Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
3 comentarios:
Pero que preciosa estas princeseta.
Disfruta de sa teu mona que en Marc esta molt content de veurat.
Molts petons per tots
Os estimi
MªTERESA
Estic molt contenta que t'hagi agradat sa mona que et vam fer es padrins. Tots vam concidir, quan un de nosaltres la va veure, que era per vosaltres.
Potser amb aquesta mona hem volgut arribar una mica més a prop del país de Mai Més, on hi ha aquest Peter Pan que tant anyorem.
Marc, ahir tots et vam venir a portar la mona com cada any...tot i que ara la família s'ha fet més forta i alhora més gran.
T'estimi moltíssim.
Si pots, dona força al pare, la mare i la Sandra que tant ho necessiten aquestes dates.
Laura.
SI LAURE VAU ARRIVAR FINS EL MAI MES I ES NOSTRE PETER PAN HO VA AGRAIR MOLT.
MOLRTS PETONS
SANDRA
Publicar un comentario