martes, 1 de julio de 2008

IMATGES MOLT TENDRES






( Sempre he comentat que en Marc era molt enjogassat, hauríeu d' haver vist com de contents es van posar, tan ell com la Sandra, quan els vaig dir que cambiava la feina de fer hores, per la de cuidar nens petits.
A mi també m'agraden molt, inclús vaig fer un curset,tot i que no em serveix per educació infantil, però això de tenir un nen a casa com si fos meu ,m'agradava i m'agrada molt, de fet d'aqui unes dues setmanes torno a tenir-ne una, LA NINA..
Es nens, si estàs per ells, son tant agraïts...)

Com t'agradava, eh Marc, quan arribava de fer una volteta amb ells , i anàvem a sa casa a jugar, dinar, i algun a dormir!
Al sentir sa porta del garatge, ja baixaves, l'agafaves des cotxet i, abans d'anar a dalt, sempre una parada a sa teu habitació on sempre els ensenyeves coses.
Tenies molts LEGOS, també t'havies baixat música per petits ( per cert aquest dia vaig trobar es CD on hi posa "música pes nens". Em vaig emocinar molt)
Després pujàvem a dinar.
En MANEL va ser es primer que vam tenir. Vau quedar morts com es sentava i menjava tot solet; després li dèiem: "anem a dormir una estoneta", i ell tot obedient baixava de sa cadira, em donava la ma i el deixava en es llit, amb algun osset de la Sandra, on ell sol es dormia.
L'estiu següent vam tenir en ROGER. A vegades coincidien amb en MANEL, perquè ja havien començat a anar a LA LLAR D INFANTS i els anàvem a buscar per dinar i dormir.
A n'en ROGER no oblidarem que vas baixar-li la peli SALVAJE i tot el dia la miràveu.
En PAU va ser es següent. Aquest era molt petitó, tenia mesos. Es primers dies només volia estar amb mi. te'n recordes com gatejava darrera meu? Després ja va anar agafant confiança.
I L'ISONA. Va arribar a sa casa amb només 4 mesos. Sa més petitona que hem tingut.
El què més recordarem d'ella serà es CD BABY EINSTEIN i, quan va ser més gran, LOS LUNIS . Tot el dia ballàvem; fins i tot ens haviem aprés ses lletres.
També a hores, vaig tenir l'ALBA,(va ser sa primera de tots) i la MAR JINHUI i l ITZIAR.

Ara, si tot va bé , vindrà LA NINA, germana de L'ISONA.
A ella, quan sigui més grandeta i es quedi mirant ses fotos de s'escala, també li parlarem de tu.
Perquè estaràs sempre aquí present, encara que no pugui ser físicament.
QUINA FEINA MÉS MACA TÉ LA MARE VERITAT!
És com si fossin fills meus, els puc portar a casa.... i els acabes estimant tant.....
Que tristos estàveu es dia que ja anaven a escola i no els havia de tenir més.
Els trobàvem tant a faltar.

Bé AMOR, avui t'enviaré un PETÓ BEN TENDRE. RECORDA TOTS 4, SEMPRE SEREM TOTS4.

QUI T ESTIMARÀ TOTA LA VIDA . LA MARE.

Ara qui tens que cuidar tu tot solet, estic segura que ho sabràs fer, és a LA DÚNIA.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola Marina!

Quines fotos tan macas!!

Que tal esteu Marina?

Saps, ultimament miro molt les estrelles i penso molt amb en Marc!
En Marc deu de estar miranos desde a dalt.....
Ell deu de estar molt content si sap que cuidaras a un altre nena, estara orgullosa de la mara que té!

Dons Marina, ja saps si necessiteu algo aqui estic!!


Un peto ben gros per tu i una abraçada per en Marc!!


Hugo Garcia

Anónimo dijo...

MARINA, l aiaia de la DUNIA et diu
que no estás sola , que dintra teu tens la cosa mes maravellossa q ues
en MARC en aquestes fotos veig tot l AMOR q uen MARC té i que ven segur deu donar allá ont es, el veig emb la meva PRINCESA axí mateix com emb les fotos emb ELL I ELLA, sé que la deu cuidar perque ELLS ens volen, y d alguna manera ens o fan saber, cuidat, intenta relaxarte,tenca els ulls y pensa emb lo mes profunt del teu ser, vorás com EL SENTS.

Anónimo dijo...

Marinaa!!

les fotos que as posat son molt maques!!!

amb pasi per aqui sempre que puc pero esque tinc moltes coses al cap que senti i que us vull dir pero quan enrtei aqui em quedi amb blanc nose que dirvus... Ja saveu que astic aqui per lo que volgeu. pensi cada dia amb en Marc no pasa dia que no i pensi sempre esta al meu pensament, nose on deu esta pero estic segura que sigui on sigui ens mira i deu esta content. Tambe deu esta content perque veu que vosaltres el recordeu i que lastimavau moltisim. Marina que astic aqui per tot vale?

Un pato ml gran i una abrasada molt gran per tots!!!!!


Marc tatsimuu mltisimm (L)




Irina Seriñana

sandra y cris dijo...

Hola Marina!!
Tranquil.la companya, no em fa mal la teva entrada. Al contrari, els nens són la vida més pura, la tendresa més present... i avui, el teu escrit té aquesta puresa.
Si no he entés malament cuidaràs a un nen durant aquest estiu?? M'alegro molt Marina, els nens ens donen una energia increible i ens ajuden a conectar-nos amb la magia que oblidem en fer-nos grans.
Gràcies amiga per tenir tant present a la Dúnia, m'agrada pensar que encara que el seu cos ja no el poguem abr´çar, la seva escència, la seva ànima segueix enamorant cor, com ho fa en Marc. No hi ha dubte que aquests sers són de la més puresa escència i són capaços de fer-e sentir des d'allà on són ara.
Marc, molts, molts, molts petons dels colors més alegres, perquè puguis construir l'Arc de San Martí més preciós per arribar a aquesta part de l'Univers, on t'estimem, on et portem dins el cor.
I a tu, Marina i a la familia, petons ben tendres per seguir aquest camí...