EL COR PLORA

El cor plora i el meu mon s´ensorra....plora, plora ,plora....

Fa temps que he deixat de somiar....

Ai MARC , AMOR MEU ! avui necessiti escriure´t , saps que aixís és com aconssegueixi treure

el que porti adins....saps que em costa treure´m la cuirassa que m´he posat,he aprés a plorar per dins mentres faig un lleu somriure per fora.

Posar-me cuirassa no ha sigut una cosa premeditada...poc a poc...sense voler m´he trobat amb ella posada,

no puc explicar com estic...em sembla que no cal...

MARC...sa tia Teresa ens ha deixat.La família Noguer hem perdut un "puntal" ..una branca MOLT

important a n ´es nostru arbre.

Ho ha sigut TOT ..mare , germana ,ávia , tia, filla , tot lo que una persona pot ser..

sempre tots voltant d´ella , sa seu casa era on s´hi trobaven tots...

I quina vida més difícil ha tingut! , però ella sempre escoltant a tots .

Fins i tot en el seus últims dies no ha volgut ser una cárrega per ningù.

Sa n´ha anat com ella volia , sense donar feina a ningú....i fins a l´últim moment rés a sigut

favorable per ella , rés l´hi ha sigut fácil en aquesta vida.

Saps ? , pocs dies después de que tú ens deixéssis em deia que l´hi costava veure aquest carrer

sense tù , veure que sa porta del garatge s´obria i tencava i no hi eres...

doncs ara a la mare se l´hi fa molt difícil mirar es carrer i no veure-la ..

passar a l´hora que fos del día davant de sa seu casa i no veure-la ...no veure la família voltant

d´ella....

Quantes vegades he pogut sortir gràcies a ella!..

I, a vosatrus vos agradava que vinguès sa tia a sa casa.

Ses ùltims mesos encara la vida l´hi havia preparat lo pitjor per una mare..perdre es seu fill.

Aqui vam acabar d´entendre´ns sense parlar..

i sa tia ..aixó l´ha acabat d´anar apagant....ja estava delicada i no ha tingut ganes de lluitar..

em sap greu dir-ho però l´entenc...

Marc ,costa molt seguir quan només queda una part de tu.

Quan ja no seràs mai mès la mateixa persona.

al final sembles un robot, vas fent perque toca...perque no pots fer patir a ningú ,

i perque tinc la sandra .

Em senti estimada , em volen ajudar, peró sé que és difícil que m´entenguin i per mi entendre

coses que em diuen i a vegades m´enfadi...

hi ha gent que pensa...han passat dos anys ja és hora que vagin sortint i fent ...a més em diuen

"no fas rés de dolent sortint" ...

costa fer entendre fins on arriba el dolor d´una mare, ja no tinc ganes de fer lo que feia

com repateixi constantment ...vaig somrient per fora mentres plori per dins...

A més tots som diferents , tothom viu els seus sentiments , les seus alegries i el seu dolor com

l´hi mana el cor .

que se´m perdoni però a vegades m´enfadi i no estic bé doncs és normal valori la felicitat

segons el que troba cada un quan arriba a sa seu casa...

llavors pensi ...".jo arribi a sa meu casa i m´enfronti al silenci d´una habitació , a una cadira buida ...a no sentir es meu fill cridant -me , fent-me enfadar , explicant-me ses seus coses...

sé que no pensi bé . que la gent sent es meu dolor , peró sa meu impoténcia també és sa seua

peró no poden fer rès...senzillament intentar treure´m d´aquest pou i donar-me llum..

els estimi i si no fos per la llum que rebi ,sola, encara estaria mès lluny d´on estic...

però no et tinc amb mi , no senti es teu olor , sa teu veu i et necessiti...

i pensi amb tù amor meu , només 14 anys i ho tenies tot per descobrir i viure..

marc carinyo SEMPRE estás amb mi ...no hi ha minut , segon que no et tingui present..

saps carinyo , abans miraves el fútbol amb el pare i jo feia lo meu , no sé que ha passat

sembla que al portar-te dins meu em facis fer el que faries tù....ara segueixi es teu barça..

un petó dolç , mimós i tendre...t´estimi i t`enyori TANT...

mami.