viernes, 25 de julio de 2008

14 MERAVELLOSOS ISTIUS

Marc,

La Sandra t'ha preparat aquesta sorpresa. Ha volgut fer un recull de tots es teus isius, des de petitó fins, malauradament , l'últim.

"TU, SÍ, TENS UN ÚLTIM ISTIU"

Ho aprofitarem per dedìcar-ho a aquests amics que t'han vist créixer, han viscut aquets istius amb nosaltres, t'han estimat , et ploren i ens estan ajudant a portar-ho.

QUINS ISTIUS AQUELLS!!

GRÀCIES AMICS!!

PARE, MARE, SANDRA

"PER TU PETIT PRINCEP"

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Magnific!!!
El nostre amic Marc.....com su pasaba ehhh!!!La mar era tot per ell!! Maquissiiiiimmm!!!
Marina l'altre dia et vaix veure amb sa monserrat em vas saluda i vas feu un somriure que em va emplena el cor...un somriure maquissim i que esperem que lutilizis mes....mica en mica aquet riure nira guanyan terreny a els plors i a l'angoixa......un somriure com el del teu fill!
L'altre dia vai anar amb l'Esteva amb sa barca nova.....buaaa quina pasada!! volas amb alló!! jerjejejejej! Bueno volas pero tambe et mareixas..jejej es que jo no estic acostumat a anar amb barca i cla el meu cos tampoc s'acostuma...pero res....val la pena una petita marejada per aquella sencacio de llibertat...el vent tocanta de ple amb el sol despedinse del dia i de front el magnific i maravellos poble...CADAQUES!!
I com esta la Sandra? millor? segur que sii!!! a par es maquissimaaa!! sesta fen gran eh!

Dons familia espero que paseu lo millor possible aquet estiu, se que sera dificil....pero podeu!! vinga animsssssssssssssssssss!!! ja sabeu on estic per si necesiteu algo!

Hugo Garcia

fani dijo...

Bones amics! fa molts díes que no hos díc res, crec que ja està tot dit.
De totes maneres, sempre miro es blog i d'una manera o un altre, crec que doni suport (l'únic que hos puc donar)
Marina, haig de reconeixer que l'altre dia, quan em vas saludar i donar les gràcies em vaig emocionar, pero vaig marxar ràpid per que no t'adonessis, em sap greu.

Gràcies, a tú, reina de les mares per compartir el teu petit princep amb tots nosaltres.

M'he adonat que a poc a poc ens anem fent més companyia (inconsientment) i que ens enfortim els uns amb els altres, espero que no s'acavi mai.
No voldría que em el pas del temps es perdés i tothom tornés a fer la seva.
Sóm uns quants habitants en aquest poble i s'ha de conservar com vas dir en seu moment el "nos amb nos".

En fi, un petó ben gran per tots vosaltres, pares, germana, oncles, ties, avies, cosines,cosins, amics.....

A tots mil petons i una abraçada plena de forçes.

Anónimo dijo...

hola marina!
Les fotos que li heu dedicat són precioses...Cada un dels vostres escrits desprenen un amor increible...i ja veuràs com serà aquest amor que us ajudarà a començar un nou camí, on ell serà aquella llum que us vagi guiant i ajudant en els moments més dificils!
Jo per mala sort no va conèixer gaire en Marc,l'Hugo sempre m'explicava coses, però tot i així ara és com si el "conegues" més,per tot el que he llegit al bloc,i perque vulguis o no desde aquell maleït dia en Marc forma part de moltes de les vides de la gent de cadaqués que com jo no havien tingut l'oportunitat de conèixe'l....
Anims marina i segueix lluitan! una abraçada molt grosa per tots tres i una altre per el petit princep

Yasmin