lunes, 18 de agosto de 2008

VOLTES I MÈS VOLTES A TOT.....I VEIG SA TEU VIDA PER MILIMETROS


Ai!
MARC,
amor meu ,
! "petit princep meu"
la mare encara li esta donant voltes i més voltes al PERQUE, d'aquell maleiit dia, i moltes coses més.
I tot ho veig PER UNS MILÍMETROS.
Si amor meu aixís veig jo ,com per uns milímetros, uns segons, d aixó va dependre sa teu vida.
Jo no crec, en que ho portéssis escrit, crec que aquell dia en aquella carretera ,en aquella farola,
s hi van ajuntar varies coses, que van fer que allà mateix per culpa de la mala sort passessis a ser un ÀNGEL.
He arribat a donar li voltes ,i més voltes.... que perque no et feia quedar, una horeta, era el que ens faltava per dinar, TÚ , recordo que al dir que no era l hora vas dubtar....la psp...o sa moto..
peró el pare diu que és normal que tinguen sa moto noua optessis per sortir.
També he pensat, perque aquell dia no podies mirar motos o cotxes, com altre diumenges.
Jo volia que em baixèssis mùsica, que tantes estones i haviem passat, peró...ni t ho vaig dir , al dir ,"vaig a fer una volteta i torno", peró per segons , per milìmetros ,tot et va cambiar, a tù ,i a nosaltres.
ja ho sé no serveix de rés donar li tantes voltes ,i m han fet entendre el perque, peró,com a mare aquests moments els tindré sempre.
vaig anar a fer ses 4 fotos que posi en es blog d avui, perque jo veig aquest milìmetros que ho van girar tot...
Quan espai d una farola a l altre! i tot lo altre és herba.
sa moto , va anar a l herba, be va tocar una olivera... però si la veies ,i semblava impossible...
Com no he parat doncs de repetir per poc podies haver-te fet molt mal , peró no deixar nos al moment.
Bé ,amor, un dia més que estic sobrevisquent al dolor, un dia més obligada a viure sense tu.
El cor ja no batega normal, caminar? més que camina un s arrossega.
Tinc ganes que el temps passi depressa...ja no espero rés ,ni una sortida ,ni un sopar,rés, sense
poder anar tots 4.
Ara amb un somriure dels teus...
Peró tenim a la sandra ,i per ella ,haurem d aguantar, és tan sols una nena que la vida l esta fent
madurar a grans passes.
Quan es fa fosc, és el pitjor per mi, ploro ,ploro, m enfonso encara mès, tú , no tornes, no dormiràs aqui! i demà m aixacaré, de nou vindré,com cada dia , i buit....
A mesura que els dies van passant, més em fan tocar de peus a terra, peró, aquest cap tossut,
encara, no vol acabar creient la realitat.
Et busco, si , ho faig, et busco entre els estels..peró NO! no t hi veig,el que sento realment és que brilles dins meu, et recordo cada minut d aquests dies que em toca viure.
Sovint em quedo estones....llargues estones mirant l horitzó ,i senzillament, veig sa teu cara i es teu somriure.
peró a les nits les teves dolçes imatges,em desfan, llavors, costa tant dormir..i ho necessito ,sí , amor ,perque sino , seria impossible aguantar el pes d aquest dolor sense dormir..
Prometo per els que m estimen ,intentar fer aquest cim on diuen que llavors aprendre a entendro i viuro d una altre manera , una mica menys dolorosa, sort que el pare (que també passa lo seu) ens agafa a la sandra peró principalment a mi i empeny amunt, encara que moltes
vegades caiguem enderrera tots dos .
Respecte a sa teu estimada sandra ,ens han dit que em d evolucionar bé nosaltres doncs serem
qui realment l ajudarà.
amor meu , "petit princep" tinc moltes coses per dir te, peró ara et deixaré descansar.
UN PETÓ BEN DOLÇ I TENDRE, QUI T ESTIMARÀ TOTA LA VIDA.
LA MARE.





















6 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola Marina!
Taniu que mira de tira endavant, ja se que és molt dificil.
I sobre aquest dia que ningu vol recorda tens que pensa que no va se culpa de ningu i menys teva.
Cuideu-vos moltisim familia.
ja sabeu astic aqui per tot

una abraçada i un pato molt grannn


Irina

Anónimo dijo...

estimada Marina!
Com molt bé has expressat,el que va passar aquell maleït dia va ser un cop de molt mala sort...
No trobo paraules que puguin estar a l'altura de la situació però et vull enviar moltes forçes...i que estic segura que l'amor que despreneu tota la familia us ajudarà a seguir aquest camí,d'una manera diferent,però seguint-lo.
Una abraçada molt grossa i molt ànims.No hi ha dia que no pensem amb vosaltres.
Yasmin

Anónimo dijo...

ESTIMADA FAMILIA, el meu cor s encongeix
saben tot el vostre dolor, un segon ,sols un segon i tot sería diferen per vosaltres i per nosaltres i per altres com nosaltres, no entenem rès ens fem sempre la mateixe pregunta, per què , per què, i no ja contesta, avegades crec i ting que creure perque sinò emb torneria boja que deu ser perque eran persones especials i no podían estar en aquest mon,que pudè el volian allà ont ara sont per ferles feliços, perque a nosaltres ja ens avian fent tot lu feliços que erem. No sé MARINA com podrem soportat tot això, poder en temps ens doni la responta.Estic llegin un llibre que diu que la vida es un instan i que la eternitat es la vida.ESPEREM que sigui britat que el temps aquest instan passi depresse i pogem estat tots plegat en aquesta ETERNITAT.

Anónimo dijo...

Hola Marina.

Tens tota la rao..per un milimetre....pero la cosa es aixi!!injust pero o es!!! tens que tindre i treure totes les forces per poder cuidar a la Sandra que su mereix.no hi ha dia que no parlem den marc am s nostre colla!
Ell sembla que continui amb nosaltres,o al menys sentim una forza especial.
M'entres t'escric aixo estic escoltan una canso....una canso de lo mes bonica possible!! es de un fenomen que vaix coneixa al festival de musica de Cadaqués,es en carlos nuñez!! et deixo un link per poder escoltar aquesta magnifica canso: http://es.youtube.com/watch?v=qozzZEQ0A_8&feature=related
En el festival em vaix trobar a la irina seriñana i cuan estabam escoltan aquesta canso em va dir: "em recorda a en Marc"
I la veritat es que si....aquesta canso transmet una forza molt possitiva..aquesta forza que tenia en Marc, tambe transmet llibertat (veritat?)Cuan et sentis malament Marina escolta aquesta canso i pensa amb el que te dit!!! Tens que tindre forces!!!! SABEM QUE PODEU!!!!tamnbe saps que em pots trucar cuan vulguis,...as en tes>? CUAN VULGUIS!!!si t'ajuda trucar aqui estic...siguin les 10del mati les 4 de la nit o la hora que sigui!
I sempre que vulguis tambe podem a donar una volta per el poble!!
Percert l'altre dia la vaix encertar ehhh Esteva!! et vaix dir que entraria vent!!!un 10 jerjejejeje!!!
Tambe m'encanta en XA!! no u sabia....es un geni de la meteo i de la climatologia!!

Dons ja sabeu aqui estic!!! PER TOT! I els amics que ancara no escriuen (Tasar,alexandre,Pipo,Jawed..tots) tambe estan!! no escriuen per que els i costa!!! pero lo que va dir l'Esteva qui mes demostra no es el que mes sent,per que et donc la meu paraula que cada dia tots mirem el seu blog!!

Un peto!

Hugo Garcia.-

Anónimo dijo...

Hola marina
Un dia us vaig veure a tu i la sandra totes dues rien i en akell moment i havia felicitat en mig dun pou on costa mol de surtir, en canvi, sempre kuan us veig pes carrer us faig un salut i mel torneu ple de tristeza i em sentu malament perque recordi akell dia.
Per aixo us doni moltes forces per algun dia veure un salut ple de felicitat pero sempre em el pensament den marc en es nostre cor.
Us donc moltes forces perque tireu endevan i sempre recordem un fill, un amic, etc.

molts petons a la marina,esteve, la sandra i a tota la familia.


Victor Blay

Anónimo dijo...

MARINA, encara no he pogut venir a CADAQUES, aquesta setmana es massa trista, massas cosses,et trucaré per telefon quan pugui venir, la meva filla la SANDRA té el teu telefon i mel donarà.UNA ABRAÇADA