Hola Marc,
Ja fa més de sis mesos que no estàs entre nosatros i sembla com si fos ahir que ens vas deixar.
Com sempre, tinc tantes coses per explicar-te que no sé per on començar.
No volia prendre cap pastilla però, al final, un metge que conec m'ha fet entendre que era millor per mi i per tots. Estava tot el dia molt nerviós i acabava discutint sempre amb la gent. A més, no podia dormir i em passava tota la nit pensant en tu.
Ara, almenys, puc descansar i estar més tranquil.
Sa barca noua no ens ha arribat però ens segueixen deixant sa de lloguer.
La mare ho està passant molt malament. Li ha costat molt pujar-hi. Tot són records: sa baixada de Sant Antoni, anar a buscar sa barca, tirar l' àncora....
La Sandra s' avorreix molt, li falta el seu "tete". Encara que tot el dia estàveu renyint, us estimàveu molt. Ara ella també ho fa tot: tirar l' àncora, enganxar es rufió i és s' encarregada de lligar sa barca. El mateix que feies tu.
De mica en mica ho anem superant tot. Però és molt difícil estar sense tu. Tot girava as teu voltant a dalt de sa barca.
No sé si aquest anys haguessis vingut tant amb nosatros a la plaja. Potser haguessis preferit anar una mica més amb sa moto o amb es teus amics. O potser hauria vingut alguna amiga. Segur que n' hi ha alguna que haguessis volgut convidar en especial. I no cal que et digui qui és perquè tu i jo ja ho sabem.
També et volia comentar una altra cosa: Saps que el pare sempre et deia que estava en contra des tatuatges? Doncs mira per on me n' he fet un. És molt petit i molt maco. Vaig trobar a sa teu agenda sa teu firma i em va agradar molt. Me la he tatuada a sa munyeca; així sembla que tot el dia estigui una mica més a es costat teu.
Bé et deixi perquè si t'ho expliqui tot avui, demà no sabré què dir-te. Ja saps com soc i no m' agrada gaire llegir, i menys escriure.
Un petó ben gros de la mare i de la Sandra.
No t' oblidarem mai, sempre estaràs amb nosatros.
T' estimi molt, amor meu. Un petó ben gros del pare.
.JPG)
.JPG)
2 comentarios:
ESTMADA FAMILIA. Com digeu, semble que va se ahir i ja sont sis mesos,no sé com pogem seguir amb aquesta carga, deu ser que la DUNIA I EN MARC desde allá ont siguin ens deuen donar forçes per tirar endevant, per nosaltres tot girava en torn de la DUNIA , i hara so sabem com ompli el seu espai, es tan du, peró que us haig d esplicar a vosaltres , només dir que en aquet cami que compartim teniu emb nosaltres algu mes que uns amics. UNA ABRAÇADA PERT TOTS. DE L AIAIA DE LA DUNIA
Hola Esteve,
Estic molt contenta de la decisió que has pres, ho necessitaves no perquè no siguis fort sinó perquè tothom té sentiments i els sentiments ferits s'han de mirar de curar-los, encara que sigui una mica.
Sí, ja han passat 6 mesos i vuit dies, i quan aquests mesos són per grans aconteixaments passant molt ràpids però aquest no és el cas són uns mesos que vosaltres se us estan fent eterns i díficils, i és comprensiu que acabis perdent la paciència i que no aguantis segons què, però els qui ho podem arribar a entendre una mica, i dic una mica perquè no ens podem posar a la teva pell encara que volguessím, ho comprenem i estem en tu, per els moments bons i els dolents del dia a dia.
Per cert, l'escrit d'avui i també el que vas fer dies enrera que dediques a en Marc, m'ha agradat molt, i no entenc perquè dius que no t'agrada escriure, doncs sàpigues que en defenses molt bé.
Una forta abraçada per tots tres i un fort i extens petó per el REI, de la vostra amiga Cristina.
Publicar un comentario