Hola Amor meu,Avui volia només un record teu amb algunes de ses teus últimes fotos, i silenci.
De fet, no ens enganyem, és el què tenim cada dia.
He volgut anar amb la Sandra, allà on vas passar a ser un Àngel.
He plorat, m'he abraçat a es fanal, tenia ganes de cridar de ràbia, impotència... però m'he aguantat.
T'hem enviat un petó ben alt.
Després hem anat on la mare creu que estàs dormint. He parlat en silenci amb tu i t'he fet un petó.
Amor meu avui NO PUC. DEMÀ ......serà un dia més.
T'ENYORI TANT, ET NECESSITI TANT.
UN PETÓ BEN TENDRE DE QUI NO POT SENSE TU...... LA MARE
.JPG)
.JPG)
8 comentarios:
Hola Marina!
Només vull acompanyar-te en el teu silenci, i que ben a prop estic pensant en tu, en la Sandra, en l'Esteve,... amb en Marc.
Us enviem molt d'amor per passar aquest dia, i sent al Marc, Marina, que està sempre amb tu. Deu ser molt dur pensar que està dormint, desperta'l i porte'l sempre amb tu. Fes-ho Marina, petonets...
Estimada Marina,no et rendiixis preciosa ja se que es molt dificil pero es que si pensas que no podras guanyar la batalla de sa teu vida ..............ja l´has perduda i sols els cobarts l´han perduda i ja saps que jo et dic que tu ets molt i molt valenta,
la cruel batalla de sa teu vida tard o dora la guanyaras si tu creus que pots fero.
I creuma valdra la pena.
NO ET RENDEIXIS
TU POTS!!!!
Un pato molt fort per tots cuatra
MªTERESA
Marina,
Estem amb vosaltres... i en MARC amb nosaltres avui, en aquest dia i sempre.
Un peto per tu, l'Esteve, la Sandra i per en MARC allà on sigui.
MOTLS ANIMS.
Uns amics.
HOLA MARC!!!
Ja han passat 6 mesos i la sensació es extranya, ha quedat tot com una mica intemporal, no sabriem dir si han passat sis mesos o sis anys.
La vida segueix però una part de nosaltres es va quedar mig any enrere; sabem que el món no s'atura, segueix girant, però ja mai tornarà a ser el mateix.
Portem uns dies anant amb la barca, i la veritat, al principi no va ser gaire fàcil. Tot ens recorda a tu. Intentem, entre tots, fer les coses que ens agradaven, però te'n adones que ja no t'agraden tant, que perden el sentit que teníen abans.
A vegades en parlem entre nosaltres i tenim la falsa sensació de que fa un temps tot era perfecte, que no teníem problemes i que la vida ens somreia. Creiem que en aquesta vida no reconeixes la felicitat fins que te la treuen.
Et recordem cada dia i fer-ho ens fa mal, però ens sentim una miqueta més aprop teu.
Una abraçada a tots 4.
Ricard i Laura.
M TERESA, GRÀCIES PER LES TEVES PARAULES,SEMPRE EM FANT PENSAR.
INTENTARÉ NO SER COBARDA,PERÓ ARA NO VEIG RÉS MÉS, ESTIC ENCEGADA.
PERÓ ET REPETEIXO ,SAMBLA ESTRANY, LES VOLTES QUE DONA LA VIDA, PENSAR QUE JO ESTAVA AL RESTAURANT,TU VENIES CADA ISTIU I SEMPRE ET RECORDARE FENT BROMES AMB EL PARE,NO RECORDO QUANS ANYS TENIA....PERÓ QUI HAVIA DE DIR QUE TU I JO ENS ESCRIURIEM PER QUE EL MEU FILL M HA DEIXAT.
I AIXO ,QUE NO VAM COINCIDIR AL CASAMENT D L ELOI PERQUE NO VAIG VOLER ANAR AMB LA MAINADA, TOT I QUE LA TIA EM DEIA QUE HO FES.
DESPRÉS VA SABER ME MOLT GREU.
TERESA, GRÀCIES PER SER COM ETS I TENIR AQUEST COR.
UN PETÓ . MARINA
Estimada marina,
Ahir vaig anar amb barca amb uns amics, i el meu pensament va estar sempre amb vosaltres... igual que avui.
Un petó ben fort
Brígida
Estimat Marc,
Avui fa sis mesos que has emprés aquest llarg viatge. Un viatge sense retorn. El viatge mes dorolos per tots nosaltres.
Però ens acompanyes dia a dia, en cada moment estàs present entre els que t'estimem.
Si et vull veure, tanco els ulls i si et vull tocar, estiro la mà. Just en aquell moment, és quan et sento mes aprop meu. En la llunyania escolto el teu somriure, et busco, no et trobo, on ets? De sobte, et veig, no t'aprecio gaire bé, crec que és degut a les llagrimes que neguen els meus ulls. De cop i volta, ja no hi ets. Et vull tornar a veure, vull dormir i que siguis tu el que m'acompanyi en els meus somnis.
De sa teu cosina que t'estima,
Montserrat
6 mesos
i encara penso que estas entre els teus amics...
Publicar un comentario