jueves, 17 de julio de 2008

ES MEUS ESTELS


Aquí els teniu. M'ho han donat tot, sempre han brillat per mi. I m' han fet tant feliç...


Ara tu , Marc, amor meu, brilles d'una altra manera; però evidentment no com jo voldria.


Un dia amb el pare vam adonar-nos que estàvem bé junts, i vam decidir casar-nos. D' això ja fa 18 anys. Recordes? sempre et deia que ho tornaria a fer amb sa mateixa persona.

Hem compartit moments bons i dolents, com tota parella. I sobretot hem viscut el fet més meravellós d' una vida, ser pares. Quan ho ets per primera vegada, no hi ha paraules per descriure el què és veure vida de sa teu vida.

De cop sa teu llum es va apagar. Amb es teu somriure, amb ses teus ganes de descobrir cada dia coses noves.


I ara ens ha tocat patir junts el pitjor des malsons, la cara més amarga que la vida et pot mostrar. El què ens ha passat va contra ses lleis de la natura.


Ses amics intenten animar-me i em diuen que amb el temps..... però jo em pregunti, quant temps? I mentre esperi que passi el temps, què faig amb aquest cor trencat que quasi no sap ni respirar?


Marc -"Petit princep" meu- no et negaré que per la Sandra, l'altre estel de la mare, hem de començar de nou.

De moment, només ens podem agafar tots tres les mans i intentar aixecar-nos. I és tant difícil fer-ho..... Aquest pou no sembla tenir fons.

Però amb el pare ho seguim intentant cada dia. Per ella. Pèrquè allà a l' horitzó hi vegi llum. Es mereix ser feliç i uns pares que l' estimin.

Hem d'intentar que tota aquesta situació no li pesi en el cor.

Que aprengui a viure amb el record d'un germà amb qui renyia a vegades, com fan tots es germans, però a qui s'estimava molt. Ens ho demostra constantment quan escriu o quan busca fotos on hi sortiu tots dos.


Jo no esperi gaire res d' aquesta vida. Em sembla que he envellit de cop.


El que sí faré és recordar sempre que tinc 3 estels, i que estan sempre amb mi. Els porti tatuats, i es més gran ets tu, perquè brilles lluny de mi. Ses altres dos són el pare i la sandra.


T' ESTIMAREM SEMPRE. ESTARÀS SEMPRE AMB NOSATROS.


I TOTS 4, AMOR MEU, TOTS 4. SEMPRE BRILLANT.


LA MARE

9 comentarios:

Anónimo dijo...

OH MARINA, quan d amor tens dins teu, sabs la meva filla i tú teniu tantes cosses en comu´, quan llegeixu tot lo que expreses veig a la meva filla emb aquet dolortan gran que compartiu, es la unica manera que ting de saber com está ELLA,ens costa parla, abans no era aixi, pero ting la esperança de que un dia les cosses podrán millorar un mica
es la esperança que ting.UNA ABRAÇADA PER TOTS

Anónimo dijo...

Hola Marina!

Ja se que tu han dit moltes vegadas pero en Marc segueix aqui, ara mateix estem paralant d'ell, cada dia parlem dell. Cla que es de una manera diferent i de una manera que no ens agrada pero sempre estara aqui al costat nostre
Marina ja saps que la Sandra es una nena maquissima, molt simpatica...cuidala dona-li tota le felicitat possible ella su mereix.
L'Esteva es un altre gran persona, una persona amb un cor mes gran que l'univers, per tot el que a fet per els nens de Cadaqués, una part d'ell a fet que nosaltres pugessim jugar a futbol, cosa que en aquell moment semblava una cosa imaginable.
Esteva merci per tot el que as fet per nosaltres!!

Un peto ben gran.

Hugo Garcia Perez.

Brígida dijo...

Marina,
com els teus tres estels, tu també brilles de l'amor i la tendresa que desprens.
Cada paraula és estimació, cada escrit és afecte a les persones del teu voltant.
En Marc, de ben segur, que està orgullosisim de tu.

Un petó enorme.

Brígida

Anónimo dijo...

estimada marina,
quan damor brota en ses teves paraules, se de propia experienci que perdre un fill es lo pitjo des mon, i tambe que et diguin que es temps ajudarà.... fa sis añs que es meu fill va marxar,en Nil tenia 22 añs, i encara estic esperan aquest "tems" que diuen que ho cura tot. Això si tu dic, amb es temps es veuen diferent ses coses i aprens a viure i disfruta de la vida duna altri manera, una manera que no sera mai com abans perque et faltara algu sempre, pero ho has de fe.per tu, per sa teva filleta per es teu marit, per sa teva familia i amics... crec que mai sen pot sorti daquest pou sense fons, lunic que es pot fe es acostarte molt a la sortida. se que sents que ningu pot saber tot el que estas pasan i ningu su imagina el q es perdre un fill... tot i aixi anims, sé que ens estan veient des del cel.

petons desde manresa, Neus

magradaria mol veure es vostres tatuatges jo men vull fe un amb es nom del meu petit Nil

Anónimo dijo...

gracies neus per ses teus paraules.com has sapigut d en marc?
a més escrius molt salat com nosatrus.
Be aixó no es lo important,primer em fa feliç ,trobar una mareque pot entendrem sense parlar gaire.
que pot entendre que quan el cor el trencant d aquesta manera,A UNS PARES,jo també crec que a partir d ara tot serà diferent,i encara perque m he trobat que tinc la sandra am 10 anys,i he entés
que ella no merix més que la vida que se li volia donar,aixó
si,será diferent, doncs sempre
erem 4 i ara haurem d anar endevant
tots3.
si, jo no era partidaria de tatuatges,sempre deia que un piercing, si, doncs es pot treure, peró un tatuatge,és per sempre.
Peró aquest on bon dia li dic a sa meu germana petita que en porta, vull que m acompanyis, vull portar
en ,MARC,tatuat, el seu nom amb japonés, a cadaqués hi ha una amiga
de sa meu germana,i m ho va escriure, a més va dir me n el significat que encara em va agradar més "CAVALL QUE GALOPA LLIURAMENT"
I AIXIS VAIG FER M HO, I AMB LA POR QUE EM FAN SES AGULLES!
després un dia l esteve va trobar s agenda d en MARC, amb una plana plena de sa seu firma i va voler fer s ho darrera la má i amb una estrella doncs, és el nostre"petit princep"i va ser quan em va agradar s estrella i en porta 3,de petites
darrera la má,una és una mica més grossa.
estic molt contenta, no m empanadeixo,doncs és yn record d es meu " petit princep"
no em va fer gens de mal.
un dia em faré fotos i les posaré en el bloc.
Be ,neus , m han agradat molt, ses teus parules ,dons com molt be dius,momés qui ha viscut aquest ,infern el pot, entendre i pot entendre tota reacció d una mare.
TEMPS, DISTRACCIÓ, aixó és el que
sembla ho pugui arreclar tot.
un petó ben fort ,marina

Anónimo dijo...

Hola Marina,

Aquests estels són el teu amor, aquest amor que portes dins i que ara per ara et pot semblar que no els hi poguis donar, però ets una mare i dona amb molts records feliços, i per tant pots demostrar el que és l'amor de veritat i amb aquest amor podràs crear nous records, encara que ara et sembli impossible, potser triguis anys però no importa perquè els qui et coneixen saben que obriras el teu cor per poder gaudir amb ells el que ens dóna la vida.

1 petó per a tots tres i un altre de molt gros per aquest estel que ens il·lumina.

Cristina

Anónimo dijo...

Hola Marina, amiga i companya...
La boira que ens acompanya en aquest caminar, una boira que ens atrapa sense saber on trobar la llum, on trobar les respostes a tantes preguntes...
Caminem sense saber a on anem, només sabem el que portem a dins, un dolor que sembla que no té fi, una anyorança massa gran.
Només em calma el sentir a la Dunia, sentir que quan tanco els ulls ve i em besa als llavis, tancar els ulls i sentir que volem juntes entre els estels, tancar els ulls i sentir que tot és possible. Dins meu el cor em fa viatjar, el cor m'indica que tot és possible... El problema és quan torno a obrir els ulls i m'adono que a aquest món exterior no hi és el que més estimo, o sí, però no de la mannera que voldria. Potser un dia la Dunia m'ajudi a fer-ho sense haver de tencar els ulls, potser un dia el meu cor sigui tan lliure que pugui veure més enllà. La magia de l'amor és la que em manté viva, encara que amb dolor, i tristesa.
Molts molts petonets....

Anónimo dijo...

Hola família!
Sa nostra nena dorm i nosaltros escrivim amb es ulls borrosos... Ha de ser molt difícil!!!
Jo moltes vegades des de, no recordo quan, que parlo amb es meu pare. A mesura que creixia vaig aprendre a parlar amb ell d'una manera diferent a la resta des meus companys però sentint que sempre m'escoltava i moltes vegades amb la feina, amb es problemes de la vida, amb ses noies... jo preguntava què havia de fer i ell sempre responia.
Ja de gran, llegint frases històriques, hi ha una que m'ha quedat gravada: "Fofo no ha muerto. Ha muerto Francisco Aragón. Fofo siempre estará con nosotros" (Gaby Aragón). Frase dita per un pallaso, però amb quant de sentit!!!!!!

Àngel i Família.

Anónimo dijo...

Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!