JO,SOC "aquella nena"

Jo soc "aquella nena" per sa que un dìa  quan la foscor va arrivar a ses seus vides van haver de seguir ........
Quan ens fem grans, i mès quan tenim fills ,ens adonem de tot lo que han fet es nostrus pares per nosatrus.
Ara més que mai pensi amb ells,amb tot lo que van fer per mi.
Com sempre t´explicava Marc,jo tenia un germà que es va morir....
Un any i mig despuès de nèixer jo va arrivar es meu germà ,ja tenien la parelleta!!......una malàtia se´l va emportar amb nomès dos anyets i mig....
La frase "has de seguir ,heu de seguir , per tù per vosatrus i sa vostre filla" me la van repetir molts cops aquells dies quan la veritat no tens forçes ni per pensar i nomès tens un pensament....
Ara entenc tantes coses que m´explicàven del "caràcter" o reaccions des meus pares...coses que van deixar de fer , llocs on van deixar d´anar.....il.lusions que se´n varen anar amb es meu germà.
Però allà van estar lluitant per sa seu filla...per sa nena....jo sóc aquella nena per qui van agafar forçes i seguir.....
De nou arriba Desembre,el mes que tant ens agradava,
de petita me´l van ensenyar a viure tot i haver perdut un fill van esforçar-se per mi i vaig tenir sempre un nadal i uns reis potser al començament "diferent"però amb el temps i al tenir atres germans mica en mica es meus nadals i reis no van ser diferents que es des meus amics...a l adolescència l´esperava per anar amb sa meu colla, mès endevant amb tù i despuès amb la sandra vaig poguer compartir ,ensenyar-vos i viure aquests dies com m´havien transmès es meus pares.
I...quines ironies té la vida, es mes que tant m´agradava,que tant m´havien ensenyat a viure´l a les portes del Nadal ,va emportar-se es meu pare, l´avi Lau, aquell home aquell pare que ho havia donat tot per mi , que m´havia ensenyat a viure el Nadal que havia tret forçes quan la foscor ho impregnava tot a sa seu vida per mi..
Tù , i per tù vaig "reinventar" el Nadal,amb ses teus rialles ,sa teu inocència i mès tard amb la sandra vam tornar a viure aquells dies que m ´havien ensenyat es meus pares.
Tot es va enfosquir de nou i se´n va anar per sempre aquell 30 de desembre quan ens preparàvem per rebre l´any....
Ara la sandra timidament i sense insistir massa ,em diu:"mama ,posarem Nadal"....es conforma amb un "posarem nadal" no un "farem nadal"....fer l arbre i posar alguna cosa....
fa dies que hi pensi , fa dies que torni a recordar que jo sòc aquella nena per qui van lluitar i reinventar el nadal...
T´estimi amor meu.....i de nou arribarà Nadal i jo em sentarè a taula i Tù no estaràs amb mi , amb nosatrus....i recordarè un darrera atre es nadals .....