Marc,fa dies que no t´escric ni et dic rès aqui en el blog .
Però acabi d'...
escoltar una cançò que nomès el tìtol m´ha fet volguer -la posar, a mès quines coses !!
la canta la Tamara.
Si es teu ùltim matì encare vas escoltar una cançò que t´agradava molt d´ella!......
doncs quines ironies de la vida!! ara l´escoltaràs.
Tamara podriem dir que em posarà la veu.
Ay !petit com n´és de difìcil aguantar i aixecar-me cada dìa sense Tù, com et trobi a faltar i com T´ESTIMI.
mama
Però acabi d'...
escoltar una cançò que nomès el tìtol m´ha fet volguer -la posar, a mès quines coses !!
la canta la Tamara.
Si es teu ùltim matì encare vas escoltar una cançò que t´agradava molt d´ella!......
doncs quines ironies de la vida!! ara l´escoltaràs.
Tamara podriem dir que em posarà la veu.
Ay !petit com n´és de difìcil aguantar i aixecar-me cada dìa sense Tù, com et trobi a faltar i com T´ESTIMI.
mama
.JPG)
.JPG)
4 comentarios:
Si no te hubieras ido sería tan feliz...
Ay Marina qué difícil tot plegat!
Un petò fins al cel per tots quatre! Sempre us portem en el cor!
Hoy me preguntaba Mercedes si el dolor no se iba nunca...
Yo creo que no.
Este es el precio que tenemos que pagar por amarlos tanto.
Te mando un abrazo enorme y otro al azul.
Aconseguir viure amb la mort que portem dins vol molt d' esforç.I hi ha dies que ens deixeríem engolir per la pena.
Per això t' envio una abraçada plena d'amor,força i esperança.
Marina t'envio una forta abraçada ple d'estrelles
Penso molt sovint amb vosaltres.
Queda pendent una trobada amb la Carme.
Mercè
Publicar un comentario