


3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
1 comentario:
Ja vaig dir una vegada,
Quines coses té la vida!, vam decidir que en Marc tingués uns padrins joves ,més que nosatrus , i jo pensava , si algun dia em passa alguna cosa , vull que sa meu germana tingui en Marc i en Carlos l ajudará.
Son uns padrins que l han estimat i el plorant molt...
ara la Sandra té es seus , "i 2 més"
peró ells tenen es "seu MARC", I
l hi porten lo seu allá on está..
Aquest any han fet un collage amb ses 14 MONES que l hi van regalar.
Aquest dia ja ens ha cambiat A TOTS,
ens és impossible fer sa festa que feiem , fer fotos...
vam acabar fent sa de la Sandra amb es seus, doncs ella ho volia.
Peró a la Tali i en Carlos ,els va ser
impossible , posar s hi, faltava es "seu ÁNGEL".
Quins moments més durs vam viure..
els cors crec que ens bategaven tan
que amb la força de TOTS, dins
Nostre va bategar el cor d en MARC.
Un petó ben fort..i tots junts anirem fent camí , amb es RECORDS
QUE SON IMPOSSIBLE OBLIDAR, DE QUI ENS VA FER , RIURE, I ENS HA ENSENYAT , TANT A ESTIMAR!
Molt bé carinyo, sandra , per recordar ses "mones", ah! i recordar , que el tete i la mare
erem es padrins d es teus "luis i arnau", i els feiem la "mona".
QUE BÉ ENS HO PASSAVEM...
Publicar un comentario