jueves, 11 de marzo de 2010

EL COR FRED.

Paisatge, blanc tot nevat!!
però per mi, tot dona sensaciò de mès fred , de tristor, el cor encara mès gelat.
Es nens contents, jocs pels carrers, sense cole...hem viscut el que a tots vos agrada , uns dies blancs com si visquèssim
en llocs on l´hivern ja és aixís, fotos per recordar, un cadaquès "diferent".
però jo no he surtit marc.m´he quedat tencada , mirant per la finestra amb un pensament.....amb tristor i fred interior ;aquesta és la més dolenta, ....a mès amb es records de l´última nevada al poble que vam sortir tots 4 amb la laura a fer fotos
i veure-ho tot.
la sandra i el pare van vindre desseguida al cementiri,despuès van fer fotos, SEMPRE AMB TÙ PRESENT.
la sandra, igual que nosatrus et tè sempre tant present,et porta sempre amb ella, quan veu un lloc on pot escriure es teu nom...sobre un paisatge blanc....a l´istiu a la sorra...
regala a sa meu trista mirada la visió d´aquestes 4 lletres MARC....que només lleguir-les , veure-les fan remoure tot el meu interior.


Havies après a esquiar , hi anàvem amb es "manyos", poc a poc ho tenies tot per quan anèssim a veurel´s i fessim s ´escapada
a "candanchu"
A , mi no m´ha agradat mai..però et veia tant content!!que aixó feia que ja esperes tornar-hi .
He recordat el desembre que vam anar a andorra i no vas poguer esquiar perque no havien pogut obrir ,com et vas enfadar,
vam compensar-ho tornant a "caldea"...com vas disfrutar!!
ja rès es repetirà , ja tot serà diferent....diuen que no pots dir mai que no tornaràs a fer algo, però JO ESTIC CONVENÇUDA
que ho puc dir!!
Avui ,com cada dia necessiti es teu calor , ses teus abraçades , sentir sa teu veu , sentir-vos renyir amb la sandra,i sentir
cridar MAMA!!amb una veu que imagini en somnis com seria ara....
T´ESTIMEM...I...ET TROBEM A FALTAR CARINYO..
PETONS...DE MAMI..
la mare

3 comentarios:

LA IAIA DE LA DUNIA dijo...

HOLA CARINYO, no te pregunto com van les cosses, les teues paraules parlen per ellas soles, i tot lo que ens recorda a ELLS, com la neu, fa que com tu dius el nostre cos fragil sen resenti, som como una flor sense aigua.Sempre sous en el meu pensament os estimu.

MARTA dijo...

Tens tota la raó aquests dies encara se'ls troba a faltar més.
Per això aquests dies hem de posar més gasolina a la màquina, per les nostres filles.Elles són aquí, amb nosaltres, amb unes mames que viuen sense viure.Però,per elles, Marina, surt al carrer i tira-li un grapat de neu a la Sandra, que segur encara en queda molta.Costa molt, però també et recompensa.

Vane dijo...

Un besito enorme, para estos días tan frios....muacccc