Marc, que m està passant?....1174 dies poden ser molt o poc segons com ho mirem.He caminat enrrere , he tornat i torni a passejar-me dins aquesta foscor i lo pitjor és que no m´hi trobi sola i ....a vegades em costa seguir al pare , és més inclùs no he lluitat per fer-ho .He tornat as meus "inicis" .....Senti no voler cridar i demanar ajuda però es que ningù em pot donar el que necessiti i costa molt explicar el que és viure un dia sense tù .Tampoc vull sortir com diuen "per distreure´m" ...distreure´m de que? ...i en aquestes alçades parlar i entendre´m fins i tot amb qui pateix o ha patit la mort d´un fill fins i tot em costa doncs arriba un moment en que tothom "navega" "camina" o intenta seguir com pot i amb "creençes" o maneres d´entendre la vida i el perque de tot uns agafant-se a la religiò atres a una "espiritualitat" que a mi no em van ....estic "cansada" de temes de "creixement personal " i de mil plantejaments i raons que busqui i em donen ....rès em convenç, i no es tracte de "convençe´m" com es pot fer a un nen petit clar , es tracte de profunditzar i buscar sentit i creure´t el que penses.
Per molt que se´m digui que no puc viure pensant el que t´estàs perdent jo ho faig , i visc en un mateix dia amb tù com eres i imaginant-me com series i que faries.
Ara que ha passat carnaval que tan t´agradava a tù , t´he imaginat , t´he somiat (sempre desperta) i m´he desfet plorant i plorant pensant que et quedava tan , tot per fer...
Entenc que tambè haig d´esforçar-me i veure no sols el que no tinc sino QUI tinc i per ells seguir però és molt difícil.
Diuen que aquest dol podriem comparar-lo al conduir , sempre s´ha de mirar endevant , es tè el retrovisor
i es pot mirar però no es pot conduir amb els ulls clavats a ell i evidentment no baixis del cotxe . com tots es "discursos" recitar-los son fàcils , creure´ls i posar-los en practica ja és una atre cosa.
Marc , t´estimi et necessiti aqui amb nosatrus 3 i aixó no serà mai mès , per tan no em calen paraules .....
un petó immens.
mare
(em sap greu quan escric en marc aqui perque puc entendre l´impotència de molts al veure que voleu ajudar-mos ... .però a la vegada nosatrus ens neguem a moltes coses i sortides que ens oferiu per "distreure´ns ".....vos estimi i entenc , no patiu per mi ,no podeu ajudar-me....)
Per molt que se´m digui que no puc viure pensant el que t´estàs perdent jo ho faig , i visc en un mateix dia amb tù com eres i imaginant-me com series i que faries.
Ara que ha passat carnaval que tan t´agradava a tù , t´he imaginat , t´he somiat (sempre desperta) i m´he desfet plorant i plorant pensant que et quedava tan , tot per fer...
Entenc que tambè haig d´esforçar-me i veure no sols el que no tinc sino QUI tinc i per ells seguir però és molt difícil.
Diuen que aquest dol podriem comparar-lo al conduir , sempre s´ha de mirar endevant , es tè el retrovisor
i es pot mirar però no es pot conduir amb els ulls clavats a ell i evidentment no baixis del cotxe . com tots es "discursos" recitar-los son fàcils , creure´ls i posar-los en practica ja és una atre cosa.
Marc , t´estimi et necessiti aqui amb nosatrus 3 i aixó no serà mai mès , per tan no em calen paraules .....
un petó immens.
mare
(em sap greu quan escric en marc aqui perque puc entendre l´impotència de molts al veure que voleu ajudar-mos ... .però a la vegada nosatrus ens neguem a moltes coses i sortides que ens oferiu per "distreure´ns ".....vos estimi i entenc , no patiu per mi ,no podeu ajudar-me....)
.JPG)
.JPG)
2 comentarios:
Hola marina, pot-ser no tinc les paraules correctes, per aixo no te las dire, pero si et puc dir que tinc per ha tu un silenci respectuos, sincer, i un silenci ple d'acompanyament tendre... Entenc que no creguis amb res, entenc que res t'ompli, i aixo m'entristeix profundament. Haig de dir-te que tens raó, ni jo ni ningu pot donar-te el que desitjes, i nomes et puc dir que t'estimem...
T´entenc perfectament Marina. Hi ha dies que penso exactament igual que tú i n´hi ha d´altres que ho veig d´unaltre manera, i aquests dies que ho veig "millor" també em sento malament perquè penso que no és així com m´he de sentir ja que si ho veig amb espiritualitat i demés sé perfectament que ja no al tornaré a veura, en canvi si estic fotut és com si qualque vegada tornaré a poder-lo abraçar i petonejar. No sé si m´explic prou bé. El que sí sé és que ningú estimarà tant als seus fills com nosaltres els hem estimat i els estimam. Aquest amor ningú el coneix tant com nosaltres. I aquí a Menorca hi ha una família que vos estima moltíssim. Carlos de Menorca
Publicar un comentario