Marc ESTIMAT:Avui després de dies i dies de pensar ho, de voler escrire ho, peró dir me:
"que no et surti aquest "pronto" que tens marina , penso , potser son moments baixos ..."
peró no! , AMOR;he decidit AVUI que fará 549 dies que no et tenim fisicament amb nosatrus,deixaré
de escriure t en es blog...vull continuar aquest camí parlant com faig CADA MOMENT , del dia amb TU,
peró, entre tu i jo....
ja dic potser estic tocant fons , i et diuen "tindrás dies de tots", ho sé!
peró sé que CADA DIA EM DESPERTI I EM DIC , "va un dia més, passem lo com puguem,"
arriba l hora d anar a dormir i ja no puc més, plori ,plori,et NECESSITI , T ENYORI...
Em faig tantes preguntes, recordi tantes coses que no tornaran...
Torna a mi la RÁBIA , L IMPOTÉNCIA...
Hi haurá instants , potser moments més llargs al dia que ja estigui més distreta, de fet , hi son,
no es podria aguantar tan dolor , sino...
peró per mi , tot té un altre color , un altre sentit..
M envien imatges de paissatges meravellosos, peró , no tinc ganes de conéixer , NO SENSE TU,
es meus ulls , no veuen la Bellessa, la Felicitat.
N hi ha que diuen tens opcions ..SEGUIR, com els valents , els forts ,
o rendir te, ser cobard...
Crec que davant la pérdua d un Fill, s ha de mirar i pensar molt el sentit de ses paraules...
Marc saps peró que no estem sols , que SORT, de tot el recolzament que hem tingut i tenim,
aixó ens ajuda a seguir el camí millor....
Acabaré amb algunes de ses moltes coses que t han dit , i s em repeteixen dia a dia ...
" ERES EL REI D EN MAR I ARA HO SERÁS DEL CEL "
"EL SOL ES VA PONDRE SENSE HAVER HO DEMANAT!!"
"LA MALA SORT T HA FET ÁNGEL MASSA AVIAT,
AJUDENS AQUI A LA TERRA AMB EL TEU RECORD"
"CAP PARE HAURIA DE PERDRE EL SEU FILL
NI CAP PROFESSOR UN SEU ALUMNE
ET TINC MOLT PRESENT QUAN ESTIC AMB ELS TEUS COMPANYS"
"NO PENSIS QUE T OBLIDEM I NO DUBTIS QUE T ESTIMEM"
o amb es teu nom van escriure:
M.oments divertits viscuts durant la teva infanteda.
A.mor de la mare , el pare i la sandra.
Records de tot el que feiem junts amb il . lusió i ganes..i
Carinyo de tots nosatros.
T estimem
"COM UNA FLOR ,PER SEMPRE
EL TEU RECORD EN UNA VIDA
HA DEIXAT UNA FRAGÁNCIA
QUE MAI SERÁ ESVAIDA."
"Hola Marc:
T estimo i no hi ha dert!!"
aquesta frase és de un nen , no massa gran.....
Un dia n escriuré alguna més...
UN PETÓ BEN TENDRE, I DE COLOR BLAU I TARONGE...
Blau del teu mar estimat!
Taronge es teu color preferit!
marc , TOTS 4 SEMPRE TOTS 4!!
Continuaré cada instant parlant amb tu...
marc , es blog el continuará la Sandra.
M ha demanat per fer ho....
.JPG)
.JPG)
9 comentarios:
Marina, no te rindas, no puedes, le haces daño, ellos estan a nuestro lado, con nosotros, en nosotros.
Marina, lloro, lloro por tu hijo, lloro por mi hija, Marina no se puede explicar el dolor, tu y yo lo sabemos, ningun padre o madre, deberia pasar por esta prueba.
Piensa en tu hija, a mi me ayuda a levantarme.
Te entiendo, sabes que te entiendo, no se porque, pero el dolor no se mitiga, aumenta cada día.
No es cierto que el tiempo ayuda,no ayuda.
Esta noche he soñado con Cristina, es la tercera vez ( y el 20 de Julio hará un año que no la tengo), las dos primeras, la vi unos instantes, primero una cara entre varias caras, aprecio y se escondió, la segunda la vi llegar por un camino, guapisima, con una tunica de flores, pero fueron instantes.
Esta noche, la vi en una estación, con su anorak verdoso, su eqipo de escalar, tenia un niño pequeño cogido de la mano, la he abrazado, la he sentido, pero he llorado, porque en mi sueño sabia que moriria pronto, que dolor abrazarla sabiendo que la iba a perder, y me he despertado llorando.
La quiero tanto, se que me entiendes, Marina no te rindas, no puedes por Marc, no puedes, no le hagas eso. Vive en tí. Sonrie cuando tú sonries y sufre cuando tu lloras, se fuerte.
Te quiero. Pilar
Marina,
m' agradaria molt que continuessis escrivent i fent-nos companyia a través del blog, a tants pares i mares que t'escoltem ,i tant altres que ho faran si continues.Una de les coses que a mi m' ajuda més és llegir els blogs d' altres pares que estant passant pel mateix horror.El teu blog és una mica el de tots els que hi passem,i t' enyorarem ,i l'enyor ja ens vessa per tots costats.
No diguis que no hi escriuràs més ,fa mal sentir això.
Però respecto la teva decisió que deu ser una necessitat.
Sempre em tens,ja ho saps ,sempre.
Marina
No ens coneixem, pero fa temps que segueixo el teu bloc en silenci.
Soc amiga de la Marta de Torroella, i ahir a la tarda per TV3 van fer una peli que en tot moment hem va recorda en Marc.
Hem aixo te vull dir que has fet amb els teus escrits que gent com jo que no el conexiem, fos estimat i recordat.
Et respecto la teva desició pero sapigues que hi ha molta gent al teu costat i sempre ens tindras.
Un peto molt gros
Mercè (Torroella de Montgrí)
UN PETÓ IMMENS...
GRÁCIES A TOTES VOSATRES , MAMIS , QUE ESTEU PATINT IGUAL QUE JO , AQUEST DOLOR QUE OFEGA,QUE NO HI HA PARAULES PER DESCRIURE COM INTENS ÉS...I M ESTEU AJUDANT A CAMINAR , I VIURE AQUEST DIA A DIA.
GRÁCIES MERÇE, PER ESCRIUREM, DE TOT COR , NO SAPS EL QUE AJUDA VEURE QUE NO ET TROBES SOLA , QUE NO HO ESTIC.!...
PERÓ ...ÉS TAN DUR ENYORAR , VOLER
I NO POGUER ..I LA SENSACIÓ D IMPOTÉNCIA.
UN PETÓ IMMENS
Estimada Marina,
és la teva decisió, i com a teva, és la necessaria en aquest moment... respecto en tot moment el que decideixes, perquè si ets tu que ho decideixes, segur, en aquest moments és la millor decisió...
però no tanquis les portes, potser necessites un espai per comunicar-te més intimament, però potser algun dia, el teu cor torni necessitar tornar a escriure... fes el que et dicti el cor, i si així ho decideixes, és el millor que pots fer.
Saps on sóc, per tot el que necessitis, sempre estaré amb els braços oberts, per fer-te una bona abraçada.
Mil petonets amb tot el meu amor!!
Brígida
Marina, dius molt be "
N hi ha que diuen tens opcions ..SEGUIR, com els valents , els forts ,
o rendir te, ser cobard...
Crec que davant la pérdua d un Fill, s ha de mirar i pensar molt el sentit de ses paraules". Tens tota tota la rao. No crec sigui de cobards o valents. Sempre ho diré i ho mantindré ; fem el que podem i el cert es que no ens podem enganyar . I es clar que voldriem estar millor .... pero podem ??? Petons Marina, pel que vulguis saps on soc. Dolors (mama de Sergi, Gemma i Aina)
DOLORS , AMIGA , COMPANYA DE VIATGE!
QUINA IL .LUSIÓ !
s em van borrar alguns correus de "papis " de ca n eva, i no podia posar me en contacte.
VOS TROBI A FALTAR!
Farem el que poguem ..veritat?
VOS ESTIMI ...MOLTS PETONS...
Amb força ho aconseguirem tots plegats. Saps que em teniu aqui al costat, a mi i a tots els conpanys den Marc.
vos estimi.
hugo
Marina, pel que vulguis maca. dolors_hernandez@hotmail.com .
Una forta forta abraçada i a seguir lluitant guapíssima.
Publicar un comentario