"NAVEGANT"

Marc, Amor:

Torni a escriure t.

No deixi mai de parlar amb tu. Et porti tant amb mi... viatgem junts...

I amb mi has pogut veure, llegir i sentir quanta gent ens recolza !!

Els hi agrada saber com estem, i es blog és el canal per transmetre totes aquestes emocions.

Aquí se n' adonen de com continuem "navegant" -tots 4- però sense TU físicament amb nosatrus.

Aquest és el GRAN DOLOR, LA GRAN FERIDA.

Avui ha fet 563 dies. Tot i ser hivern vam pujar de cop, sense voler, a dalt d'una barca on tot era foscor.

Desconeixíem el destí, però sabíem que era un amarg "viatge" que NINGÚ demana fer. La vida "reparteix ses cartes", "tira es daus" i com molt bé diu sa cançò que ens agradava :

....."VA TODO AL GANADOR

A QUIEN JUGÓ MEJOR,

ME TOCA A MI PERDER,

QUE LE VOY A HACER.....

...LOS ¿ ? POR PLACER

ELIGEN SIN QUERER

SUS DADOS AL RODAR

MARCAN NUESTRO AZAR...

...Y NO IMPORTA QUE JUEZ SENTENCIE CADA VEZ,

EL FALLO SE CUMPLIÓ...

Sense saber , ni entendre RES , et trobes de cop dalt d' aquesta barca..Primer molt , molt sol. Bé , aquesta és la sensació...peró realment SEMPRE ens han acompanyat , guiat. Et vas movent, arrastrant i coneixes molta gent que els ha tocat el mateix "billet".

Des de terra rebem senyals de llum, ens guien, ens donen estris i recursos per continuar...

MARC, et continui enyorant, continui amb tantes preguntes sense resposta..

Ses llàgrimes sembla que s'hagin d acabar...

Però has vist com ens ajuden? ens estimen de veritat , tanta tanta gent..

que avui necessiti escriure des d' aquesta barca, navegant per es "teu mar"

Són tants records viscuts, compartits amb tu, que a vegades no puc obrir els ulls i veure el voltant. Perquè a totes ses cales, a cada roca ressona el record des teu somriure.

M' han escrit tants correus... els sabia greu que ses forçes em "fallessin" i no tingués ganes d escriure..

Però veig que NECESSITI FER-HO, PERQUÈ ET SENTI MÉS AMB MI i, a la vegada, puc agrair a tothom es seu recolzament...

Tu saps que hem fet petits passos. Hem avançat...

Han aconsseguit que surtíssim del niu on, sovint sense saber-ho, ens estàvem ofegant el pare i jo.

I arrastrant la sandra, que ja passa lo seu dins es "seu silenci".

Troba a faltar tant es SEU TETE, es seu company de jocs, de renyines...

I QUINES COSES EH! AMOR...

T'he portat dins meu i he aguntat un concert del "CANTO DEL LOCO", escoltant aquelles cançons que no paraves de posar me..

També hem anat al bar (ja saps de qui). Tu esperaves SEMPRE VEURE'L AL " POLÓNIA" a més l'imitaves i em feies enfadar,repetint sempre lo mateix.

Jo sempre t'explicava que era de Cadaqués, que era amic de sa teu estimada..."baixeta" , de l'Eduard, en Xa i tota la colla.

Marc,has vist QUINA PERSONA, amb majúscules? quins sentiments , i com és....

Ja saps perquè l' hem conegut. Ell ens ha vist molt ben acompanyats,

AMORE !!! Amb aquest nom, que fa servir la sandra, tu i jo ho sabem tot.

Com saps que es seu bar és l únic lloc on, de moment, ens sentim a gust quan sortim..

ENS TROBEM, ENVOLTATS DE L'AMOR QUE MOLT SOVINT TROBEM A FALTAR. L' AMOR QUE TU ENS DONAVES.

Carinyo , continuaré explicant coses nostres en es blog.

També et puc dir que el dolor fa que no volorem ses petites coses del dia a dia. Hem canviat per sempre. Mai més serem es mateixos. La vida va voler que canviéssim per sempre.

T ESTIMEM....T ENYOREM , ET PLOREM , ET RECORDEM, ET NECESSITEM..

la mama..UN PETÓ .