NAVEGANT ...AMB AQUESTA TEMPESTA...

Estimat meu:

Senti tant estar sempre aixís, em diuen que TÚ , amb tot el que m estimàves no voldries

veure m aixís...però , el que dic : tampoc voldries estar separat de nosatrus, tampoc voldries

aquest destì.

Saps que jo tenia ses meus creençes, es meus pensaments sobre , QUE HI HA DESPRÈS DE..?

Però , MAI , vaig voler dir vos rès, fins que al fer vos grans , tinguèssiu ses vostres pròpies idees.

Ara si que puc dir ,sempre respectant a tothom , sapiguent que potser qui està equivocada

podria ser jo , però com és normal , si pensi com ho faig és per que , crec veure la veritat.

Vam desitjar tant ser pares!, un bon dia ens diuen que et porti dins , que el novembre

serè mare,.

Novembre es meu mes , es del pare.

vaig portar- te 9 mesos dins meu, junts ja TÙ I JO , vam començar uns lligams fins sempre mès.

Sentia moure´ t dins meu, no veia el dia de veure sa teu carona!, tambè tenia ses meus "pors"

tota mare pot entendre ´ m. Demanava que tot anès bè.

Vas néixer un 3 de novembre, el dolor per tenir-te , va ser amb tant AMOR,

que tot i passar es "meus mals moments", només veure´ t , sea m va passar tot.

No solsament ploràves TÙ, sino que ja desde aquell moment ens vam unir tots 3 , el pare , tù i jo..i ploràvem de FELICITAT .

Doncs tal com venim marxem....ara TORNES A ESTAR DINS MEU, PER SEMPRE MÈS, però

aquesta vegada estàs dins el pare , la sandra .

SÍ, AMOR MEU , com diu un llibre , "ETS DINS EL MEU COR" .

Però aquesta vegada , surts en forma de records , recordant es 14 anys que ens has regalat, es 14 anys de felicitat.De patir com a mare per tantes coses...

Mentres ,la mare , el pare i qui t ha conegut visqui, TÙ , VIURÀS, sempre recordant -te.

Quan deixem de parlar de tù..marxaràs com voldrà dir que hem fet nosatrus..

EL CICLE DE LA VIDA , SENZILLAMENT.

Peró quan a una mare se l hi mort un fill, mort ella amb ell, fisicament jo estic aqui,

i saps que tinc el pare la sandra i tots es qui ens estimàven i haig de seguir...

però ja soc una altre, ÉS IMPOSSIBLE SER LA MATEIXA QUE UN DIA ET VA TENIR,

com ser ho ?, tota sa nostre felicitat estava projectada amb veure- vos a vosatrus 2, crèixer

i fer- vos , un homenet i una doneta.

Per la sandra , haig de seguir , amb ella vaig tornar a viure lo mateix que quan vas nèixer TÙ.

Ella , m ha donat i em dona la felicitat que esperava.

L única cosa és que es trencaclosques se n s ha desfet..hem perdut una peça important.

Serem sempre mès uns altres, amb una vida nova.

AIXÓ SÍ , SEMPRE TOTS 4 , AMOR TOTS 4.

Per aixó he començat dient que estem navegant , tal com vaig dir fa uns dies, però , mai hi ha

sa mateixa mar.

A, TÙ, t ho haig de dir?, hi entenies mès que jo del temps en el mar i com fondejar , segons

el vent.

Ultimament tenim mala mar, sort dels qui ens estimen que ens guien, i aixís poguer seguir,

és el que ens toca, i portar la sandra a port.

UN PETÓ IMMENS, MARC, donaria el que fos per sentir sa teu veu cridant MAMA!

T ESTIMARÈ SEMPRE..I SEMPRE VAS AMB MI.