
Aquesta nit no he pogut dormir gaire; com moltes altres nits. Amb el què m’ agradava a mi dormir...
Eren les 5 de la matinada.
Ell sempre em preguntava: “Pare, quan tirarem sa barca a l’ aiga?”.
Era sa seu passió. Jo l’hi explicava que la gent que en sap, com en Josep, diu que sa barca s’ ha de tirar a en mar a finals de Maig, principis de Juny.
Es cap m’ ha començat a fer voltes i he pensat: “tants cops com s’ havia banyat ell a la badia i a Port-lligat. Ja mai més hi tornarà”.
El rei d’ en mar ja no navegarà més.
Al matí una persona amiga m’ ha donat la raó. Ja no navegarà més; però amb sa foto que hem posat al cementiri, si la mires i deixes anar la imaginació, ell sempre està navegant, que és el què més li agradava.
Avui aniré a fer una volta amb barca amb sa teu germana i, a dins nostre, tu estaràs amb nosatros.
Molts petons fins al cel, de part del pare.
11 comentarios:
hola Esteve no saps cuant os admira per la força que tenio.Pero sens dubte que el rei del mar, navagara amb vosaltres.
Ajuda molt a la Marina i la Sandra ja se que sort en tenen de tu ancara que tu tambe necesitas molt.
Un peto molt fort i andavant.
Per en Marc el peto mes dolç i tendra.
MªTeresa
Hola Esteve!
Soy Cristian, el papá de DUNIA. No se me da muy bien esto de escribir, pero hoy quería acompañarte . No puedo darte ánimos, porque no los tengo. Pero sí quiero que sepas que estamos aquí al lado para compartir el amor por nuestros hijos, lo mas puro que tenemos. Seguro que tu rei y mi reinita navegaran junto a nosotros el resto de nuestras vidas.
Un abrazo. Hasta pronto.
LOS SETIMIENTOS DE AMOR SE FUERON CONTIGO.
TE FUISTE LLEVANDO TANTAS ILUSIONES,SUEÑOS, QUE HOY SIN TI, NO SON NADA.
CON LO POCO QUE TE LLEGUÉ A CONOCER,
SUPE QUERERTE COMO A UN AMIGO MÁS.
NO SÉ SI EL TIEMPO NO NOS DEJÓ CONOCERNOS,HUBIERA QUERIDO DISFRUTAR UN POCO DE TI ,TAL VEZ, SI ALGÚN DIA HUBIERAS QUERIDO QUE ARREGLARAMOS TU MOTO,"TUNEARLA",A TU MANERA.
SOLO HAY ALGO QUE ME DUELE AMÍ MÁS, EL NO HABERTE CONOCIDO CUANDO FUERAS MAYOR, Y VER EN TI UN HOMBRE
DE BIEN.
TRATO DE HUIR DE LA MIRADA DE TU PADRE,PORQUE, EN SUS OJOS,VEO MUCHA TRISTEZA.
DESDE QUE TE FUISTE,BUSCA RESPUESTAS,PARA MUCHAS PREGUNTAS,
QUE NO SE RESPONDERLAS.
VEO QUE LAS NOCHES DE TU PADRE, SON ETERNAS SIN TI.
SOY SU AMIGO,Y ,COMO TAL,DUELE LO QUE ESTA PASANDO.
ESPERO QUE UN DIA, TODO ESTO CAMBIEPARA BIEN SUYO.
NO DIGO OLVIDARTE,SINO RECORDARTE,
CON MUCHA ALEGRIA, LO QUE ERAS PARA ÉL ,Y, PARA TU MADRE.
TÚ SIEMPRE ESTARÁS EN
NUESTROS RECUERDOS.
MARCOS
marcos te quermos como uno más de nuestra família,nos has ayudado siempre que se ha necesitado.
No olvidaré en mi vida aqél maldito dia y tu , al igual que muchos que trabajais con esteban, vinisteis a acompañarnos en casa,en Figueres.
Yuna de las pocas imágenes que recuerdo del dia siguiente,
QUIENES ACOMPAÑABAN A HOMBROS A MI HIJO HASTA LA IGLESIA.
yO TAMBIÉN ME HAGO MILES DE PREGUNTAS QUE NADIE PUDE RESPONDER ME.
POR ESO EL DOLOR NO SE PUEDE CALMAR ,LA HERIDA AUN ESTA ABIERTA ,Y SIENTO RÀBIA, IMPOTENCIA, AL FINAL
CAIGO EN LO MÁS PROFUNDO DEL POZO.
GRÀCIAS ,AMIGO. BESOS.
Y UNO MUY TIERNO PARA MI "PRINCIPITO"
El rei del mar ha marxat, ens ha deixat amb uns records que aquest estiu, el primer sense ell, ens faràn caure moltes llagrimes. Sobre el mar navegaran sentiments d'anyorança. El mar plorarà amb nosaltres. Però el rei estarà allà compartint amb els seus cada un dels dies, cada una de les hores i cada un dels minuts.
No poseu en dubte que aquest estiu, amb sa barca nova, ell estarà allà, fent de patrò. Potser no fisicament, però si, en el pensament de tots es que l'estimem.
Mai t'oblidarè, sempre formaràs part de mi.
Motserrat
Hola Sandra,Marina i Esteva!
Es que tinc tantas coses a dir-vos que no se com diro!
Sandra, M'encantan els teus escrits, tens una "brillantesa" escribin que no te la pots imaginar! Que, estas cuidan es pares? ;) Tens molta sort de tindre uns pares aixi,.... molts nens de arreu del mon els i agradaria tindre uns pares tan forts i tan valents!
Saps que jo tindria que tindre un oncle mes?
El germa de la meu mare tambe es va morir cuan era molt jove,.....ara estara amb en Marc, li estara explicant cosas del seu nebot....Vinga Sandra, pasatu be, que arriba l'estiu!!!
Marina, Et vaix tornar a veure amb la Sandra!!! que be!! La Sandra estaba comprant una creepe al ranxo!!
Que com va Marina? millo? enrecordat sobretot del que et vaix explica del temps.....!!
Ja saps Marina, cuan vulguis venir a donar una volteta a ram de mar....aqui estic jo!!
Esteva, Jo cuan vaix al cementiri i veix en Marc amb sa zodiac, tambe mel imagino donant voltes per els meus estimats nuvols....segur que su pasa pipa...!!
Espero que cuan aneu en barco en Marc os dongui una forza especial!!!
Esteva ja saps que per a mi as sigut un gran entrenador, i ara per a mi ets un gran amic....puc sero vritat?
Tu tambe, cuan vulguis algo ja saps on estic!!
Vinga familia!
Un peto per vosaltres tres i un altre per el nostre rei del mar!!! Muakk!!!!
Hugo Garcia P.
Carta que en Jordi va escriure el dia 30 de maig:
Hola Marc,
Avui és dia 30 de maig i estic volant cap a Tenerife amb nou companys de l'equip. Avui fa cinc mesos que ens vas deixar. Bé, entre cometes, perque dins meu sempre hi seràs, sigui on sigui i vagi on vagi.
En aquests moments, aqui al cel, et sento mes a prop que mai perquè si algu em sap molt greu, ès que no et vaig poder disfrutar tot el que jo hagues volgut i sempre estarè molt arrepentit.
Em penso que tu no sabies el problema que pateixo, el que ara estic afrontant gràcies a la gran familia que tinc i a la força que tu m'estàs donant. He de lluitar per viure una vida que una puta farola no t'ha deixat disfrutar a tu.
Gràcies es teu pare, sa teu mare, la Sandra, l'oncle Pitu, la tia Pepita, la Montserrat, la Natalia, l'Adria, en Francis, en Ricard Perez i sobretot a tu MARC que m'esteu ajudant tant, no pararè de lluitar i serè feliç perquè se que és el que tu vols.
Sempre amb tu, un peto molt fort.
"Tiet, Marina i Sandra, sempre estarè es vostro costat".
Es teu cosi Jordi.
jORDI, AQUESTA VEGADA,SI, I TU VAIG
FER PROMETRE PER ELL.
AQUESTA VEGADA ,AMB L AJUDA DELS QUI T,ESTIMEN,CAMBIARÁS. SABEM QUE EL TEU CAMÍ TAMBÉ SERÁ LLARG I DUR.
I ,IGUAL QUE NOSALTRES, POTSER CAIGUIS UN COP, PERÓ EN EL TEU CAS NO ES POT CAURE GAIRE,MIRA SEMPRE ENDEVANT I APARTAT, DE LA GENT FALSA, QUE S, AMAGUEN DARRERA TEU. I ARA JO JA HE PERDUT UNA DE LES PERSONES QUE MÉS ESTIMAVA, PER CULPA "D UNA PUTA
FAROLA" QUE COM MOLT BE DIU ES MEU GERMÁ,NO FA NI LLUM,PERÓ ÉS IGUAL.
nO ET PERDEREM A TU PER CULPA DE LA
jRDI M HAN AGRADAT MOLT SES TEUS PARAULES.RECORDA, QUE VAS PROMETE M QUE AQUESTA VEGADA PER ES MEU FILL
CAMBIARIAS,I HO FARÀS ,TENS MOLTA GENT QUE ET VOL AJUDAR,DEIXAT AJUDAR. OBLIDA SES MALES COMPANYIES, I LA GENT FALSA,QUE S, AMAGAT SEMPRE DARRERA TEU,A TU T HA S, HA VIST SEMPRE I ELS ALTRES HO PORTEN DIFERENT.
COM TU MOLT BE HAS DIT"UNA PUTA" FAROLA S,ENS VA EMPORTAR EN MARC,
QUE PRER CERT NO SERVEIX NI PER FER LLUM, M HO HA COMENTAT EN XA, PERÓ ÉS IGUAL.
SABEM QUE IGUAL QUE NOSALTRES FARAS
UN PAS ENDEVANT, I UN ENDERRERE,
PERÓ PER AIXÓ TENS ELS AMICS QUE
VOLEN AJUDAR TE.
PENSA QUE NO ÉS NI MÉS IMPORTANT,
NI MÉS INTEL LIGENT, TOTA PERSONA QUE HA SEGUIT EL CAMÍ QUE TÚ ESTAVES SEGUINT.
NO ET DEIXIS "DOMINAR" QUAN ET BUSQUIN,I RECORDA JA SE QUI S AMAGA DARRERA TEU.QUEDARIEM MORTS.
PENSA SEMPRE AMB EN MARC, QUAN , TINGUIS MALS MOMENTS,I ELL , QUE ÉS NORMAL T,ESTIMAVA, ERES UN DELS SEUS IDOLS,PENSA AMB ELLA I TIRA ENDERRERA.
NO OBLIDIS MAI QUE HAS FET UNA PROMESA AMB MI.
I TU SABES, QUAN ESTIGUIS BE TROBARAS UNA PERSONA ,AIXÓ,HO SABEM
MOLTA SORT JORDI EN AQUEST CAMI TEU,ON EL FINAL ET TROBARÁS COM A PERSONA,I TROBARÁS LA FELIÇITAT.
PENSA QUE ES NOSTRO DE CAMÍ, NO ENS PORTA CAP FELIÇITAT.
UN PETÓ I UN PER ES MEU"PETIT PRINCEP" MARINAl
Hola familia, soc la Carolina Auger.
Fa molts dies que llegeixi es blog, pero mai me atrevit a escriure.
Cada comentari que llegeixi me fa posar la pell de gallina i me cauen ses llagrimes.
Nomes us vull donar anims i es meu apoio i es de l Adam.
Lo que ha passat es molt injust, en MARC no havia d haver marxat.
Sempre i pensi i encara ara sem fa molt dificil creure que tot aixo sigui veritat.
Desgraciadament la vida continua i heu de ser forts, valents i seguir endavant per la Sandra i sobretot per en MARC,segur que ell desde alla dalt esta orgullos de tenir uns pares tan collonuts com sou vosatres.
Segur que cada viatge que feu amb sa barca ell estara alla amb vosatres i navegareu tots junts, perque es el rei del mar.
Un peto ESTEVE, MARINA, SANDRA i a tota la familia.
Un peto especial per tu MARC.
Carolina Auger i Adam Noguer.
GRACIES CAROLINA ,PERQUE JA SE QUE EN AQUETS MOMENTS NINGÚ SAP QUE DIR.
ESRIURE A MI EM FA DEIXAR ANAR TOTA LA RÁBIA ,IMPOTENCIA,QUE PORTI.
A PART , QUE SEMBLA QUE ´ES EL MOMENT QUE ESTIC MÉS TRANQUILA.
PERÓ, CARO AMB ELL HAN MARXAT ES MILLORS ANYS QUE PODIEM VIURE.
DIUEN ,QUE AMB EL TEMPS.
PERÓ, NOSALTRES ,MARXAREM D AQUEST MON JA SENSE TENIR LO.
I NOMÉS PENSI,EREN 14 ANYS, COMENÇAVA
A DESPERTAR A LA VIDA.
ES IMPOSSIBLE ,TORNAR A SER COM ABANS QUAN LA VIDA ET PREN UNA DE SES DUES MILLORS COSES QUE TENIEM , EN MARC I LA SANDRA.
GRÁCIES CARO I ADAM
MARINA
Molt estimats tots:
Es meu fill Eloi m´ha enviat un presios mail molt emotiu i jo le relacionat de seguida amb el Marc i la petita Dúnia amb la que tambe penso molt, sensa haberla coneguda.
UN ANGEL
Una vegada i avia un infant a punt de nèixer.
Es va acostar a Déu i li preguntà:
-Diuen que demà m´enviarás a la terra.
-He escollit un àngel per tal que t´hi acompanyi.
T´estara esperan i vetllarà per tu.
-Però........Va dir el infant espantat.
-Però com podré viure-hi si soc tan petit e indefens?
Aquí al cel no faig res més que cantar i somriure,jo soc molt feliç
i es tot el que necessito per sero.
Déu li respongué:
-El teu àngel et cantará cada dia i d´aquesta manera coneixeràs el seu amor i seràs feliç.
I....?digué l´infant.¿Com entendré la gent,quan em parli,si desconec el seu llenguatge?
-Això es ben fàcil.
-Respongué Deu.
El teu àngel t´ensenyará les més belles paraules del món.
I,amb molta tendresa i amor,`t´ensanyarà a parlar.
El petit alça la seva mirada i didué a Déu:
-I qué faré quan vulgui parlar amb tu?
Déu li sonrigué i li va dir:
-El teu àngel t´ensenyarà a pregar .
El infant li va respondre:Pero...
també m´han dit que hi ha persones dolentes........
Qui em protegirá?
Déu l´acaronà i digué:
-El teu àngel et defensará,fins i tot amb sa seu vida!
El infant quedà molt trist,i digué:
Però estaré molt trist,perque no et podré veure.
Déu li va donar una forta abraçada.
-Jo estare al teu costat,el àngel et parlará de mi i et mostrará el camí de retorn.
En aquest moment l´infant,ja va poder escoltar les llunyanes veus de la terra Pero..... Encara va plantejar una darrera pregunta:
-Si ja he de marxar,digues,si us plau,¿Com es diu el meu angel?
-El seu nom no ès massa importatnt.................
Pero tu l´anomanaràs...........
MARE!
I si aixo es veritat?
I si ells estan mes be alla que aqui?
No se que dir-vos pero.........
potser es la realitat i son molt i molt feliços.
molts petons per tots,
Avui especialment per en Marc i La Dúnia que ja estant amb Déu.
Anims i endavant sou maravellosos.
MªTERESA
Publicar un comentario