


Avui Marc vull recordar la TALI i en CARLOS,es teus estimats padrins. Ja ho he dit alguna vegada, vaig voler que fossin joves. vaig pensar que quan sortissin de marxa me'l vigilarien; a més sempre tindria uns confidents.
Però clar MARC, ara veig que a la vida no cal ni pensar tant ni fer plans de futur. Ella et porta
Aquesta foto és sa que et vas fer al carnaval del2007. Com vas disfrutar-lo! i qui ens ho havia de dir que seria es teu darrer. amb el què ens agradava a tots, tant a sa casa com la família.
I amb la TALI , recordi que estaves content perque ja eres més gran que ella.
També , he volgut posar-te sa última mona que et van fer. Com vas AL.LUCINAR!!
Vas dir: "tota la PATAKY per mi".
Aquest any també van voler que tinguessis alguna cosa i et van portar un ram de flors.
Bé "Petit princep" meu, ara ells ens han d' ajudar a nosatros.
Però SEMPRE, recordant- te.
Un petó meu i de tots .
La mare
3 comentarios:
hola marina esteva y sandra, si ya han pasado 5 meses, 5 meses terribles y dolorosos, solo quiero daros animos y fuerzas para poder segir para adelante y que ya sabeis que estamos aqui para lo que necesiteis. Un beso muy fuerte para vosotros y otro para marc alla donde este.
Mari Enric Adria y Nerea
Hola Marc!!!
Avui no m'he despertat gaire bé, potser és aquest temps que no acompanya gaire i perquè enganyar-nos, avui et trobi a faltar moltíssim ( ja saps que sempre però avui en especial, no se perquè).
El pare i la mare no es van equivocar gens el triar es teus padrins, sempre han estat allà es dies claus des seu paper...amb sa mona, Nadal...Hi havien moments, com diu la mare, que els havies agafats com a confidents teus.
Recordi un dia que vaig anar el cine, saps que hi vaig poc, però aquell dia darrera meu només sentia algu que no parava de riure...qui havia de ser? Estaves tu allà amb es teu padrí i en Jordi. Vaig pensar " quina por que em fan!!!". Estaves tant content...
I un des records que em ve amb sa teu padrina, no crec que t'en recordis, era a sa nostra casa. No tenies mes de dos mesos i la Tali et tenia agafat amb braços i no et parava de mirar.Estava tant orgullosa de ser sa teu padrina...si, si ja ho se! Desprès ve tot allò del flam danone, que com t'ho explicavem no paraves de riure.
Tali i Carlos ho esteu fent molt bé, imagini que costa molt el vostre paper...
Moltes gràcies padrins m'heu sigut sempre un bon exemple!!!
P.D. Marc saps que en aquests moments no se que pensar d'on ets...però si és veritat que estàs veient-nos recorda que avui tenim una cita tots el pavellò veient es trasto ballar, serà divertit. Si us plau no hi faltis.
T'estimi molt.
Laura
Estimat Marc,
Has vist com ha ballat la Sandra? I com ha cantat? Segur que si. D'alguna manera hi eres, no fisicament, però si en es pensament de tots nosaltres i sobretot en es de sa teu germana. He entrat amb ella i l'he acompanyat en es vestidor. M'ha dit "estic nerviosa i tinc vergonya, totes estaran sentades i jo dreta fent així (mostrant-me com mouria la cintura)" era la protagonista des seu ball, almenys per mi. Jo per dins he pensat, segur es teu germà t'estarà animant i donant forçes perquè ho fagis molt bé. Així ha sigut.
Marc, mai t'oblidarè.
Un peto fins el cel.
Montserrat
Publicar un comentario