martes, 8 de septiembre de 2009

SA TEU BARCA, TORNA A NAVEGAR


Carinyo,avui el pare te ganes de parlar-te i explicar-te una cosa, segur
que et faria molta il.lusió.
Sa teu estimada "Zodiac",per fi , torna a navegar.Hem trobat "el nen" que buscavem, , i deixarà
d ´estar, tancada a sa seu bossa,tornarà , as teu estimat mar.
Sabiem que a TÚ, no t ´agradaria
veure-la, tancada, i amb el temps,
ja no haguès pogut servir.
Teniem clar , que voliem trobar
algu MOLT ESPECIAL, i no veure-la.
Ens portava masses records.
Tampoc la voliem deixar , en el garatge, com un "RECORD" teu,
nosatrusja et continuem veient amb
ella . Val la pena veure i viure el que vaig viure.
EL SOMRIURE , L ´IL.LUSIÓ , d´un nen
treient sa barca de sa bossa.
Sabem que hem trobat ,qui la cuidarà com si
fossis TU.
Es seu pare,ens ha ajudat i guiat cap el camí,
que hem de seguir.
En els moments mès foscos , quan no ens arribava ni una escletxa de llum,quan s´enfonsava , inclùs tot el que haviem anat pujant,
poc a poc,en els moments que un es nega a tot,
ELL, ens va ensenyar, ens va donar recursos , eines, perque s´havia de continuar...no ens podiem quedar sense ni que fos intentar fer un esforç ,per veure una mica de llum.Per veure que hem de deixar pas al gris...

Quan vaig portar-li, vaig veure en es seus ulls,la mateixa llum , brillàven igual que es dia que
te la vam regalar.
No negarè, que es meus van començar a humitejar-se,i vaig anar allunyant-me,acompanyat
de sa seu ávia , molt agraida, i CONTENT DEL QUE HAVIEM DECIDIT,I ACABAVA DE VIURE.

Carinyo , cada dia que passa et trobi més a faltar.
UN PETÒ BEN FORT , DEL PARE..qui va fer amb es seu fill,i va viure , coses que no tornaran..
però SEMPRE LES PORTI AMB MI.
UNA ABRAÇADA DE LA MARE, I DE SA TEU NENA , que cada dia és més gran.Ella també et troba molt a faltar , t´enyora.

MAI T´OBLIDAREM, CARINYO MAI!! GRÀCIES PER SER COM HAS SIGUT, HEM APRÈS
A ESTIMAR EN UNA ALTRE DIMENSIÓ. EL PARE.

7 comentarios:

MARTA dijo...

Crec que és el millor que es podia haver fet amb aquesta Zodiac.Tornarà a donar il·lusió a un nen i d' això la barqueta en sap un munt.
Hi ha res més bonic per un record, que ser record i il·lusió del present a la vegada?

En Marc us somriu amb la seva llum.

Brígida dijo...

Estimada familia,
El record de la "zodíac" restarà per sempre amb vosaltres, i l'il·lusió d'aquest nen, de ben segur s'ha convertit amb il·lusió d'en Marc, de veure la seva estimada tornant al seu estimat mar.
Que bé que hagiu trobat la personeta ideal no??

La "zodiac" és simplament un element material, és el record que en teniu que quedarà guardat com un tresor... vostre i només vostre.

Petonets tendres per tots 4.

Brígida

MARINA. dijo...

Marta, Brígida, vosaltres dieu exactament , el que vam
pensar, i teniem clar desde el dia que ens van explicar que una barqueta aixís sino la feiem servir ja acabaria per no poguer navegar,doncs la goma es faria malbé.
De que servia tenir una cosa material?
de rès. La barca no ens tornaria el que volem, i QUINA IL.LUSIÒ PODER VEURE QUE FAS CONTENT UN NEN!

Nosatrus ja tenim ES RECORDS que és l´únic que ara ens portava sa barca...però ella estava , tancada a la foscor d´un garatge..
Quan més coses de ses que ELL estimava surtin a la LLUM...
totes aquestes coses tornen a la vida...!

Qui mès que nosatrus per saber que "lo material"
senzillament és aixó, i no té cap importància.

A més ara , el que més ens agrada es veure que
ALGUN NEN POT ESTAR CONTENT I CUIDAR SES
COSES D´EN MARC.

LA IAIA DE LA DUNIA dijo...

ESTIMATS, primer de tot una abraçada emb tot el meu cor, sabeu tots els que emb regalat alguna cosa dels NOSTRES ESTIMATS sabem lo que costa fer aquet pas, però quan o fàs com tú dius i veus la seva carona, saps que emb fet lo que cal.lia, els recors sempre i per sempre seràn dins nostre.

Elena dijo...

Querida Marina, sólo empleando palabras del libro que has leído este verano puedo expresarte algo en relación con la puesta en marcha de vuestra Zodiac: ojalá tras navegar en esta oscura tormenta, lleguéis, (lleguemos) a la costa con cierta luz, con cierta paz, viendo las cosas de otro color.
Os mando un abrazo.

Elena

Anónimo dijo...

Tete m'ha emocionat es teu escrit i el que has fet.

Aquesta barca lliga amb molt records de tardes inolvidables a les cales de cap de creus, tardes de banys, sal, berenars sobre l'Aviliu i grans estones que encara que ja no es puguin repetir de la mateixa forma, sempre ens quedarà el record en forma de somni.

Estic molt orgullosa de sa meu familia y per descomptat de tu Esteve, encara que et fallin les forces tires endavant.

Laura

alberto-griselda dijo...

Estimat Esteve, entenc perfectament el que vas sentir, i jo perssonalment hem quedo amb la joïa i la satisfacció que aixo et va proporcionar.Segur que en Marc pensa el mateix. Nosaltres varem fer el mateix amb la Beta de l'Albert i estic segur que el meu fill esta supercontent de veure que algu s'esta ocupant de la seva Beta.
Us estimo molt!!!!