viernes, 29 de octubre de 2010

SA MEU "CASTANYERA"

Sempre estaves disposat a fer "teatre".
Et trobem a faltar carinyo .
un petó i una abraçada d´aquelles tan fortes.
mama

3 comentarios:

MARTA dijo...

De veritat Marina,m' ha fet treure un somriure i un riure veure en Marc així disfraçat.Primer no el coneixia però després ...que divertit era el teu fill! Que maco!
Sa teua castanyera...

Brígida dijo...

Petonicos tendres i una abraçada ben mimosa per tots!!

Brígida

Anónimo dijo...

Solo queda mi lamento
y decirte que te quiero de verdad
solo queda que aun te siento
y siempre te voy a recordar

Marina aixó es un fracment d´ una canço que Dani Martin va dedicar a la seva germana.
Expresa tan bé el que sentim...
Avui vos enviem tota la nostre força i el nostre supor, junt amb el peto mes doç per tots tres i especialment per en Marc
Rosa.