miércoles, 29 de octubre de 2008

MÀGIA


Hola amor,
Aquest cap de setmana saps que hem estat a CA N´EVA.
Ja et vaig dir com de bé ens hi vam trobar sa primera vegada. Mentre puguem, seguirem fidel
s a totes ses trobades que facin, cada últim cap de setmana de mes.

Amor, CA N´EVA, ho he acabat de constatar aquesta segona estada, és MÀGIA.
Allà pots escoltar tots es que hem hagut de passar aquesta colpidora experiència; uns fa més temps que ses altres. Tots aporten unes paraules, un gest, que et fan sentir per uns moments millor, et sets realment comprè. A vegades, tal com hem parlat aquesta vegada, amb un sol gest , amb una ABRAÇADA, et sents tant identificat, sents el dolor d' aquells pares quan parlan des seu fill. Es seu dolor és el NOSTRE.

Aquesta vegada hem aconseguit una cosa que et serà difícil creure, hem vist que allà som capaços de somriure. Vam passar una nit de dissabte inexplicable…
Sa MÀGIA de la que et parli i que ens aporten es pares i voluntaris, allò va aconseguir guiar-nos en aquella vetllada .
Vam menjar castanyes i panellets, tots a la vora des foc, al carrer, sota un cel que ho dominava tot.
Saps Marc, el pare per una estona va poder ser el pare que a tu t'agradava, sempre explicant ,anècdotes, acudits. Això si, acompanyat per tots ses altres…
Ell, amb en LLUIS, i en CRIS, van tenir el valor i el coratge de vestir-se de castanyeres i poder aportar es seu granet de sorra a la vetllada.

TU AMOR, hi eres més present que mai. Com sempre, perquè estàs amb nosatros sempre. Ets sa nostra segona pell.
Inclós la Sandra i jo -saps que abans quan el pare s'engrescava el frenàvem- l' anàvem animant.

La Sandra tambè ha aconseguit trobar es seu espai… és impossible no fer-ho, la gent que trobes allà ÉS ESPECIAL.

A part des pares també hi ha es voluntaris. Ells no han passat el mateix que nosatros, però estan tant integrats que els fa unes persones UNIQUES.

Ahir pensava que aquestes persones han nascut amb quelcom especial i m'atreveixi a dir que diferent a la resta de la gent; t'aporten tant... i ja t'he dit que sovint només cal una abraçada.

CA N ´EVA és el lloc on podem agafar llum , forçes per seguir aquest camí….

UN PETÓ AMOR MEU, PENSA QUE VENEN DIES DOLENTS PERÒ TOTS 4, AMOR, TOTS 4…SEMPRE.

LA MARE


5 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola familia, avui he sentit unes ganes irresistibles d'entrar al blog d'en Marc i emplenanr-me del vostre amor...
També per nosaltres ha estat un cap de setmana màgic, ben especial, ple d'una tendresa indescriptible... Com molt bé dius allà et donen l'energia per afrontar el dia a dia, recordant tot el que és possible, tot el que l'ar fa possible... Encara que al marxar d'allà et doni un baixon, val la pena sempre l'experiència...

Molts petonets estimats amics, ens trobem a la benzinera!! (jeje)

Anónimo dijo...

Hola Familia Querida
me agrada ver que han encontrado un trocito de cielo en la tierra donde se sienten mas cerca del Marc

Anónimo dijo...

ESTIMATS. estic contenta, el teu escrit explican el fi de setmana, em fa veura que el AMOR i el DOLOR, son dues cosses que espoden separar, l ALBA , la meva siquiatre sempre ens diu, que una cossa no treu l altre i que em de saber senti el DOLOR i que axò no treu queel AMOR per las cosses com lo que heu sentit aquesta setmana a C EVA, també les pogueu senti, sense cap remordiment, crec que neu per molt bon camí, sentin aquets dos sentiments AMOR I DOLOR, UNA BRAÇADA PERT TOTS 4

Anónimo dijo...

Hola Familia!!

Estic contenta que trobeu a ca n'eva un espai on tot és possible. Per a mi també ho és,penseu que la nostra aportació com a voluntaris també té la seva part egoista, ja que és més el que rebem que el que aportem, de debó.
He estat mirant el blog d'en Marc i m'ha agradat molt. També he llegit els escrits que ha fet la Sandra a en Marc i ja li pots dir que té un cor molt gran. Aquest cap de setmana ens ho ha demostrat.
És un privilegi per a mi poder formar part d'un trosset de la vostra vida i dir-vos que aquí ens teniu pel que calgui.

Una abraçada d'aquelles ben tendres a tots quatre!!
Roser

Anna dijo...

Es preciós el que dieu de la màgia...i és ben veritat, però la màgia la feu cadascú de vosaltres amb les ganes de seguir endavant, de compartir i d'estimar...amb la força que ens donen els nostres fills.
Una abraçada i fins aviat!
Anna