Ahir vaig dir que avui no escriuria.
Però avui vull donar les gràcies a es meu germà, des d’ aquell dia no m’ha deixat mai. Tinc 150 sms a es mòbil, a part de trucades, d’ell. Cada dia, sense oblidar-se’n mai, abans de començar sa seu jornada , el primer que fa és enviar-me unes paraules. Perquè passi el dia bé sempre té alguna cosa, algun fragment, per fer-me pensar.
inclòs ,recordi un dia que va aconseguir treure’m una rialla.
No, un dia sol no, molt sovint ho aconsegueix.
Potser després jo sé que s’enfonsa, però no per això ha deixat de venir mai a sa casa a explicar-nos alguna cosa.
En marc ja l’esperava.
senti el què vareu haver de viure, Xa.
I a la vegada em reconforta pensar que estava ben acompanyat.
Avui aquest fort petó va per tu.
Nina
.JPG)
.JPG)
7 comentarios:
Hola familia!
Sempre hi ha algú al nostre costat que ens ajuda a fer un nou passet, a despertar un nou dia. Personetes que amb el seu amor ens recullen una vegada més, persones que ploren amb nosaltres, i fins i tot, com dius tu, que ens fan sonriure. Són petites llumetes d'amor, són grans llumetes encara que ara ens costi veure-les...
Una forta abraçada!!
Hola Marc!!!
Tela com passa el temps, ja fa cinc mesos i sis hores que vas marxar.El mateix temps que vaig rebre aquella trucada, la que se'm va clavar, era la Tali i només repetia el mateix: ...Laura en Marc, Laura en Marc...!!!pero no em va dir res, encara no ho sabia.
En aquell moment en vaig posar tant nerviosa que en Ricard, quina sort en tinc d'ell, em va agafar el mòbil de la mà i em va fer seure. La pròxima trucada no va trigar gaire...
...Laura hem de marxar a Cadaqués...En Ricard acabava de donar-me la noticia, ho senti Marc pero en aquell moment el vaig maleïr tant per allò que m'estava dient... potser perqué havia de volcar toca aquella por que em va abraçar.
D'això ja fa 5 mesos i no entenc perque em nego a que el temps passi, se que no el puc tirar enrere, però tampoc vull que tot segueixi.
Una part de tots nosaltres s'ha quedat 5 mesos enllà.
T'estimi molt i no t'oblidi
Laura
LAURA SAPS ,JA HO VA DIR EN XA ,QUE ENTRE TU I JO I HA UN "feeleng" una química especial.POTSER PER SER SA GRAN I SA PETITA,O NO SE.
PERÓ AVUI VERITAT QUE EN XA ES MERIX SA FOTO AMB EN MARC? DONCS ,ELL HENS HA FET COM DE "PARE"I EL QUE EXPLICO QUE AQUELLS DIES ON ESTAVEM TOTS QUIETS A N ÉS SOFÁ´,AMB AQUELL SILENCI, O PLORANT ELL TREIA SES FORÇES PER DIR -NE ALGUNA.
PERÓ AIXÓ JA HO HE DIT SEMPRE CADA UN HA POSAT EL SEU GRANET,AQUI ,AMB ,L ESTEVE LA SANDRA I JO,PER AJUDANT-SE.
NO SE SI PODREM ANAR GAIRE ENDEVANT EH LAURA?
SENTO QUE A LA TEVA EDAD ,HAGIS HAGUT DE VIURE,TOT EL QUE HAS VISCUT.
UN PETÓ ,I UN PER EN RICARD
"
Estimat marc
Avui fa cinc mesos que ens as deixat i cada dia en veure els teus pares i la teu germana no paru de pensar en tu.
Aquest blog es una bona idea pk am ses fotus puc veure els 14 anys perfectes que vas passar amb la teu familia.
Ereu una familia mol unida i nosaltres sempre u deiem, quan tannavas amb sa teu familia amb barca,etc.
Esperu veuret algun dia.. vale?
SEMPRE ET RECORDAREM I NO ULVIDIS QUE TESTIMEM.
Un peto ben fort a l'esteve la marina i la sandra.
Hola wapo!!!
No et creuràs que acaba de fer el pare,és una passada!!!
Fa 20 minutus estava estirada es llit, be no t'enganyi encara estava meditant (com diu en Ricard quan dorm) i ha començat a sonar el timbre moltes vegades.
M'he espentat tant, tant aviat
un dissabte...la veritat m'he pensat que havia passat alguna cosa.
En Ricard, perqué entre tu i jo sóc mica "cagada", ha baixat a obrir.
SAPS QUI ERA??? Era el pare amb una plata plena de croassants, d'aquells que a tu i la sandra tant us agraden. Els havia vingut a buscar aquí a Roses i ha pensat
amb en Ricard i amb mi...t'ho pots creure!!! ja et pots imaginar que quan ha marxat m'he emocionat.
No fa falta que et digui que tens un dels millors pares del món. De poques paraules però de grans gestos.
Moltes gràcies Tete!!!
Laura
Estimat Xa,
Potser no t'ho he dit mai però t'admiri perquè se que ets una persona molt forta. Bè, estic segura que tambè tens es teus moments de sentar-te, pensar i perquè no, de plorar. Davant l'Esteva i la Marina tens una serenor. Sort en tenim de tu.
Nosaltres fa molt temps que ens coneixem però fa poc que ens tractem, crec que és degut a l'edat. Ets es cunyat des meu oncle, ets es germà de sa meu tia i ets es cusi de sa meu parella, qui tambè m'ha ajudat molt en es moments mes dificils. A part de que ens uneix una petita amistat, el destí, tambè ha volgut que formessim part de sa mateixa familia i junts visquessim aquest dolor.
En mi sempre trobaràs una amiga.
Marc, mai t'oblidarè. Sempre formaràs part de mi,
Un peto fins el cel.
Montserrat
Estimat Xa...Ironies de la vida avui em fan recordar una cosa. Jo tenia 3 homes a sa meu vida. Al marxar es primer, em refereixi al pare, un des pensaments que em va venir es cap va ser molt estrany. Vaig pensar que si mai em casava seria en Xa es que em portaria fins a l'altar. Si Xa, ja saps que en aquestes coses del matrimoni nosatrus dos sempre ens ho hem agafat molt en conya i fins i tot algun cop, ja molt de temps, havíem fet la broma de què ens hauríem de casar es mateix dia com varen fer es nostrus oncles! Jo pensava que tu m'acompanyaries fins a l'altar i que després allà em portaria s'anell es tercer homu de sa meu vida, en Marc. I ara també se n'ha anat...
Em quedes tu. La vida me n'ha tret des costat a dos i ara només et tinc a tu. A qui m'ha ajudat sempre que ho he necessitat, aquell que dia rera dia està a l'altre costat de s'ordenador i m'anima quan en el fons ell també ho necessita. A tu que sempre saps treure'ns un somriure. A tu, un de ses idols d'en Marc. Perquè des de que era petit sempre t'ha volgut imitar.
L'oncle Xa. Es nostru Xa. L'únic Xa.
Publicar un comentario