Marc,AMOR meu , tornem a tocar fons.No veiem ni una espurna de llum.
T´ENYOREM TANT!
Em costa trobar sentit a tot, estic cansada d´aixecar-me dia a dia per lluitar,ser forta.Només nosatrus 3 , es teu papi ,sa teu sandra i jo sabem com és viure en aquesta casa sense TÙ.Aixecant-se sense TÙ , estar a taula , as sofá , viure sense TÙ.
Ahir 22 de Desembre, va fer 2 anys que et vam regalar sa moto.L´il.lusió que tots hem tingut aquesta edad.Aixó vol dir que ens falta una setmana per fer 2 anys que no et tenim.No et veiem , no sentim sa teu veu....S´apropa aquell dia , i sembla que et torni a perdre.Senti el dolor d´aquell maleït dia.
Quan et vaig perdre PER SEMPRE.
QUE FAREM AQUESTS DIES QUE TANT ESPERAVES, SENSE TÙ?.
UN PETÓ TENDRE, I DOLÇ, ENTRE LLÀGRIMES DE DOLOR.
.JPG)
.JPG)
10 comentarios:
Marina estimada: No paris en busca aquesta llum que al final teniu que trobar. Et volia enviar un mail pero realment no se pas que dirte, sols que com ja saps en aquets dias tant durs tots els que os estimen estem amb vosaltres.
No paris de lluitar reina meva que val la pena per es teu estimat i sa teu Sandra.
Pau i amor per tots vosaltres.
Una forta abraçada i tot el meu carinyo.
MªTeresa
Molt ànim en aquests dies. Petons molt grossos i unes fortes abraçades per tots de la familia que os estima de BCN.Blai, Rosa,Nat,Pol, Adri....tots!!
Dies tan,tan difícils de viure...
dies que et tornen amb intensitat cruel tots els records d' aquell dia.
Sempre amb tu,Marina.
Marc ara dema fara 2anys que no et sentim, no et veiem,qe no estas as nostru costat,xro sempre et portem dins nostro,l'altre dia et vaig porta un centro de flors ben gran per aquest dia que s'acostava, perque et pugis recorda de mi sempre. tañoru moltisimm pero mai t'oblidare desde que vam pasar la infancia junts que sempre m'enrecordare que jo volia ser sa teu novia de peques que eram las 2 parelletes l'alexandre amb la joana i en marc(tu) amb la rita(jo), d'aqeusts moments no 'oblidare mai, fins aquell any..
un petooo moolt grann testimiii mool!
unaaa abraçadaaaa molt gran per els 3 i un petooo! animss familia! Rita Marqués
Avui Marc fà dos anys qu´ els teus pares i totohom que et coneixia t´anyoren an la teva absencia. Els teus records son el qu´els mou a tirà endevant.
Marina, Esteve, Sandra per vosaltres tot el nostre amor i sopor en aquest dia tan dur.
Sempre estarem al vostre costat.
Mateu i Rosa.
Es rellotge no es para. El miri i sé que d'aquí menys d'una hora, fa dos anys, rebia una trucada d'en Xa...Sa trucada.Aquelles paraules ho varen canviar tot.
Encara tinc la sensació que era ahir que estaves sentat a la taula per Nadal i ja fa dos anys.
Sé que avui molta gent pensarà amb tu i avui tu, siguis on siguis, sé que estàs fent costat a l'Alexandre. Marc, aquest any sembla que no s'acaba i aquestes festes més que mai són amargues per Cadaqués. Són masses persones bones que ens han deixat.
Avui fa sol però no tan de vent com fa dos anys...però no serveix de res donar-hi més voltes. No hi ha manera de tornar enrera, no ha arribat mai una explicació. Avui tornem a estar amb tu com cada dia, amb ses forces baixes i amb el record de cada minut del dia d'avui massa intens. És com tornar-ho a viure. Però el temps ens ajuda a contrarestar cada pensament amarg i canviar-lo per un de bo. Tan debó una de ses opcions fos canviar-lo per un minut més amb tu. Ni que fos un minut.
T'estimi molt.
2 años de dolor. Marc, ya que tu madre dice que "tu siempre reías", haz que poco a poco vuelva a recuperar la risa. Buscaremos esa luz Marina, volveremos a reir.
Y lejos pero estaré contigo.
Un gran abrazo, desde Teruel.
Elena.
(te he llamado varias veces y no ha podido ser. Te dejo este deseo y te llamo después)
Estimada Marina,en un dia tant sentit i ple de sentiments, us envio una abraçada molt i molt especial per tots quatre.
Mercè.
Petonicos, petonicos i més petonicos...
i una abraçada ben mimosa per tots.
Brígida
Ja saps on som!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
abel i montse
Publicar un comentario