UN ESTIU MÉS FRED QUE L'HIVERN

Hola amor meu:
Ara feia uns dies que no t'escrivia, però parli constanment amb tu.
Saps, desde que el pare finalment va entendre que necessitava ajuda professional, està més tranquil, i sembla que a sa casa no hi han tants nervis.
També comprén que jo em senti tant a gust amb es blog. Fins i tot ell, que tu sabes com li costa posar-se a escriure, ha trobat ajuda en aquest blog. Jo li dic que per mi és com tenir-te davant i estar parlant amb tu. Això em permet deixar anar una mica tot el pes, el dolor i la ràbia que porti dins. Quan t'escric i llegeixi es comentaris, per uns moments, em senti bé.
Peró torni a es meu pou. Llavors ningú, només nosaltres 3, podem sentir sa teu absència a casa. És normal.

L' istiu per mi està resultant molt difícil. La gent es belluga amunt i avall. Ses aglomeracions i tot el murmuri fan sentir-me estranya, i em molesta. Prefereixi estar al marge de tot, amb es meu silenci, parlant amb tu, i amb es teu record. Tot el contrari d'abans. Em feia tan feliç l'istiu....
En vam començar a gaudir fa anys, quan vaig deixar el restaurant, la Sandra tenia dos anyets i vaig buscar-me feines que em permetessin estar amb vosaltres. No volia perdre'm sa vostra infància, es vostres primers anys. D' això n' estic contenta i orgullosa. A més vaig tenir nens, que és el què més m agrada. Anava a fer una volteta amb la Sandra, de bon matí. Després quan tornava, abans de donar-los es dinar cantàvem, ballàvem i jugàveu amb ells. Recordes l'any passat amb L' Isona? Ens sabíem totes ses cançons de Los LUNNIES.

Es caps de setmana sortim en barca buscant pau i tranquil.litat, en alguna caleta.
Però a la mare encara l'hi fa molt mal, amor meu.
Ho faig perquè crec que el pare té raó: tancada a casa tampoc estàs be, a més tindrem tot l'hivern per endavant.
Ja et vaig dir que tot són records. Desde pujar-hi fins a trobar sa cala. Comenci a recordar-te i a buscar-te. La ment m'acaba domina sempre ....i es pensaments em desfan.

MARC tu i jo encara no havíem pogut tenir converses sobre ses nostres creences; jo pensava que de gran ja les tindríem. Tu, al fer-te gran, tindries ses teues i podríem tenir intercanvi d'opinions.
Ara ja no és el moment, però AMOR MEU, si el què creu alguna gent fos veritat, si pots enviar una senyal ,una llum , un missatge per alleugerir tant dolor, pensa que ara estic receptiva a tot.

Acabaré explican-te, que l' altre dia recordàvem ses teus cançons. Tinc es teus CD'S guardats però, de moment, no puc amb cap cançó que em recordi a tu. T'agradava molt la mùsica, fins i tot quan et fèiem baixar música per a nosaltres, l'acabaves cantant tu.
Ara, en aquest moments, AMARAL és qui em fa pensar més amb tu. Justament aquest dia, vaig posar la radio i....volia apagar la, però vaig quedar-me amb: "ME ABRAZARIA AL DIABLO SIN DUDAR, POR VER TU CARA"
JA POTS PENSAR, HO FARIA TOT, TOT, PER TENIR-TE ENTRE ES MEUS BRAÇOS.
T'ESTIMARÉ AMB SA MATEIXA INTENSITAT TOTA LA VIDA.

T'ENYORI AMOR MEU I SEMPRE PENSARE QUE INJUSTA ÉS AQUESTA VIDA.

UN PETO DE TOTS TRES QUE T'ARRIBI ON ETS.

LA MARE

TOT, TOT HO DONARIA PER AQUEST MOMENT.