Avui amor meu vull parlar-te de
Tu només li deies Laura, igual que feies amb en Xa
Amb
Hem estat 4 germans sempre molt, molt units. Aquell Desembre que l’ avi Lau ens va deixar va fer que entre nosaltres es formés quelcom especial; allò ens va unir com mai.
La Laura era sa petita, com ara la sandra. Déu ni do a sa seu edat el què va haver de passar. A més ella sempre va veure l’ avi -es seu pare- malalt. Mai el va poder disfrutar com ses altres germans.
I ara va la vida i se li emporta es seu nebot. Es primer que va néixer. Després va venir
Ére
Encara recordi aquell maleït dia, havíem estat parlant contentes que venien a cadaqués.
De cop
A
Quan va arribar aquí a sa casa només plorava i m’ anava dient: NINA, NINA. L’hi semblava impossible, igual que a mi.
Ens deien que et portarien a sa casa. I ens vam quedar aquí esperant.
Bé amor meu millor que t’expliqui que sempre tinc sa seu companyia i ens truquem, com fèiem sempre. Abans tenia tantes coses per explicar-li.
Ja saps, com t’anava el cole ,el fútbol, també parlàvem de la sandra... sempre des meus fills. Es millor regal que la vida m’havia donat.
L’altra petita és
Sa cosina que, igual que
Ella ens ve a veure sempre. Té l’ avantatja de viure a Cadaqués.
Igual que tots, aquell dia ella també va perdre una part d´ella mateixa.
Amb la il·lusió que li fa casar-se. Aquell dia et portarem tots al cor.
Amor meu,
Aquell germà que, de petit, alguna que altra renyina hi havia. Però, al fer- se gran, és es germà que et defensa. Quan sortiu, és a qui li expliques ses confidències.
Ella s ha quedat sense tot això.
Sort en tindrà de SES PETITES DE SA CASA.
Haurem d’ intentar sobreviure. De moment, ses llágrimes i el dolor no ens deixen, només anem vivint el dia a dia, i pensant SEMPRE amb tu. SEMPRE REIES.
Donaria el què em diguessin per abraçar-te. T ENYORI TANT, et TROBI TANT A FALTAR......
QUINA IMPOTÈNCIA
UN PETÓ BEN TENDRE, DE QUI T,ESTIMARÁ TOTA
.JPG)
.JPG)
10 comentarios:
Marina,
Nomes dir-te que t'admiro molt, doncs amb el dolor i el patiment que sens, tens força per arreglar-te, i sortir al carrer avui quan te trobat, anaves molt guapa, en MARC allà on sigui estara content, i es sentira orgullós de la seva mare, a ell li agradava que sempre anessis guapa, endavant Marina, estem amb tu, amb l'esteve i la Sandra i en MARC sempre amb nosaltres.
Un peto.
Hola Nina.
Ses petites ja no som tant petites, la vida et canvia, i et fa crèixer de cop. A vosatres ja us va tocar fer-ho massa aviat, per protegir-me fa uns anys.
Suposo que em puc posar a la pell de sa meu neboda perque jo tb vaig passar fa un temps per aquest infern; on no saps ben be que passa, que signifiquen moltes coses i veus com els teus t'envolten per intentar parar ells el cop.
A nosaltres ja no ens tocaba ser ses petites, fa un temps ens van treure aquest privilegi, si he de ser sincera ho vaig viure amb certa rancúnia.
Al principi estaba una mica gelosa, la meu germana i el Tete em van regalar un germà, germà que m'ha deixat, amb un buit dins meu que res el podrà cobrir.
I ara ens toca tirar endavant enfadats, enfonsats, tristos i mil adjectius més que tots junts no podrien descriure un sol sentiment.
No et pots imaginar el mal que fa veure't així, Nina, et miro els diumenges a la tarda quan no em veus, al sofà i se que has aprés a plorar rient.
Se que amb paraules potser no us ajudaré, segurament tampoc amb gestos, no us puc tornar el que no teniu; tot i això si almenys aconsegueixo treure-us ni que sigui un segon d'aquest pou, em sentiré satisfeta.
Us estimi molt
Laura
Estimada marina,
Parlem de tu, de Miquel Martí i Pol, quans records em porten...
La meva mare, quan va fer l'any de la perdua d'en Robert, el meu germà, va voler fer un recordatori amb la seva foto, i darrera la foto i va voler posar aquest escrit.
Avui le vist escrit en el blog d'en Marc, i m'han retornat els records...
M'agradaria ni que fos per un instants, poder disminuir aquest dolor que ara sents, es dur i cruel, per això donaria moltes vegades el que fos, perquè les persones que el notem tant al nostre interior, poguessim disminuir-lo de tant en tant, per poder respirar tranquil·lament.
Pel que veig i pel que t'escriuen, has set i ets una bona mare, no només dels teus fills, sino de tots els infants del teu voltant. Ets una persona encisadora, i se que amb l'ajuda dels teus estimats, un dia podràs somriure a la vida, encara que tinguis un buit interior. L'amor que tens cap en Marc, t'omplirà a poc a poc el teu cor, i podràs mirar endavant, amb ell al teu costat.
Un petò ple d'amor per tu.
Brígida
ESTIMADA "amiga"grácies per tot el que heu fet tu i es teu home pre nosaltres.
Si et sere sincera ,al començament no mi mirava tant,peró es meu fill sempre li agradava veure m guapa .
BE ,EM DEIA AIXÓ ET QUEDA BE MAMA.
Ara he perdut les ganes de tot peró per ell i es seu pare que és qui el va ensenyar,intentare agradar lis ,tot i esta a lo més fons del pou´tot i no tenir ganes de rés.
Qui ens ho havia de dir! tot el
que la vida ens portaria!
UN PETÓ BEN FORT, COM SEMPRE ENTRE MIL LLÁGRIMES DE DOLOR
lLAURA, SOC LA nina, m´has enviat un sms i et diré.
Jo tampoc sé qui decideix a qui li ha arribat l hora,no ,no el portem escrit com diuen.O aixó és el que penso jo.Com pot un nen amb 14 anys portar escrit que ha de marxar. Aixó ,per mi son males jugades de la vida.
Tu saps que en portavem unes quantes,peró ,com aquesta,ja no em queda pitjor per esperar.
Amb 3anyets i mig vaig perdre es meu germanet, un anyet just, més petitque jo,peró jo era tan petita que només el recordo veient fotos.
Amb 29 anys,quan en feia 2 que era mare feliç per primera vegada, ens va deixar el pare ,després de metges i més metges.
Ara que ho tenia tot a la vida, la parelleta,el millor home del mon,
ara aquesta si ,que no l esperava.
Per tan estimada Laura viurem aquest dia a dia que ens veiem obligats a viure amb aquest dolor
que et deixa que no podes més.
I,ets jove, peró , la vida t ha fet madurar molt aviat i a adonarte n
d algunes coses.he aprés a fer una cara i tenir el cor trencat,peró aixis no patim tots alhora,eh.
Tu que vas prometeli a n en MARC
que no ploraries davant meu.
UN PETO,I...intentarem sobreviure
i UN PETÓ PER EL NOSTRE"PETIT PRINCEP"
i lAURA, somriu, ELL ,sempre ho feia.
Marina
Quan som joves, creiem que la joventut es eterna, però la vida avança, i es cami es fa a peu, el temps passa inexorablement, de vegades ple de grisor, i no s'assembla en gairebé res allò que imaginàvem quan teníem 17 anys, de vegades la vida ens coverteix en protagonistes de una historia, que no voldriem viure, però tu sempre endavant, ho has de fer per tu, per en MARC, i per tots els que encara som aqui i t´estimem i necessitem tan
Un peto.
ESTIMAT anònim m han agradat molt ses teus paraules.
peró en MARC només tenia 14 anys, tot just començavas a conèixer la vida.
I, a mi, com a mare,QUE HA SIGUT LO MÉS IMPORTANT DE SA MEU VIDA, DONCS com a mare m he quedat, sense es meu estimat fill, sense tots es somnis i projectes en els que ell i formava part molt important,i de cop,de ser 4 , la vida ,sen s emporta ,el nostre "petit pricep" i sense ser ensenyats
hem d aprendre a viure amb un DOLOR
que et deixa,el cor trencat,les llàgimes ja formen part de mi,i un buit impressionant.
Jo ja sabia que la vida en porta de totes ,PE´RO,sincerament una jugada
com aquesta no me l esperava
sin
heeee tu laura i la montserrat sou les petites jo no per que com ja saveu que sempre que em dieu petita jo dic no soc adulasent i vosaltres las petites de la casa.
jajaja
Hola estimada Marina!!
Avui fa cinc mesos que la Dunia ens va deixar per partir a un món del que ho desconec tot, cinc mesos i mig que en Marc també partí...Avui, como cada dia, les llàgrimes i la tristesa acompanyen el meu caminar amb l'esperança que un dia puguem tornar a sonriure, a deixar de costat aquest sufriment que cansa tant aquest cor, que batega sense forces. Vull que un dia les dos poguem asseure i xerrar del nostres fills, xerrar amb ells , amb el sonriure de la plenitud, un sonriure ple de vida.
Un petò molt tendre per tots quatre, sempre tots quatre...
ESTIMADA MARINA
Son l aiaia de la DUNIA, com veus
ahi no va ser un dia gaire bó per nosaltres, varem passar el dia com el temps ennevolats, varem dinar tots a casa de la meva germana,gracies a ELLA podem trovarnos tots, si no fos per ELLA no se com haguessim portat tot aixó .Veig que tú també tens sort amb la teva.
Pensa que sempre estás al nostre pensament i com sempre et dig, caminem junts per aquest cami ple d entrevang.Un petó per la SANDRA dígal li que es una nena preciossa
plena de sentiments amb ELLA trovarás les forçes qu et falten.
UN PETO FINS EL CELS..
Publicar un comentario