



3-11-93 30-12-07
Em costa molt d'escriure.Però sé
que cal que ho faci,per tal de sortir
d'aquest estat amorf,d'aquesta angoixa
que tant profundament em desassossega,
Molt lentament flueix els conceptes,
molt lentament i amb inseguretat.
Tal vegada ara escric més per mi
que per els altres.
Escric per retrobar-me. Potser algú
que se senti com jo em sento ara
si mai llegeix aquest
es ratlles
entendrà el que vull dir i el bé que
MIQUEL MARTÍ I
-Quant miris el cel, de nit, com que jo viuré en unes de les estrelles, com que jo riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin.
Tindràs estrelles que saben riure
-I quan t’hagis consolat estarás content d’haverme conegut.
Sempre serás amic meu.
Tindràs ganes de riure amb mi.
Per tu tete un fragment del petit princep que a tu t’havia agradat.
2 comentarios:
No tinc cap dubte que ,com ara hi ha nascut el color gris ,també la vida us portarà temps de colors alegres.
Ja sabem que mai seran colors forts ,sinó molt suaus, però hi veurem altres colors a més a més del gris i el negre.
Ens queden moltes coses per viure.
Una de les quals és el tornar-nos a veure.
Un petó per tots quatre,que vol ser de color.
Estimats Esteve Marina i Sandra,
Hi hagut un canvi important just començar la tardor i fins i tot es nota en el bloc...endevant valents!!
Continuem al vostre costat pel que faci falta
Us estimi Montse
Publicar un comentario