Fa dies que tinc ganes d’escriure’t. Tinc tantes coses per explicar-te que no sé per quina començar.
Ja fa molts dies que tenim sa barca noua demanada -no sé perquè no arriba- mentrestant ens en deixen una de lloguer; no és ben bé igual però per anar a fer una volta ja està bé.
Dissabte vaig anar a portar unes amigues de la Natàlia a sa barraca de Culip a passar es cap de setmana. Feia molta Tramuntana i ens va costar una mica de passar, però ens en vam sortir.
Diumenge vaig anar a esmorzar a es Gentils amb en Josep, en Mateu i la Marilin. Ja sabes qui hi faltava, no cal que t’ho digui.
Hi havia es formatge de cabra aquell que tant t’agradava. Al veure’l a sobre la taula, per un moment, em va semblar que tu hi eres i que te’l menjaries enmig de dos trossos de pa.
Vas sortir a sa conversa quan a en Mateu, fregint es peix, l’hi va caure sa forquilla a
l’aiga. Hi havia núvols i feia una mica de fred, en Josep va dir: “ per mi ja hi està be” i
en Mateu va contestar: “si en Marc fos aquí ja hauria anat a buscar-la”.
Aquestes són ses coses que em fan pensar més en tu. Perquè a en mar eres un 10 en tot, eres igual que un peix.
A sa barca ja m’he equivocat dues o tres vegades dient: “Marc tira l’ àncora”. M’ hauré d’ acostumar a tirar-la jo, o la Sandra. Ja sabes que la mare és la reina de sa casa i a ella no li agrada gaire tirar-la.
Bé un altre dia ja t’explicaré com va sa barca noua.
No puc deixar d’ afegir que aquesta vida és una merda sense tu. Sa casa és buida. És molt difícil tirar endavant. Amb la mare i la Sandra ho intentem però ens falta es nostre Petit Príncep.
Et demani que, allà on siguis, ens enviïs força per trobar es camí correcte.
No t’ oblidarem mai.
T’enviï molts de petons i una abraçada, carinyo meu.
El pare.
Ja fa molts dies que tenim sa barca noua demanada -no sé perquè no arriba- mentrestant ens en deixen una de lloguer; no és ben bé igual però per anar a fer una volta ja està bé.
Dissabte vaig anar a portar unes amigues de la Natàlia a sa barraca de Culip a passar es cap de setmana. Feia molta Tramuntana i ens va costar una mica de passar, però ens en vam sortir.
Diumenge vaig anar a esmorzar a es Gentils amb en Josep, en Mateu i la Marilin. Ja sabes qui hi faltava, no cal que t’ho digui.
Hi havia es formatge de cabra aquell que tant t’agradava. Al veure’l a sobre la taula, per un moment, em va semblar que tu hi eres i que te’l menjaries enmig de dos trossos de pa.
Vas sortir a sa conversa quan a en Mateu, fregint es peix, l’hi va caure sa forquilla a
l’aiga. Hi havia núvols i feia una mica de fred, en Josep va dir: “ per mi ja hi està be” i
en Mateu va contestar: “si en Marc fos aquí ja hauria anat a buscar-la”.
Aquestes són ses coses que em fan pensar més en tu. Perquè a en mar eres un 10 en tot, eres igual que un peix.
A sa barca ja m’he equivocat dues o tres vegades dient: “Marc tira l’ àncora”. M’ hauré d’ acostumar a tirar-la jo, o la Sandra. Ja sabes que la mare és la reina de sa casa i a ella no li agrada gaire tirar-la.
Bé un altre dia ja t’explicaré com va sa barca noua.
No puc deixar d’ afegir que aquesta vida és una merda sense tu. Sa casa és buida. És molt difícil tirar endavant. Amb la mare i la Sandra ho intentem però ens falta es nostre Petit Príncep.
Et demani que, allà on siguis, ens enviïs força per trobar es camí correcte.
No t’ oblidarem mai.
T’enviï molts de petons i una abraçada, carinyo meu.
El pare.
.JPG)
.JPG)
9 comentarios:
hola,
un detall que no m 'havia adonat a la canço de aquesta pagina no es pot canviar-la? i així es posa una de les cançons favorites d'en Marc, que com es d'ell aquesta pagina podria sentir-la cada cop que veies el que escriuen les persones que mes l'estimen.
petons per la familia
Hola,
Estevaa, Marina i Sandra.
Jo també men recordo de que quan anava amb barca amb els meus oncles us veia a tots quarte i ens saludavam. Eu de ser forts i mira de tira endavan, crec que a ell li deu fer molta ilusio veuraus que aneu amb barca i que el recudeu en tot mument.
Laltre dia amb un amik vam anar a casa meva i nose perque ens vam posa a mirar albums d fotos de quen era petita i a cada foto que mirava buscava si i era ell. Per mi en Marc esta aqui entre nosaltres i quan miro el cel per les nits pensi sempre amb ell.
[ MARC AT TROBI MOLT A FALTA]
Esteva, ara fa molt que no at vex i no parlem. Ja saps que astic aqui per lo que vulguis. Tatsimu moltisim
Marina, encara que jo amb tu no tingues tanta relacio igualment estic aqui per lo que vulguis. Tatsimu moltismm
1 abrasada molt a tota l familia.
Irina
ESTEVA, soc l aiaia de la DUNIA,sè de segur com et costa passar el temps sensa la persona que ta donat tan d amor, els diumenges son interminables i els indrets que abans eran maravellossos ara son foscos i plens d espinas,veig als meus fills com a vosaltres , no sé si podrem emb el temps veure les cosses emb una mica de color,com diu la MARINA la vida si axi es pot dir, espero ens dongui alguna cosa de més, una mica de feliçitat. Una abraçada per tots cuatre.
Amb el tema de la música ho estem mirant,desde que vam fer el blog. Només n hi havia algunes.
De totes maneres si hem de posar la que li agradava a ell ,eren ,varies.
I ,no se si ho faré o posaré la que ens agradi doncs encara no puc escoltar música que em recordi a ell, no puc manjar els seus plats preferits....tantes coses ..em bloquejan encara.
Peró tu per exemple quina et recorda a ell. gracies. un peto
Esteve,
Aquesta setmana en especial suposi que és una mica més difícil per tot plegat. Com bé sabes avui seria s'aniversari d'es meu pare i dilluns senzillament era dia 30 però per nosatrus aquest número de dia ja només voldrà dir una cosa...
Ahir pensava en com hagués estat es dia d'avui si hi fossin tots dos. Son pocs es records d'es meu pare amb en Marc i l'avi Lau ja estava malalt però tinc una imatge mental d'ell amb en Marc en braços i m'agrada pensar que si més no ara el té es seu costat.
Es dia que vaig venir amb barca amb vosatrus era inevitable veure que faltava es que tirava l'ancla, que faltava aquella petita barca es costat amb ell fent voltes tota l'estona per ses roques i tu cridant que fes el favor de no anar lluny. L'any passat quan vaig venir amb barca al tornar miràvem tots endarrera perquè ell mos seguia amb sa barqueta i anava més a poc a poc i l'havíem d'anar esperant. Aquest any al mirar enrera només hi havia el mar.
Esperi que en Marc sigui on sigui mos dongui prou forces per suportar aquesta situació. Però avui pensava que si després de tants anys encara em sembla que va ser ahir quan vaig veure es meu pare per últim cop, no sé pas com ho farem amb en Marc...
De sa teu cunyada a qui tant li agrada fer-te enfadar però que ja sabes que t'estimi de tot cor.
Un petó ben amunt.
Tali
hola de nou,
doncs ami m'enrecorda molt pero pero molt
aquella de l'amaral son mis amigos, aquesta sobretot li agradava a ell(sempre la cantava)
perque la que hi ha ara al blog no la coneixia ni jo suposi que ell tampoc
bueno, només era una opinió del blog , si no es pot no es pot,perque el que dic es un detall pero el que mes importa del blog es en Marc i lo principal ja esta fet
gracies marina,
petons i sigues fort per tu i per tira la familia endavant, encara que ja no sigui el mateix.
TALI, TU CREUS QUE ENS EN SURTIREM?
FEIA 12 ANYS DEL PARE I JO ENCARA
FEIA POC AMB TANCABA AL LAVABO I EL PLORAVA. TAMPOC HO SEMBLA . EL TEMPS PASSA RÀPID, PERÓ DESDE EL 30 DE DESEMBRE JA NO TENIM TEMPS EN AQUESTA CASA, NI PENSEM EN UN FUTUR. VIVIM EL DIA A DIA.I QUAN UNA MARE DESPRÉS D HAVER PORTAT UN FILL TAN ESPERAT DURANT 9 MESOS DINS, DESPRÉS D HAVER LO CRIAT , EDUCAT...EL PERD D UNA MANERA TAN INJUSTA....ÉS IMPOSSIBLE PENSAR EN UN FUTUR. TIRAREM ENDEVANT PERQUE S HA DE FER, I PERQUE SA NOSTRE FILLA
COM MOLT BE VA DIR EN NATXO EN AQUELL ESCRIT QUE ENS VA AGRADAR
TANT, I JO LLEGEIXO QUAN JA TOCO MÉS QUE FONS, DONCS TENIM UNA FILLA QUE HA PERDUT LA FELIÇITAT D UNA LLAR, HA PERDUT UN GERMÁ, PER TANT
NO POT PERDRE UNS PARES.
PERÓ JO PENSO, AMB TOT EL QUE M HAN AJUDAT SEMPRE ES MEUS GERMANS, I ELLA POBRE...
UN PETÓ BEN FORT D ES TEU CUNYAT .
UN PETÓ TALI. NINA
Hola esteve, soc la Sandra, la mare de la Dunia.
Passava per aquest bonic espai i avui he trobat l'escenari banyat amb les teves paraules.
Només t'envio un petò ben fort de la meva part i la d'en Cris.
Marina, Esteve...Durant aquest mes, la setmana vinent o l'altre quedarem amb uns pares que coneixem de la Fundació, en un poblet de per aquí, Boadella, Sant Llorenç, per dinar i xerrar una estona.. Si teniu ganes de venir, ens encantaria. Ja us diré el dia exacta.
Molts petons
Hola Esteve,
Fa dies que no ens veiem, sé que no és fàcil i que costa fer les coses que tant bons records et portaven, però per ell i per vosatros s'ha de fer, pensar amb allò que li agradava tant, és molt costos, per en Marc vol veur-vos contents i que disfruteu més o igual que ho feia ell.
Senyals, n'envia cada dia, pot ser et passin per alt però estic segura que està al vostre costat, ahir vaig anar a portar a en LLuís a colònies i a la tornada a la plana hi havia dos arcs de Sant Martí, un més apagat i l'altre més intens, vull pensar, que aquella era la senyal, ple de vida amb aquells colors intensos on destacaven els taronjats, color preferit d'en Marc, per tant sàpigues que ell cada dia està amb nosatros,d'una manera o una altre, sé que ens avisa que esta aquí, pot semblar-te estrany, però quan a vegades hi ha una ràfega d'aire diferent, un ocell que piula amb un altre so, o un canvi en el cel, penso que és un senyal que ens envia en Marc, i el meu cor s'encongeix i a la vegada batega ben fort, i penso que això vol dir alguna cosa.
Una amiga que us envia una abraçada ben forta i molt petons amb molt de sentiment per a tots.
Cristina
Publicar un comentario