viernes, 14 de marzo de 2014

"UN DIA QUALSEVOL"


Escrit de l'Oncle Xa:( En xa ha deixat aquest escrit com molt bè diu ell en un raconet des blog com un senzill"comentari" .....però vull compartir-lo ,per mi és un dia de tots els que visc, viure fent passos endevant però no poguent deixar de mirar enrrere perque és on ha quedat sa meu atre vida...)
                                           
                                        
Són les 10:27 hr. d’ un matí normal, en un dia normal. Tothom fa la seua. Qui pot treballa, o estudia, tots mirant endavant.

Però de cop, un de nosaltres, un familiar, un amic, ES PARA UN MOMENT.

Recorda i mira enrere....

I en el pensament s’hi dibuixa un estiu -cada cop més llunyà- o un carnaval, amb l’ embolcall d’ un munt de rialles.

També és possible que el record sigui fosc i ens traslladi a aquell dia. Llavors una imatge, un crit, fa que l’ alè se’ns talli per instants.

I recuperem el pols, i seguim. Treballant, estudiant, mirant endavant....

He volgut deixar-ne constància així. En un raconet petit des seu blog. En aquest matí qualsevol d’ un dia més. Perquè crec que és una metàfora fidedigna del nostre dia a dia amb en Marc. Dels records, que ens acompanyen allà on anem, i que formen part de la nostra realitat més íntima.

Ses àlbums de fotos, es moments que compartim junts recordant-lo, els relacionem amb dies de festa.

(Evidentment aquesta reflexió no serveix per l’ Esteve, ni per la Marina. I tampoc per la Sandra. Es seu “mirar endavant” anirà per sempre més lligat a aquell 30 de Desembre de 2007.
En Marc viu dins seu d’ una manera que el sentit de la paraula “record” no pot abastar. Crec que només qui ha perdut un fill o un germà ho pot entendre).

Em reclamen, torni al món....
13 de marzo de 2014, 11:41

1 comentario:

Anónimo dijo...

Per un moment, en aquest racó i en aquest record ens hi trobem tots. S'agraeix que de tant en tant s'escrigui per aquest blog. Així, quan tens ganes de navegar entre records sabem que no estem sols. Una abraçáda! Riki.