIES PER HAVER VISCUT! SER ES MEU FILL! I PER TOT EL QUE ENS VAS DONAR..

UN PETÓ ,ENTRE ANGOIXA I MIL LLÀGRIMES DE DOLOR.

LA MAMA.

6OO DIES!!

2009-08-23T01:30:00.006+02:00

I..ENCARA, EM SEMBLA QUE NO ÉS VERITAT!

NO ENTENC RÈS.

EM PREGUNTI PER QUÈ?

T´ESTIMEM I ET TROBEM A FALTAR TANT....

SA TEU "PRINCESSA"

2009-08-14T15:28:00.005+02:00

Tampoc ens enganyarem, vos estimàveu com tots es germans..

però..RENYIEU!!, ella al ser sa petita solia punxar - te i , com sempre , es gran , per gran ès qui cobra.

2009-08-14T14:44:00.008+02:00

Avui nomès recordava, fotos i mès fotos que ahir vaig mirar.

I , recordava es nostru segon Desembre que estàvem a disney.

Aquesta vegada tenies a ses teus mans , una càmara de fotos digital , que ens va deixar es teu estimat

Josep.

No vas parar, tot el dia fent fotos...i recordes?, ja estàvem aliats , i al final ja no et deia :

"Prou fotos!", nomèset deia: "a veure com he quedat! " , si no m´agradava la borràves,i , a continuar.

Tambè he rigut , recordant que vam perdre el pare , i a TÙ , se´t va ocòrrer fer una foto a tota la gent que estava allà esperant "la passada" i em dius "a veure si el veus? "

ERES MASSA!

Sempre s ´ha dit que la gent tìmida és la que acava fent teatre, actuant...

Semblàves molt serio pes carrer , i era lo vergonyòs que eres...però ERES MASSA...

SEMPRE ENS FEIES RIURE!

EM QUEDI AMB AIXÒ..I AMB ES TEU SOMRIURE...

UN PETÒ, PETIT MEU..

FOTOS

2009-08-14T00:48:00.005+02:00

Arriba la nit; com sempre , silenci, tristor, pensaments....em costa anar al llit.

Avui he començat a remenar fotos...he hagut de deixar -ho, el cor no aguantava, m ´ofegava..

NO POT SER ! NO POT SER!

I nomès puc repetir-me això.

És impossible que aquest "ÀNGEL", no estigui on ha d´estar aquì , amb nosatrus...

Ses llàgrimes van baixant per sa meu cara...com podrè soportar-ho?

com és possible?...

Aquest dolor em va consumint com una espelma..

He deixat ses fotos....intentarè anar a descansar una estona...

UN PETÒ FILL MEU....FINS EL MÉS ENLLÀ...

NAVEGANT ...AMB AQUESTA TEMPESTA...

2009-08-12T23:47:00.003+02:00

Estimat meu:

Senti tant estar sempre aixís, em diuen que TÚ , amb tot el que m estimàves no voldries

veure m aixís...però , el que dic : tampoc voldries estar separat de nosatrus, tampoc voldries

aquest destì.

Saps que jo tenia ses meus creençes, es meus pensaments sobre , QUE HI HA DESPRÈS DE..?

Però , MAI , vaig voler dir vos rès, fins que al fer vos grans , tinguèssiu ses vostres pròpies idees.

Ara si que puc dir ,sempre respectant a tothom , sapiguent que potser qui està equivocada

podria ser jo , però com és normal , si pensi com ho faig és per que , crec veure la veritat.

Vam desitjar tant ser pares!, un bon dia ens diuen que et porti dins , que el novembre

serè mare,.

Novembre es meu mes , es del pare.

vaig portar- te 9 mesos dins meu, junts ja TÙ I JO , vam començar uns lligams fins sempre mès.

Sentia moure´ t dins meu, no veia el dia de veure sa teu carona!, tambè tenia ses meus "pors"

tota mare pot entendre ´ m. Demanava que tot anès bè.

Vas néixer un 3 de novembre, el dolor per tenir-te , va ser amb tant AMOR,

que tot i passar es "meus mals moments", només veure´ t , sea m va passar tot.

No solsament ploràves TÙ, sino que ja desde aquell moment ens vam unir tots 3 , el pare , tù i jo..i ploràvem de FELICITAT .

Doncs tal com venim marxem....ara TORNES A ESTAR DINS MEU, PER SEMPRE MÈS, però

aquesta vegada estàs dins el pare , la sandra .

SÍ, AMOR MEU , com diu un llibre , "ETS DINS EL MEU COR" .

Però aquesta vegada , surts en forma de records , recordant es 14 anys que ens has regalat, es 14 anys de felicitat.De patir com a mare per tantes coses...

Mentres ,la mare , el pare i qui t ha conegut visqui, TÙ , VIURÀS, sempre recordant -te.

Quan deixem de parlar de tù..marxaràs com voldrà dir que hem fet nosatrus..

EL CICLE DE LA VIDA , SENZILLAMENT.

Peró quan a una mare se l hi mort un fill, mort ella amb ell, fisicament jo estic aqui,

i saps que tinc el pare la sandra i tots es qui ens estimàven i haig de seguir...

però ja soc una altre, ÉS IMPOSSIBLE SER LA MATEIXA QUE UN DIA ET VA TENIR,

com ser ho ?, tota sa nostre felicitat estava projectada amb veure- vos a vosatrus 2, crèixer

i fer- vos , un homenet i una doneta.

Per la sandra , haig de seguir , amb ella vaig tornar a viure lo mateix que quan vas nèixer TÙ.

Ella , m ha donat i em dona la felicitat que esperava.

L única cosa és que es trencaclosques se n s ha desfet..hem perdut una peça important.

Serem sempre mès uns altres, amb una vida nova.

AIXÓ SÍ , SEMPRE TOTS 4 , AMOR TOTS 4.

Per aixó he començat dient que estem navegant , tal com vaig dir fa uns dies, però , mai hi ha

sa mateixa mar.

A, TÙ, t ho haig de dir?, hi entenies mès que jo del temps en el mar i com fondejar , segons

el vent.

Ultimament tenim mala mar, sort dels qui ens estimen que ens guien, i aixís poguer seguir,

és el que ens toca, i portar la sandra a port.

UN PETÓ IMMENS, MARC, donaria el que fos per sentir sa teu veu cridant MAMA!

T ESTIMARÈ SEMPRE..I SEMPRE VAS AMB MI.

"SA NENA"...ES FA GRAN

2009-08-11T00:25:00.006+02:00

SA NOSTRE "PETITA"

Sa teu estimada germana, es fa "gran".

Amb 11 anys , aquesta vida ens l ha fet madurar molt aviat.

Sense donar li sa meu opiniò , ella ja tè sa seua ,sobre tantes coses...

aspectes . que jo no volia influenciar en vosatrus i pensava, (quan es fagin grans,

vull que ells , pensin i creguin el que segons veuen i aprenen)

La sandra , carinyo, fisicament, t agradaria tan veure com ha cambiat.

Carinyo, TÚ , l havies de protegir i cuidar , quan al fer se gran , començes a sortir.

Recordes , quantes vegades deiem , sort que ella és sa nena i sa petita de sa casa, et tindrà a tú,

per protegir la i vigilar la.....ja veiem lo "bitxo" i espavilada que era.

Imagina t , amb un cop com aquest!,parla i pensa com una persona gran, sobre tot el que passa i veu.

Igual que nosatrus et troba tan a faltar....no tè es seu company de jocs, sa persona amb qui

al fer se gran poder confiar .

I , per protegir mos , és sa més forta de sa casa.

sa que aguanta més , ses emocions, a més sa primera en dir me ,

"mare no ploris mès, recordem lo..recordem tot lo bo que hem viscut tots 4, i pensem

que está aquí dins nostre"Però despuès veu , ses amigues , amb es seus germans....i ella, ja no tè amb qui parlar ,

renyir, jugar a sa barca, (sort de "sa seu amiga"i es seu "amore").

I aixó sí , és molt ESTIMADA, hi ha un amic teu que la fa tan feliç,

quan la veu sempre li fa un petó, la crida i per uns moments l hi sembla que tè es "seu tete"

.Carinyo , cada dia entenem menos tot el que ESTEM PASSANT.

cada dia aquesta ferida cou més.

ET TROBEM TANT A FALTAR , ET NECESSITEM TANT...

T ESTIMEM ...ETS DINS NOSTRE...

UN PETÒ TENDRE, I MIMÒS....la mama.

"NAVEGANT"

2009-07-27T00:07:00.009+02:00

Marc, Amor:

Torni a escriure t.

No deixi mai de parlar amb tu. Et porti tant amb mi... viatgem junts...

I amb mi has pogut veure, llegir i sentir quanta gent ens recolza !!

Els hi agrada saber com estem, i es blog és el canal per transmetre totes aquestes emocions.

Aquí se n' adonen de com continuem "navegant" -tots 4- però sense TU físicament amb nosatrus.

Aquest és el GRAN DOLOR, LA GRAN FERIDA.

Avui ha fet 563 dies. Tot i ser hivern vam pujar de cop, sense voler, a dalt d'una barca on tot era foscor.

Desconeixíem el destí, però sabíem que era un amarg "viatge" que NINGÚ demana fer. La vida "reparteix ses cartes", "tira es daus" i com molt bé diu sa cançò que ens agradava :

....."VA TODO AL GANADOR

A QUIEN JUGÓ MEJOR,

ME TOCA A MI PERDER,

QUE LE VOY A HACER.....

...LOS ¿ ? POR PLACER

ELIGEN SIN QUERER

SUS DADOS AL RODAR

MARCAN NUESTRO AZAR...

...Y NO IMPORTA QUE JUEZ SENTENCIE CADA VEZ,

EL FALLO SE CUMPLIÓ...

Sense saber , ni entendre RES , et trobes de cop dalt d' aquesta barca..Primer molt , molt sol. Bé , aquesta és la sensació...peró realment SEMPRE ens han acompanyat , guiat. Et vas movent, arrastrant i coneixes molta gent que els ha tocat el mateix "billet".

Des de terra rebem senyals de llum, ens guien, ens donen estris i recursos per continuar...

MARC, et continui enyorant, continui amb tantes preguntes sense resposta..

Ses llàgrimes sembla que s'hagin d acabar...

Però has vist com ens ajuden? ens estimen de veritat , tanta tanta gent..

que avui necessiti escriure des d' aquesta barca, navegant per es "teu mar"

Són tants records viscuts, compartits amb tu, que a vegades no puc obrir els ulls i veure el voltant. Perquè a totes ses cales, a cada roca ressona el record des teu somriure.

M' han escrit tants correus... els sabia greu que ses forçes em "fallessin" i no tingués ganes d escriure..

Però veig que NECESSITI FER-HO, PERQUÈ ET SENTI MÉS AMB MI i, a la vegada, puc agrair a tothom es seu recolzament...

Tu saps que hem fet petits passos. Hem avançat...

Han aconsseguit que surtíssim del niu on, sovint sense saber-ho, ens estàvem ofegant el pare i jo.

I arrastrant la sandra, que ja passa lo seu dins es "seu silenci".

Troba a faltar tant es SEU TETE, es seu company de jocs, de renyines...

I QUINES COSES EH! AMOR...

T'he portat dins meu i he aguntat un concert del "CANTO DEL LOCO", escoltant aquelles cançons que no paraves de posar me..

També hem anat al bar (ja saps de qui). Tu esperaves SEMPRE VEURE'L AL " POLÓNIA" a més l'imitaves i em feies enfadar,repetint sempre lo mateix.

Jo sempre t'explicava que era de Cadaqués, que era amic de sa teu estimada..."baixeta" , de l'Eduard, en Xa i tota la colla.

Marc,has vist QUINA PERSONA, amb majúscules? quins sentiments , i com és....

Ja saps perquè l' hem conegut. Ell ens ha vist molt ben acompanyats,

AMORE !!! Amb aquest nom, que fa servir la sandra, tu i jo ho sabem tot.

Com saps que es seu bar és l únic lloc on, de moment, ens sentim a gust quan sortim..

ENS TROBEM, ENVOLTATS DE L'AMOR QUE MOLT SOVINT TROBEM A FALTAR. L' AMOR QUE TU ENS DONAVES.

Carinyo , continuaré explicant coses nostres en es blog.

També et puc dir que el dolor fa que no volorem ses petites coses del dia a dia. Hem canviat per sempre. Mai més serem es mateixos. La vida va voler que canviéssim per sempre.

T ESTIMEM....T ENYOREM , ET PLOREM , ET RECORDEM, ET NECESSITEM..

la mama..UN PETÓ .

555 DIES!!

2009-07-08T22:05:00.003+02:00

AVUI 555 DIES SENSE TÚ!!

TOTS 4 SEMPRE TOTS 4!!!

2009-07-02T12:01:00.006+02:00

Marc ESTIMAT:
Avui després de dies i dies de pensar ho, de voler escrire ho, peró dir me:
"que no et surti aquest "pronto" que tens marina , penso , potser son moments baixos ..."
peró no! , AMOR;he decidit AVUI que fará 549 dies que no et tenim fisicament amb nosatrus,deixaré
de escriure t en es blog...vull continuar aquest camí parlant com faig CADA MOMENT , del dia amb TU,
peró, entre tu i jo....
ja dic potser estic tocant fons , i et diuen "tindrás dies de tots", ho sé!
peró sé que CADA DIA EM DESPERTI I EM DIC , "va un dia més, passem lo com puguem,"
arriba l hora d anar a dormir i ja no puc més, plori ,plori,et NECESSITI , T ENYORI...
Em faig tantes preguntes, recordi tantes coses que no tornaran...
Torna a mi la RÁBIA , L IMPOTÉNCIA...

Hi haurá instants , potser moments més llargs al dia que ja estigui més distreta, de fet , hi son,
no es podria aguantar tan dolor , sino...
peró per mi , tot té un altre color , un altre sentit..

M envien imatges de paissatges meravellosos, peró , no tinc ganes de conéixer , NO SENSE TU,
es meus ulls , no veuen la Bellessa, la Felicitat.
N hi ha que diuen tens opcions ..SEGUIR, com els valents , els forts ,
o rendir te, ser cobard...
Crec que davant la pérdua d un Fill, s ha de mirar i pensar molt el sentit de ses paraules...

Marc saps peró que no estem sols , que SORT, de tot el recolzament que hem tingut i tenim,
aixó ens ajuda a seguir el camí millor....
Acabaré amb algunes de ses moltes coses que t han dit , i s em repeteixen dia a dia ...
" ERES EL REI D EN MAR I ARA HO SERÁS DEL CEL "

"EL SOL ES VA PONDRE SENSE HAVER HO DEMANAT!!"

"LA MALA SORT T HA FET ÁNGEL MASSA AVIAT,
AJUDENS AQUI A LA TERRA AMB EL TEU RECORD"

"CAP PARE HAURIA DE PERDRE EL SEU FILL
NI CAP PROFESSOR UN SEU ALUMNE
ET TINC MOLT PRESENT QUAN ESTIC AMB ELS TEUS COMPANYS"

"NO PENSIS QUE T OBLIDEM I NO DUBTIS QUE T ESTIMEM"

o amb es teu nom van escriure:
M.oments divertits viscuts durant la teva infanteda.
A.mor de la mare , el pare i la sandra.
Records de tot el que feiem junts amb il . lusió i ganes..i
Carinyo de tots nosatros.
T estimem

"COM UNA FLOR ,PER SEMPRE
EL TEU RECORD EN UNA VIDA
HA DEIXAT UNA FRAGÁNCIA
QUE MAI SERÁ ESVAIDA."

"Hola Marc:
T estimo i no hi ha dert!!"
aquesta frase és de un nen , no massa gran.....

Un dia n escriuré alguna més...
UN PETÓ BEN TENDRE, I DE COLOR BLAU I TARONGE...
Blau del teu mar estimat!
Taronge es teu color preferit!

marc , TOTS 4 SEMPRE TOTS 4!!
Continuaré cada instant parlant amb tu...

marc , es blog el continuará la Sandra.
M ha demanat per fer ho....

TORNAR COM ABANS

2009-06-28T10:27:00.005+02:00

PER UNS MINUTS, TETE, VAM TORNAR A FER SES BROMES COM ABANS PERÓ SEMPRE PENSANT AM TU..................

potser vas ser tu que ens vas enviar petites forçes?perque ens costa molt.

2009-06-28T10:23:00.002+02:00

MIRA TETE LA MAMA TESTA BUSCANT CARGOLS.

PETONETS

SANDRA

NIT DE REVETLLA...."SANT JOAN"

2009-06-23T21:15:00.003+02:00

NIT DE REVETLLA, AMOR.
La nit més curta de l any, nit de soroll , de foc, alegria.
Per nosatrus, avui será la nit 540 sense TU,AMOR.
Ses nostres nits ja son totes iguals, no hi ha, temps ..unes se n s poden fer més curtes que d atres, per el despertar amb angoixa , amb ulls humits , pensant , que ha estat un somni,que vindré aqui a sa teu habitació , i et veure dormin.
quantes vegades vos mirava!
Aquest foc que cremará ses fogueres , és com el foc que ens va cremant , poc a poc , dia a dia, el cor i el nostre interior.
Cada dia tot més llunyá.
Soroll! olor a polvora! ...com disfrutaves! , per tu ERA SA TEU NIT , NIT MÁGICA.
La vivies ja uns dies abans amb nervis , no paraves de mirar i mirar sa bossa de "petardos" que t haviem comprat...
Jo patia , peró alhora m agradava veure t tant content..
També sa teu prudéncia sortia aquesta nit..
Calçat adequat , pantaló llarg ,i motxilla..MAI BOSSA DE PLÁSTIC..
T ho haviem explicat, i no calia recordar t ho.
Solies anar sempre amb el pare..de qui et venia les ganes de tirar "petardos"?
ja de ben petit et donava "sebes" i jo m enfadava...sempre m ha fet por, aquesta nit.
Quan anávem a dormir, l endemá escoltávem quants cremats hi havien hagut , amb una nit com aquesta , quantes imprudències, jo pensava, sort , que ja em passat aquesta nit!, i , tenia l esperança de veure t créixer, i que ja no t agradés tant.
Tot i que ja ho he dit, ho vivies com el pare...
Aquesta nit tenim foc en el cos , el cor crema, peró per nosatrus és una nit més
en la foscor, i en silenci.
Sentim de lluny el soroll que ve de diferents llocs del poble, he tancat TOT, peró ,
és inevitable, cada esclat és un esclat en el cor.
AMOR, NO OBLIDIS QUE T ESTIMEM, T ENYOREM...
I NO ESPERIS MAI QUE AIXÓ HO OBLIDEM...
SEMPRE , SEMPRE TOTS 4!
UN PETÓ,amb tota l escalfor que deixa una foguera..
la mama.

acabaré recordant unes paraules que et va dedicar l oncle Pitu:

QUAN TOTES LES ESTRELLES

QUE BRILLEN EN LA NIT,

S APAGUIN, AL PRIMER RAIG DE L ALBA,

NOSATRUS ,EN TÚ, PENSAREM

JA QUE..

TÚ ...ETS

LA ESTRELLA DEL MATÍ..

sempre BRILLES , dins nostre , AMOR.

TENS UN AMIC...

2009-06-08T20:54:00.004+02:00

Marc carinyo, com diu sa cançó....
TENS UN AMIC.....
Bé , en tens molts encara....
Peró , avui necessiti explicar te ..lo especial que és "ELL"
Ens regala aquell somriure que ara necessitem....
Ens dona sempre una empenta quan ja no podem..
Divendres a la tarda , vam trobar lo amb la sandra, havia llegit l última entrada d es blog , i va saber que sa teu estimada bufanda , ara tan important per nosatrus, ja no estava on la mama , te l havia portat...
I al veuren s ens va dir :
"Sabeu on vaig ?
Vaig a portar sa MEU BUFANDA..allá! "
Jo em vaig quedar sense paraules ..tenia ganes de plorar, només vaig dir li..no cal , de veritat ja no cal ,
peró m entens veritat?
segur que ho ha fet un nen ..que segur no és d aquí ..i no ha pensat,
que aquella bufanda , portava molts partits...tenia una olor , que ara m en posessin varies davant reconeixeria..
Peró ell , va insistir...A mi em dona igual , que l agafin! que l agafin , si volen!

Minuts després..una moto amb un casco que la sandra i jo reconeixem de lluny...doncs sabem que ens regalarà.. un somriure , una "picada d ullet"......arriba a sa "maleida farola" i TORNES A TENIR ..UNA BUFANDA BLAU GRANA.!

L hi deixaré uns dies , peró igual que volia fer amb sa teua ..després la treuré...i tan tu com jo , sabem que aquesta bufanda, ha de tornar amb ell , ha de veure moltes jugades , molts gols...

On ella vagi ...sé que allá estarás tu, amb ell , en silenci , peró comentant ses jugades...i potser..acabarás fent li , una pregunta que em va explicar com anécdota ..de ses moltes coses que podria anar explicant..l hi feies....

HUGO QUIN TEMPS FARÁ DEMÁ...I ELL RESPONDRÁ...NO HO SÉ ...DEMÁ T HO DIRÉ..

Un petó ben fort Hugo..saps que amb tu veig en Marc..

Carinyo quin buit tenim! quin viure sense trobar massa sentit a rés..

sentir,,EL TEMPS ..TEMPS..peró el cor sagnant d una mare..els ulls que no deixen de plorar..saben que "AQUEST TEMPS",fará que t enyori molt més..i que continui preguntant me dia a dia..

PER QUÉ ?

GRÁCIES PER HAVER SIGUT COM ERES....MARC..donaria sa meu vida a canvi de sa teua..faria el que fos perque es teu cor tornés a bategar...donaria TOT, TOT ..per uns instants amb tu...

PETONS ENTRE LLÁGRIMES DE DOLOR.

LA MAMA.

COPA,LLIGA I CHAMPIONS !!!!!!!!!!!!!!

2009-06-02T14:37:00.007+02:00

Carinyo meu:

Avui, finalment, tinc ganes d'explicar-te , com hem passat aquests dies.

Quants records. Quantes vegades ens hem repetit: "Si, ell ho hagués pogut VIURE !!"

Es teu equip, després del CADAQUÉS, EL BARÇA!...

Com ja et va descriure l'oncle xa, ha estat molt maco, per una vegada ens hem unit amb l' alegria de tots es seguidors. I això que -ja saps- a mi no m'agrada massa el futbol; però davant una temporada com sa viscuda. TRICAMPIONS !!!

Vaig portar-te 3 dies abans a es fanal, SA TEU BUFANDA, sa primera que et vam comprar sa primera vegada que vas anar al CAMP NOU. La vas conservar sempre.

Quan hi havia un partit important, tan si anaves al camp com si anaves amb ses amics a veure'l a algun lloc, jo et preparava sa camiseta, bufanda , bandera...

Per això vaig decidir que havia de fer el què hagués fet. Vaig portar-te sa bufanda i sa primera camiseta que et va comprar el pare, "sa d'en KOEMAN".

La Tali et va portar sa copa que uns dies abans havien guanyat i que un diari regalava.

He posat una foto on es pot veure com vam deixar es fanal esperant el GRAN DIA... TAL COM T'HAGUÉS AGRADAT.

Aquell matí vaig emocionar-me de debó. Es respirava ambient blaugrana, el poble lluïa es colors en balcons, finestres...i en llocs inimaginables...

Portava sa càmera i vaig fer algunes fotos.

Com t'hagués agradat veure-ho!... Eres un nen que s'emocionava fàcilment.

Ah! , sa teu estimada Sandra marxava de colónies i volia portar "sa teu camiseta". I jo la havia regalat.

Saps que vaig pensar,no? Demanar-li a un amic teu que sempre está amb nosatrus i ens fa costat; ell i sa seu família.

Mira com és que va llegir molt tard l' sms, va agafar sa moto aquella nit i la va portar.

No saps el què va representar per la sandra que justament ell l' hi deixés sa seu camiseta.

Després el tete Carlus ens va deixar sa seua que és diferent, amb una bandera i una bufanda.

Bé amor, el partit va ser impressionant.

Com et vaig trobar a faltar, abraçant al pare, comentat ses jugades. Renegant, també. Peró no vam estar sols..

I l'endemà, la celebració a Barcelona. T 'agradava tant veure ocasions d' aquestes. T' emocionaves amb cada paraula des locutors, des jugadors, des seguidors..

Amor, el què si vull fer saber és que, malauradament , ens han agafat SA TEU BUFANDA, DES FANAL.

MILLOR NO PARLAR. De nou, he perdut un record, una olor teua. Ja és sa tercera vegada que no respecten es sentiments d'una mare.

Vam decidir amb la sandra portar-te tots es cargolets que guardàvem de la plaja, es que agafàvem plegats. Els vam posar en una "curculla" molt grossa que havia comprat fa molt temps per decorar.

La sandra et va deixar un petit escrit, et deia: "Un amic va dir-te que eres el rei d'en mar,

i ara ho seràs del cel. Doncs, com a rei d'en mar, et portem tresors que et pertanyen".

Uns dies després el pare va arribar i em va dir: "Ens han agafat sa curculla grossa". I, a sobre, sa targeta de la sandra que estava agafada, l'han tret i l'han deixat en un cargolet.

Millor que no et digui que vaig dir per consolar lo.

Sí , segurament van ser nens...peró...deixem-ho estar.

HEM APRÈS TANT, GRÀCIES A TU.

SEGUR QUE NO HO HA FET NINGÚ QUE ENS ESTIMA I ENS FA COSTAT. PER AIXÒ NO LLEGIRÀ AIXÒ. NOMÉS EM SAP GREU PERQUÈ NO L'HI ARRIBARÀ EL QUÈ PENSI..

SI ÉS UN NEN...per l educació i respecte que ha rebut..DEIXA EN EVIDÈNCIA A SA SEU CASA..

SI ÉS GRAN, NO CAL ESMERÇAR-HI NI UNA PARAULA.

SENZILLAMENT...si mai algú vol alguna cosa que jo l' hi pugui oferir, poden trucar "a sa nostra porta"

UN PETÓ DOLÇ..I SI POGUÉS SER DE COLORS ..AVUI TE'L FARIA ..BLAU GRANA.

T ENYOREM TANT!!

LA MAMA.

JUNTS TOTS 4 SEMPRE JUNTS!!

TAMBÉ HI ERES

2009-05-28T19:05:00.016+02:00

Avui Barcelona s' ha aixecat plena d' orgull.

I tenyida de blaugrana. Balcons amb banderes del Barça, senyeres catalanes, nens que van a col.legi contents amb sa seu camiseta.

La gent es mira i somriu, sense dir res.

Ahir va ser increïble. Vàrem mirar el partit amb es companys de feina, molt aprop del camp del Barça.

Em costa descriure el què vam viure després anant en moto fins a Plaça Catalunya.

Un cop allà, cridaves, cantaves i t' abraçaves amb la gent units per aquesta estranya comunió que provoca el futbol.

Es pot pensar que és l' expressió d'un poble que busca alguna forma de reivindicar-se. "El Barça és l' exèrcit de Catalunya". Això ho va dir una vegada en Guardiola.

Però hem de reconèixer que el món ha canviat i aquest esquema s' ha superat. El Barça és universal.A la mitja part del partit em vaig trobar parlant amb un Colombià i un Italià de Nàpols.

Però nosatros, no cal dir-ho, ho vivíem amb un punt d' amargor.

Recordeu quan a en Marc li agradava en Saviola? O es pòster d' en Bakero que tenia al garatge.

Encara que es sigui agnòstic hi ha una cosa que ningú la pot negar. Senzillament perquè, com a humans, som limitats i no podem saber-ho.

Jo ahir l' imaginava mirant el partit des de no sé on.

I celebrant es gols abraçat amb es meu pare.

Acabaré amb es crit que feien es romans després d' una victòria.

ROMA VINCIT !!!

Xa.

2009-05-13T21:53:00.001+02:00

ENYORANÇA

2009-04-30T18:03:00.002+02:00

16 MESOS 484 DIES

11.616 HORES

SANT JORDI 2009

2009-04-24T07:54:00.002+02:00

marc, carinyo.....casi que avui no calen paraules.

Quin SANT JORDI,més trist, més buit , sense sentit...

tantes llágrimes vam deixar , que ses Roses ,sembla que s obrien per PARLAR!

Aixó sí, aixó , és senyal que tenim molta gent al costat, no solsament

amb ses Roses, sino amb ses paraules d ánims, i el coratge que ens volen donar ,per seguir.

seguir! peró, com? si tu no estas fisicament aquí, i aixó junt amb la sandra, era el que ens feia SEGUIR, anar endevant , lluitar , perque

la felicitat que teniem tots 4 junts continués.

Per la sandra ho farem! de moment, amb treballs a aixecant se ...

Amor meu , ses dues imatges que hem posat, més ses que vaig veure a sa "farola ", i on estás....parlant soles.
Inclús un llibre que em van regalar, es titol sembla que ho diu tot, veritat?
El pare ,ja ens va fer arribar de bon matí a la sandra i a mi,ses ROSES
que , ....deia es seu missatge...ELL HAURIA VOLGUT QUE SA SEU MARE I SA SEU GERMANA ,TINGUÉSSIN SA , "SEU ROSA".
I, quina sorpresa , quan jo estava molt enfonsada i tocan sa porta dos Amics Teus , venien a complir el desig que el pare els havia encarregat.
El que va acabar amb mi va ser es missatge que portáven:

que no et sorprengui
que al veure la bellesa d una rosa
o al veure el mar, o qualsevol altre cosa
de cop...digui el teu nom!

MARC! MARC!, vaig cridar jo....T enyorem, t estimem!
un petó IMMENS ,no podrá ser tan com l AMOR que vas donar.

MAMA.

"JOANA " POESIES DE JOAN MARGARIT

2009-04-20T20:25:00.003+02:00

Per sort, el que no he perdut , al contrari a part dels que tenia , n he fet de nous,
tinc BONS AMICS.
Amics que sé que quan vull els tinc , peró em deixen el meu espai,Amics que ploren a la seva intimitat en Marc , s els humitegen els ulls quan ens mirem..
Mai ens deixaran....
uns d aquests , Amics , ja van regalar me , el llibre "MOMENTS FELIÇOS",
que perdoneu si em repeteixi...peró , grácies a ells , he tingut es "meus moments
feliços" , i a més , grácies a la fundació acompanya, CA N EVA,he conegut ORIOL IZQUIERDO.
Doncs fa dies em van regalar ,"JOANA" , un llibre de poesies de JOAN MARGARIT.
Sa primera edició, d aquest llibre data del febrer del 2002.
Sa meua és la cinquéna impressió,gener del 2005.Edicions Proa.

M ha agradat tant el pròleg, a part , evidentment de ses poesies , unes molt més
que d altres.voldria compartir algun petit fragment amb tots ,sapiguent , que
estem junts amb molts en el mateix camí, que ens respectem ses opinions.
peró per mi , joan margarit , ha dit el que en el seu moment , a sa seu manera ,
vaig compartir amb Oriol Izquierdo, i Dolors , sa seu dona.

pròleg

Del que sento envers el demá,el més semblant a una certesa és que la joana i jo no ens tornarem a veure. Com seria de diferent la vida si la mort fos esperar molts milions d anys per poder nos retrobar, encara que només fos durant uns breus instants. Peró l abisme que ens separa és l abisme del MAI MÉS.
Els anys que hem viscut junts són ara l únic contrapés i el meu tresor.............
.....Faig front, doncs, al terror més pur, quan les coses quotididianes no es reconeixen i es tornen amenaçadores.Per aixó, a vegades plorem, la Mariona i jo , perduts en l estrany indret on ens ha abandonat la mort de la nostra filla.
EL CORB DE POE , JA NO DEIXARÁ DE REPETIR DINS MI EL SEU SEC
NEVERMORE. Joan Margarit

Vos he escrit algun troçet d un próleg ,on una"mare" , com jo,s ha emocionat,
llegint lo tot. he llegit com era la Joana, l AMOR, que va donar.M he sentit identificada, a més de compartir opinió.
Hi ha algún troçet que l he remarcat jo...perque ,ses paraules sembla que parlin per mi.

Ara escriuré una de ses moltes poesies,que joan escrivia a sa seu estimada joana , i ha compartit amb tots nosatrus.

NO HI HA MIRACLES

Plovia amb deixadesa.
A les nou de la nit=dinou d octubre=
la Joana arribava espantada al quiròfan
voltada per nosaltres, que ens quedàvem
en la saleta mal il luminada de vora els ascensors.
Diu, que ella,en un intent desesperat
de salvar se , va dir t estimo , al metge.
Esperàvem la fada que ens tornés
la joana tranquil la , de sempre,
els ulls espurnejant de confiança.
Ales onze, mirant per la finestra,
les gotes de la pluja relliscaven
pel vidre com si ho fessin per la nit.
La nit era la fulla d una dalla.¨

L ESPERA

Tantes coses et troben a faltar.
Cada dia está ple d instants que esperen
les mans petites que , tantes vegades,
van agafar les meves.
Ens hem d acostumar a la teva absència,
ja ha passat un estiu sense els teus ulls
i el mar també s hi haurá d acostumar.
El teu carrer, durant molt temps encara,
esperará davant la porta,
pacient, els teus passos.
No se n cansará mai perquè, esperar,
ningú ho fa tan bé com un carrer.
I jo sócple d aquesta voluntat
de ser tocat per tu, mirat per tu.
I que em diguis què fer amb la meva vida,
mentre els dies de pluja o de cels blaus
ja estan organitzant la soledat.

Joan Margarit

UN PETÓ MOLT MIMÓS ...T EST IMI ..
MAMI

RECORDS DALTRES MONES

2009-04-18T13:34:00.007+02:00

Es teus padrins et van deixar un record de ses fotos de totes ses teves mones.

T´en recordes tete?

La última mona jejeje!!!!!!!!!!!!

La "PATAKI" tota per tu!

Tu i la mare vau ser es padrins de l Arnau i en Luis, ara posi l última "mona" que els hi vau fer.

Tete tu encara no coneixes es meu millor regal que m han portat els reis.

Ja t ho pots imaginar.....

Jo i els ninos, els ninos i jo......

Tu no vas coneixer la "PAULA " un dia li fare una foto i te la dedicare.

MOLTS PETONS TETE

DE LA TEVA "TETA" SANDRA.

JEJEJE.

SA MEVA MONA TETE, SA NOSTRA MONA......

2009-04-09T22:37:00.003+02:00

Es pedrins han vingut i man deixat sa mona.

a tu et deixeran un altre petit record al cementiri.

molts petons tete.

testimu mes de lo que tarrives a imeginar

sandra

CUIDALA MARC CUIDALA !

2009-04-06T20:09:00.008+02:00

LUNA,"la campaneta"

Cuida la , marc .Ella t explicará i et cantará

cançons del "canto del loco", recordes

"zapatillas", no paraves d escoltar la , i escoltar la. Ara cantan una molt maca, un dia d aquest la baixaré al blog, "Peter pan"

Potser , luna, et pot explicar alguna coseta de sa cançó.

I ,sa que no parem d escoltar aqui nosatrus,

és "PUEDE SER" ,aquesta la cantan "el canto del loco" junt amb "Amaia La oreja de vangoch",recordes..?."la playa", que també t agradava..

Doncs saps Amor , aquesta "Puede ser"

em recorda ,CA N EVA, tots els pares , mares, voluntaris..tota la família que ens trobem allá.

No parem d escoltar la, t escriuré la lletra

i baixaré sa cançó.Allá és on ens ensenyen el camí,per viure junt amb vosatrus.

Peró a mi de moment se m fa difícil, ja vaig dir , l enyorança és aclaparadora...

Ara venen dies de festa...tothom passeja content, temps d estar en família, de repós.Per nosaltres , temps de que es Records siguin més forts.Que fer tots 3 , sense tu?

Amor un petó IMMENS, T ESTIMEM...

MAMA

PETER PAN HEM TROBAT SA TEU CAMPANETA

2009-04-03T17:18:00.007+02:00

Marc , amor! quines coses ...hem estat el cap de setmana a CA N EVA,malauradament, PARES NOUS!...l Adrian i la Pilar, viuen a Mallorca,

peró ell és Argentí i pilar vasca..la seva "campaneta", després de molt lluitar.

els deixava el 10 d octubre.

SÍ,Marc, és la seva "campaneta", és una história molt maca,em va sorpendre molt

quan l Adri que m estava ensenyan la "LUNA",(quin nom més maco, eh!) se l ha tatuat al braç,doncs parlant va sortir el nomde "peter pan", jo l hi vaig dir ,

=PETER PAN , ÉS MEU!=

i aixís vaig saber el perque de sa seu campaneta....

Aquesta trobada hem conegut , oriol izquierdo, i dolors la seva dona, que ja he

comentat en alguna ocasió parlant del seu llibre de poesies"MOMENTS FELIÇOS"van perdre fa 4 anys la seva filla Clara.

Quin matrimoni! quants "moments feliços ", vam passar , sentint los parlar.

I sobretot , sentir ses seus poesies , lleguides per ell mateix...

També van lleguir un petit fragment d un llibre escrit per la Dolors.

van ser moments a la vegada , durs , de llágrimes.Cada poesia d Oriol , de la última part del llibre , semblava escrita expressament per cada un de nosaltres.

Van quedar se a dinar , i vam intercambiar opinions a sobretaula.

L oriol quan el veus és una persona seriosa, tranquil la ,peró VA PARLAR EL NOSTRE IDIOMA, IGUAL QUE LA DOLORS..

Que millor que acabar amb una poesia ...

DESPERTAR

Saps quans anys d aquesta vida

no donaria

per tornar te l abraçada

que no em vas fer

l albada de l últim dia

quan t abraçava

amb la inútil esperança

de retornar te

amb els besos la mirada

amb les mans aquell somriure

amb les llágrimes les llágrimes

amb el meu alé l alé?

Saps quants anys d aquesta vida

no donaria

per tenir te víva encara?

Ara dorms molt lluny d aquí

i dorms amb mi.

Oriol izquierdo"Moments Feliços"

les escriuria totes...

deixaré un petit , petit fragment de la poesia CONVERSA,

tota ella és preciosa, avui et deixaré ses paraules que em van emocionar tan

al lleguir la,que no parava de repetir ho i repetir ho...

CONVERSA

.........M ha semblat que somreíes amb els ulls que tenies

quan encara eres tu i els teus ulls em sonreíen.

M ha semblat que em parlaves amb aquella mirada

d abans que tot ho deia i he buscat el somriure,

els teus llavís, les mans , l escalfor, l alegria.

.......

.....

Ja veus ara qué queda de mí, de tots nosaltres.

ja veus fins on escanyen les ganes de parlar te.

ja veus on sóc , jo que mai no dubtava.

Un petó com sempre dolç i tendra, cuida de la LUNA,

Ara ja esteu junts al país de MAI MÉS......

Seguint el camì.......

2009-03-24T17:24:00.006+01:00

Estimat:
avui t explicaré, com molt bé vaig dir te , el motiu d aquest blog.
senzillament vaig voler crear lo per parlar amb tú ,i a més , tots els qui ens estimen, han sapigut ,més o menys , d alguna manera com van passant es dies.
MAI, en cap moment , expressant el que senti ,he volgut que es sentís , pena , llástima de mi , ni molt menys!.
El que passa és que cada PARE,viu la pérdua tan colpidora del seu fill d una manera diferent .(no dic" DOL", doncs no m agrada massa aquesta paraula), , cada persona té la seva manera de pensar , de ser ,d expressar els sentiments...aixó no vol dir que el dolor , l enyorança,el dia a dia no el visquem
igual.
Tampoc l he creat perque tothom em llegueixi , jo t escric A TÚ.
Potser , per mi ha sigut una manera d anar endevant , un motiu de fer alguna cosa, que em fa sentir bé.com més amb tu.
Hem tingut sort de tenir tanta gent fent se costat, sempre restaré agraida a tots.

He estat pensant , sempre parli de tristessa, enyorança, peró ho senti , és com
visc, dia a dia,potser jo mateixa no ho veig , i potser sense adonar me ,el dolor
no l expresso igual que els primers dies.M agrada si em diuen que he avançat,
que hi ha una gran diferéncia , amb la MAMA , de fa un any.

Mai m havia agradat demostrar pel carrer el que podia estar passant.Tothom
té les seves coses.Camines per la ciutat on ningú et coneix i penses "quantes mamis dec creuar me que han patit una pérdua, quantes tenen el seu fill malalt.
Aixó sí , m han ensenyat , o he aprés, com posar me la máscara, i no anar mai
de víctima, no és sa meu intenció.
Només , vaig amb orgull de portar dins meu , un fill com tu!
Peró , intentaré en es blog ,pensar en moments bons viscuts , i recordar te de petit.
Aixó sí , necessiti uns dies....em costa....com diem es "pares", és una lluita diaria entre , el cap i el cor. ja saps qui em domina...
Saps que aniré fent a partir del próxim escrit ?, t aniré posant ses escrits ,que et van deixar, com a record , el dia 30quan va fer un any que ens vas deixar.perque T ESTIMAVEN AMOR !, ERES ESTIMAT.
i si no t havien conegut , es posáven a la pell nostre , grácies a tota aquesta ajuda ,avui estic aqui escriguent te .
Lo que no posaré qui ho ha escrit, per respectar l intimitat de la gent, peró , encara avui he tornat a lleguir ne uns quants, i TOTS , TOTS ,inclús una sola firma, deixen tan AMOR en aquell paper.
UN PETÓ DOLÇ.
mama

SEMPRE AMB ES TEU SOMRIURE!

SA NOSTRE ESTRELLA

2009-03-22T15:08:00.003+01:00

Marc:
En sembla que ja vaig explicart ho, es teu estimat oncle pitu, el dia 30, va posar adalt de tot de sa maleida
farola, una "Estrella", molt especial, que ens il.lumina ses nits d aquell lloc...
Ens va fer un regal molt "especial". Un cd, on hi ha grabat el dia 31, quan vam anar a fer VOLAR globus amb es noms de tots es "prínceps i princeses" que hem anat coneguent mitjançant es pares amb els que fem aquest NOU CAMÍ.
Avui t escric ses últimes paraules que l oncle et regala, amb una imatge de Cadaqués de nits i es va apropant hi

"QUAN TOTES LES ESTRELLES
QUE BRILLEN EN LA NIT,
S APAGUIN , AL PRIMER RAIG DE L ALBA,

JO EN TU , MARC, PENSARÉ,
JA QUE TU, ETS ,
LA ESTRELLA,
DEL MATÍ"

un petó,fort d aquells que em mori
per donar te.
un altre dur cap ,ja rés pot ser com abans,
i encara no som capaços d afrontar ses coses que feiem plegats
ni fer ne de "noves"
Sempre junts
mama

AVUI FINALMENT....HAS VINGUT!

2009-03-20T11:32:00.004+01:00

Finalment!!aquesta nit , després de 444 dies t he somiat.
Quina cosa més casual ,444...!
Avui el que tan , tan esperava ha passat.
Peró saps , AMOR, m he aixecat desseguida , molt , molt malament....i he vist ,que preferixo ,VIURE RECORDAN TE , que no , tenir un somni , del que, quan despertes...no hi ha paraules per expressar el que el cor , i el cap han sentit.
Saps ? , el cap i el cor , lliuren dia a dia una batalla contre aquest dolor, i sempre fan que em quedi, sense forçes.
Com t anava explicant, avui ,ha sigut una nit dolenta ...de cop he sentit com la Sandra es movia molt,
cosa que ella no fa mai.Sempre , eres tu el que sentiem moure...i fa tan temps, que desperto a mitjanit
i em quedi amb silenci esperant ,sentir un soroll que com tants atres ha desaparegut d aquesta casa.
Doncs al sentir el soroll, el cor m ha començat a bategar molt fort..volia aixecar me..peró he pensat ......
I , no ho he fet, perque sabia ..que obriria ,aquesta porteta que =Mai l he tancat del tot .. ,no t agradava,= i m angoixaria i em trobaria pitjor...
He aconsseguit agafar el son...I..HAS VINGUT! T HE VIST! ERA TAN REAL!
peró el despertar ha sigut molt dur.
Parlant amb atres pares quan ens trobem , el tema dels somnis és un dels que solem parlar, i com en tot a la vida no tots tenim les mateixes vivéncies i reaccions davant el mateix.
Hi ha molts pares que per ells , és la millor experiéncia. i quan s aixequen es troben molt bé.
D altres , com avui formará part la meva experiéncia , és EL PITJOR, dels somnis..
i no per el somni , ni molt menys!, sino per el despertar...OBRIR ELS ULLS, i adonar te on ets , i quina és
la dura realitat.
He recordat tan tan , un pare amb el que vaig tenir una conversa..jo l hi deia que no havia somiat encara amb tu , peró el pare si , i deia que era lo pitjor que et pot passar , he vist aquell para ..plorant de nou
quan aquest dia m explicava a mi el que va ser somiar el seu "petito", i he pensat, "Amic tinc ganes de veure t, abraçar te ben fort i dir te , soc una de les teues."

Amor meu...la "MAMA", =paraula que remarqui , doncs a Cadaqués ,sol ser sempre , MARE,peró tu em deies mama, en cambi la Sandra no m ho ha dit mai....i nosaltres sempre deiem , "escolta a la mare"per exemple..=
com t anava diguent, sa teu mama , s estima més patir dia a dia ,recordant ,que no veure t en ..."un somni"
Testimi tan , vas sempre amb mi, som dos en un , ets sa meu segona pell, a vegades em parlen i jo he desconectat i t estic veiguent.

Ara tornará una nova primavera , en el calendari, i diuen que aixó et fa sentir millor..
i avui pensava , si perque la foscor no m agrada, ja va amb mi dia a dia, peró també s em fa dur , doncs
surti pel poble i et busqui , no et trobi..i veig arribar excursions d adolescents , sempre els miri ,intenti veure quina edad deuen tenir, a vegades , un jersei , unes ulleres , uns cavells....em porten a recordar te.
PERÓ , MAI , MAI ,
UN SOMRIURE!
ERA ESPECIAL....
T enyorem petit...peró SEMPRE PARLAREM DE TU ..AIXÍS
VIURÁS!!
un petó..mama

ARA ENS ADONEM, QUE ÉS VERITAT!

2009-03-10T14:51:00.004+01:00

Amor, saps aquesta setmana hem coincidit tots 3 ,sense dint so, fins avui.Q ue ara comencem
a veure que és veritat, que no et veiem , no tornes, no és cap somni.
Ahir la Sandra em va dir , estic fent un dibuix i explicaré ,que veig...avui l he vist....l he entés,
peró ara ella me l ha explicat.
Hi ha una nena amb un cap plé de dubtes ,imolts ? ? perque perque.
LLavors, posa , veritat , mentida, somni, realitat...perque a mi?
I ara , abans d anar al cole em diu , "mare, mira, que t expliqui una mica es dibuix".
I em diu, és que semblava un somni tot , que no podia ser , i, ara....cada dia veig que és veritat.

Saps ?el pare dinant, m ha dit lo mateix .."tinc una sensació molt rara...ara m adono QUE MAI MÉS"
fins ara pensava que no podia ser.

BÉ , AMOR,jo ja no t escric tant , a la Sandra també l hi agrada col laborar amb es blog...
I que t haig de dir ..tot el dia et parli...
QUE ÉS INJUST!
Que vas volar massa aviat!, per aixó ets , es nostru PETER PAN,amb el que t agradaven es nens...
SEMPRE MÉS HO SERÁS.
De petita van explicar me una história , que ara resulta que els que l explicáven l han cambiat.
Si eres bo ,aniries al cel , sino a l infern...
Ara resulta , que no existeix l infern!
jo crec que han vist que l infern el tenim aqui a la terra, i no parli per mi...he vist molt,ara
AMOR, tristement he sentit el patiment de tanta gent....

Tenim el cor trencat , una ferida que sagna i sagna.
Ara sabem el mal que f enyor.Fins on pot coure sa ferida que fa l abséncia..
I...que NO TORNARÁS!

peró vaig llegir un llibre , i una mare l hi donava les grácies as seu fill..
I vaig pensar el mateix...eh! ja t he dit que sempre dic lo mateix , amb diferents paraules..
peró és lo que necessiti.

GRÁCIES PER HAVER ME ENSENYAT , SÍ , TÚ I AMB TÚ, VAIG APENDRE A SER MARE..
com ho vaig fer ? o com ho faig?, sempre s intenta anar pel camí que un creu que és correcte.

Del que si estem orgullosos, és d haver viscut per vosatrus , tot el que hem pogut..

Si ara em diguéssin per tornar enrredera , al 3 de novembre de 1993 al Trueta, sapiguent
que em deixaries tan aviat,
TORNARIA A TENIR TE.
HEM VISCUT 14 ANYS, TAN PLENS ,aquest dia l hi deia al pare , ara que , teniem salud,
ens estimávem tant, i erem tan feliços tots 4.....se n s ha trencat tot...
I ,aixó , no curará,MAI MÉS..
A més, ja no som ni serem es mateixos, ni sa teu estimada Sandra, i tinc por !..com poguer
continuar ?..es cap et domina es pensaments...al acabar el dia ja no pots més...
Parlen de que el dol ,passa per unes"fases" "etapes", que amb el temps, el dolor i será , peró diferent.
jo no sé ni a quina fase estic....si, sé que n he passat una , doncs diuen que és quan realment
t adones que és veritat i no un somni..peró ,si les pitjors són les que queden....!

Es caps de setmana , el que més esparávem , ara a l hora d esmorzar, parlem i parlem per no
estar un moment en silenci, i veure que som 3.
El pare no ha pogut trepitjar més el camp de fútbol, a mi sortir pel poble, m angoixa,
veure el mar ,ÉS VEURE T A TÚ.
I sortir fora em cansa...
Ens sentim ,MOLT ,estimats i recolzats ,per FAMÍLIA , AMICS,i tot UN POBLE.
Peró ,ara hem vist que aixó ho hem de viure realment nosatrus 3.
PETIT MEU,continuaré,parlant amb tú.

"la ploma a la dreta ,
el cor a l esquerra,
i tú a tot arreu"
haiku japonés.
"El millor lloc del món és aqui mateix"Francesc Miralles.

També escriu"qui marxa sense acomiadar se , mai no se n va del tot"
"algú que té qui el plora ja no está tan sol"
Amor , tu estarás entre nosaltres doncs NO PARAREM DE PARLAR DE TÚ.
UN PETÓ DOLÇ, MIMÓS TENDRE...I UNA ABRAÇADA DE SES QUE TAN T AGRADAVEN, DONCS EM DEIES QUE ERA MÉS BAIXA QUE TÚ.
LA MAMA

PER TÚ , ESTIMAT ADRIÁ

2009-03-05T20:03:00.005+01:00

Marc avui es nostru estimat Adriá, ha fet anys.

voliem escriure l ja ahir a les 12 de la nit , tal com en "peter pan", que no té

espera , peró no hem pogut.

Desde casa l hi desitjarem que acabi de passar el dia lo millor que pugui.

Quants records tenim !

, o més ben dit teniu, doncs sempre anáves a sa seu casa ,

a veure en "zar" , a jugar amb sa seu play o vas voler anar a veure sa seu pantalla.

Desde que ens vas deixar , ja et vaig dir , ell i en Riki, han ajudat tan.

Aquell mateix dia , van anar a fer sa foto que jo volia donar...ell , sempre

pensa amb tot, no va voler deixar te , sense "NADAL", I ET VA PORTAR UN "NINO DE NEU".

Ja saps la seva afició a ses pelis , doncs aquest dia ja et vaig dir el que ens vam emocionar , quan van arribar amb sa teu estimada TALI, amb "voluntad de hierro" i "colmillo blanco".

També ens ha aconsseguit ses de "peter pan", i a mi sa de "campanilla"

junt amb el llibre de fades.

Que carinyós és veritat?, que dolç parlant!

Sempre restarem agraits a ells per estar amb nosaltres , junts , en aquells moments...i en els d ara..

Aquesta setmana AMOR,ha sigut MOLT DURA,"carnaval", com ho esperávem

a sa casa!...sempre em quedará el record de la Felicitat en es teu últim carnaval,

el pare i en Seri , vos havien fet una carrossa, eh!, vosaltres no hi faltáveu mai, la preparáveu amb tanta il lusió...

Anáveu d infermeres, un dia tinc preparats es "teus" , carnavals , el que passa

és que no puc scanejar.

Nosaltres ,sí que podriem dir.."el vent se n s ho va emportat tot, aquell 30 de desembre". RÉS TORNARÁ A SER IGUAL ,SENSE TU.

Només vivim d un PASSAT, i el dia a dia ...el futur no existeix...sí ,saps que és futur per mi ara.?..senzillament , ses properes paraules que escriuré.

Saps que és passat, PASSAT ETS TU. SOM TOTS 4.

Que trist viure d un passat! quanta impoténcia!

Et trobem a faltar, estás sempre amb nosatrus , SEMPRE, peró ens faltes fisicament.....

UN PETÓ DEL PARE , LA SANDRA I LA MAMA....

I N ENVIAREM UN QUE VOLI COM TU, a L ADRIÁ.

T ESTIMEM...

MARC,26 DE FEBRER

2009-02-26T08:10:00.003+01:00

Marc avui 26 de febrer, recordes no?

com ho esparaves! s aniversari de l oncle XA , bé, en XA.

sempre fent vos bromes , et solia intentar trucar ell abans ,i dir te , Felicitats,,!

i tu , inocent de tu , encara l hi deies ,"no ,si avui és es teu".

Com t agradava veure l i parlar amb ell , a més tenies assegurat que acabaria

dient alguna tonteria o fent ne alguna...cremant esponjes "nubes" de gominola , dient que aixís son més bones...

De petit ,sempre t havia de dir "PROU" , si segueixes la beta a n en Xa , acabarás

"cobrant"...

Peró també te , es seus moments ,quan explica história, o coses d en mar ,

et quedáves amb la boca oberta ,escoltant lo.

En xa , te aquests dos "extrems" que el fan tant "especial" per qui el coneix.

Seriós, i....de fer bromes..

ELL, amb qui vas veure per primera vegada un tren ..eres molt petit..

i jo no ho sabia on havieu anat.. .va dir, el porti a fer una volteta...

vas arribar més blanc que una pared, clar tu a la carretera et marejaves...

Fins molts dies més tard , no em vas dir que , havies vist un tren, i jo clar , no sabia d on em baixava l história.

ELL, que tenia un "raconet" a sa nostre casa i et deia que allá era "sa seu casa", tú

un dia el vas trucar dient li que estáves al seu balcó...

ELL, que ens ha deixat tants records de Nadal, et va portar tot content es tió,

que sempre més vau tenir , doncs , vas començar a plorar quan et deiem que s havia de cremar.

També et va portar "un company d universitat" , que va trobar una tarda de Nadal.

L últim Nadal,que malament sona !, i veritablement , per tots ha estat l últim.

Ara tot será diferent. Doncs , aquell dia em va desfer es puzzle , que m havien regalat la Laura i en Riki, on estávem el pare i jo..

i em vaig enfadar..i va marxar tan tranquil , i tu ,reies , doncs em senties quan el vaig trucar i l hi vaig dir ,que quan tornés a trepitjar sa casa , ja estava fent es puzzle....va tornar SÍ, peró aquest puzzle, s ha quedat ja a sa seu caixeta.

També , vas conéixer el món dels"follets" ,per ell....com vesteixen....

Peró com a germana destacaria ,ses ganes de fer riure perque no estiguem malament.I l amor per es seus.

Aquells dies que vam estar TOTS junts a sa casa , ell quan venia sempre ens explicava alguna cosa , i acabavem somrient.

un dia al marxar l hi vaig dir "grácies" sempre acabés robant se a tots un petit somriure en aquest moments....i ell em va dir "nina, no saps lo dur que és..peró

quan decideixo venir ,pensi quina explicaré per aconsseguir per uns instants

fer que es trobin millor. Després , ja m enfonsi i em desfaig a sa meu casa.",

Diré que és AMIC des seus AMICS, es que ho son podrien confirmar ho.

I que té la seu part més tendra, com a germá, sempre ens ha cuidat a totes 3 , i s hi hem tingut un problema, allá ha estat , peró aixó no ho negaré, tu ho veies ,som una pinya tots 4 germans.

En sap una estona llarga de parlar i dir ses paraules que en aquell moment un necessita, té sempre una frase, una poesia, sino la crea.

Quan ens vas deixar , ELL, dia a dia va escriure m un sms al móbil...

ho guardi per mi ..peró sempre tenia com he dit paraules per el moment...

respostes a ses meves inquietuds....no negaré que m emocionava ...

aixó va durar ..mesos...fins que vaig dir li , que ja em trobava millor i ho podiem fer per correu , a més ,ens podiem explicar més coses.

I, ELL,va ser el primer en rebre "sa trucada", ell va dir li al pare..i junts van anar

"allá", tot seguit van avisar l oncle Pitu...

Amb un petit fragment del "petit príncep" , va voler que se t recordés.

Eres es seu NEBOT...

"quan miraràs el cel, a la nit,

com que jo viuré en aquest cel,

com que hi riuré,per a tu será

com si riguessin tots els estels.

I quan estarás consolat, estarás

content d haver me conegut.

Serás sempre el meu amic"

Tants ,tants records que no acabariem...

Avui potser a la feina el fem "badallar"

Peró tu, i nosatrus l hi desitjarem el millor per aquests 37 , que fa.

Que pugui tenir un dia "tranquil", i s hi pot vagi a pendre un "tallat"

que tan l hi agrada i relaxa...bé relaxat en xa? , potser millor prengui una infusió..

FELICITATS XA!.

DE TOTS 4..SEMPRE TOTS 4...

" PETIT PRINCEP"aixís vam començar anomenant te i tot per ELL.

UN PETÓ PER TU, QUE VOLI FINS "EL PAIS DEL MAI MÉS"

I UN DE DOLÇ I TENDRA PER EN XA.

MAMA. SANDRA . PAPA.

VOLA BEN ALT "PETER PAN" ,VOLA.....

2009-02-17T19:50:00.013+01:00

Amor meu avui deixarem a mà dreta d´es blog uns minuts , resumint el dia

30 , quan va fer 365 dies que ens trobavem sense tù, pots imaginar que t ´ho ha preparat l´oncle Pitu.

Tornarè a dir GRÀCIES , gràcies a tots es que ens vau acompanyar , ho heu fet i feu.

Als qui vau desplaçar vos fins aqui per estar amb nosaltres, i els qui hi ereu en

la distància.

Amics no sols nostres , sino de la famìlia .Gent que viu de fa molt a Cadaquès,

com va dir l´oncle xa , en el seu dia ..el "NOS AMB NOS", EXISTEIX.

Tambè et deixarem imatges de ses 2 pelis teues quan vas deixar "Peter pan".

"voluntad de hierro" i "colmillo blanco", aquest cap de setmana, es teu estimat

Adrià i la Tali, ens les han regalat.

A sa teu habitaciò tenim ses teues , però ara les tindrem en dvd.

tot i que de moment , la mare , no ha aguantat "peter pan", vaig haver de deixar la, es records podien més que jo.

I, avui , amor, et deixarè , fragments molt macos per mi , de dues poesies,

del llibre "moments feliços" d´oriol izquierdo.

Aquest llibre , me´l van regalar uns bons AMICS, quan encara podriem dir , estava calentet.

Ara tindrem la sort , de conèixer, escoltar i parlar amb ell, a CA N´EVA.

vindrà a passar un dia amb els pares ...i ..malauradament, ell, tambè ha perdut

la seva estimada filla Clara.

CADA DIA

" Al principi et buscava com si l´ombra

del teu record et poguès portar a casa,

com si amb el pas dels dies fos segur

que tornaries a estar te amb nosaltres.

Al principi et buscava i et buscava

com si nomès hagués de córrer el temps.

...........

Al principi et buscava, i ara encara.

Ara et retrobo en els signes més simples

i he comprès que és això el que tinc de tu.

La constant companyia del més tendre record"

===================

ARA

Acluco els ulls

tèrbol vermell darrere

les parpelles enceses

per la sal que he vessat.

NO HI VEIG i MIRO

la llum que m´enlluerna

molt lenta i amb dolor

m´aclareix la mirada

em torna el blanc al fons

dels ulls que acluco ara

per mirar al meu voltant

i veure hi el que hi ha

i veure EL QUE NO HI HA.

=======

només voldria que Mai Més , cap pares, ni germans , haguèssin d´entrar dins

aquest pou,sentir aquest dolor, ràbia, impotència,enyorança i buit ...

et trobem tan a faltar...et necessitem...

Peró , aquesta roda va girant , i , cada dia uns pares malauradament son desviats cap el nostre camí.

AMOR, SEMPRE TOTS 4 , TOTS 4....però no com voldriem.

T´estimem, GRÀCIES PER EL RECORD QUE ENS HAS DEIXAT

PER HAVER FET QUE SENTISSIM EL QUE ÉS ESTIMAR...

I PER TOT , AMOR ...PER TOT...

que farè sempre mès sense tù....?

MAMA

MIRA TETE......QUE MONOS

2009-02-11T18:36:00.003+01:00

Mira tete que monos!!

Semblen de peluixos!!!!

El que te el pèl mes fosc es el de L Angela i es diu "QUICK" i el que té el pèl mes claret es es diu "NALA" la Nala es de la Nuri ( la germana bessona de L Angela).

Tete, tú, tenies es gossos a sa nintendo!!!!

L Angela els tenia de veritat.

Al principi nomes tenien en Quuick ( el de L Angela) i despres den Quick va neixre la Nala.

Ara Angela sempre que tescric, tescric amb color marró tan perqué es teu gos era el marró, com per que a tú tancantava la xocolata!!!!!

(JA EN SOM DUES!!!!!!!! ANGELA!!!!!!!!!!!!)

Molts petons a tú tete! i molts més a tú, Angela.

us estimo molt a tots dos!!!!!

SANDRA

UN GOSSET ESPERANT................UNA VEU

2009-02-09T21:09:00.003+01:00

Es cap de setmana passat uns AMICS, van trucar a la Sandra per anar on estáven,

doncs hi havia nenes per jugar.

Ella va anar hi, allà una nena jugava amb la "NINTENDO" amb es joc de gossos..

La sandra va arribar a sa casa , va as seu armari , agafa sa seua...amb sorpresa meua!...doncs feia un any que no la tocava..i agafa es joc de gossos que compartien amb en Marc .

Posa ," la maquina", en marxa..i ..em diu.."vaig a rentar los , estant tots es gossets bruts, tant temps!........."

Després em diu"mira mare, voldria cambiar ne un per un Dàlmata, peró, mira quina carona de pena fa el gosset quan sap que el vull cambiar?"

"No puc, no puc, fer ho!, a mès aquests gossets me l s havia aconsseguit el TETE,

perque jo pugués jugar"

De cop em crida, i em diu"mira ,mare aquest era es gosset del TETE,amb ell havia guanyat moltes competicions, i molts punts, per aixó , havia aconsseguit tantes coses"

"es diu Scotti, com es que tenen la tia Pepita.."

"peró, veus mare, no fa rès del que l hi dic...es queda quiet"

"està esperant ,la VEU del TETE, la veu que el va ensenyar..es seu amo"

Totes dues vam anar mirant i mirant es gosset, els ulls se n s van humitajar..

Vaig començar a recordar tantes estones a la cuina sentin a ell al sofà cridant scotti! scoti!

" Sempre el guardaré" em va dir "peró no em fará rés "

" era SEU"

Quina història tan tendra veritat? un gosset "virtual" que esperará SEMPRE

més ...com fem molts...UNA VEU...

después ja remenant, vam veure que s´havia posat un altre nom .

vam trobar es seu primer gosset en Goku, nom que també havia tingut un gosset de la tia...

UNA VEU .....ESPERANT UNA VEU...

MIL PETONS ,ANGEL MEU....