Quanta raò hi ha en aquestes paraules.
Ja saps marc he tornat a fer anys sense tenir-te as meu costat, abans feiem broma amb l´edad , no m´agradava fer anys perque aixó volia dir que els feieu vosatrus i que arribaria un dia que ens trobariem el pare i jo solets , tot i que tambè pensava serà quan tornarem a viure una "atre joventut" , ells tindran sa seu vida , nosatrus farem ses nostres sortides com una "parelleta "....i de cop quan menos t´ho esperes sa teu vida deixa de ser....i tot lo que havia somiat s´esvaiex.
sortim amb el pare a fer una volta pel poble, perque ens obliguem a fer-ho i semblem dos jubilats , passem moltes estones en silenci...
ay marc ,es nostrus silencis...i de cop , una mùsica , un nen que passeja amb es seus pares , una renyina entre germans qualsevol cosa ens recorda el que vam viure un dia , i començem a explicar coses de vosatrus, i a recordar com ereu , que feieu....ho fem sempre amb un somriure i contents però no de la mateixa manera que ho podriem haver fet...sempre hi ha una eterna melancolia.
aquest dia anava passejant i parlant-te com faig sempre t´explicava que em senti gran , que tinc el cor cansat marc , sembla que hagi viscut molts molts anys ...i tan que "se´t posen ses anys a sobre"rès d´aixó m´importaria si tù estiguessis as meu costat.
M ´he adonat que fer-se gran, envellir no és nomès un fet que el marca el pas del temps.
M ´he adonat que fer-se gran, envellir no és nomès un fet que el marca el pas del temps.
marc et trobi a faltar et necessiti .
t´estimi
mama
.JPG)
.JPG)
3 comentarios:
Aquet text m'ha deixat sense paraulas, esperi que celebresis el teu cumpleanys contenta tal i com en MARC voldria i que avui l'Esteve hagi fet el mateix ho esperi i ho dejitjo de tot cor! molts records a tota la familia !
Jawad
Fer-se gran veien tots els teus fills créixer és una joia que a nosaltres se'ns ha robat.
I, és veritat Marina, que fa molt mal haver-nos de passejar sols quan el que tens al cor és tanta enyorança i tanta soletat i tanta tragèdia viscuda.
Sens dubte,encara que a qui no ha viscut el que hem viscut nosaltres pot semblar-hi el contrari, fa molt més mal sortir que quedar-se a casa.Jo m' obligo a sortir pensant que això em farà bé, però és quan el dolor em colpeix més.Tot i això,ens hem de continuar obligant, perquè hi ha molt de camí per fer.
Marina, muchas felicidades.
Querida Marina.. es un espejo tu vida, la mia, la de Marta, la de los otros padres a los que la vida nos ha robado un hijo. Os dais cuenta que ahora hasta un simple paseo nos saca la tristeza, la melancolía del tiempo que nos quede sin ellos? Yo no sé vosotros, pero cuando veo la vejez.. me echo a temblar. Y si nos dan los 90 años.. viviendo con tanta pena?..
Un abrazo.
Publicar un comentario