Donaria TOT per veure´t , tocar sa teu pell es teus cavells , sentir sa teu olor , veure´t disfrutar menjant i sentir sa teu veu , sentir com em crides Mama, amb aquella veu que anava canviant....
TOT HO DONARIA.
I a mi que no em diguin que ...no hi ets fisicament però que hi ets ....que si aixó és lo important en el fons .....no no .....cada un que es "conformi " com vulgui , jo no.
Puc escoltar sa teu veu com et vaig dir gràcies a tot lo que va gravar l´oncle pitu ,és més tinc un gran moment quan em crides mama.És inexplicable ses sensacions que corren dins meu quan et senti i et veig a mès un moment en un dinar familiar al maig que em crides Mama!!, sa primera vegada vaig escoltar-ho de casualitat perque el pare estava mirant al mobil tot lo que s´hi havia posat , jo encare no podia fer-ho , però ...de cop...vaig sentir aquell...mama!!.....i vaig dir jo vull tenir aquest moment.Al principi ho portava sempre sempre amb mi anès on anès .
Olor ? sa teu olor la tinc però no podria dir-te que fa mès mal si la veu o l´olor.....
es primers dies ho olorava tot sobre tot sa roba .
T´estimi carinyo i HO DONARIA TOT TOT per tenir-te aqui.
un petó .
mama
TOT HO DONARIA.
I a mi que no em diguin que ...no hi ets fisicament però que hi ets ....que si aixó és lo important en el fons .....no no .....cada un que es "conformi " com vulgui , jo no.
Puc escoltar sa teu veu com et vaig dir gràcies a tot lo que va gravar l´oncle pitu ,és més tinc un gran moment quan em crides mama.És inexplicable ses sensacions que corren dins meu quan et senti i et veig a mès un moment en un dinar familiar al maig que em crides Mama!!, sa primera vegada vaig escoltar-ho de casualitat perque el pare estava mirant al mobil tot lo que s´hi havia posat , jo encare no podia fer-ho , però ...de cop...vaig sentir aquell...mama!!.....i vaig dir jo vull tenir aquest moment.Al principi ho portava sempre sempre amb mi anès on anès .
Olor ? sa teu olor la tinc però no podria dir-te que fa mès mal si la veu o l´olor.....
es primers dies ho olorava tot sobre tot sa roba .
T´estimi carinyo i HO DONARIA TOT TOT per tenir-te aqui.
un petó .
mama
.JPG)
.JPG)
6 comentarios:
T,entenc Marina, t'entenc massa be ... però hem d'anar fent passets a poc a poc . Però no ens enganyem... i si parem o anem enrere NO PASSA RES .. ja tornarem a agafar aire i fer 1 passet mes. Que ningú et digui quan ni com fer-ho. Tu al teu pas i fent el que puguis. El dol, i en això si dono la raó a molts, es individual de cadascú. UN petonet. Dolors (mama de Sergi, Gemma i Aina)
Les olors ja no hi són de fa temps.La roba fa olor d' armari.
No em consola tampoc que em diguin el tens en el teu cor ,perquè no és veritat,en el cor hi sento el buit que va deixar amb la seva partida i sé que ara és molt lluny de mi.Però,Marina ,jo no et puc dir altra: no sempre serà així.Aquest és el meu consol:saber que estan on nosaltres anem.El temps que nosaltres esperavem passar amb ells (40 50 60 anys?)també és misèria comparat amb l'eternitat.
Una abraçada i un petó per vosaltres i per la vostra Sandra.
Marina estimada: no saps el que penso amb vosaltres aquets dias. El meu net de dos anys esta ingresat i a estat molt greu. El que jo e sentit aquets dias sols vosaltres o podeu entendre. Gracias a Deu ja esta mes be pero ancara esta ingresat i amb suero.Pero sembla ser que ja esta fora de perill.
Nena no saps com e pensat amb vosaltres. Si li pases algo al meu net crec que jo no podria viure ... Si si Marina i jo soc aquella que et deia que tenias que tirar andevant i que tenias que seguir lluitant.¿Recordas nena ? Jo et deia tu ets forta Marina lluita perque tu ets molt forta .
En fi preciosa gracias a Deu crec que sols a estat un susto.
T¨ESTIMI I T¨ADMIRI....Segueix lluitant
Marina...
Llevo tiempo sin poder mirar más allá de mi dolor.
A veces deambulo por sitios conocidos, como el tuyo, pero vuelvo en silencio a acurrucarme enredada en mi tristeza.
Así de duro y terrible es el camino que nos queda.
Pero seguimos... quién sabe por qué... pero seguimos...
Un abrazo!
Us llegeixo a tots i encara em convenç mes la tasca de l'acompanyament, se que la vida ha sigut injusta, se que ningú mereix el que esteu passant, pro crec que la vostra lluita per anar endavant honora als que han marxat, i per ells no mes per ells teniu que donar sentit a la vostra vida.... També per sort, al costat vostre teniu família i amics que us estimen i us necessiten, i jo humilment i des de el meu cor us envio una forta abraçada...
Abel
Humm Marina.. donde están ya sus olores.. donde están su voces..yo también opino como Marta, ¿en nuestro corazón?.. pero si está ya tan hueco y tan lleno de dolor.. Ahora estan tan lejos... Sólo queda vivir y si pudieramos transformar de algun modo una tragedia en gratos recuerdos, verdad?. Un petó.
Publicar un comentario