domingo, 23 de agosto de 2009

6OO DIES!!

I..ENCARA, EM SEMBLA QUE NO ÉS VERITAT!
NO ENTENC RÈS.
EM PREGUNTI PER QUÈ?

T´ESTIMEM I ET TROBEM A FALTAR TANT....
Publicado por en

1 comentario:

Tali dijo...

Hola Marc,
Que a poc a poc que passa el temps a vegades...Ses istius ara se'ns fan més llargs que abans. Jo com cada any he marxat de vacances i com sempre t'he portat una cosa. Però no és lo mateix. A vegades senti que no val la pena però quan hi soc sense voler sempre pensi què et portaré a tu i què li portaré a la Sandra. Aquest any li he portat a ella una tovallola. Quina casualitat, és blaua i blanca com sa que et vaig portar de ses olimpiades d'Atenes. Se't troba molt a faltar. Més d'una vegada em sembla que va ser ahir quan et vaig veure per última vegada estirat es sofà.
Es cap juga males passades. Saps què m'ha passat avui? M'ha semblat veure a la tia Margarita amb l'oncle Jaume. M'ha costat reaccionar i recordar que l'oncle és amb tu. Avui no sé perquè es teu record ha fet que em costés molt començar el dia però ho he de fer. Miri endavant però la veritat és que no miri gaire en un futur llunyà. Intenti parlar sovint amb la mare i la Sandra perquè pensi que si hi parli estic més a prop d'elles i no em perdi tantes coses. Amb el pare ja saps que sempre ens hem fet moltes bromes però per parlar més en serio ens costa fer-ho, però sempre trobem algun moment en què un amb l'altre necessitem parlar.
Quan veig es teus amics passar amb sa moto no puc evitar pensar que hi falta algú.
Es buit que has deixat és massa gran...
Un petó molt fort de sa teu tia preferida (això sempre et feia riure quan hi havia la Laura davant). Sempre, sempre, estàs a prop.
T'estimi molt guapo!

25 de agosto de 2009, 19:05

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)