lunes, 4 de agosto de 2008

REGÀLEM UN SOMNI!


VINE, VINE'M A BUSCAR...I TINGUEM UN SOMNI JUNTS!

Estimat amor meu, "Petit Príncep" meu, ja ha fet set mesos que vas marxar i no he aconseguit, ni una sola nit, poder somiar amb tu. Bé, de fet un dia et vaig veure sentat d'esquenes as meu llit. De cop, vaig despertar-me , aixecar-me, vaig anar depressa a sa teu habitació .... i ses llàgrimes van tornar a aquests ulls que ja no poden...havia estat una falsa il lusió.
Però ara, amor meu, voldria que vinguessis ....

VINE ,VINE ,ACOMPANYA'M EN UN SOMNI......







Jo seré sa teu "WENDY" i tu es meu "PET
ER PAN"



Volarem agafats, ben agafats, no et deixaré, pòrtem, as teu país, al paìs del MAI MES , o portem on tu vulguis. Estem tota la nit junts, Marc, ho necessiti. Veure't i somiar-te. M'explicaràs un munt de coses... i jo t explicaré com ens has deixat...



Cada dia, quan vaig a dormir, demani poder so
mniar amb tu. Tanqui els ulls, ben fort ...i comenci a recordar, a pensar....però res... encara no t'he vist.


Tot es minuts del dia et pensi, i recordo...però voldria veure't, amor meu... haurà de ser en un somni.


Recordes que era sa peli que més t'agr
adava, de petit?
Cada dia, cada dia ,sa mateixa.
Bé em sembla que és un costum que teniu
quan sou petits. Us n'agrada només una. Ens sabíem es diàlegs de memòria.

Ara encara de vegades et feia tonteries a casa i et deia: "RÍNDETE PETER PEN, RÍNDETE" o "ACABARÉ CONT
IGO, PETER PAN".

També et podria cantar ...TILÍN...TILÓN....apréndete esta canción...
Aqui ens feies callar a tots.



Amor meu, ja ho saps de cada dia, t'enyori tant...no trobi sentit a res. Quina injustícia!! I tot el què em queda per pagar ho....
El cor plora, però lo pitjor és el cap... costa dominar-lo.

Si poguéssim estar almenys una nit junts en es meu somni... PROMETI no plorar gaire quan marxis...

Però...tornaràs ?






UN PETÓ BEN FORT DE LA MARE "PETER PAN".

MAI T'OBLIDAREM. SEMPRE PARLEM DE TÙ...PERÒ ENS HO HAN POSAT MOLT DIFÍCIL.

I TOTS 4, SEMPRE TOTS 4.
TU NO DEIXIS MAI ES TEU DOLÇ SOMRIURE...
UN PETÓ BEN DOLÇ ...FINS AL PAIS DEL MAI MÉS....


5 comentarios:

Anónimo dijo...

Marina algun dia somiaras amb ell, pasareu una nit junts, fen tot el que desitxis ja saps Marina que tens que tindre la forza per poder surti, almenys, una miqueta de aquet malson.
Ara es cuan tot ho relacionas amb en Marc, pero mica en mica aquet record sera mes agradable, ja ho voras!
Ara venen uns dias amb molta calor una mica agobiants, es una calor no molt bona per tu ja que ho pitjor que pot pasar ara es que t'agobis, a part aquesta calor et fa no tindre ganas de fer re! tranquila que nomes durara fins el dijous.
Saps que Marina ja saps que a mi m'encanta el temps, i m'encanta las tempestas i la neu, dons jo avegadas li demano a en Marc que ens porti una tempesta i avegadas funciona, a lo millor es casualitat pero bueno a mi em funciona! aquet hivern li demanare una nevada!! jeje!! segurament amb la seva amabilitat i la sevas ganas de ajudar a la gent u fara!!!
Marina si et dons conta en Marc continua aqui, no hi ha dia que no parlem d'ell en aquet paratje natural,Cadaqués,cada dia de la boca de algun habitant d'aquet poble surt la paraula Marc, cada dia en el pensament de alguna persona d'aquest poble tenim en Marc.
Ja saps Marina que jo estic aqui per el que vulgeu, per intentaros ajuda, se que es dificil pero VINGA PODEUUUU!!!! ANIMSSSS!!!!!

Un peto!

Hugo Garcia Perez. S.

sandra y cris dijo...

Hola estimats amics...
Feia dies que no podi conectar a internet i passejar-me per aquests racons que tan estimo. Avui ho he pogut fer i aquí estic envoltada de tot l'amor que despreneu i el que despren en Marc...
Tenim moltes ganes de veure-us, quan us vagi bé quedem...
Us portem a dins el cor i sempre esteu en els nostres pensaments.
Molts petons a vosaltres i moltíssims per en Marc i la Dunia...

montserrat dijo...

Estimats tots,

Fa molt temps que no escric. Cada dia entro moltes vegades al blog per veure si hi ha una entrada nova o algun comentari nou de totes les persones que ens estan fent costat en els moments mes dificils.
Cada dia tinc ganes d'escriure i expressar els meus sentiments, però no sempre és facil.
Per la nit, quan estic sola a l'habitació, parlo amb veu alta, imaginant que en Marc m'escolta.
Avui amb l'entrada que ha fet la meu tia m'he sentit identificada.
Moltes vegades m'han dit que si expliques els somnis no es fan realitat, hi ha qui ho pot creure i qui no. En el meu cas no m'ho crec, tot i que donaria el que fos perque es complissin.
Durant la nit somio moltes coses, de les quals no me'n recordo de totes. El que si recordo sempre son els que hi surt en Marc. Son molt reals i en cada un d'ells vivim una bonica historia, sempre basada en el retrobament.
Tot son rialles i alegria, tambè hi ha llagrimes, que no son de tristesa.
Hi ha dies que no voldria despertar.

Mai t'oblidare.
T'estima sa teu cosina.

Montserrat

LA IAIAI DE LA DUNIA dijo...

ESTIMADA MARINA, els sommis son incontrolats,però un dìa emb van dir, que no sommiem perque el nostre cap està bloquejat, que a messure que passi el tems i nosaltres estiguem més relatxats podrèmm, jo ho intentu.MARINA pot ser que un dia de la setmana que vé vagi a CADAQUES, perque el mosseen nou que teniu es amic de la familia , i el vui na a veure, si vols pordriem veurens un moment i parlà.Ben segur que quen MARC els deu explicat els comptes a tots els del CEL BLAU, a la DUNIA LI AGRADAN MOLT ELS COMTES mels imagino allà on siguin tots junts,plen amor i alegria. UNA ESTIMADA PER TOTS.

Brígida dijo...

Estimada Marina,
Quines imatges més boniques, i quins escrits més plens d'amor...
La foto de tu i en Marc... meravellosa, m'agrada molt marina... es respira tant d'amor, tanta tendresa...
L'amor d'una mare, l'amor d'un fill... m'ha empetitit el cor.
Contra aquest amor no hi ha res marina, res, aquest amor es etern, es indestructible...

Mil petons amiga.

Brígida