Aixó és molt dur, amor meu.
T enyori tant. Et necessiti, et cridi, parli amb tú , però RÉS, tot és silenci. Jo m'haig de fer ses preguntes
i ses respostes.
Aquella maleïda farola, a part de deixar-me sense tu , s'ha emportat MOLTES coses.
Aquestes dues últimes setmanes el temps no acompanya, i sembla que no pugui més. A vegades dic:"em rendeixi" però pensi després: "rendir-me de què?
Sé que es meu caràcter tampoc m' ajuda gaire, però amb això cadascú és com
és i intentar canviar, no és tan fácil. Ningú està preparat per a perdre un fill. I molt menys un nen, que comença a descobrir la vida. I un dia, com molts altres, agafes sa moto per anar a fer una volta abans de dinar i la mala sort, el poc temps d' experiència, es fort vent, sa curva....de cop HO PERDEM TOT. Se'ns en va mitja vida i no sabem com continuar.......
El dolor ara és tant intens que no deixa pas a res més.
I només pensem com podem tirar endavant. Érem quatre i ara hem d' aprendre a fer-ho tot tots tres, sols, amb aquest IMMENS buit.
T'estimi i no deixaré de fer-ho. Ara et tinc però no físicament i això és el què dol. Jo et vull tenir tal com et tenia, peró ja ho sé, això ja no podrà ser més.
UN PETÓ BEN FORT ENTRE LLÀGRIMES DE DOLOR.
DORM " PETIT PRINCEP MEU"
LA MARE
.JPG)
.JPG)
6 comentarios:
Estimada Marina,
No em puc imaginar lo dificil que s'està fen aquest camí...
Escriure en aquest blog és una cosa bastant complicada per mi, perquè a part de que no us conec molt, és molt difícil trobar les paraules apropiades... Tot i aixi molts cops sento la necessitat de deixar ,encara que sigui, un petit comentari.
Hi ha una frase molt maca que diu: La que no para de caminar,encara que faci tard, arriba.Estic segura que el temps i la vostra força deixaran de costat aquest dolor per donar pas a un record màgic.
una abraçada molt gran per tots tres, i un petó molt dolç per el teu princep.
Yasmin, la germana de l'hugo
Hola teta!!!
A mi personalment aquest bloc m'agrada moltíssim i alhora m'ajuda bastant. Moltes vegades deixi plasmar amb un escrit una part des meus sentiments, són tants...
Avui em sembla que ha sigut molt difícil per tots. Feia bon temps, cosa que abans et cridava per sortir i anar a la platja o amb sa barca. Ara tot és diferent, només et quedaries tancada, recordant i sempre plorant.
Junts intentarem portar-ho el millor possible, i sempre sempre recordant, plorant, peró sempre junts.
T'estimi molt teta!!!
Un petó i un d'especial per tu Marc.
Laura.
Yasmin em sembla que ja vaig comentar-te.aquest blog, és molt important per mi. Encara que em diguéssin ningú el mira ,és el meu blog ,i ,per mi és com si fos el meu contacte amb en MARC ,i es on trec la rábia i sobre tot el dolor que porto.
Peró saps el que més m ha sorprés ,és la cantitat de gent que s ha atrevit
només a dir -me estic aqui.Gentcom tu Yasmin que podries passar de tot aixó.
i avui et diré una cosa ,que l esteve s enfeda moltissim quan ho dic, peró hi ha gent que m ha fet veure com és la vida, sé que un davant un blog com aquest no sap que dir, aixó ho entenc.peró només
dir estic aqui no saps lo contenta
que estic.veig que no estic sola, encara que, realment,si.
ÉS a dir la que haurá de aprendre
a viure de nou soc , l esteve i la sandra.
un petó ben fort YASMIN entr llàgrimes de dolor. marina
MARINA soc laiaia de la DUNIA
Sé que no es fácil aquest cami qu ens toca caminar dia derrera dia ple d entrebangs,sé que la nostra vida com tú dius mai será igual i que avegades et rendeixes,peró penso també que tot aquet AMOR que tenim adins ens dona forçes a tots a tirar endevant amb tota aquesta gent que comparteixen el mateix dolor que nosaltres,
Un petò pel teu PRINCEP i la DUNIA, sabs jo també li deia qu era la meva PRINCESA, i per tots del CEU BLAU , smpre estaran amb nosaltres .FINS L ETERNITAT. I UNA ABRAÇADA PER TOTS TRES.
Bones Amics!
Torni a ser s'ha germana d'en Sergio,la Fani.
Avui a part de donar tot es meu suport a tú Marina, Esteva, Sandra i tota la família, voldría donar-li molts ànims també a la meva amiga Laura.
Laura carinyo,no sé quant de temps fa que no ens veiem, sé que estem ven a prop, vaig veure l'altre día en Ricard a Roses i em va dir:
"acabem de passar per aquí amb la Laura", jo no hos havia vist, peró de segur que si t'hagués vist t'hagues abrassat ben fort.
Ses paraules són dificils de trobar, peró una abrassada sincera segur que te l'hagués fet.
Em sap molt de grau tot aixó, es meu germà es porta un any amb en Marc, i se'm posa la pell de gallina i les llàgrimes em surten soles només de pensar la desgràcia.
De veritat reina que ho sento moltíssim, peró siusplau vull que sàpigues que hem sigut companyes molt de temps i que si mai necesites res, siusplau, ja saps on sóc.
En fí bueno, hos envio un pto ben fort a tots!!!!!
Un petó ben gran Marc, sembla estrany, rei com has fet que el poble s'uneixi amb mes força.
Lo que mes ràbia em fa es que haguis hagut de marxar.
Un altre cop mil petons a tots i ànims.
hola Marina!
Ja tornem a estar per aquí, de tornada a casa, on estan tots els records d'una vida.
Caminem arrossegant els peus i quan sentim que no podem anar més envall, ens n'adonem que sí... No tenim altre manera que anar treient tot el que sentim a dins, és l'única manera de que un dia tot l'amor cap als nostres fills s'intal.li per sempre més dins el nostre cor, que aquest buit l'empleni l'amor. Sé que no és consol, Marina, i per això no hi ha paraules ara. Només ens queda agrafar-nos de les mans i caminar pas a pas, dia a dia, sobrevivint a cada emoció.
Un peto fins al cel pels nostres estels...
Publicar un comentario