miércoles, 24 de marzo de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
3 comentarios:
Qué bonito quedó Cadaqués con la nevada¡¡¡
Verdad que con cada cosa que pasa tan extraordinaria -Nieve en el pueblo- lo nunca visto, se les echa más de menos diciendo: ¡jolines lo que te hubiera gustado ver esto¡
Un abrazo Marina.
Os imagino como locos con la nevada...como aquí en Teruel, es más habitual ver la nieve al menos 3 ó 4 veces al año.. aquí ya no la queremos más que es un incordio.
Elena
Completamente de acuerdo con Elena......mil besos Marina
Preciós.El poble de Cadaqués, blanc sobre blanc, es confòn amb la neu.
Un petó a tots quatre .
Publicar un comentario