Hola Marc com ve em diu la mare en aquesta foto jo ancara no havia nescut pero per tot el que man explicat eres tant maco de petit fins hi tot quant jo ja era mes gran sempre em deies veus quin nen mes maco no pari de mirar albums i recordar com eres des des 4 anys que et vaix coneixre sempre em feies enfadar heeeeee que tinc moltes fotos que tu estas amb mi i jo com sempre estic plorant i tu rigent “tu sempre reies” per aixo ham posat el titol aquest per que es la veritat sempre estaves rigent.
Tete ahir feien la festa de sant joant tu sempre hi anaves els teus petars eren masa forts i sempre mespantaves.
Nosaltres ens vam quedar a casa per que et trovabem a faltar i no hi podriam anar sense tu
TETE ET DESITGO EL MILLOR ALLA ON SIGUIS.
HA SORTIT
UN PETO MOLT GROS SANDRA.
.JPG)
.JPG)
3 comentarios:
En Marc hair tiraba petardos desda la lluna!!
Hugo Garcia
Avui, quan he vist aquestes fotos m'he emocionat molt. M'han vingut as cap molts records de quan tos dos erem petits.
Quan va neixer en MARC, jo em vaig possar molt contenta. Tenia set anys. Era es meu primer cusinet. Per mi era com si m'haguessin regalat un "nino". No m'estaba quieta, sempre el volia tenir en braços i mai volia que dormis. Quan venia a casa l'avia Pepita i feia la siesta, jo sempre feia tot el soroll possible perque es despertes i poguessim jugar junts. A l'istiu, algunes vegades haviem anat a la platja o jugavem en es menjador des restaurant. Recordi que sempre que jo menjava un gelat m'havia d'amagar perqué sino ell també en volia. I quan ses cames i ses mans li quedaven negres de gatejar! Una de ses anecdotes que mes m'agraden era de quan algun de ses avis del geriatric feia anys, sa meu mare "la tia Pepita" feia xocolata desfeta i en MARC i jo ens "possavem les botes", sempre portavem uns bigotis!
Avui es sentiment d'alegria ha canviat, ara és tristesa i anyorança, com el que pot tenir una nena petita quan li prenen es seu "nino". Com em sento jo en aquests moments. M'han apartat des meu primer juguet. Un juguet que creixia amb mi. Es meu preferit.
Una de ses coses que em reconforta és que tinc sa nina "la Sandra", amb la que també he compartit moltes vivencies. Una persona que es fa estimar i sap estimar, igual com ho feia es seu germà, en MARC.
Un peto fins el cel.
MARC, mai t'oblidarè.
De sa teu cosina que t'estima,
Montserrat
Hola bonica!!
Com m'agraden les teves entrades al bloc, tenen tanta tendresa..
no deixis de fer-ho, tens un color molt especial.
Petonets, molts petonets..
Publicar un comentario