Estimat Marc,
Avui soc jo, el pare, qui vol començar a escriure't.
Fa molts dies que no ho faig. Tu saps que em costa molt fer-ho; i més encara
llegir el que la mare et diu.
Avui és dilluns i tinc un matí molt dolent. Hi ha dies, com es d'avui, que es cap només em dóna voltes.
No sé com fer-ho per expressar de quina manera et trobi a faltar...
T' anyori tant, m'agradaria dir-te tantes coses.... I no gosi desfogar-me amb la mare perquè ella també ho està passant malament.
Sí, moltes vegades parlem tots dos de tu , però et pots imaginar com acabem...
Moltes nits pensi que tot forma part d'un malson. Llavors, quan em desperti, me n' adoni que és real.
Ha passat l' istiu, estem a la tardor i aquesta setmana ja ens canviaran l'hora.
Això vol dir que es farà fosc molt aviat, i la nit.... la foscor.... em fa por!
S' apropen dies molt dolents, es teu aniversari -ja en faries 15!!- , es cumpleanys de la mare, es meu...
Abans per nosatros Novembre i Desembre eren es millors mesos de l´any, ara seran UN INFERN. I el pitjor pel final.. NADAL i.... es maleït 30 de Desembre.
No ens queda més remei que anar endavant, el que no sabem és com ho farem.
Amor, avui tenia ganes de sentir que estava més aprop teu. Ho intentarem tot per seguir endavant. Tots 4 junts.
Em queda repetir-te que SEMPRE ET PORTI DINS MEU, MAI T'OBLIDARÉ, mentres tingui alè per seguir.
UNA ABRAÇADA BEN FORTA I UN PETÓ MOLT GROS
El Pare.
Marc estimat ,
Ara qui continua escrivint, soc jo, la mare.
El pare ja t'ha explicat com estem, només de pensar en tot el que ens bé....
En aquests moments, per més companyia i ajuda que tinguem (ja saps com ens cuida tothom), ens trobem SOLS.
Per mi és com estar en la foscor absoluta....
Últimament ens agafàvem amb el pare, sempre portant la sandra, i l´un per l´altre seguíem per aquest camí tant escabrós. Ara ni les mans ens trobem... és tant fred, tant fosc.
No voldria fer patir a qui ens segueix pes blog; només constatem lo difícils que seran aquests propers temps.
Gràcies a tothom, es que sou família, ses amics, coneguts, per ajudar-nos. Serà difícil trobar consol amb el que s' apropa.
Eres es meu "petit". Em falten es teus mimos, ses teus abraçades, ses teus converses, preguntes, el sentir com renyíeu amb la sandra i...ES TEU SOMRIURE.
UN PETÒ PLÈ DE LLÀGRIMES ...
T' ESTIMI.
La Mare.
Avui soc jo, el pare, qui vol començar a escriure't.
Fa molts dies que no ho faig. Tu saps que em costa molt fer-ho; i més encara
llegir el que la mare et diu.
Avui és dilluns i tinc un matí molt dolent. Hi ha dies, com es d'avui, que es cap només em dóna voltes.
No sé com fer-ho per expressar de quina manera et trobi a faltar...
T' anyori tant, m'agradaria dir-te tantes coses.... I no gosi desfogar-me amb la mare perquè ella també ho està passant malament.
Sí, moltes vegades parlem tots dos de tu , però et pots imaginar com acabem...
Moltes nits pensi que tot forma part d'un malson. Llavors, quan em desperti, me n' adoni que és real.
Ha passat l' istiu, estem a la tardor i aquesta setmana ja ens canviaran l'hora.
Això vol dir que es farà fosc molt aviat, i la nit.... la foscor.... em fa por!
S' apropen dies molt dolents, es teu aniversari -ja en faries 15!!- , es cumpleanys de la mare, es meu...
Abans per nosatros Novembre i Desembre eren es millors mesos de l´any, ara seran UN INFERN. I el pitjor pel final.. NADAL i.... es maleït 30 de Desembre.
No ens queda més remei que anar endavant, el que no sabem és com ho farem.
Amor, avui tenia ganes de sentir que estava més aprop teu. Ho intentarem tot per seguir endavant. Tots 4 junts.
Em queda repetir-te que SEMPRE ET PORTI DINS MEU, MAI T'OBLIDARÉ, mentres tingui alè per seguir.
UNA ABRAÇADA BEN FORTA I UN PETÓ MOLT GROS
El Pare.
Marc estimat ,
Ara qui continua escrivint, soc jo, la mare.
El pare ja t'ha explicat com estem, només de pensar en tot el que ens bé....
En aquests moments, per més companyia i ajuda que tinguem (ja saps com ens cuida tothom), ens trobem SOLS.
Per mi és com estar en la foscor absoluta....
Últimament ens agafàvem amb el pare, sempre portant la sandra, i l´un per l´altre seguíem per aquest camí tant escabrós. Ara ni les mans ens trobem... és tant fred, tant fosc.
No voldria fer patir a qui ens segueix pes blog; només constatem lo difícils que seran aquests propers temps.
Gràcies a tothom, es que sou família, ses amics, coneguts, per ajudar-nos. Serà difícil trobar consol amb el que s' apropa.
Eres es meu "petit". Em falten es teus mimos, ses teus abraçades, ses teus converses, preguntes, el sentir com renyíeu amb la sandra i...ES TEU SOMRIURE.
UN PETÒ PLÈ DE LLÀGRIMES ...
T' ESTIMI.
La Mare.
.JPG)
.JPG)
5 comentarios:
ESTIMADA FAMILIA, quan dolor, o sentu, si poguessim donar vos algu jo us donaria el meu temps, per pogué na en rera, peró no puc, només puc consolar vos i dir vos que allá on seguin els nostres estimats en MARC i la DUNIA es sentiran molt orgullosssos de nosaltres per tot aquet AMOR, que desde aquí els transmitim i els enviem, un AMOR intens,sé que es molt dificil pet tots nosaltres els dies que venen ojalá poguessim tencá els ulls com diu L ESTEVA i que tot fos un mal son, avegadas a mí també em passa, em despertu i per un segón o penso, peró despreés veig la foto de la DUNIA, I AQUESTA ES LA MALAIA REALITAT.Se que aquesta setmana aneu a C. EVA, US DESSITJO PAU ,i que tot aquet GRAN AMOR u compartiu em aquellas persones que igual que vosaltres passen per lo mateix. MARINA ahi a la nit li vaig passar un missatje a la SANDRA pel telefonono digal li , donal li petó ben gran i vossaltres una abraçada i un AMOR inmens.
HOLA REINA PRECIOSA:
No tens que pensar amb no fer pati a la gent que segueix es vostre blog tots sabem i compartim es vostre dolor i si estem aqui es per intentar apartar un chic de consol.
El que dius que ja no trobas la ma del Esteva aixo si que no pot ser ja que ara l´has de buscar mes que mai i os teniu que agafa tant fort que res hos ha de separa.
Desitgo que a c. Eva i trobeu un chic mes de pau i que serveigi per fer un gran pas andevant.
Ja saps que os estimi i que es meu cor sempre esta amb vosaltres.
Marc angelet rialle vetlla per ells i ajudals ja se que soc pesada pero ells ho necesitan tant.
molts petons tambe per tu estrella que brillas amb tanta intensitat.
En el meu escrit he escrit apartar un chic de consol i el que volia dir es aportar.
demano perdo
Hola família!!!
Aquest any, en especial, serà un dels pitjors...sobretot el mes de Novembre i Desembre peró junts pensi que el dolor es pot alleugerir encara que sigui una miqueta.
TETES i trasto meu ara i sempre estarem junts per aquests dos mesos i el que ens vingui.
Moltes gràcies per estar es meu costat; tot i estant malament sempre heu estat allà on la gent us necessita per donar ànims.
Us estimi moltíssim!!!
laura
Hola Esteve i Marina,
Esteve, et pot costar escriure com tu bé dius, però ho demostres molt malament, ja que dediques unes paraules meravelloses exposant els teus sentiments a en Marc, sé com diu la Marina que encara que estigueu envoltats de tots nosaltres, us sentiu sols, perquè us falta UNA de les dues coses més importants que teniu, sapigueu que tal com diu l'himne del Liverpool, que tant agradava a en Marc, "Mai camina sol", ni vosaltres, ni ell, caminareu mai sols, us acompanyarem sempre físicament o fent-vos costat, però mai sols.
Un petonàs ben gros a tots vosaltres i sobretot a la Sandra.
Publicar un comentario