Marc carinyo,
Acabi de plegar i m’ he quedat una estona a l’ obra per escriure en brut unes paraules.
Fa un temps que llegeixi cada dia es teu blog i tothom em diu que ens estàs veient i que tu voldries que estéssim bé.
Em pregunti si serà veritat. Si algun dia et podré tornar a veure, abraçar-te, tenir-te entre es meus braços –encara que només fos un petit moment-.
Sé que això no és possible però mentre visqui no perdré l’ esperança.
Et vull demanar si ens pots enviar alguna petita senyal d’ on t’ estàs... jo et vindré a veure.
Soc conscient que dient això m’ estic fent mal a mi mateix però és que no et pots imaginar com n’ és de difícil tirar endavant.
A sa casa estem molt malament i no pari de preguntar-me, per què tu? Per què te’n vas anar? Per què?..... Érem tant feliços tots 4.
Ara tot és negre i no sé què fer. Qui em pot dir com tirar endavant amb aquest dolor tant gran que tinc a dins del cos.....
Acabi de plegar i m’ he quedat una estona a l’ obra per escriure en brut unes paraules.
Fa un temps que llegeixi cada dia es teu blog i tothom em diu que ens estàs veient i que tu voldries que estéssim bé.
Em pregunti si serà veritat. Si algun dia et podré tornar a veure, abraçar-te, tenir-te entre es meus braços –encara que només fos un petit moment-.
Sé que això no és possible però mentre visqui no perdré l’ esperança.
Et vull demanar si ens pots enviar alguna petita senyal d’ on t’ estàs... jo et vindré a veure.
Soc conscient que dient això m’ estic fent mal a mi mateix però és que no et pots imaginar com n’ és de difícil tirar endavant.
A sa casa estem molt malament i no pari de preguntar-me, per què tu? Per què te’n vas anar? Per què?..... Érem tant feliços tots 4.
Ara tot és negre i no sé què fer. Qui em pot dir com tirar endavant amb aquest dolor tant gran que tinc a dins del cos.....
Qui ens pot ajudar, qui té respostes?...
Perdoneu però tinc molts mals dies. Esperi que algun dia pugui tornar a escriure dient-vos que tot va una mica millor. Només vull donar les gràcies a tots per l’ ajuda que ens esteu donant.
I a tu, fill meu, pensa que no t’ oblidarem mai. Esperi que, tard o aviat, ens tornarem a trobar.
Un petó ben gros de tots 3 i una abraçada ben forta.
Perdoneu però tinc molts mals dies. Esperi que algun dia pugui tornar a escriure dient-vos que tot va una mica millor. Només vull donar les gràcies a tots per l’ ajuda que ens esteu donant.
I a tu, fill meu, pensa que no t’ oblidarem mai. Esperi que, tard o aviat, ens tornarem a trobar.
Un petó ben gros de tots 3 i una abraçada ben forta.
El Pare.
.JPG)
.JPG)
19 comentarios:
jASMIN ,soc la Marina,saps? sa meu germana la TALI,(la que va amb L Adria Pato) ja m ha aconsseguit el llibre que em vas dir.
Les veus del desert.
Sembla molt interessant, just aquest mati, l adria me l ha portat, ja espero començar lo, m agrada molt llegir.
A més quan anava a comprar lo diu que va trobar un company i li va dir que ell l havia llegit i que m agradaria.
veus el bloc em va be per moltes coses.
Hi ha gent que pensa ,que em fa més
mal anar recordant sempre, peró el contrari.
Per mi escrire el bloc és com estar parlant amb ell, clar tinc dies molt dolents , peró jo li haig d explicar tot.
Sí, podria haver fet un diari personal, peró es que aixis també
amics que volen saber de nosaltres podem estar junts en contacte i saben com estem.
A vegades anar a casa fa mes cosa , ho dic per mi mateixa, penses , i si potser aquest moment volen estar
solets.
A més, m ha permés fer moltes amistats , intercambiar, impresions
per exemple, tu i jo mai ens haguessim potser dit rés.
També he conegut pares que estan passant el mateix que nosaltres i en aquests moments es amb els únics que realment podem sentir el mateix
NINGÚ ,NINGÚ , SI NO HO HA PASSAT POT SABER COM ÉS AQUEST DOLOR.
ESpoden posar a la nostre pell, entendrens, ajudant se moltissim,peró,AQUEST INFERN,només el que l ha passat el coneix.
UN PETÓ BEN FORT JAZMIN,I GRÀCIES PER TENIR EL COR QUE TENS.
a PART de dir te lo del llibre m ha agradat explicar com ens ajuda el bloc, fins i tot ara l esteve ,te ganes d esciure.
UN PETO PER EL MEU PETIT PRINCEP
Hola familia!
M'alegra molt veure que ara escrius més al blog, Esteve, ningu us pot dir quin es el camí per sortir d'aquest infern, però n'estic segur que passa per aquí, per trencar barreres.
Una vegada et vaig sentir dir que no escrivies perque et costava expressar els teus sentiments...
es impossible, ni el millor escriptor ho pot fer, i menys amb un cas com el vostre.
Com que ja saps que em costa menys parlar per el blog, desde aquí t'animo a que segueixis escrivint i opino que ho fas molt be, encara que no t'ho creguis. Anims!!!
Una abraçada ben forta a tots 4
Ricard
Estimats amics, estimat Esteve!!
Saps, jo també li demano a la Dunia, que si pot, que ens enviu alguna senyal que està bé. I percebo coses, molt sútils però que m'arriben al cor amb una intensitat oncreible. Aleshores em dic,...ets tu, princesa que m'estàs parlant. La ment és una mala companyia en aquests instants, perquè em diu...éts tu mateixa que tu fas tot. Però el cor em parla i és a ell a qui vull escoltar. Coses tan sútils, com en algun moment parlar d'ella, dir en veu alta com la trobo a faltar i en aquell instant posar-se una papallona damunt del cor. Per a mi són moments màgics, que em fan sentir que hi ha quelcom més que els nostres sentits no capten, però que hi són.
Petonets...
les respostes que busques, només amb el temps posiblament tindras respostes.
un peto ben fort! vos estimu molt!
Hola a tots 4!
Llegeixo el vostre blog a diari moltes vegades, el que va passar aquell maleït dia va afectar a tothom i més a la gent com la del poble que us coneixem!
avui m'he atrEbit a escriure-us perque sincerament ho necessitava i és quan m'ha sortit l'empenta a fer-ho!
només dir-vos que endavant, que és molt fort però el temps farà que ho veieu d'una altre manera i us costarà menys fer les coses que feieu els 4... poc a poc us anireu trobant "millor".
no deixeu d'escriure mai que veig que us ajuda MOltissim ni us deixeu de reunir amb altres persones que han passat o estan passant el mateix com vosaltres ja que us pot fer veure que el que sentiu o feu és el que comporta en aquell moment.Ningú més que aquelles persones que estan en la mateixa situació us podran ajudar i entendre com pertoca!!!
molts petons als 3 i un amb molt d'afecte cap en Marc!!
elsa egea
Hola familia!! Ja sabeu que us estimi moltissim oi?? perque jo no em cansare de recordar-ho sempre que u necessiteu!!Us asseguro que us heu convertit en una altra familia per mi i n'estic molt i molt contenta d'aixo!!
Ja se que ho heu sentit molts cops pero soc aqui pel que vulgueu per cridar i plorar junts i si fa falta renegar de la vida ho fem tambe!!!!!!!!
Estic tan i tan orgullosa d'haver pogut coneixer a persones com vosaltres perque m'heu ensenyat tantissim... No us podeu imaginar el que us arribi a estimar, als 4!!!!!
Encara que se que no us puc ajudar que sapigueu que aqui em teniu per patir junts sempre que calgui.
Records a tots!! I un peto amb molt d'amor per tu Marc... Testimi mes que a ningu!!
M.
Hola Esteve,
Tal com diu en Ricard, segueix així que tens una gran facilitat d'expressió, si més no en quan a sentiments. L'altre dia em vas preguntar si creia en algo, i sí, algun dia podries tornar-lo a veure, tal com et preguntes avui. Jo et vaig contestar: No, però si crec que hi ha algo que ens el fa sentir a prop nostro.
Avui la Sandra, la mare de la Dunia, diu que el cor li parla i és a ell qui vol escoltar, efectivament jo també ho crec, i el sol fet de pensar-ho, et fa sentir aquests moments màgics que fan que qualsevol cosa et faci pensar en ells i sentir-los; i sí, que et puc dir que crec en algo però no en el fet de poder tornar a parlar-hi, però sí, de poder-los sentir, bé com ja et vaig dir, el sòl fet de sentir una ràfega de vent en un moment de calma, un ocell piulant quan hi ha un silenci mentre estas passejant o bé el sòl fet de que estiguis fent una cosa i que allò que està passant ja ho hagis viscut en un altre moment, cosa que passa habitualment, almenys a mi, això per mi significa alguna cosa i per tant té de dir que si que crec amb algo.
Per tant Esteve t'animo a que segueixis expressant els teus sentiments, igualment a la Marina i la Sandra i d'aquesta manera podem estar més a prop vostro i estimar-vos.
Molts petons i una forta abraçada fins l'univers.
Cristina
ELSA GRACIES PER SES TEUS PARAULES, SOC AMIC DEL PARE IGUAL QUE ELL HO ERA DE L ALEX.
TAL COM DIUS I NOSALTRES HEM EXPLICAT NINGU POT ENTENDRE AQUEST DOLOR SI NO L HA PASSAT , PER AIXO ,HEM INTENTAT PARLAR AMB ALTRES PARES.
PERO ELSA,DIUEN EL TEMPS...EL TEMPS NO PORTARA EL QUE NOSALTRES VOLEM.
UN PETO BEN FORT PER TU I ELS TEUS I GRÀCIES PER ACOMPANYANT SE. ESTEBA
hola,
he arribat aquí per casualitat buscant sobre el llibre del J. Llompart i m'he quedat impressionada per tot l'amor que té aquest blog. No us conec de res ni valtres a mi tampoc però al llegir ses vostres paraules he sentit el vostre dol com a meu. Estic segura que en Marc està molt content de veure com la seva família no l'oblida i intenta fer passar aquesta perdua tan bé com poden, escribint sobre ell i sobre els seus gustos i no sempre pas amb pena, o mes ben dit sense la intencio de donar pena. Entenc perfectament el q esteu passant i que us pregunteu perquè ell? però avui dia vivim d'esquenes a la mort quan en realitat es un fet natural i segur per a tothom, el que passa es que mai esperem el moment que ens arribi, i menys que arribi a una noi tan jove com en Marc. Pares, heu de treure forces perquè encara teniu una nena per la que lluitar i tirar endavant, ella també es mereix gaudir de vosltres al màxim. i sé qui es difícil però heu de intentar ser positius i seguir endevant, això mai vol dir oblidar aquesta persona tan estimada perquè els records i les vivències sempre estaran amb vosltres, sinó seguir endevant i pensar i treure forces per ell i per la nena que teniu aqui.
Us envio molta força i molts ànims desde Barcelona, espero que no us agi moltestat que una desconeguda agi entrat aqui, però no he pogut evitar escriure-vos, ara us toca a vosaltres seguir sempre somrient per ell i per tota la gent que està amb vosaltres.
Una abraçada,
Meritxell
AMIGA MERITXELL NI MOLT MENYS M HA MOLESTAT QUE ENTRESSIS EN EL MEU BLOC,PERÓ POTSER HI HAS TROBAR MASSA DOLOR, I AIXO QUE INTENTEM NO FER HO.
PERÓ QUAN ENS POSEM DAVANT AQUESTA PANTALLA PERDEM EL MON I TOTHOM DE VISTA I ES QUAN REALMENT ENS SEMBLA QUE ELL ESTA AMB NOSALTRES I ENS ESCOLTA.
EL LLIBRE DE "EL COR DAMUNT LA SORRA"
VAIG COMPRAR LO PER LA SANDRA.
JO HAVIA VIST L ENTREVISTA ON JORDI LLOMPART EXPLICAVA,EL QUE LI HAVIA PASSAT A LA JANA, LA SEVA FILLA, AQUELL DIA LA FELIÇITAT ENCARA REGNAVA A SA MEU CASA,I VAIG PLORAR PER ELL.
NO SE SI L HAS LLEGIT,A LA SANDRA LI HAIG D ANAR EXPLICANT JO,PODRIA SEMBLAR SE AL PETIT PRINCEP, AIXO T HO DIC PERQUE SI NO L HAS LLEGIT SAPIGUES MES O MENYS .
UNA FORTA ABRAÇADA AMIGA
hola Esteve: Soc MªTeresa,jo tambe amb poso a la vostre pell i creuma que la engoxa m´ha afoga nomes pensari un moment.Si pogues dir-te
com fero,si et pogues consolar un chic.Pero ni tan sols soc capas de trobar paraules de consol.
Sol puc dirte el que diu la resta de la gent i que ja debeu esta farts de sentir. Al dolor demanali temps i ell el temps et donare i potser que el temps a la llarga t´ha ajudara.
Amics sols puc dirvos que enteng al vostre dolor,que sou fantastics,i que per el gran amor que teniu a sa vostre casa tenui la obligaçio de tirar endevant.Per sa vostre petita i principalment perque en Marc aixi o vol.
ANDAVANT AMICS..........os envii forsas per seguir lluitan i una molt forta abraçado.
os estimi
MªTERESA
ESTIMAT AMIC ANÒNIM, LI DIUS A L ESTEVE QUE LES RESPOSTES QUE BUSCA"POTSER" LES TROBARA AMB EL TEMPS.
QUAN TEMPS? JO JA EM SEMBLA ENTENDRO
I NO HO VEIG CLAR.
JO NOMÉS VEIG QUE MAI MÉS PODRÉ VEURE ES MEU FILL QUE TANT ENYORI, DONARIA EL QUE EM DEMANESSIN PER TORNAR A SENTIR LO A TOCARLO.
AQUESTA VIDA LA TROBO TANT TANT INJUSTA.
peró m han agradat molt ses teus paraules, el que passa es.... be ja deus entendrem.
No podem més amb es nostros cosos
aquest dolor se t menja, només tirem endevant,perque vam decidir tenir dos fills i ens en queda una,que no mereix més que viure be, ja massa ha passat amb 1o anys.
GRACIES AMIC. ESPERO QUE AQUEST TEMPS PASSI....UN PETÓ . MARINA
MARINA I ESTEVE, quan entro en el blog d en MARC i en el de la meva neta DUNIA , el cor emb semple que s atura ,el dolor vostre es una punxada,
una derrera altre, no sé ni com espot soporta tant dolor, no hi ha cap recepta per donar i allugerar lu q esteu passant, emb sap tan de greu.Nomes dirvos que estem aquí derrera aquesta pantalla, que estem emb vosaltres i quels nostres PRINCEPS se deuen fe tot per allugerar vos aquesta carga tan gran. UNA ABRAÇADA PER TOTS QUATRE
hola hugo et vull dir que havull te vist pero aquell moment no he sepigut que dir-te no savia si el que et deia tefectaria o no ve que aquell moment no vaig saver que dir.
jo ja dic sempre que soc mes valenta escrigint que no pas parlant i et dic que jo de parlar en se no cal que men enseñeu que cuant agafi lambalada es que no acavo.
UN PETO HUGO I UN BENT TENDRE PER TU TETE.
SANDRA
Marina!
Me'n alegri molt de que ja hagis aconseguit el llibre...estic segura que t'agradarà moltíssim!
Respecte a lo que m'has escrit del blog crec que tens tota la raó...crec que tots 3 feu molt bé d'escriure i desafofar-vos...heu de treure tot el que teniu dins per deixar pas a nous sentiments...el temps us ajudarà a viure en Marc d'una altra manera.I com bé et va dir algú...en Marc passara a ser un gest,una mirada...i potser llavors podras riure per ell i com ell ho feia...
Lluita per la sandra,per l'esteve i per tu mateixa i junts estic segura de que ho aconseguireu!Sempre amb el seu record...
Una abraçada amb molt d'afecte i mil petons fins el cel.
Yasmin
hola marina
molt sovint entri a mirar el blog i sempre pensi que aquest cop no em caura cap llagrima pero no es aixi, sempre acabi plorant.
tot l'amor que demostreu en marc, les fotos, les paraules que escriviu em fan plorar.
més d'un cop he volgut escriure pero mai m'he decidit. se'm fa dificil saber que dir-vos i alhora em fa rabia perque m'agradaria trobar les paraules que us poguessin fer somriure i no plorar.
avui he posat la cançó d'amaral pq tenia ganes de sentir-la i la meva germana de seguida m'ha dit que no la poses que no la podia escoltar.
en marc era més petit que jo potser ens portavem 5 anys xo sempre l'he vist un noi maquissim, sensible, carinyos tu sabes com era.
de tant en tant veig a la sandra cada dia esta més gran i més maca i no saps com me'n alegri quan la veig riure.
quan riu em fa somriure a mi també.
marina sigues forta, tira endavant em puc imaginar que no es gens fàcil però ho has de fer!
us envio mlts anims i mlts ptons per tots tres i un de mlt especial pel petit princep.
Hola a tots amics! fa molts díes que no escric, peró aixó no vol dir que no entri a mirar es blog cada día.
Peró es que no sempre saps que dir, tots son paraules i paraules, peró no puc fer-hi res.
Em sap molt greu no poder-hi fer res.
Hos escric com tothom escriu i suposi que tots tenim la mateixa sensació....
Hos donem suport i se que ho agraïu molt, també se que hos reconforta un xic saber que per un moment compartiu el vostre dolora amb nosaltres i si alguna cosa hos alivia m'alegro d'escriure i arrancar-vos un xic aquest dolor per ser una mica més feliços.
La vostra filla cada día és més gran i cada día es dona conta de moltes coses. Peró també cada día és més maca i de segur que es vostre fill estará orgullos de veure-la cada día més forta i lluitadora.
Esteve i Marina, siusplau, hos heu de cuidar una mica, esteu cada día més prims i la vostra família pateix per lo succeit i per vosaltres.
Sé que no sóc ningú per dir-vos aixó pero enrrecordeu-vos de la Sandreta, de la vostra família i de la quantitat de gent que hos anima i hos estima.
Molts petons a tots i molts ànims....
Petons al cel per tú Marc i a la terra per tots vosaltres...
hola marina! com esteu?
has vist que a sa primera foto de'n marc on hi posa "tu sempre reies" la data del seu naixement esta equivocada? en comptes de posar 3-11-93 hi posa 3-10-93
molts petons marina
moltes gracies mabia acivocat es que ho vaig fer de seguida.
sandra
Publicar un comentario