viernes, 14 de agosto de 2009






Avui nomès recordava, fotos i mès fotos que ahir vaig mirar.
I , recordava es nostru segon Desembre que estàvem a disney.
Aquesta vegada tenies a ses teus mans , una càmara de fotos digital , que ens va deixar es teu estimat
Josep.
No vas parar, tot el dia fent fotos...i recordes?, ja estàvem aliats , i al final ja no et deia :
"Prou fotos!", nomèset deia: "a veure com he quedat! " , si no m´agradava la borràves,i , a continuar.

Tambè he rigut , recordant que vam perdre el pare , i a TÙ , se´t va ocòrrer fer una foto a tota la gent que estava allà esperant "la passada" i em dius "a veure si el veus? "
ERES MASSA!
Sempre s ´ha dit que la gent tìmida és la que acava fent teatre, actuant...
Semblàves molt serio pes carrer , i era lo vergonyòs que eres...però ERES MASSA...
SEMPRE ENS FEIES RIURE!
EM QUEDI AMB AIXÒ..I AMB ES TEU SOMRIURE...
UN PETÒ, PETIT MEU..

1 comentario:

Natxo Rovira dijo...

Estimada Marina,

Tot just acabo de llegir, recent arribat de les vacances, el teu darrer comentari al blog d'en David, paraules corpreses per l'emoció. He entrat a l'espai d'en Marc i he vist les fotos de Disneyland.
Em dius que penses que mai podràs repetir la vivència, que l'Esteve s'hi nega. Bé, cadascú fa el seu camí, molt personal, fa el que pot. Al final jo he pogut reunir el valor i el desig necessaris per tornar a regalar la meva dedicació. Ha arribat quan havia d'arribar, sense forçar res. I ella ha sabut esperar. I (parlo per mi) ha estat una meravellosa experiència, poder tornar a veure-la gaudint del que sempre feiem, sentir-la dir una vegada i una altra que era molt feliç i que jo era "el millor papi del món". És dur, i per mi mai no serà el mateix, jo preferiria no tornar perquè enlloc de felicitat i la meva pròpia il.lusió infantil, trobo dolor, apatia... però el que ha viscut l'Anna, PAGA LA PENA.

Jo et suggreixo que no et torturis, ni forcis les coses. Si ha d'arribar el moment, ja t'arribarà.

Molts petons, família, i ànims que el dur estiu ja quasi ha passat...