El tete Jordi , no és que sigui el tete, però ja saps que el pare va créixer amb ell i es tenen molta confiança. A ell l' anomena "tiet", per a tu sempre serà "el tete Jordi".
És un altre des que ens està ajudant i fent costat.
Aquell dia per a ell també va ser un cop molt fort.
Ve a vegades a veure'ns, o a mirar el fúbol. Que feliç eres quan venia ell o el "tete Carlos" a veure el partit a sa casa.... La veritat és que no saps lo malament que em trobi quan hi ha fútbol. Si ve algú, el pare es distreu una mica, però sinó l' hauries de veure, tot sol, sense poder comentar el partit, com feia amb tu.
Sé que en jordi era es teu ídol del Cadaqués. Sempre deies que de gran treballaries com ell; i series jugador de fútbol.
Teníeu em sembla una aposta feta. Consistia en veure, aquesta temporada, qui feia més gols amb es seu equip. Ara ell ens ha fet una promesa molt important. T'ho dic perquè ell t'ha fet un comentari en es blog en aquest sentit.
Sé que aquesta vegada serà veritat perquè SEMPRE QUE MIRI AL CEL ET VEURÀ A TU.
Amor meu, avui ja no vull dir- te com em trobi. Es matins ja no m' aixecaria.
UN PETÓ BEN FORT.
SI POTS DONE'NS UNA MICA DE LLUM (com m expliquen) Si no dorm AMOR MEU, I PENSA QUE TOTS ET PORTEM EN ES NOSTRE COR.
LA MARE.
.JPG)
.JPG)
4 comentarios:
Estimada Marina!!
Avui ens deia l'Alba que aquest nou caminar és com pujar una gran muntanya, pujem i pujem sense veure el cim, sense saber què hi ha a dalt. La muntanya més empinada que mai haguem vist, la més alta, amb pedres que ens fan entravencar. Així és el que estem vivint. Se'ns acaba l'aire, sentim que ja no ens queden forces. Cada matí al obrir els ulls, un nou repte, el de viure el dia que tenim endavant. I Així anem poc poc, pujant i pujant. No sé que hi haurà a dalt, ni quin sentit té tot això... però la meva esperança és trobar a la meva petita sonrient, potser només la veuré jo, però sabré que ha valgut la pena, sabré que hi és i sempre hi serà...
Petonets molt tendres per tots i per tu Marc una abraçada d mil colors....
Hola Marina,
Com bé dius en es teu escrit d'Es teu estimat "Tete Jordi"", (si pots done'ns una mica de llum), avui a les vuit del matí baixava cap a Figueres i el cel era un "artilugi" de colors, per un costat uns núvols boscos, per l'altre núvols blancs, entre mig el sol i d'entre la muntanya sortia l'arc de sant martí que enllaçava un núvol, de sobte aquesta imatge m'ha fet pensar amb en Marc, no sé si era una senyal però això et fa pensar, i és cert que mirant al cel, Marc, tal com diu sa teu germana sents realment que estàs a prop, inclús avui el vespre quan començava a fosquejar hi havia lluna plena i en aquell moment li passava pel davant un núvol petit, i penses quina meravella i tornés a venir-me al pensament, i llavors no pararies de mirar al cel.
Per tant Marina, cada dia t'has d'aixecar perquè és un motiu més per poder mirar aquest inmens cel que tenim i observar les seves imperfeccions i deixar-se emportar per la ment i la seva imaginació, aixó fa que et poguis sentir millor.
Ara Marc, et vull dir que com tu saps en Jordi, era un dels tres entrenadors de futbol dels alevins, bé després d'aquell dia no recordo haver-lo vist entrenar més, de tant en tant el veia però no massa i és un noi que sempre l'he apraciat molt, encara que no li he dit mai a la cara, potser per por a que es pensés que em posava amb la seva vida, tot i que a vegades no entenia la seva aptitud, ara el veig més sovint i et puc dir que et pots sentir orgullós del "tiet o tete" que tens.
De tot cor molts petons a tots.
Cristina
CRISanava llegint i sabia que eres tu qui em parlaves.
sempre acabo plorant, la teva manera d escriure,els records de tants anys juntes i la teva incondicinal amistad
i ajuda en aquest moments.
JO també miro més el cel que mai, inclús desde aquell dia sembla que mai havia en tant poc temps l arc de sant marti.
Peró jo tinc un problema,vull més, vull , L IMPOSSIBLE.
Jo l enyoro ,voldria agafar-lo, fer li mil petons,inclús si m hagués d enfadar amb ell.
cris, mai més,de tot amb mata,no em deixa viure.
jo no li trobi sentit aixecar me cada dia, ho haig de fer per obligació.
Tinc sa meu petita que no mereix aixó,l esteve,que tan m estima i vol ajudar me,peró ell també torna a caure i s aixeca,jo em quedaria a terra . t ho juro potser no pensi ni amb ells ni amb tots els meus,ni amb tots els que m, esteu ajudant.
Sempre havia sentit que ser mare
era una cosa especial,ES EL MILLOR QUE M HA DONAT LA VIDA,PERÓ LA PITJOR JUGADA QUE POT FER-LI A UNA MARE.
un petó ben dolç
I UN PER ES MEU PETIT PRICEP,QUE M,HA REGALAT ES MILLORS ANYS QUE UN FILL POT REGALAR, AMB SER COM ERA.
PERÓ, S HA FET CURT
MARINA, llegin les teues paraules
plenas de dolor, puc veure com es troba també la meva filla SANDRA,veig aquesta muntanya plene d entrevangs i pedres punxagudes que us destrossa el cor, nosaltres no podem fer gaira cossa, només esta al vostre costat,dexeu que
us estimem, perduneu si no sabem fer més, fem tot l esforç .US ESTIMEM. un petò per tots
Publicar un comentario