sa corda on m´agafi ,l´empenta, ses mans que m´estiren, el color que no veig, ho son tot .
sa meu raò de viure .
Respecten es meus silencis i aguanten ses meus "enrabiades".
El pare, mès enllà que sa meu parella .
L aigua que falta a sa meu ampolla per veure-la mig plena.Pateix en silenci sa seu pèrdua i es seu dol per no fer-me mal per que jo estigui bè.
La sandra l´alegria i el somriure de sa casa.
Pateix es meu dol i es seu sense una llàgrima davant meu.
Vaig donar-li la vida i ella me l´ha donat ara a mi.
La sandra , el pare i tù .....TOT PER MI ....PER QUI HA VALGUT LA PENA VIURE.
Gràcies .vos estimi.
mama
.JPG)
.JPG)
5 comentarios:
Quines paraules més boniques...
Ja saps que sempre t´he dit
que per mi sou l´exemple ha seguir.
Junts per donar-vos la mà...quan sembla que fallan les forçes
i seguir fent camí
Us portem al cor.
Un petó per tots quatre
Rosa
Per més horror que sigui el que ens ha passat, no ens pot treure ni un gram de la joia que és tenir una filla.
I si a més a més tens el teu home al teu costat,tens un tresor.
Un petó inmens.
Marina, em fa feliç llegir el que has escrit... Se que tot es molt dur, i que cada llagrima que cau dels teus ulls es un missatge que dirigit al marc, tu no t'adones pero quant un es llum creu que la resta es foscor i no es aixi, la teva llum guia a la teva familia i nomes esperen que comencis a caminar perque senyalis el cami....
Abel
Hola Marina...
Ves como la vida sigue a pesar de todo, y nosotras también...
Tenemos motivos.
Unas veces estamos arriba y otras abajo, pero siempre con ellos.
Te mando un abrazo enorme!
Hola marina, sóc la Rosa d'Andorra, quin blog mes maco teniu del Marc. Com m'agradaria fer algo semblant per el nostres Marc.
Un peto molt gran, per als tres.
Muackssss.........
Publicar un comentario