jueves, 26 de diciembre de 2013

"UNA CADIRA BUIDA"

Marc carinyo; ahir vaig tornar a sentar-me a taula amb tù però sense tù, ningù que no ho hagi viscut pot sentir tot el que sent una mare , un pare davant una cadira buida....
ja ens vam aixecar i sense poder evitar-ho aquell gust a sal aquelles petites boletes salades que a vegades no dones permìs que surtin però quan la conexiò que sempre t´expliqui entre cap i cor "falla" llavors no domines rès,baixaven i baixaven per la cara del pare i meua.....
vam sentar-mos a taula per 6 any però saps Marc? aquella cadira ja no és igual que es primer any ,ja la tenim però hem arribat a "sentar t hi ", és difícil "el joc" però sè que en algùn moment des dinar cada un t hi veu , perque per tots es que es sentaven amb tù aquests dies ha sigut difícil trobar aquella cadira buida.......
T ESTIMEM petit , t ´enyorem , enyorem ses teus rialles ses teus preguntes es teus jocs ....
Un petò

No hay comentarios: