DONARIA EL QUE FOS........PER TORNAR A VEURE TANTA FELIÇITAT

HOLA AMOR MEU:
Aquesta setmana jo diria que ha estat sa pitjor des de que vas marxar.
Se'ns han ajuntat tantes coses, tants records...

Tenim el cor molt adolorit. inclús ara ja estem cansats fisicament. Ha estat molt dur reviure tots aquests dies sense tu.
Va començar, com et vaig escriure, amb l' últim dia de cole.
Després la nit de SANT JOAN. Com la disfrutaves!
Ja feia dos anys que anaves amb ses amics per ses platges.
Jo crec que aquesta il lusió pes petards, te l'havia passat el pare; ell semblava un nen aquella nit.
I la mare tot el contrari. ja saps com patia, Et fèiem trucar de tant en tant per veure on eres.
Després acabaves una estoneta al ball on ens trobàvem tots. I sempre veies en Xa o la Tali, la MONTSERRAT, la LAURA o els tetes. Era quan et trobaves més a gust perquè sempre et deien alguna cosa i reies. Sempre reies.

Aquest any vam sopar tots 3 a casa, i estaves en es nostru pensament. Ni parlàvem, només esperàvem anar a es llit i poder dormir.
Inclús la Sandra no va voler sortir, malgrat que es nostres amics de sempre van dir- li per anar amb ells. No va voler. Aquesta vegada diré que només pensava amb tu.
Ja vas veure que em va demanar per escriure en es blog. Va agafar ses primeres fotos que va trobar i et va escriure sense deixar d'esmentar es petards.

Per últim, sa barca. Ja saps que solia ser aquest temps que començàvem a anar hi.
Jo pensava que no essent l' "ABILIU" em seria més fàcil pujar-hi.
Es dia que es senyors que l' havien comprat van venir a buscar-la, no t ho creuràs peró, potser perquè vaig quedar bloquejada, no em va caure ni una llàgrima, semblava que m' alleugerien d' alguna cosa.
El que sí vaig fer és mirar com marxava i, cada pas que feien , era un record. En un moment, com a ses pel.lícules, van anar passant aquest anys de felicitat, on desconectàvem del món. Érem tots 4.

Te'n recordes que dèiem que ens agradava la sensació de llibertat.

Al mati, quan el pare va anar a comprar-ho tot amb la sandra, a mi ja em va venir una angoixa, una tremolor per tot el cos... Però es primer dia no anàvem sols i ja saps que puc aguantar bastant, acompanyada sempre de ses ulleres de sol.
Vam arribar tots 3 a la plaja de SANT ANTONI. Quan vam començar a baixar aquell caminet, es records em dominaven. Em sentia trista, buida. El pare pobre també s'ho ha passat molt malament.
Ara la Sandra vol aprendre algunes de ses coses que ajudaves a fer tu al pare.
Però clar Marc, era tot.
Vam anar sortint de PORT -LLIGAT, i et buscàvem entre ses roques, ses cales..
Quan vam anar passant CAP DE CREUS recordàva com jugàvem a trobar formes a ses roques. Ara semblava que em miressin i també ploressin amb mi.
També vaig veure moltes barquetes com sa teua. Si la veia de lluny, no parava de mirar i mirar.
Ens semblava que anant amb barca i buscant un lloc solitari i tranquil podríem estar amb tu, recordar-te... peró MARC per mi ha estat molt dolorós.

Malgrat tot hi tornaré perquè si ho deixi ara, no hi aniré més.
M ajudarás AMOR MEU? .
Només somio abraçar-te ben fort, fer-te petons. Enyori hasta sa teu olor....

Recorda que et portem sempre amb nosaltres.

MARC TOTS 4 sempre.

UN PETÓ BEN FORT DE QUI T'ESTIMARÁ TOTA LA VIDA, LA MARE.