Estimat Marc,
Avui, com bé et dic, estic angoixada i nerviosa. I el temps no ajuda gens:
Avui
Com és normal , ja espera que hi anem. Com sempre hem fet.
Però avui ens faltaràs. De fet no. Estaràs com sempre allà, a es meu costat, o amb es teus amics, si hi van.
Això sí que ho tenies, si es teus amics hi anaven, et sentaves amb ells, però si no, tu no deixaves d’ anar a veure sa teu germana.
Recordi la última actuació va ser sa d’ abans de festes de Nadal. Aquell dia tu tenies classe d’ anglès i em vas dir que sortiries tard i ja no vindries. Jo et vaig dir que a sa teu germana li sabria greu. De cop vàrem sentir a
Avui, amor meu, seré jo qui et diré: “Marc ets aquí, ets aquí amb tots nosaltres”
Però el què em fa mes por és posar-me a plorar.
UN PETÓ BEN TENDRE DE
.JPG)
.JPG)
8 comentarios:
Estimada Marina,
T'envio totes les forces que puc, perquè puguis estar serena, tranquil•la, i amb calma amb el teu interior, així puguis afrontar aquest nou dia, aquest nou repte amb pau i seguretat.
Un petó ben fort per tots quatre.
Brígida
Hola Marina!
Com ja et vaix comentar, el temps te molt a veure amb el estat animc duna persona,tambe et vaix comentar, que com ara esta fent casi sempre maltemps, el teu cos sa costuma a els dias apagats, ara cuan arribi el estiu i faxi calor i sol notaras una millora en el caracter ya veuras!
Sempre en recordat de fer mes cosas cuan hi ha nuvols o plou!
Un peto ben gran!
Hugo Garcia!
Hola Marina!
Com ja et vaix comentar, el temps te molt a veure amb el estat animc duna persona,tambe et vaix comentar, que com ara esta fent casi sempre maltemps, el teu cos sa costuma a els dias apagats, ara cuan arribi el estiu i faxi calor i sol notaras una millora en el caracter ya veuras!
Sempre en recordat de fer mes cosas cuan hi ha nuvols o plou!
Un peto ben gran!
Hugo Garcia!
Hola!
Marina, Esteba encara que no ho sembli os portem en el nostre cor
Diuen que en aquesta vida sempre hi ha lloc per un hola! i per un adeu.
Peró els adeus avegades son massa dolorosos e incomprensibles, no som nosaltres els que em volgut dir adeu sino que les circuntancies ens hi han obligat, sense entendre el perque.Volem revelarnos contre aquesta absensia que ens afeixuga i ens dol, feriem l´imposible perque l´adeu tornes ser un hola!
Sap pel que llegeixo, en Marc i la Meritxell tenian moltes cosas en comu, la principal com dius tu en el bloc es que sempre reian.
Jo crec que del seu sonriure em de treure la força per tira endevant.
Una de les ultimes poesias que he llegit es aquesta, espero que us dongui anims
No te quedes en mi tumba llorando
No estoy allí, No estoy durmiendo.
Soy los mil vientos que soplan
Soy el brillo del diamante en la nieve.
Soy la luz del sol en el trigo maduro.
Soy la suave lluvia de otoño.
Cuando te despiertas en el silenciop de la mañana,
soy el susurro rápido del pajaro silencioso,
Soy la suave estrella que brilla en la noche.
No te quedes en mi tumba llorando;
no estoy allí. No morí. Vivo en tí.
T'entenc,
Aquest mati he pensat,avui les nenes ballant i suposo que la Sandra tambè, i me en recordat d'aixó que expliques, jo estava asseguda a la fila de darrera vostres, una mica mes cap a la dreta, i quan estava a punt d'acabar el festival va arribar en MARC, i vaig pensar... que gran s'ha fet.
Estem amb tu Marina, molts ànims i milers de petons.
Uns amics.
Hola marina, hola Esteve, hola Sandreta!! us desitjo passar aquest dia acompanyats de la llum d'en Marc... Encara que la pluja ens mulli l'ànima, l'amor d'en Marc és més fort.
Un petò molt gran per tots!!
Hola,
Només vul dir als meus oncles (la Marina i l'Esteve) que són molt forts, i avui ho han demostrat. La situació era dificil, hem tingui en Marc molt present, i ho han sapigut portar, s'han mantingut molt serens i han disfrutat de la Sandra. No he vist cap llagrima neixer des seus ulls i de la manera que han pogut, han mantingut un somriure. La sandra segur està molt orgullosa de vosaltes.
Poc a poc anirem avançant junts, un dia endavant, un altre endarrera, però sempre junts.
Vos estimi a tots quatre.
Un peto fins el cel.
Montserrat
Hola marina,
sóc la Brígida.
Espero que així sigui, que trobi tranquil·litat i calma.
Marxem demà, i estarem 10 dies aproximadament fora si tot va bé... anem a l'aventura, i si ens cansem abans tornarem.
Si trobo algun lloc per connectar-me, ho faré, em sembla que em costarà poder estar tants dies sense saber res de vosaltres. Per gota que pugui us escriuré.
Mil petons a tots quatre.
Brígida.
P.D. t'escric al teu bloc d'en Marc i el d'en Robert, perquè no sé on ho llegiràs.
Publicar un comentario