Hola Marc,Som la mare i la sandra. Aquesta és la Dúnia; suposem que ja la has coneguda, amb el què t' agraden es nens petits...
Va deixar físicament es seus pares 15 dies després que tu.
La mare i el pare van anar a passar es Diumenge junts a Cap de creus, amb la Sandra i en Cris.
La mare va dir-li a la la sandra que et faríem arribar es seu missatge:
Que tu Marc li cuidaràs la Dínia i jugaràs amb ella.
UN PETO FINS AL CEL PELS DOS REIS, MARC I DÚNIA.
.JPG)
.JPG)
5 comentarios:
Cuan veix la Dunia i en Marc, em pregunto tan injusta es la vida?
2 joves que no han fet res de dolent es ten que anar?
Jo cuan miro els ulls de la Dunia i en Marc.. noto una forza... us o dic de vritat... nose pude son imaginacions meves!
Jo, crec que la mort ens amaga moltes coses,pero cuan es mor una persona tan jove se li trenca un dret...el dret de VIURE!
Marina, cada dia penso amb tu, i tambe amb la Sandra i amb l'Esteva, pero especialment amb tu, tens una forza inexplicable..... cuan volguis podriam parlar... nose....puder no es u mes bo, i poder jo mateix no matreviria, pero algun dia, magradaria anar a camina per el poble i parlar, deixa anar la rabia, qui millor per explicarte coses den marc que algun amic seu...
Bueno marina!! Una abraçada ben gran! muakk!
Hugo Garcia!
Oh!!
Dunia, quin estel tant bonic.
Oh!!
Marc, Robert quines estrelles més brillants.
Estimeu-vos tots tres, i que el vostre amor ens arribi en forma d'esperança.
Mil petonts a tots tres.
Brígida
Marc,
Mai t'oblidare, sempre formaras part de mi, sempre en es meus record, pensaments i somnis. Sempre parlant de tu, algunes vegades mes trista, d'altres mes alegre, però sempre amb tu present.
Un peto fins el cel.
Montserrat
Hola, benvolguts Marina, Esteve i Sandra (i Marc)
Sóc el Natxo. L’altre dia vau deixar un missatge al “meu” bloc. Com sempre, cada nova història és un nou i fort impacte. Estem molt contents que ens hagueu escrit i primer de tot ens volem disculpar per haver trigat una mica a respondre. Com ja sabeu, ara tot just fa un any, ens va deixar el nostre David i hem passat uns dies especials, buscant el lloc més còmode perquè el dolor fos el mínim possible.
Hem estat llegint una mica el nou bloc d’en Marc. És molt colpidor, com els de tots els nostres nous amics, però al mateix temps ens commou pensar que el David està ben acompanyat. Estem contents que us hi trobeu bé en aquest espai, compartint el vostre dolor, gaudint dels records, elaborant el vostre dol, acompanyant sempre el Marc.
Vam conèixer fa poc al Cris i la Sandra, i la Dúnia, per suposat, amb aquells ulls… Vam poder compartir amb ells un cap de setmana a Ca n’Eva, molt enriquidor per tots. Si algun dia us animeu, allà trobem molta pau.
Gràcies per posar-vos en contacte amb nosaltres.
Seguirem per aquí.
Un petó molt tendre.
Natxo, Anni, Anna (i David)
PS: He traspassat el vostre comentari al bloc del David. Respecte al que ens deieu sobre els problemas d’interenet, només se m’ocorre que potser intenteu visitar el bloc del David amb Firefox Mozilla, i és pràcticament impossible si no es té una connexió de molt alta velocitat. Donada la quantitat de fotos i músiques, es penja sovint. Proveu amb Explorer. Funciona molt millor. En qualsevol cas, sempre sereu molt ben rebut al “meu” bloc. Ha estat uan bona pensada per part vostra. Petons.
estimada familia!
Gràcies, mil gràcies per posar a la nostre baldufa en el vostre espai d'amor. Enmig de tanta tendresa se'm ha impossible no plorar d'emoció, de tristesa, de tendresa en veure la Dúnia entre vosaltres.
No hi ha dia que no pensem en vosaltres, en tots quatre.
Bategueu amb nosaltres, dins el nostre cor. Us estimem molt...
un peto fins al cel, entre mil llàgrimes, que són les que ens acompanyen en aquest camí present.
Publicar un comentario