viernes, 3 de diciembre de 2010

VUELVE A CASA VUELVE.....

Ay Marc! , arriban es pitjors dies.Començem ja aquest pont que tan esperàvem doncs aprofitàvem a fer alguna sortida .Ja es veuen llumetes pels carrers ses botigues  van decorant , arbres de tots colors que mica en mica la gent va posant a sa casa, i continuem  amb ses "anuncis " de la tele. Temps de comprar , de celebar i brindar.Arribarà "vuelve a casa vuelve ...por navidad" ....aquella mare que abraça as seu fill
i TÙ  no tornaràs , es teu lloc continua buit a taula, a sa casa i a tot arreu.
He après  m´he adonat que aquest no és el nadal que viu tothom , i sè que mentres jo l´estava visquent
amb vosatrus hi havia gent que ja pensava com faig ara jo  , gent que no sabia el que era sentar-se a taula amb la família .Sempre ho veus mooolt lluny quan qui està bè ets tu, o si mès no , ho veus et fa pena però no ens enganyem el dìa de nadal t´acabes sentant a taula amb es teus i per unes hores oblides que hi ha un atre mòn.
Intenti no haver de sortir de nits aixís no m´enlluerni amb ses llumetes, no haver d´anar a comprar aquests dies ....eviti el ..bones festes! ..bon nadal! bon any !....i ho entenc Marc , ho entenc.
Sempre deia que eren es millors dies de l´any i mès si a casa hi havia mainada.Fer cagar el tiò ,es dinar de nadal acompanyat de sa poesia que havieu après a cole, fer sa carta als reis, anar-los a esperar, anar a dormir amb aquells nervis i a cap hora ja ens despertàvem.
Del que estic mès contenta és que encare que vos fessiu grans no haviem deixat de creure i viure amb aquella nit màgica...ei , inclùs l´últim any vaig acabar donant-li menjar al tiò.....
Difìcil serà poguer oblidar els reis de 2008 quan vaig trobar el que m´havies demanat per mi, vaig haver d´obrir-lo. ....quan el pare va obrir el que havieu demanat per ell....quan van quedar regals per obrir.....
sempre hi haurà un abans i un desprès.
aquests dies el cor el tinc mès fred i gelat, ses llàgrimes m´acompanyen tot el dìa , l´enyorança és molt mès gran però tambè dirè que l´escalfor de la família i es que ens ajuden a fer camì es nota molt mès fins i tot crema.
Sempre agraïnt el que rebi ,però..... ahir l´hi deia al pare i a la sandra que m´agradaria poguer marxar lluny molt lluny i no tornar fins que els reis s´en tornin cap a orient.
Marxar en un lloc on no hi hagi nadal , ni llums ni colors ni festes .....
Tornarè a sentir i a veure com t´he dit s´anunci de turrons i plorarè cada vegada i envejarè aquella mare
aquella gent a qui els torna la persona esperada i l´abraçen i petonejen, jo no ho podrè fer Marc.
Sè que si em veiguèssis no voldries que estiguès aixís , perdone´m, però es que no puc viure sense tù , tot i que ja veus que ho faig i lluiti ....
aquell matì ...aquell maleït matì d´hivern on sa tramuntana va voler bufar ven fort i el sol enlluernar...
i la mala sort ........
un petò ben fort , t´estimi i t´enyori .
mami

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Si Marina dies dificilç...
El Nadal és temps d´il.lusion, festes , alegria´...
tot s´engalana, és vesteix de llum i color...
Es temps de compartí moment amb la familia...
Peró tambe és temps de nostalgia i anyoranç... de les abraçades i petons que no podrem donar...
de tantes coses qu´ hem anat perden en aquet camina de cada dia.
Peró sobretot dels nostres fills, encare qu´els portem dins nostre
anyorem el seu contact, la seva veu els seus somriures...
HO ANYOREM TOT.
Petons
rosa

MARTA dijo...

Dóna la sensació que marxant lluny podem escapar de l'enyorança però, quan marxem,només en marxem tres i veiem llocs nous i passem per situacions noves i ells no hi són.
I l'enyorança es fa més insuportable.
Crec que és millor quedar-se i passar de puntetes per aquests dies.
Jo també evito que em donin les bones festes i el bon any.Fa molt mal sentir això.
Però ens hem de mentalitzar que any rera any que sempre hi haurà gent que ens ho anirà diguent,em tota la seva bona intenció,sense saber que ens fan sentir una fiblada de dolor.
Molts petons i un de ben gros a la Sandra.

Carmen Cerveró dijo...

Marina jo també se molt be el que parles. Dies d'alegria per a algunes persones que ades forem nosaltres i nosaltres ara, que ens sembla no tenin cap motius per estar contents i les llums que veiem s'apagen dins nostre. M'agradaria enviar-te un bes i dir-te que per a nosaltres també serà igual de dur este primer NAdal sense el nostre fill Alex

Anónimo dijo...

Marina, Esteve i Sandra moltes gràcies pel detall de nadal, és molt maco!!
En Marc sempre està en el nostre pensament!!
Esperem que aquests dies que venen els passeu el millor possible amb els vostres!!
Una abraçada i moolts petons**
Mª Àngels i Antonio Egea