Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
3 comentarios:
De veritat Marina,m' ha fet treure un somriure i un riure veure en Marc així disfraçat.Primer no el coneixia però després ...que divertit era el teu fill! Que maco!
Sa teua castanyera...
Petonicos tendres i una abraçada ben mimosa per tots!!
Brígida
Solo queda mi lamento
y decirte que te quiero de verdad
solo queda que aun te siento
y siempre te voy a recordar
Marina aixó es un fracment d´ una canço que Dani Martin va dedicar a la seva germana.
Expresa tan bé el que sentim...
Avui vos enviem tota la nostre força i el nostre supor, junt amb el peto mes doç per tots tres i especialment per en Marc
Rosa.
Publicar un comentario