domingo, 6 de diciembre de 2009

SERGI. UN AUTÉNTIC "PETIT PRÍNCEP"



Marc , ahir el matì aquest cor ferit es va gelar , en Sergi , aquest petitò , fill
de la Conxi i en Candi , ens havia deixat a la matinada.
Però , perque? si era un nadò , tenia mesos , estava sa....
No parlarè massa doncs porti massa ràbia dins i potser parlarìa sense tenir massa informaciò.
Però , COM POTSER AL SEGLE QUE ESTEM QUE ALS METGES SE´L S PUGUI ANAR
DE LES MANS SENZILLAMENT , UNS PULMONS TAPATS?.
COM POT SER QUE FACIN ANAR A SA CASA A UNA MARE QUE PORTA ES SEU PETITÒ ASL METGE DIGUENT QUE FA 3 DIES ESTÁ AMB FEBRE,?... I DIGUINT QUE ÉS UN REFREDAT....
(vivim en un poble on tothom parla sense tenir ni la mínima informaciò, no sé
com hi ha gent que a l´edad que tè encara no han pogut apendre a que si no saps
o tens una informaciò certa CALLA!! , ahir el tema de "grip A" , era el safareig de molts llocs.)
Quan mal fa la gent!!
Si no tens edad de tenir cotxe i portes moto , (aquests pares que compren motos...)
Si es tè cotxe , (aquest jovent , que van com bojos)
que tindran a dir en cas de malaltia??

Avui no he tingut forçes per sortir i acompanyar als pares i família.
Només estar ahir abraçant una mare inconssolable, i sentit tot aquell dolor ...

Ja és tard per tot ...però aixó jo personalment crec que ÉS UN CAS DE NEGLIGÈNCIA METGE.

Avui sì , que el poble ha despedit "EL PETIT PRÌNCEP"
UN PETÓ IMMENS FINS EL MÉS ENLLÀ...

3 comentarios:

MARTA dijo...

Marina,quan he obert el blog hi veig la teva entrada "Cadaqués de dol" ja se m' ha fet un nus al coll.I quan veig que aquest petitonet és el que ens ha deixat...
No tinc paraules,no puc dir res,només puc plorar.Porta una abraçada als pares i el meu plor.Què més puc fer?
Una forta abraçada i quan em vegi em més forces els escriuré.

LA IAIA DE LA DUNIA dijo...

Estimada MARINA, DOLOR, DOLOR I MÈS DOLOR, les paraules i els dits de la gent, com savem en aquets moments sont importats, per tots els que em passat per tragedies com aquesta, que em perdut lo mès gran de la nostre vida.per axò tú MARINA fes tot i mès per aquesta gent, no els cunec, però si el seu dolor, mitgensan per tú els dons una abraçada meva plena d amor.

Antonio dijo...

Yo ya no me fío de los médicos, casi siempre se equivocan. El otro día dijeron que Diego tenía un poquito de bronquitis y lo que en realidad tenía era neumonía. De Víctor dijeron que tenía una lesión en las cervicales crónica, y después se murió. Pensaban que era una enfermedad genética mitocondrial, y no han encontrado nada de eso. Son unos patanes.

Bueno bichitos, el 26 y 27estaremos en MAs Blanch.

Besitos.
Antonio