Quines casualitats,no he pogut escriure t fins avui doncs internet no m anava bei coincideixen ses petites de cada casa,ses teus estimades,eren com 2 germanes mes per tu...i han fet anys...
Avui li toca a la MONTSERRAT, sa teu estimada"baixeta", de baixeta no en te rés,
però el que s anava estirant eres tù. Fa 23 anys
Desde aqui SEMPRE present amb nosatrus ,li desitjarem que passi el dia lo millor que pugui....ja sabem...com tots...Qui voldria que l anés a abraçar ben fort no hi anirà...però AMOR.....amb aquest somriure.... ens haurem de conformar..
UN PETÒ, ja no et dic ses ganes d agafar te ben FORT,que he tingut aquesta setmana...GRÀCIES PER ENSENYAR ME LA PARAULA ESTIMAR...amb tots es sentits....i per SER es MEU FILL...
LA MAMA.
Hola Marina, sóc la Rosa (la Rosi, la filla del Blai). Fins avui no m'he vist en cort d'escriure't. Porto una setmana mirant el teu bloc i no em sortien les paraules. Es tant gros que el sol fet d'imaginar-ho ja em fa dolor. Pots pasar-me el teu e-mail o el teu teléfon?Os recordo molt a tots.Una abraçada.Rosa
ResponderEliminar