.jpg)






UN PETO BENT FORT I QUE ARRIBI FINS EL CEL PER ES MEU TETE.
3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
12 comentarios:
Sandra,
quines fotos més boniques, quins records més espacials...
les teves paraules estan plenes de tendresa i del teu amor incondicional, cap al teu tete estimat, el teu angelet en el cel blau.
Un petó bonica, i una abraçada mimosa.
Brígida
BRIGIDA DEMA TESCRIURE PER DONARTE EL TELEFON. SANDRA
ESTIMADA SANDRA soc l aiaia de la DUNIA, com diu la BRIGIDA, quines fotos mes boniques, veure en MARC emb fa pensa emb la meva PRINCESA, a ELLA també l iagradavan molt les motos,li habiam compran una de color tronja i corria com un conill .Digali al teu pare que m enalegro de que trobes la foto que buscaba, ven segur en MARC vol que la trobés i aixi poder compartir un petit moment amb aquell record ple d anyorança.UNA ABRAÇADA PER TOTS CUATRE
Sandra,
M'agrada molt i molt com t'ha quedat avui.
Haig d'anar en compte perquè ho miri a la feina i no m'agrada que ningú em vegi si m'emocioni.
Crec que amb això tu i jo som iguals.
Me'n recordi molt d'en Marc quan era petit perquè treballàvem tots al Restaurant i venia a veure'ns amb el pare.
A vegades jo em pujava a sa Dominator del pare i li deia: "És meua aquesta moto". I ell s'enfadava i s'hi enfilava per marcar que sa moto era seua.
Ses fotos de quan era petit són ses que em posen més trist.
Quan es va fer gran no teníem tant de contacte; en part perquè jo me'n vaig anar a treballar a fora.
No permetré que això em torni a passar amb tu.
Ens veiem d' aquí una estona.
Un petó.
Xa.
XA A MI TANVE M'HA AMOCIONAT MOLT ES TEU ESCRIT HAVAGADES PENSO SI DE GRAN VLODRE TINDREMOTO A NO EM VES AGRADAT QUE AQUELL DIA VES VINGUT AMB MI I EL PARE AL CASINO I RES D'AIXO HAGES PASAT PERO VUENO AIXO HA PASSAT I JA NO SI POT FER MES TRET DE RECORDAR-LO AMB SES MOTOS I TAL COM ERA ELL DE DIVERTIT ALEGRE SIMPATIC I MOLT M0LT CARINOS SON ES MESUS 10 ANYS MES MACOS DE LA MEVA VIDA. EL MILLO GERMA
HAVAGADES SE QUE ES UNA TONTERIA PERO HE PROVAT DE TRUCAR-LO SE QUE NO MAGAFARA NINGU PERO MAGRADARIA TANT QUE MAGAFES EL TETE LI PUGES PREGUNTAR ON ES I ANAR-LO HA VISCAR, PERO NO NO EM VA AGAFAR DESPRES EM VA ENVIAR UN MISATGE JO DESESPERADA EL VAIG VOLGER MIRAR PENSANT QUE ERE ELL I QUE EM DEIA ON ERA PERO NO ERA EL HAVISAME. CIN ROLLO JO QUE MESPERAVA QUE FOS ELL.
UN PETO VENT FORT PER TU I PER LA PERSOPNA QUE MES MESTIMO DEL MON I QUE MA DONAT 10 ANYS IMPRESIONANTS.
ENS VALLEM HABULL A LA NIT
SANDRA
Hola Sandra.Que maca que ets i quins sentiments mes tendras.En ells esta reflectada la teva maravallosa personalitat.
An Marc no es necesari que el truquis.Cuan vulguis parlar amb ell
tanca els ulls i parla-li despres escolta be i sentiras en el teu interior que ell et contesta i notaras que estaamb tu. Ja veuras tu probau amb molta fe.
Jo parlo amb la meva iaia que fa molts añys esta mota i ting la conviccio de que esta amb mi i estic segura m´ajuda molt.
Aixo si, has de estar conensuda i has de tenir seguretat amb tu mateixa.
Un peto molt i molt fort per tu i per es teus pares.
Un molt especial per en Marc que ja es amic meu perque cada día li demano que os ajudi a tots tres,molt especialment a la mare que habia sigut la meva nena petita
Una abraçade i una per en Xa.
MªTERESA
Hola trasto!!!
M'agrada tant el que avui has escrit en el blog... potser pels records que m'has despertat.
La veritat es que aquestes fotos amb fan una mica de mal, recordi massa el passat. Em sembla que m'he tancat tant en el passat que hem costa estar en el present i pensar en un futur.
L'havies d'haver vist dalt d'una moto, estava tant content, els ulls sempre li brillaven. Bufff!! sobre sa moto del pare es tornava com boig.
Recordi que quan en Marc anava el casal d'estiu, la mare m'havia demanat que l'anés a buscar.Jo tenia sa meu scoopy blanca, es posava molt nervios quan em veia. Li encantava tocar el "pito" i em deia "cantem?" ja em veus a mi conduint i cantant "en trenpintxo de Banyoles".
Ostres Sandra el trobi tant i tant a faltar que em fa mal de tant de pensar-hi.
Sé que jo mai seré el tete, tampoc ho pretenc... peró sa nostra relació sempre ha sigut de tia, germana i amiga...ens estimem molt, ens barallem a vegades i ens expliquem confidencies quan toca. T'ESTIMI MOLTÍSSIM CULERO; encara que em costa demostrar-ho.
Un petó per tu, el pare,la mare i un d'especial per es petit princep.
Laura
UN PETÓ BEN FORT PER TU BRIGIDA. GRÀCIES A TÚ TENIM,"ENVIEM UN ÀNGEL" AL BLOG.
SEMPRE ENS HAVIA AGRADAT SAU,SOPA DE CABRA, ELS PETS, LAX AN BUSTO, PERÓ EL QUE MÉS SAU.
I EN MARC DE TANT ESCOLTAR HO TAMBÉ LI AGRADAVA. SOBRE TOT "BOIG PER TU" QUE EM TOCA AL MOBIL QUAN AMB TRUCA L ESTEVE.
un petó ben fort de la sandra i meu.
I ojalà! ens enviin un ANGEL, UNA MICA DE LLUM,FORÇES, alguna coseta veritar Brigida per alleugerir aquest dolor que ens afoga.
GRÀCIES AMIGA
laura moltes gracies per l'escrit me cedat sense paraules llegint el que mas escrit tens rao que tu mai seras el tete, a nell ningu el pot pretendre fero la seva manera de ser aixo mai es pot oblidar. el trovo tan a faltar.
menracordi que cuan ens varallavem sempre ens feiem amics de segida i ja el mirava i li della amics?
i ell em deia german.
si germans es meu germa estimat que mai em marxara del cor.
un peto tete i per tu laura
Sandra!!!
Que bonic!! m'encantan les fotos que has posat!!!
Tens un cor enorma i asobre t'expreses molt bé!!
Jo m'enrecordo el primer dia que va portar sa moto a el camp de futbol!! va vindra tot emocionat i va dir "Ja tinc sa moto" totom va vaixar a mirarla i ens va agradar molt!!
En Marc es un gran amic i com dius tu,Sandra, segurament sera un gran germa!!
El tindrem sempre en el nostre cor!!!
Com estan l'Esteva i la Marina?
Donal-si un peto ben gran de part meva!!
I digali a l'Esteva que el tinc que truca, que no es pensi que no m'enrecordo dell!!
Fins un altra maquisssiiimaa!!
Hugo Garcia Perez
moltes gracies hugo, et vaig veure al valco de la meva tia em pensava que eres el tete al santir una ramo de una moto em va semblar que eres ell no em vas veure que vaig vindre desesperada a mirar qui era hi vaig veure que heres tu.
un peto vent fort
Hola Sandra,
Et felicito pels temes que li dediques a en Marc, són molt macos, es veu que busques totes aquestes fotografies i dedicacions amb sentiment, i aquestes paraules fan emocionar a tothom, m'he emocionat molt quan he vist la foto on estant tots dos, l'Aida amb el cotxe i en Marc en sa moto, em pensava que havia enfortit el cor i que aixó ja no em passaria més, que podria aguantar aquesta emoció i aquest sentiment, peró veig que no sóc forta pel que fa el sentiments.
Sandra, és veritat en Marc li encantaven ses motos, ho era tot per ell, m'enrecordo quan anavem a l'Illa a passar el dia i a la tornada, la mare anava amb sa seu moto amb tu a darrera i el pare portava a en Marc, però no a darrera, ell es posava a davant i conduia sa moto, i li deia el pare, jo la porto sól, i el pare li deia no, jo també aguanto, però de tant en tant el pare deixava d'aguantar i ell s'emocionava perquè la portava tot sól, i quan arribavem al minigolf, li deia a en Cros, molt neviós, Cros le portat tot sól, ho has vist?, això li preguntava perquè nosatros sempre anavem a darrera amb es cotxe, a vegades en Cros també venia en moto a l'Illa i jo anava amb es cotxe i a la tornada l'Aida volia anar amb en Carlos i fer el mateix que en Marc i portar sa moto, però jo que sóc molt peruga i li deia que no. Quins records més macos, ara és tot el que ens queda, sentir-lo i estimar-lo com hem fet sempre.
Molts Petons.
Cristina
Publicar un comentario