jueves, 21 de agosto de 2008

LA CARA I LA CREU




Amor meu ,saps ! ahir et vaig estar recordant de mès petit.
Eres molt inquiet ,mogut, enjogassat, però quan començes
P3 , ja hauries d’anar canviant. (segons els educadors)
Sempre a cada reunió,amb es teus tutors em deien el mateix, enjugassat, infantil, molta dependencia de la mare, ploraner, però aixo ja de petit .
T’anaves fent gran i també si afegia la”tan famosa” paraula ,”hiperactiu”.
(saps que eres dels petits de la colla, n’hi havien que quan jo estava embarassada ja havien nascut)
A més t'estic parlant de cicle infantil!
Finalment tan de dir ho , amb el pare vam decidir ,anar a un psicòleg , que vam conèixer aquí, va venir a fer una conferència a l'escola, i, precisament, el tema era
ELS NENS HIPERACTIUS, I AMB DEFICIT D’ATENCIO clar quan ell va començar a llegir tots els punts on podem veure si un nen és hiperactiu,tots els pares ens miravem o per dins pensavem…doncsss…………. .M’esta descriguent el meu !!!!!!!!!!

Bé ja ho recordaràs vam anar a Girona, tù no te les tenies totes,doncs no sabies que et faria un psicòleg.(jo ja t ho explicava)
et va agradar.
Vas anar hi a fer algunes proves més.
I aquí és on volia arribar, ens va dir varies coses ,certes, per exemple una petita
manca d’atènció, a l hora d escoltar,la tenies però va dir que el més important per un nen a la teva edad era la vitamina J J J
Amb el pare vam posar una cara, i ell amb un petit somriure ens va dir,
Que no sabeu quina és? doncs li esteu donant al vostre fill! JUGAR,JUGAR, I JUGAR.


Desprès ja parlant seriosament, ens va dir que avui ,sembla que els mestres desseguida o derivin tot a un psicòleg, i va acabar dient que ja maduraries, que si tenies tanta dependència de la mare era, al haver nascut la Sandra.
I que eres com un ocellet que estava be al seu niu i que algún dia ja volaries.

SÍ, que va trobar que jo et volia defensar i protegir sempre davant ,tot, inclús , al carrer, davant els amics quan t'agafaven algu i ploraves..

Peró em va dir que era tot culpa meva, que el que jo no havia tingut de petita ara ho volia tot per tù (saps que els avis tenien restaurant i no podien dedicar-se massa als fills), eran altres temps.
T’havia deixat ser el REI de sa casa, t’havia de repetir ses coses i casi sempre acabava fent-ho jo i al sortir de sa casa quant et trobaves sol et senties desprotegit.
Peró tot aixo dels 3 anys fins els 9 mes o menys per tant aquell metge em va dir que no calia tornar-hi a no ser que canviessis mès
Aquí amor meu tenim la cara i la creu.
Vas fer- te gran i vas anar madurant com tots , tenies el teu carácter,no ho negarè,
Potser eres mès mogut que un altre.
Et passaves el dia jugant, sobre tot amb els LEGOS,quan els amics ja jogaven amb la play,ah! I els ACTION MAM, peró i que amor meu vas ser feliç, i un nen ha de jugar.Desprès ja vas tenir la teu PLAY…però no negarè encara feies els teus LEGOS.
Però saps el que em feia plorar ahir…el recordar que em va dir “Si ara vol estar sempre a casa jugant, JA VOLARÀ, no pensis tenir –lo els 18 encara amb tu jugant,llavors si que alguna cosa passa.
Ell ho deia amb un altre sentit no pensant…………….

I TANT QUE HAS VOLAT! I BEN ALT! que ho has fet

Peró estic orgullosa, et vaig deixar ser “EL REI” i coses de la vida ara ets
I aquesta vegada PER SEMPRE es meu “PETIT PRÌNCEP “UN PETÓ FINS ON ESTIGUIS VOLANT, O DESCANSANT
Sempre estarè orgullosa de l’educació que et vam donar i de com vas ser
I també ,com disfrutava el pare jugant amb es teus legos,era com un nen!


UN PETÓ BEN FORT .QUI ET PLORA, T’ENYORA, ET VOL AQUÍ
I MAI ET TINDRÀ ,PERÒ T’ESTIMARÈ TOTA LA VIDA,PERQUE AIXÒ
M’HO HAS ENSENYAT TÚ, AMB 14 ANYS AL MEU COSTAT.
T’ESTIMI,T’ESTIMI MOLT.

LA MARE

12 comentarios:

sandra y cris dijo...

Hola marina, quants records, quants dins el nostre cor. Jo només espero un dia poder recordar sense aquest punyal que ara se'm clava. Cada record em fa tan mal, sento un amor increible però al mateix temps un dolor indescriptible...
Milions de petons....

LA IAIA DE LA DUNIA dijo...

OH MARINA, no sé com escriure els meus sentiments per vosaltres,no sè ni.. vui pensar.Entre linies m adrintru dins el teu amor per en MARC, emb els teus escrits cunec en MARC ,i sè que el vostre AMOR a sigut intens ben segur en MARC, AXÍ HO SENT, hi ha gent quem diu que quan entre en els nostres blocs no poden i descunecten, per no sentir lo que jo sentu,quina pena emb fan. m a graderia que mitjansen els nostres sentiments vegexin i sentisen lo que jo sentu,i poguesin entendrens una mica..... una abraçada

Anónimo dijo...

MARINA, no sè quin és el teu estat d anims bén segù no gaire bò, per això vui,si et va bé, venir dimars a la tarde a CADAQUES, m agradería molt veuret, i compartí uns moments emb tú.Com que cada dia miro el blog d en MARC, deixem una resposta ,si no pots hu entendre.UNA ESTIMADA

Anónimo dijo...

MARINA SON LA IAIA DE LA DUNIA,la que vui venir a CADAQUES.

Brígida dijo...

Hola reina,
quins records més tendres, més especials.
Ara ens fan mal marina, però els nostres records són un tresor inmens dins el nostre cor, i amb ells apendrem a caminar.
Mil petons i abraçades.

Brígida.

marina per iaia Dùnia dijo...

iaia carmen he deixat resposta al blog de la Dùnia.
un petó ben fort, fins dimarts...

Andrea Aguaron dijo...

Hola Marina soy Andrea de Aguaron, antes de nada deciros que senti mucho lo de Marc. No se muy bien que poner porque no se si va a ser lo correcto. Marc era un chico que me cayo bien desde que me lo presento Alejandro, me lo pasaba muy bien jagando con el, con Sandra y Alejandro a la play, motos... Hace tiempo que os queria escribir pero siempre que me ponia a escribir se me hacia muy dificil porque tiene que ser horrible perder a un hijo, si yo ya sentia el de mi abuelo el de un hijo tiene que ser insoportable. Yo a Marc ahora lo veo cada dia nose porque pero lo quise poner en mi habitacion, la foto de su recordatorio, ya sabeis cuanto me gustan ami las motos, pues me hice un "minitemplo" donde tengo las cosas de las motos: copas, medallas, mi diploma... y a Marc lo puse alli. No se que mas poner Marina, me quedo sin palabras. Solo se que os acompaño en el sentimiento. UN BESO MUY GRANDE PARA ESTEBAN, MARINA, SANDRA Y MARC EN ESPECIAL.

Anónimo dijo...

Avui la Sandra ma regalat el millor regal de tota sa meu vida,M-E-R-C-I!!
De veritat Sandra...tu agraeixo moltisssiiimm!!m'encanta!


Cuan ten vas anar,
en angel et vas formar,
del mar al cel et vas transportar.
cada cop que miro el cel,
veix la teu cara reflexada,
com si dun joc de llums es tractes,
La lluna,el color blavos del mar..els peixos..
El mar es i sera el teu record
El mar es i sera la teva casa.
Si mes no...el mar ets tu.
Ara tu estaras en alguna cala del Cap de creus,
Navegan.....

siguis on siguis
No deixis de despendre aquesta força,

Marc,siguis on siguis.....
Mai t'oblidarem.

Hugo Garcia

MARINA PER HUGO dijo...

HUGO en aquests moments al acabar de llegir el que ens has escrit,(o mès ben dit has escrit a en Marc,
aquest cor que ja no agunta tan dolor ,aquest cos que ja no camina
s arrossega per poder aixecar se,
i aquests ulls que ja no paren de plorar....
has acabat d emocinar me mès ..
No tenim paraules per dir com vos estimem A TOTS ,SOU UNA FAMÌLIA,
molt especial, vos estimem ,i nosaltres també parlem i vos recordem cada dia ,perque ens esteu ajudant molt.
Un petó ben fort a la yasmin ,
volia que ella també tingues un record, llàstima que no l hagués
tractat...
aquests dies em trobo molt molt
malament,cada vegada m han d aumentar la medicació perque pugui
aguantar i tirar endevant, hi ha dies, que soc cobarde ,i penso amb rendir me, no ho suporto més,
el trobo a faltar , el necessito,
peró després....
penso amb la sandra , l esteve i
veig que haig d aguantar com sigui
però és pitxor que si et torturessin...
un petó ,avui entre llàgrimes de
dolor...
Hugo no hi ha consol...tenia 14 anys....i tot ha sigut molt injust
amb lo bo que ell era, incapaç de
cap mal...
Gràcies per tot a tù i els teus
voliem que tinguessis un record...
T ESTIMEM .
MARINA

marina per andrea dijo...

Andrea no sabes la ilusión que me ha hecho ver un comentaio tuyo.
gràcias, me has hecho llorar de emoción.
Pero cariño es que estoy muy mal,
tengo el corazon roto, mi cuerpo ya no puede ni levantar se , se arrastra para seguir adelante, porque tengo que luchar para que la sandra sea feliz(imaginate de tener un hermano , a quedarte sola)
pero hay dias que soy cobarde y me rendiria..
Senti mucho lo de tu abuelo,
imagino como te encuentras, se sufre ,verdad cariño.
UN BESO MUY FUERTE Y TIERNO PARA TODOS.
OS QUEREMOS.
Espero tener fuerzas para venir
a Aguaron, pero son tantos los recuerdos buenos que tengo de aqui
con Marc, èl era tan feliz cuando veniamos, que ahora no puedo hacerlo sin èl..
pero un dia espero coger fuerzas para venir a abrazaros, lo que pasa es que va a ser muy duro.
Gràcias cariño , marc te apreciaba mucho.

Anónimo dijo...

Hola Marina!
No us podeu imaginar la il.lusió que m'ha fet el vostre detall...aquest mati quan l'hugo m'ha despertat i m'ho donat m'he quedat tot el matí pensant amb ell....i ho he pensat,COM M'HAGUES AGRADAT CONEIXE'L!Sandra preciosa,moltíssimes gràcies ets una nena molt dolça i m'encantaria coneixe't!Merci a tu també Marina i a l'esteve.A partir d'ara això anirà sempre amb mi!
Diuen que l'ànima és indestructible...doncs estic segura que ell sempre estarà en cada passa que feu.Estic segura aque tot l'amor que us heu donat durant aquests 14anys us ajudarà a seguir endevant!
Ens teniu aqui per QUALSEVOL cosa,una abraçada molt grossa per a tots tres!i una altre molt especial per a tu Marc!
Yasmin

Anónimo dijo...

He topado por casualidad con este diario y estoy conmovido por la belleza que desprende. No sé quién era Marc pero sé cómo es el amor de una madre y sé el dolor irracional e insoportable que puede causar la muerte inesperada. Solo deseo que volcar aquí un poco de rabia y un poco de amor, que no se pudo o no se supo dar -cuesta menos gritar que decir te quiero-, ayude a mitigar, al menos en parte, la honda tristeza que su familia sentirá. Reciban un cariñoso saludo de un madrileño enamorado de Cadaqués.